dimarts, 17 d’abril de 2012

Allotjaments a Myanmar

La relació d'allotjaments, si no diem el contrari, és habitació doble, bany compartit amb aigua calenta i esmorzar inclòs. Els preus dels allotjaments econòmics, ens han costat entre 6'00 i 13'50 euros l'habitació doble.
 
 
Yangón. Motherland Inn 2, 18 $, una breu caminada del centre, habitació gran amb ventilador i molt neta, amb ordinadors i internet a la recepció. El personal de l'hotel és jove i molt simpàtic, esmorzar self service excel·lent, i si arribes aviat el dia del check inn el tens inclòs. Hi ha servei gratuït de pick up i dropp off a l'aeroport, tenin en compte que el cost d'un taxi surt a uns 10 $ és un allotjament econòmic i molt recomanable!
 
Mandalay. ET Hotel, 15 $, al centre, habitacions de diferents tipus, les econòmiques són bastant cutres, situades al terrat però correctes, allotjament amb wifi a la recepció, l'únic que hem trobat amb wifi a tot Myanmar.
 
Nyaung U (Bagan). Shwe Na Di Guesthouse, 18 $, allotjament amb dos tipus d'habitacions al vell edifici de l'entrada aquestes costen 12 $ i són molt velles, en canvi a l'edifici nou de la part posterior hi ha habitacions noves amb tv per cable, nevera, aire condicionat, ventilador i bany privat. Després de revisar, pràcticament , tots els allotjaments de Bagan, dels quals ens en demanàven 18 $, la opció més econòmica són 12 $ al Shwe Na Di Guesthouse, però finalment vam aconseguir les habitacions noves a 18 $ que al principi ens en demanavem 25 $. Molt recomanable!
 
Kalaw. Golden Kalaw Inn, 8 $, ben situat al costat del Lily Guesthouse, amb habitacions molt bàsiques i el bany compartit bastant rudimentari.
 
Trekking de Kalaw al llac Inle

ens vam allotjar en una homestay i al monestir de Patanukah, menjars inclosos durant el trekking, 3 dies/2 nits, 10.000 kyats/persona/dia, inclosa la barca de l'últim dia al llac Inle.
 
Nyaung Shwe (Inle lake). Bright Hotel, 15'00 $, ben situat, habitació espaiosa amb bany privat, però no massa net, és la opció més econòmica al Inle lake.

Myanmar, un país autèntic

Myanmar, un país que vol créixer malgrat els obstacles imposats per la junta militar que el governa, un país amb molt per descobrir, un país fascinant que recomanem visitar i quan abans millor, ja que actualment encara no està gens massificat, la qual cosa li permet mantenir la seva autenticitat. No és un país car, tal i com vàrem dir al primer post, el considerem un país a cavall de la Índia i àsia, però en comparació als seus veïns asiàtics els allotjaments són més cars.

Han estat 18 dies intensos per descobrir de prop els principals atractius turístics d'aquest meravellós país. Hem caminat pel pont de teca més llarg del món, ens hem deixat seduir per la màgia que es respira als temples de Bagan al cim d'una bicicleta, hem caminat durant 3 dies des de Kalaw fins arribar al llac Inle, un lloc impressionant, idíl.lic i ple de vida en els seus poblets flotants, hem pujat turons a Mandalay per trobar-nos envoltats de pagodes, ens hem enlluernat amb el daurat de la immensa pagoda de Yangon, la Shwedagon Paya, i sobretot marxem satisfets d'haver conegut una gent encantadora i més que hospitalària.


Sens dubte ha estat una bona etapa en el nostre viatge, que recomanem per la seva autenticitat i a poder ser recomanem visitar-lo abans no s'hi produeixin massa canvis, és ben cert que els necessita, però possiblement, si som egoistes, li treurà l'encant i la innocència que avui dia encara s´hi pot trobar. 

I si voleu mirar les fotos també les tenim penjades!

dijous, 12 d’abril de 2012

La vida al llac Inle

El llac Inle no és un petit llac qualsevol, és immens, envoltat de muntanyes habitades per diferents ètnies, que alguna d'elles hem vist al llarg del trekking, pobles flotants i on la vida gira al voltant de la pesca i els mercats que van canviant cada dia de poble, en total a cinc pobles diferents. Hem recorregut el llac amb barca, en companyia dels nostres amics suïssos, vam decidir llogar una barca per un dia i ens va encantar poder veure de prop com transcórrer la vida en aquest racó de món.

els pescadors al llac Inle

entre els canals del llac

Justament el dia que vam agafar la barca, el mercat era a Inthein, una excusa perfecte per arribar-nos-hi i a part de passejar pel mercat també vam poder visitar-ne les estupes, més de 1.000 que aviat és dit. Vam veure a pescar els homes amb xarxa i amb el típic basket, la gàbia, ens va explicar el guia que en funció dels peixos a pescar es feia servir un mètode o un altre.

