divendres, 30 de setembre de 2011

La Volta al Món en 365 dies

Després de molt de temps de donar-hi voltes, al final ens hem decidit a agafar-nos un any sabàtic per poder realitzar el nostre somni, poder viatjar al voltant del món durant un any. Aquí pengem la previsió del nostre futur viatge que iniciarem el proper mes de novembre i tenim previst que duri un any.


Començarem pel Nepal i l'Índia i després farem camí cap al sud-est asiàtic per conèixer-ne bona part, volarem a la Xina, farem un descans a les illes Fiji i d'allà ja saltarem a Amèrica del Sud, i si tot va bé, acabarem el nostre viatge a la illa de Pasqua.

Per sort, el món és molt gran, i ens ha costat molt decidir quins països visitarem, a priori un any és molt de temps però a la realitat hem hagut d'esforçar-nos per quadrar els països a visitar, les seves bones èpoques per visitar-los i el pressupost.

Així que ens tiraven molt els continents que encara no havíem visitat, com Amèrica del Sud i Àsia, i són bàsicament aquest els dos continents que visitarem. Un altre punt que ens ha costat és quadrar els climes, així que al final esperem haver-la encertat, ja que el principi volíem iniciar el viatge al revés i al gener. Però al final la comencem per Àsia i al Novembre. Hem intentat fer una ruta al màxim d'ajustada possible per coincidir en bones èpoques a cada lloc escollit i  evitant l'època monsònica. És per això que d'Oceania ens dedicarem, gairebé, exclusivament a les illes del Pacífic, les illes Fiji, i farem escales a Sydney i Auckland, deixarem per una altra ocasió Austràlia i Nova Zelanda ja ho coneixem. La tornada tenim previst realitzar-la des de Santiago de Xile i si la butxaca encara ens ho permet mirarem d'acabar el nostre viatge a la Illa de Pasqua.

El dia 11 de novembre d'aquest any comença la nostra aventura, així doncs podreu seguir-nos a través d'aquest bloc que esperem que sigui del vostre agrat.

dijous, 29 de setembre de 2011

Escapada a Zuric!!

El passat cap de setmana vam fer una escapada a Zuric, ja la teníem programada d'abans de decidir agafar-nos un any sabàtic. Així que vam posar rumb a Suïssa.








Zuric és la ciutat més gran de Suïssa i el motor financer del país.  A més a més ha estat considerada la ciutat amb més bona qualitat de vida d’arreu del món durant els últims anys. No sabem si ho continua essent o no, però és una ciutat caríssima, ja que la crisi ha apreciat el franc suís aquests últims anys.


Actualment la tasa de canvi del franc suís és de 1'20 francs per euro, respecte al 2007 que va ratllar a 1'70!! Bé, que cada dia som una mica més pobres!!








Hi hem estat un cap de setmana  i ens ha donat temps suficient per veure'n els principals atractius turístics.








Així que vàrem decidir buscar un allotjament econòmic i la millor opció va ser dormir al City Backpacker Hostel, l'habitació compartida surt cara ja que no inclou esmorzar, el hostel deixa molt que desitjar, però la seva ubicació és excel·lent, al casc antic de Zuric.









Al matí hem passejat pel carrer més comercial de la ciutat, el Bahnhofstrasse, veient les botigues que hi ha, ràpidament, ens n'adonem que Zuric no és una ciutat qualsevol. Molt traju, molta corbata... vaja, que hi ha caler!!









Al final dinem a un "take away" d'un supermarket d'aquests tan típics del nord d'Europa, on fins i tot s'hi pot menjar. A la tarda ens arribem als jardins de Chinagarten i fins al Zürichhorn, i ben seduïts pel sol que ens fa, hem aprofitat per fer-hi una bona migdiada.








El diumenge ens hem despertat sense poder fer absolutament res. Plovia moltíssim i a part d'un magnífic Starbucks obert, la resta estava tot tancat i barrat. Així que la nostra visita s'ha limitat en fer un cafè a l'Starbucks, com ja hem dit, i tot seguit cap a l'estació on hem agafat el tren de tornada a l'aeroport.






I així és com hem passat aquest cap de setmana al país de la xocolata.


