divendres, 24 de setembre de 2010

Christchurch

Christchurch serà la nostra porta de sortida de Nova Zelanda i ens hi passarem l’últim dia i mig que ens queda. Ahir ja vam visitar el centre de la ciutat, i avui hi acabarem de fer el dia per agafar el vol de tornada.

Christchurch és una ciutat tranquil•la i amb un aire força anglès, és maca i de totes les que hem anat veient és a la que no ens faria res quedar-nos-hi a viure. Hem passejat per la plaça de la catedral, seguint el riu Avon i veient els seus gondolers, hem continuat fins als jardins botànics i als vespres hem anat a fer el toc per la zona de Sol Square i la Poplar Lane, etc.
A Christchurch hem menjat en un japonès, molt recomanable per aquells que hi vulgueu venir, es diu Mum’s 24 i els plats servits són prou contundents. També hem provat la cuina Birmana al restaurant The Bodhi Tree i en el qual es necessita reserva prèvia perquè sempre està a tutti pleni, potser pel fet que la Lonely Planet el recomana? A saber, però el que us podem dir és que els 2 són boníssims i els 2 són recomanats a la Lonely.

A més a més a Christchurch hem quedat per dinar amb en Francesc Balagué de la Ruta Baobab. En Francesc ja porta uns 6-7 mesos viatjant pel món i encara n’hi queden uns 6 més per conèixer Austràlia i el sud-est Asiàtic. Amb ell hem dinat a un altre japonès i hem passat una molt bona tarda compartint experiències i visitant els jardins botànics, hem acabat fent unes birres al Dux de Lux, amb unes cerveses d’elaboració pròpia molt bones.
I aquest ja és l’últim post d’aquest increïble viatge.
A la tornada farem una entrada post vacances amb tot el que ens ha agradat i el que no.

Ens veiem a la pròxima aventura, on serà?
De moment, d’aquí un mes farem una escapada de cap de setmana a París, fins aleshores gràcies per seguir-nos i per tots els comentaris que ens heu anat deixant, quan s’és lluny de casa fa molta il•lusió!!

dijous, 23 de setembre de 2010

Costa Est, de Dunedin a Akaroa

Per variar ens vam despertar a Dunedin i encara nevava. Encara estàvem força al sud i ens quedava un bon tros per arribar a Christchurch, el punt i final d'aquest viatge. Així és que sense encantar-nos ens posem en marxa per la costa est, la Península d'Otago, aquesta coneguda pels famosos pingüins d'ulls grocs, els quals es poden visitar en granges, i els "albatros" que ronden per la platja. Com que nosaltres ja havíem estat de sort el dia anterior a Catlins no vam parar-nos a cap granja per veure pingüins, molt millor veure'ls en el seu hàbitat natural, però sí que vam veure "albatros" i que grans!

Vam continuar pujant per la costa fins a Moeraki, parada interessant per veure les Moeraki Bulders, unes pedres rodones al mig de la platja, que semblen boles de billar de tant rodones com són. Si més no, a part de trobar-se en un paratge bonic, són molt curioses de veure.
Volíem anar a dinar a un restaurant del mateix poble que ens havien recomanat, el "The Fleur's", la típica caseta de pescadors, però estava tancat per descans setmanal, així és que ràpidament vam trobar una alternativa i ens vam parar a fer un mos al "The Moeraki Tavern", també prou bo. 
Havíem de continuar en direcció al nord i teníem dues opcions: o bé seguir per la costa o bé desviar-nos cap a l'interior per veure, encara que de lluny, el Mont Cook amb 3.755m d'alçada i el més alt de tot australasia. Així és que vam decidir anar per l'interior, aprofitant que ens feia un dia espectacular, sense gairebé núvols i sol. Ja ho veieu, en aquest país passem ràpidament de neu a sol.

Ens parem al Llac Tekapo per fer una caminada al voltant del llac i visitar una de les esglésies més famoses de la zona. És molt típic venir-se a casar aquí, i és que l'església no es pot trobar enmig d'un millor paratge que el que es troba.... amb unes vistes espectaculars al Mont Cook i davant al llac. Mireu les fotos.
Ens parem a dormir a Fairlie i l'endemà seguim de camí cap a Akaroa, a la Península de Banks, on teníem pensat fer l'activitat de nedar amb els dofins. Bé, al no haver-hi prous places disponibles, només en quedava una, havíem decidit que la faria en Xavi. Al arribar a Akaroa, un poblet preciós, ens ha encantat, envoltat de muntanyes nevades i just al mar... amb un aire francès encantador, no ens ha semblat que fes mal temps.
Hem anat al port, a la guixeta de la companyia que es dedica a fer aquestes sortides de nedar amb els dofins i ohhhhh! ens l'han cancel•lat per haver-hi onades de 5-6 metres.