 població flotant del llac Inle, Nam Pan Village

 en barca sota un pet de sol...

dona treballant al jardí flotant

Una altra curiositat és que aquí els pescadors no remen només amb la mà, també ho fan d'una manera ben peculiar, la forma tradicional és remar dret i amb el peu aguant el rem.

la curiosa manera de remar al llac Inle, amb el peu, i a sobre pescant

treballadores pels voltants del llac

Entre les diverses parades que vam fer al llarg del dia, per veure dones girafa, tallers artesanals tèxtils, de ferro, de paper, etc., vam veure el jardí flotant de Kela, a base d'horts plens de tomaqueres, entre d'altres.

l'esgarrifós coll llarg d'una dona de l'ètnia Karen, com a reclam turístic en una botiga de teixits

de ruta pels voltants del llac Inle, tornant del curiós monestir Shwe Yan Pyay de les finestres ovalades

I la nostra estada al llac Inle ha acabat amb un tastet de vins a la Red Mountain, una bodega que va començar l'any 2002.  Quan ens vam assabentar que ben a prop hi havia unes bodegues no ens hi vam pensar dues vegades i sota un sol de maria santíssima i enfilats en una bici allà vam anar.

tot fent un tastet de vins a Myanmar, l'últim que esperàvem trobar-nos 

dimecres, 11 d’abril de 2012

De trekking per Myanmar, de kalaw al llac Inle

Kalaw és de parada obligatòria per qui li agradi el senderisme, i un dels destins més populars de tot el país. La població de Kalaw està situada a 1.320 m d'alçada a la província de Shan i  des d'aquí hi ha un munt de caminades per fer, la més famosa és la que et porta fins al llac Inle i pot ser d'un, dos o tres dies. Nosaltres hem decidit fer el trekking de tres dies i dues nits, una d'elles l'hem passat a una població de la tribu dels Pao, en una homestay, i la segona nit ha estat en un monestir.

família al complet sembrant patates, un fa el sot, l'altre hi posa tres patates, el següent l'adob i un tercer ho tapa. Tot esperant les pròximes pluges i poder tenir una bona collita aquest any. 

Els dos dies hem dormit en llits improvisats a terra, sobre unes estores de bambú i ben proveïts de mantes,  perquè tot i que durant el dia fa una calor d'infart, a la nit refresca. En aquests poblets, mancats de llum, l'activitat diürna s'acaba ben ràpid i per no anar a dormir tant d'hora hem acabat contemplant les estrelles en un cel increïblement net tot conversant amb la gent local a la vora del foc.

dona al capvespre tornant de treballar al camp a la bonica població Pao on vam passar la nostra primera nit en una homestay

Hem estat els convidats a casa d'uns monjos a l'hora de dinar i mentre el nostre cuiner ens preparava alguna delícia típica del país, ells ens han ofert amanida de te, crackers d'arròs i cacahuets fregits, i evidentment te verd, beguda que no falta en aquestes contrades. 

novici a la finestra del monestir on vam parar a dinar el segon dia del trekking

La caminada transcórrer per paisatges molt diversos, des de pinedes fins a plantacions d'arròs, d'alls i fins i tot patates. Es tracta d'una caminada molt suau, es camina al voltant d'unes 5-6 hores al dia, potser l'últim tram és el més pesat ja que el que durant la resta de dies es reparteix entre matí i tarda, aquest dia s'ha de fer en només un matí. Una barca ens esperava a Tone Le i ens ha conduït per entremig  de cases flotants i camps d'arròs fins arribar al famós llac del que parlarem en el pròxim post. L'arribada en aquest poblet on tot girava al voltant de canals ens ha encantat, potser és que després de dos dies caminant per les muntanyes necessitàvem un canvi d'escenari.

i com no, la canalla, de les millors estones que un passa...

i els més petits, sense por, jugant amb els búfals

Hem compartit aquests tres dies amb en Reto i la Tanja, una parella de suïssos que també està fent la volta al món i amb qui seguim descobrint els racons que s'amaguen al voltant del llac. Ells, el nostre guia, en Mr. Hai, i el nostre cuiner, del qui no sabem el nom, doncs ha estat com mot tímid durant tot el trekking, han estat els nostres amics inseparables al llarg d'aquests tres dies.  Amb en Hai hem pogut parlar de la situació política del país molt obertament, és un gran tipo.

el transport tradicional per aquestes terres, ja que és molt usual i ens n'hem creuat forces, i sovint només dirigits per marrecs

les donses que ens anem creuant pel camí vestides amb les típiques vestimentes i protegides amb paraigües pel pet de sol que cau!!