I tot gràcies a que el passat mes de febrer vam assistir al I Congrés de la Volta al Món, que va tenir lloc dins el Saló de Turisme de Barcelona, el congrés va ser organitzat pel Club de Viatges. Durant el congrés, vueling va regalar 2 vols, els quals van sortir per sorteig i un d’ells, a Zuric, ens va tocar a nosaltres.

diumenge, 11 de setembre de 2011

Muntanya 2011: Pirineus i més...

Aquest post és una recopilació de petites escapades a la muntanya realitzades aquest 2011, bàsicament als Pirineus, encara que no exclusivament, també hi ha sortides al massís del Montseny, la Vall de Sau i Collsacabra, els Ports, etc.

Puigmal, 2.910 m
Una de les primeres sortides realitzades va ser a inici d'any al Puigmal, des de Fontalba. No vam tenir cap inconvenient ja que aquest any pràcticament no hi havia neu, com podeu comprovar a les fotografies.
El Puigmal de 2.910 m, també anomenat Puigmal d'Er, és el punt més alt de tot el Pirineu Oriental del Principat i està situat entre les comarques de l'Alta Cerdanya (Er) i el Ripollès (Queralbs), és el cim més alt a la vall de Núria. Les vistes des del cim, en un dia clar, són espectaculars i és un dels cims  emblemàtics de Catalunya.
(Sortida realitzada el passat 15/01/2011, per la Mireia, la Txell i en Xavi)

Rasos de Peguera
El passat 5 de febrer de 2011, la Mireia i la Txell, van fer una escapada fins a l'estació d'esquí de Rasos de Peguera, a la comarca del Berguedà. A l'estació van llogar raquetes de neu i van fer una sortideta pels voltants, i a passar un magnífic dia de sol a la muntanya, malgrat la manca de neu.
(Sortida realitzada el passat 05/02/2011, per la Mireia i la Txell)

Matagalls, 1.698 m
Al març vam realitzar una sortida a Matagalls amb en Pep, la Mireia i nosaltres, un dels tres cims principals del Massís del Montseny, el Turó de l'home amb 1.706 m, les Agudes 1.703 m i Matagalls amb 1.698 m.
Vam pujar a Matagalls des del coll de Sant Marçal, el camí per pujar està molt ben marcat i no té pèrdua. Al arribar al cim es pot gaudir d'unes molt bones vistes al Montseny, als Pirineus i fins i tot al mar. Per a més informació, clica aquí.

(Sortida realitzada el passat 13/03/2011, per la Mireia, en Pep, la Txell i en Xavi)

Pantà de Sau
A primers d'Abril, concretament el 2, vam realitzar una passejada al voltant de la Vall de Sau Collsacabra. Està ben a prop de casa, però feia molt de temps que no ens hi arribàvem i vam decidir anar-hi a passar el dissabte a la tarda i fer una passejada al voltant del pantà de Sau.
Aquesta passejada ens va servir per agafar idees i realitzar una altra sortida posteriorment fins a dalt dels cingles de Tavertet i de l'Avenc.

(Sortida realitzada el passat 2/04/2011, per la Txell i en Xavi)

Costabona, 2.465 m
Pel primer de maig vam decidir fer el cim del Costabona de 2.465 m, al qual s'hi accedeix des de la pista forestal que uneix Setcases amb Espinavell, el camí d'inici s'agafa molt a prop de la Collada Fonda.
De pujada passes pel costat del refugi, no guardat, del Costabona. Una vegada al cim disposes de magnífiques vistes al Massís del Canigó, a la Catalunya Nord, i la zona de Vallter, als Pirineus, i també sobre la província de Girona, ja que es tracta del primer pic de més de 2.000 metres des del mar.  Per a més informació de la sortida, clica aquí.
Casualitats de la vida ens vam trobar amb la Mireia al cim del Costabona, en anteriors sortides havíem comentat possibles cims que podríem realitzar properament, però aquesta vegada no ho havíem planificat conjuntament i sense esperar-ho ens vam trobar al cim.