I finalment, després de passar tot el dia per aquest bonic poblet de costa, vam arribar a Christchurch, on estarem els 2 últims dies del viatge.

dimarts, 21 de setembre de 2010

Els Catlins i els pingüins d'ulls grocs

El dia d'ahir va ser dedicat a fer la ruta pels Catlins, la carretera escènica Southern Scnenic Route (SH92).

No sabíem si podríem fer-la degut a la nevada, malgrat a Ivercargill ens havien dit que estava tancada, nosaltres no ens volíem quedar tant amples, sense provar-ho, i hi vam anar. Surtosament, la carretera ja l'havien netejat i estava practicable per conduir-hi i vam poder fer tota la ruta que teníem prevista.
Ens vam passar tot el dia sencer recorrent aquesta ruta escènica i és que val la pena anar-se parant als diferents punts. Nosaltres vam començar pel far de Waipapa Point, on una mica més i el vent ens envia a l'Antàrtida directes... llàstima que no ho va fer.

Al següent punt imprescindible on vam parar, va ser a Curio Bay, per bavejar davant el bosc d'arbres fossilitzats en plena mar.
De camí vam parar al Niagara Falls Cafè, cafè ubicat en una antiga escola, prèvia visita i totalment recomanada a les cascades del Niagara ;-).
Seguidament, i amb moltes ganes de veure lleons marins vam parar-nos a Surat Bay... però amb les mateixes ganes que teníem de veure'ls vam tornar a marxar.... ni rastre d'un.
I finalment vam arribar al punt clau dels Catlins, a Nugget Point amb el seu far... el lloc és totalment bucòlic. El camí per arribar-hi sembla un camí penjat enmig de l'oceà.
I des d'aquí no podíem marxar sense abans parar a Roaring Point, un punt d'observació a 10min de l'aparcament del Nugget Point. Des d'on es poden veure els pingüins d'ulls grocs, i tot i que nosaltres no ens pensàvem veure'n ni un, vam tenir sorpresa. Va ser molt xulo, hi has d'anar al matí a primera hora quan surten o al vespre quan arriben, per ser concrets 2h abans que aquest es pongui el sol. Nosaltres hi vam anar al vespre i en vam veure 7. Un d'ells dins el cau, un amagatall entre matolls del penya-segat, dos d'ells ja havien arribat a la platja i estaven tot tranquils i en vam veure quatre més que van anar arribant. Són molt tranquils i molt graciosos. A tots dos ens va encantar poder-los veure en el seu hàbitat natural. Si no ho haguéssim aconseguit, hauríem anat a alguna de les reserves que hi ha a la Península d'Otago per poder-los veure, ja que aquests pingüins d'ulls grocs només viuen a Nova Zelanda.
Aquests pingüins són molt tímids i ningú s'hi pot acostar. Bàsicament perquè no marxin de les platges on estan acostumats a viure ja que si se'ls destorba hi ha el risc que marxin d'aquella platja.

diumenge, 19 de setembre de 2010

Doubtful Sound

Avui, ens hem despertat, un dia més, amb un ambient gèlid i totalment nevat, portem uns dies de nevar i nevar.

Doncs aquest matí, ens hem dirigit de Te Anau fins a Manapouri per tal de fer la visita al fiord de Doubtful Sound, tres vegades més llarg que el Milford, el més famós.

Abans d'arribar travesses amb barca el llac Manapouri i després un tram en autobus fins al fiord de Doubtful Sound, el trajecte del qual vam tenir de parar el bus per posar cadenes....
Només us diem que és impressionant, aquí us deixem algunes fotos.
Després de la visita al Doubtful avui passem nit a Invercargill per demà poder visitar els Catlins, sorpresa!, per variar al arribar al extrem sud de la illa sud ens han indicat, al càmping, que la carretera dels Catlins està tallada per les fortes nevades dels últims dies i que feia anys que no els havia nevat tant. Vaja, que tindrem de passar per l’interior, de totes formes esperarem a demà al matí a veure l’estat de les carreteres.

dissabte, 18 de setembre de 2010

Més Queenstown i entrada a Fiordland

Avui quan ens hem despertat hem estat a punt de tornar-nos a tirar, però hem decidit canviar d’activitat i hem provat amb el jetboating, concretament amb el famós Shotover Jet, el qual durant 30 minuts passa pels rocosos canyons del riu Shotover. És considerat un dels més exitants pel fet de fer girs de 360º al mig del canyó i, bàsicament, perquè és la única companyia de jetboating autoritzada per practicar tal activitat dins els canyons del riu Shotover. Ha estat molt xulo, però en absolut res comparable amb el salt d’ahir. De totes formes ho recomanem, ara, si algú s’hi decideix que s’abrigui fort, amb les velocitats que s’agafa ... fot un fred que pela... però fred de veritat!!!