(Sortida realitzada el passat 01/05/2011, per la Txell i en Xavi)

Travessa dels Estels del Sud
Per aquesta sortida vam fer un post específic de la travessa dels Ports de Beseit, anomenada "Estels del Sud". Per llegir més sobre aquesta travessa de 106 km clica aquí.
(Sortida realitzada el passat 9/05/2011 fins al 13/05/2011, per les següents parelles: la Montse i en Pepo, en Jesús i l'Esteve, en Bert i la Liff Stroo, la Txell i en Xavi)

Pic de l'Infern, 2.859 m
Per realitzar l'ascensió al Pic de l'Infern s'hi accedeix des de Setcases fins arribar a Vallter 2000. L'itinerari passa pel refugi d'Ulldeter, pel coll de la Marrana, i encarem directe al coll del Freser, a partir d'aquí anirem carenejant fins el Pic de Freser de 2.835 m i posteriorment fins el Pic de l'Infern. Per a més informació, clica aquí.
Durant la sortida vam està patint per si ens faria algun xàfec ja que estava quedant tapat, però finalment vam arribar secs fins al cotxe.

(Sortida realitzada el passat 21/05/2011, per la Mireia i en Xavi)

Balandrau, 2.585 m
En aquest cas la intenció era pujar al Balandrau des de Tregurà de Dalt, per la pista forestal que va de Tregurà a Pardines, però el mal temps no ens va deixar fer cim, estava molt enboirat i no convidava a caminar amb aquell temps. Si esteu interessats en realitzar aquesta ruta, cliqueu aquí.
Al final vam fer un passeig des de la creu de fusta fins a Tregurà de Dalt, on després de dinar els entrepans que portàvem ens hi vam arribar a fer el cafetó, a la Fonda Rigà de Tregurà de Dalt.

(Sortida realitzada el passat 28/05/2011, per la Txell i en Xavi)

De Sau a Rupit, GR 2 - GR 2.2
Tal com hem indicat a la sortida del pantà de Sau, ens va servir per agafar idees per tal de realitzar aquesta sortida i passar el dia a la vall de Sau-Collsacabra. L'inici del nostre recorregut va ser a La Riba a on agafem el GR 2 que ens portarà a dalt dels cingles fins a Tavertet, i tot vorejant els mateixos fins a Rupit. A Rupit ens hi parem a dinar, i havent agafat forces realitzem la baixada pel GR 2.2 i passem a veure el famós Salt de Sallent.

La primera part del recorregut es realitza per dalt els cingles i la baixada per baix els cingles de Tavertet i de l'Avenc. La tornada es fa força pesada perquè es fan força quilòmetres per una carretera asfaltada, encara que sense trànsit.

(Sortida realitzada el passat 5/06/2011, per la Txell i en Xavi)

Djebel Toubkal, 4.167 m
A aquesta sortida li vam dedicar un post complert ja que va ser part de les nostres vacances, amb un mini viatge que vam fer el passat mes de juny.

Aquesta vegada el nostre objectiu era un altre: l’ascensió al Djebel Toubkal, que amb 4.167 m és el cim més alt de Nord d'Àfrica. Hem estat una setmana per Marroc i hem tingut temps de visitar Marràqueix, la zona dels Atlas i els pobles amazics ("berbers") i Essaouira a la costa atlàntica.
(Sortida realitzada el passat 10/06/2011 fins al 17/06/2011, per la Mireia, la Txell i en Xavi)

--------------------------------------------
Les vacances laborals aquests any les vam distribuir de la següent manera: una setmana la vam dedicar a realitzar els Estels del Sud, una travessa pels Ports de Beseit, una altra setmana vam anar a visitar els nostres amics, Erwin i Camilla, a Suècia, una altra setmana per tornar a Marroc i pujar al Djebel Toubkal i dues setmanes les vam destinar a visitar Turquia, durant aquest mes de Juliol passat. I posteriorment anunciaríem la gran notícia!!!.

Com que ja havíem esgotat les vacances laborals, aquest estiu hem realitzat sortides curtes als caps de setmana als Pirineus. A continuació deixem un resum de les diferents sortides realitzades.

Inicialment la intenció era realitzar un post de les sortides de muntanya d'aquest mes d'agost, però al final hem aprofitat per recopilar les sortides de tot aquest any 2011... :-)

Tuc de Mulleres, 3.010 m
Feia temps que amb en Joan Planeses i en Joan "Rodri" intentàvem organitzar una sortida a la muntanya però sempre ens sortia algun impediment d'última hora. Aquesta vegada no va ser el cas i després de planejar-ho ens vam reunir un bon grup per fer el Tuc de Mulleres, amb la marca dels 3.000 m.