Un cop hem acabat l’activitat hem fet camí cap a Te Anau, destí bàsic de Fiorland per visitar els fiords de la zona. El més famós i visitat, i també el més assequible, econòmicament parlant, és el Milford Sound. Portem tota la setmana fotent un seguiment exhaustiu del temps de la zona i la carretera d’accés al fiord està tallada per la neu i les esllavissades que aquesta ha ocasionat. Massa bé anàvem, que hem pogut fer TOT el que volíem i el temps ens ha respectat bastant, no ens podem queixar... per tant, era d’esperar que alguna cosa no aniria bé i ens hem hagut de despedir del Milford amb el cor petit, però hem decidit conèixer el Doubtful Sound, del qual diuen que és millor i més gran que el Milford. Aquests fiords no són tant massificats turísticament, però són més cars de visitar. El perquè és senzill. És totalment impossible accedir-hi pel teu compte. Per arribar-hi s’ha de creuar un llac, el qual hi ha companyies que s’hi dediquen. Després del llac hi ha un tram de carretera, d’uns 20km, que fas amb unes companyies de busos, i finalment arribes al fiord on agafes un creuer per navegar-hi durant 3 hores. El post de demà, serà dedicat a aquests fiords!!



Com que ens quedava l’espina del Milford hem agafat la Kiwera i ens n’hem anat a fer un tram de carretera, fins on ens ha estat possible. Una carretera espectacular, uns paisatges increïbles i difícils de poder mostrar amb fotografies.... guapíssima.

Apa, per vosaltres va aquesta bola de neu!!!


divendres, 17 de setembre de 2010

100% RISK, 100% QUEENSTOWN, 100% NEW ZEALAND!!

El dia 7 de juny i després de fer-ne 30 em van regalar el bungy més increïble del món, The World’s Highest Swing.

Doncs avui, dia 17 de setembre, tot i que al despertar-nos el dia no ens ha pintat massa bé perquè a Queenstown no està parant de nevar, ha arribat el moment de descarregar el que se’n diu pura adrenalina.

Ens hem tirat en tàndem i abans de mostrar-vos-en les fotos del que ha sigut aquesta caiguda tant brutal, us explicarem de què ha anat la història.

Hem sortit del centre de Queenstown uns quants xalats, inclòs el conductor.... aquí la velocitat màxima i mínima és de 100 km/h per tot tipus de via, a menys que en algun revolt exagerat estigui degudament marcat, la qual cosa no vol dir que sigui d’obligatorietat. Doncs bé, aquí ja ha començat l’aventura.... ens han portat fins a una muntanya, perduda de la mà de Déu i, allà suspès al mig d’un canyó i a 160m d’alçada hi havia una caseta amb tota la parafernàlia muntada i la plataforma del salt. Per arribar-hi, hem hagut de travessar un pont de 70m de llargada, suspès a l’aire... no pas quiet, imagineu-vos un pont d’aquests que es mouen... això ha estat la segona part de l’aventura. I finalment ha arribat la traca final: el SALT!

Una caiguda lliure de 70m i una gronxada final de 300m d’arcada és el que veureu a continuació.

I demà, una nova aventura: Shotover Jet... ;-))))

ENTRADES RELACIONES:
  • El famós salt a Queenstown, en aquest enllaç podeu veure el nostre vídeo del salt en el bungy més alt  del món, The World’s Highest Swing.  

la KIWERA, la nostra casa amb rodes

I bé, després de les sol•licituds, aquí fem un post dedicat a la nostra súper mega casa ambulant.

Primer de tot i molt important són les seves dades personals. El seu nom de pila és “kiwera”, així és com naltros l’hem batejat i ve de la família MAUI rental cars. Les mides: 7,20m de llarg per 3m d’amplada.

Té el volant a la dreta i el canvi és automàtic. Té un rebedor, un bany complet (amb wàter i dutxa), una cuina amb fogons, pica de rentar plats, nevera, microones... i un menjador-llit, que és més llit que menjador perquè tenim el llit muntat permanentment, bàsicament per qüestions de comoditat!
la Kiwera al Franz Josef
passeu... passeu...
conductor 1
condutora 2
rebedor i cuina i bany
sofà llit, àlies zona interactiva
el menjador- cuina
el llit...

Per cert, avui és divendres 17 de setembre, estem a Queenstown i ens hem llevat amb tot el voltant nevat. Ara mateix estem a una xocolateria, "la patagonia", veient com està foten una bona nevada!!!! Intentarem fer el salt aquest matí tot i nevar!!! SALUT!!!