Des d'Arbúcies hi ha de 4 a 5 hores de viatge en cotxe, així que vam decidir que la nit abans la faríem a prop de l'inici de l'ascensió al Tuc de Mulleres.
El Tuc de Mulleres està situat entre la Vall d'Aran i Osca i el seu nom prové de l'aranès, "Tuc" significa cim i "Mulleres" significa aiguamolls.

Sortim al matí d'Arbúcies, i després de fer la collada de Toses i el Port del Cantó, ens parem a Sort a comprar un número de la rifa de Nadal i continuem per enfilar l'últim port, el Port de la Bonaigua. Anem a deixar les nostres pertinences a l'allotjament de Salardú, el Refugi Rosta, per 21 €/pers/nit dormir i esmorzar. La tarda la passarem a Viella i soparem al Restaurant "Boixetes" de Cal Manel, a on menjarem la típica olla aranesa.

L'endemà ens aixequem aviat i sortim direcció al túnel de Viella, per plantar-nos a la boca sud en 30 minuts des de Salardú. Iniciem la sortida a les 7:30 h des de 1.609 m, i ens espera una bona pujada fins al Tuc de Mulleres a través de la vall de Mulleres i els estanys, també de Mulleres. 
Des de dalt al cim es poden gaudir d'unes magnífiques vistes al massís de la Maladeta, tal com es pot veure en la fotografia inferior.
A les 17 h aproximadament engeguem els cotxes i posem direcció Arbúcies, a on arribem amb el temps just per anar a sopar al Restaurant el Niu.

(Sortida realitzada el passat 23/07/2011 al 24/07/2011, per la Bet, en Jordi Martí, en Joan Planeses en Pep Gorro, en Joan ´"Rodri", la Txell i en Xavi)

Llo
Aquest cop vam realitzar una trobada de bloggers al petit poble de Llo, a la cerdanya francesa, el passat 05/08/2011 fins al 07/08/2011, gràcies a la hospitalitat d'en Marc i la Mireia, i vam aprofitar per pujar fins a l'Ermita de Sant Feliu.

Aquesta sortida li vam dedicar un post específic, si voleu llegir més....

Aneto, 3.404 m
Després de la sortida al Tuc de Mulleres, teníem ganes de fer el cim més alt dels Pirineus, l'Aneto. I així ho vam planejar-ho pel cap de setmana del 13 al 15 d'agost. En ple mes d'agost va ser impossible poder reservar nit al refugi de la Renclusa ja que està molt concurregut, així que vam buscar un allotjament a prop de Benasc, i al final vam trobar-ne un a Cerler, al costat de Benasc, per 24 €/pers/nit a l'Hotel Husa Edelweiss.

El primer dia vam realitzar el desplaçament d'Arbúcies a Benasc i el següent dia realitzaríem l'ascensió. El dia de l'ascensió vam agafar el bus que surt a les 4.30 h de la matinada de Benasc, en el qual pugen tots els excursionistes que tenen intenció de fer cim i aquest ens deixa a la Besurta, a 1.920 m. A partir d'aquí el camí puja fent zig-zag fins al refugi de la Renclusa, a 2.140 m. Una vegada passat el refugi vas guanyant alçada a través de la pedregosa vall de granit fins al Portilló Superior a 2.897 m, una vegada creuat el pas ja es veu el cim de l'Aneto, encara queda la llarga glacera fins al coll de Corones, 3.173 m, i l'última pujada al cim de l'Aneto, 3.404 m.

Aquesta vegada però la Txell es va resentir de molèsties al genoll que va agafar a la última sortida al Tuc de Mulleres i va preferir no sobrecarregar-lo i fer mitja volta, just abans d'inciar la travessa de la glacera. Així que la Txell i jo, en Xavi, vam fer mitja volta i la Mireia i en Rodri van continuar fins al cim.

Ens queda pendent tornar-hi, però el pròxim cop pujarem per la vall de Corones, que diuen que no és tan pedregosa com pel costat de la Renclusa.

Tot i així vam fer una sortida completa, ja que vam arribar fins a la cota 3.050 m. A les 16h arribàvem al pla de la Besurta, després d'haver baixat tranquil·lament i dinat. En Rodri i la Mireia arribaven a les 18.30 h després de 12 hores d'haver iniciat la sortida.

Així que ens vam dirigir a l'hotel a dutxar-nos, per després poder anar a fer un bon sopar, que ens havíem ben guanyat!!!

(Sortida realitzada el passat 13/08/2011 al 15/08/2011, per la Mireia, en Rodri, la Txell i en Xavi)

Tossa Plana de Lles, 2.916 m
Amb en Rodri volíem fer una sortida d'un dia al Pirineu i al final vam decidir que pujaríem al cim de la Tossa Plana de Lles, ja que cap dels dos hi havia pujat.

Vam sortir ben aviat d'Arbúcies, ens separen un parell d'hores ben bones fins a Lles de Cerdanya, i pel camí naturalment ens havíem de parar a esmorzar. Ens vam arribar amb el cotxe fins a Can Jan de la Llosa a 1.600 m, passat el poble de Viliella. Per cert, en Jan ens fa pagar 2 euros per aparcar el cotxe tot el dia a la seva propietat privada.
Iniciem el camí i ràpidament ens despistem, però continuem camp a través ja que el cim no té perdua, de totes maneres pel mig del bosc i bardisses no és molt recomenable. Al cap d'una hora retrobem el camí i la cosa ja continua pujant tranquil·lament fins els estanys de la Muga. Arribem al cim de la Tossa Plana de Lles i decidim continuar per l'olla que forma la vall de la Muga, i així ho fem i anem seguint la carena de la muntanya tot enllaçant els diferents pics, començant per la Tossa Plana de Lles, la Tosseta de Vallcivera, la Mugueta i acabant a la Muga, de 2.916 m, 2.848 m, 2.772 m i 2.860 m, respectivament. Així doncs, al final acabem fent la volta als estanys de la Muga.

Volíem realitzar una sortida per estirar les cames i al final s'ha convertit en una bona excursió, el recorregut final el realitzem amb 9 hores, parades i tot. De baixada ens parem a Lles de Cerdanya a pendre una Cola-cola!! ;-)

(Sortida realitzada el passat 18/08/2011, per en Rodri i en Xavi)

Via Ferrata - Les Baumes Corcades
La Via Ferrata de "Les Baumes Corcades" és una de les vies ferrates més conegudes i populars del Principat, està molt ben equipada i és apte per a tots els públics. Es troba localitzada al costat de la població de Centelles (Osona), per més informació per accedir-hi cliqueu aquí.

La via és relativament recent ja que va ser equipada al 2007 però s'ha fet molt famosa, és molt atractiva per a principiants i també exigent en un parell de passos que es poden evitar, al igual que el pont nepalí amb els seus 70 metres d'alçada.
Les Baumes Corcades culminen al cim del Puigsagordi, de 972 m, des del qual podem observar la plana de Vic i al fons els Pirineus, el massís del Montseny al davant, amb el Tagamanent i el seu castell.

(Sortida realitzada el passat 23/08/2011, per en Joan "Rodri" i en Xavi)

Les Agudes pels castellets, 1.703 m
Aquesta vegada, juntament amb en "Rodri", volíem fer una sortida propera a casa i què millor que pujar a les Agudes pels castellets, al massís del Montseny. La ruta dels castellets et permet realitzar alguna que altra grimpadeta, tot i que també es pot evitar seguint el camí normal, en aquest cas, però, no passes per la cresta.

Tal com hem dit no vam ni haver de sortir del poble, ja que les Agudes delimiten el terme municipal d'Arbúcies, la Vila Jardí del Montseny.

(Sortida realitzada el passat 25/08/2011, per en Joan "Rodri" i en Xavi)

Pica d'Estats, 3.143 m
El cap de setmana del 27 i 28 d'agost vam realitzar una sortida completa, la pujada a la Pica d'Estats de 3.143 m, el cim més alt del Principat, i de passada vam aprofitar per fer cinc tresmils de la zona, i de baixada vam parar a Llavorsí per divertir-nos una estona tot fent ràfting, per la Noguera Pallaresa.

Aquest cop vam poder fer reserva al Refugi de Vallferrera (1.940 m), on vam sopar, dormir i esmorzar per 28 €/pers/nit, al ser federats.

L'endemà sortim a primera hora ja que serà una excursió llargueta, a les 6.30h ens posem en marxa. El camí puja pel barranc del Sotllo i vas pujant seguint el transcurs del riu per les diferents grades i passes per l'estany del Sotllo i, finalment, arribes a l'estany d'Estats a 2.480 m, aquí hi arribem després de dos hores de caminar i ens hi parem a esmorzar. Des d'aquest punt ja veiem el cim de la Pica i també el Port del Sotllo a 2.894 m on hi arribem per la tartera a les 9.30h.

En aquest punt decidim separar-nos, en Rodri i jo passem per la cresta del pic Verdaguer, i la Mireia i la Txell decideixen passar pel camí normal. El primer cim que assolim és el Verdaguer de 3.125 m a les 10.30h.
Una vegada assolit el pic Verdaguer anem a buscar el coll de la Pica que enllaça amb el camí normal de pujar a la Pica d'Estats. Arribem a dalt al cim a 3.143 m  a les 10.45h, la Mireia i la Txell tarden una mica més en arribar ja que el camí normal fa una bona volta i crestejant és més directe. Un cop retrobats tots quatre al cim, ens fem la foto de rigor!!
En Rodri i jo, ens arribem fins a la Punta Gabarró (3.115 m) per la cresta, on arribem a les 11.30h. Mentrestant la Mireia i la Txell pugen fins el pic Verdaguer i continuen fins el Montcalm. Ens retrobem tots quatre de camí al Montcalm i fem el quart cim de la jornada, 3.078 m a les 12.30h.

Ara només ens queda el Sotllo. Tornem al coll de Riufred i desfem el camí normal a la Pica fins el Port de Sotllo, 2.894 m a les 13.30 h. Aquí la Mireia i la Txell comencen a baixar, i en Rodri i jo, ja bastant baldats, decidim fer la última pujada fins al pic del Sotllo de 3.072 m, on arribem a les 14:10 h. Iniciem la baixada i pel camí atrapem a la Mireia i la Txell, que s'havien parat a refrescar-se els peus. Arribem al refugi de Vallfarrera a les 17.15 h.

Després d'un dia llarg de caminada, vam dirigir-nos a passar la nit a Esterri d'Àneu a l'Hostal d'Àneu, una amiga de la Mireia en va recomanar que anéssim a recuperar forces al Restaurant L'Esquella (Esterri d'Àneu), i així ho vam fer. Ens vam atipar amb escudella, escalivada, sopa de ceba... segons les preferències de cadascú i de segon carn a la brasa, i per rematar-ho uns bons postres!

(Sortida realitzada el passat 26/08/2011 fins al 28/08/2011, per la Mireia, en Rodri, la Txell i en Xavi)

Ràfting Llavorsí
A Llavorsí vam realitzar una baixada amb ràfting per les aigües braves del Noguera Pallaresa, el bressol d'aquest esport.

La baixada la vam realitzar amb l'empresa Ràfting Llavorsí, empresa especialitzada en activitats d'aventura al voltant de la Noguera Pallaresa.

Ens va tocar fer la baixada amb un altre grup de tres noies, una noia de Lleida i nosaltres quatre, i tot amb les indicacions del guia Bernat. Ens ho vam passar súper bé i és una activitat molt recomanable!!

El Taga, 2.040 m
La setmana abans ja havíem tingut intenció d'anar a estirar les cames amb un cim relativament a prop de casa i no massa llarg, però com que la nit anterior haviem sortit... ens va ser impossible aixecar-nos aviat i vam acabar per anar a dinar a un restaurant recomanat a Sant Joan de les Abadesses, concretament el restaurant "Mas Les Feixes".
La setmana següent si que va ser la bona. Aprofitant que teníem una trobada a Sant Joan de les Abadesses vam tornar a fer l'intent. Vam aparcar al cotxe a l'aparcament del costat de l'Ermita de Sant Marti d'Ogassa i vam iniciar la pujada que ens portaria fins a la Portella d'Ogassa, previ pas per l'abeurador de vaques que hi ha a l'inici del corriol. Una vegada a la Portella d'Ogassa, el camí ja planeja més i ja veiem la creu del cim del Taga al fons, amb vint minuts ens plantem al cim.

El Taga fa la divisó natural de les aigües del Ter i del Freser, i podem contemplar al nostre davant el Puigmal i l'Olla de Núria. Per més informació del recorregut clica aquí.

També hi ha la possibilitat de realitzar la ruta circular a través de coll de Jou, per més informació clica aquí.

(Sortida realitzada el passat 10/09/2011, per la Txell i en Xavi)

Fins aquí les nostres escapades a la muntanya aquest 2011, que esperem que continuin...
(Per cert, aquest mega post és llarguíssim!! Felicitats a tots els que hagueu resistit fins el final!!!)