i quin estil, això està xupat, la mestressa a l'últim dia de la caminada

És millor fer l'excursió amb guia perquè els camins no són massa clars i poden ser de fàcil pèrdua, a més la majoria de gent que viu als poblets de muntanya no parla anglès, així que difícilment ens podrien indicar. A Kalaw hi ha moltes agències que es dediquen a fer trekkings i gairebé a tot arreu demanen el mateix preu, així que no hi ha millor consell que voltar una mica i comparar. Ens hem quedat amb la recomanació de la lonelyplanet, ho hem fet a través de Sam's Family Restaurant, després de mirar una mica és el que ens va causar més bones sensacions.

i quines pintes, semblem pagesos de la Vall d'Aran, amb perdó. Aquesta ha estat la nostra arribada al llac Inle

treballadores dels arrossals a la nostra arribada a la població de Tone Le al llac Inle

La única manera d'anar des de Bagan a Kalaw és amb un bus local, però precisament aquest no era un bus qualsevol. Els seients eren totalment tamany "pinipon", el nostre cul no hi cabia. Com sempre en aquests països, el sostre del bus també havia de servir per encabir personal, la qual cosa volia dir que els paquets havien de col.locar-se en algun lloc, què millor que sota el seient o al passadís mateix. o sigui que no hi havia espai pel nostre cul ni tampoc per les nostres estimades cames, encara menys mal que teníem ventilació natural perquè les finestres estaven trencades o bé algun que altre vidre saltava. Però això només es queda amb una anècdota del viatge, perquè arribar al llac Inle ho cura tot.

l'últim tram el fem en barca sota uns paraigües per evitar el sol abrassador del llac Inle, però aquest ja serà el pròxim post... ;-)

diumenge, 8 d’abril de 2012

Els temples de Bagan

Es diu que si es reunissin totes les catedrals medievals d'Europa a la illa de Manhattan i encara se n'afegissin unes quantes més, s'aconseguiria el fascinant paisatge que trobem als temples de Bagan, centenars i centenars de temples, ni més ni menys que 4.400. 

un munt de temples i pagodes que es fan difícils de poder visitar...

enfilats a un dels molts temples de Bagan, a punt de veure una imatge ben difícil d'oblidar...

i és que miris on miris mai deixes de veure aquest bonic regal per la vista!

Lo bonic de Bagan, a parer nostre,  no és visitar els temples un per un sinó enfilar-se en un d'ells per meravellar-se amb la vista de tots els temples i estupes, senzillament espectacular, sobretot durant la sortida i la posta de sol. Nosaltres ens quedem, sense cap mena de dubte, amb les vistes des del Pyathada Paya, un lloc màgic per veure pondre's el sol, no és gens fàcil arribar-hi, però afortunadament tots els locals et saben indicar.

després de buscar-la una llarga estona, al final vam poder veure pondre's el sol des de Pyathada Paya

tornant de la posta de sol a Bagan, hem tornat a casa un parell de marrecs cadascú, en Chedi, la Tala-à, en Sodei i la Mamasai, ens han alegrat el dia!!!

Bagan es troba entre diverses poblacions, entre elles Nyaung U, on ens hem allotjat durant la nostra estada aquí i on es troben la majoria d'allotjaments assequibles per a motxillers. La millor manera per recórrer els temples és al cim d'una bicicleta, aquí les lloguen per 1.500 kyats al dia i el terreny és ben planer,    la qual cosa s'agraeix per poder pedalar sota el sol que apreta durant tot el dia. Vam passar-nos un parell de dies enfilats a la bici i vam poder visitar els temples més importants: el Htilominlo Pahto, l'Ananda Pahto i l'Ananda Ok Kyaung, el Shwe San Daw Paya (bona opció per veure la sortida i la posta de sol), la Thatbyinnyu Pahto, la Bupaya a tocar al riu, la Dhammayazika Paya, aquesta és daurada i ens va semblar molt bonica i ja per acabar la Pyathada Paya, la millor opció per despedir-se d'aquest increïble lloc.

a dalt la Dhammayazika Paya, no ha estat la primera vegada que ens han demanat ser partíceps d'una sessió de fotos... 

i just sortint de la Dhammayazika Paya ens vam parar a dinar amb aquesta família, la que ens va fer passar una de les millors estones del dia!

els menuts sempre estan encantats de rebre't

A Bagan ens hem trobat de nou amb en Michael i la Paula, com diu en Michael ens estem seguint arreu del món i és que estem fent la mateixa ruta. Com no podia ser d'altra manera ens hem despedit d'ells amb un sopar a base de gnochis i pizzes!! Els altres dies, i és que a vegades pequem de poca originalitat, hem sopat al Wonderful restaurant, on creiem haver exhaurit totes les provisions de carbassa del seu magatzem, les seves pumpkins soups són una delícia, per això no hem pogut evitar recomanar-lo.

sopant amb bona companyia, la Paula i en Michael!

Ubein Bridge i voltants de Mandalay

Decidim fer camí cap al nord del país, a Mandalay, amb un bus nocturn que ens deixa molt d'hora, a les 6 del matí, així que ja ens podem posar les piles  i començar a recórrer la ciutat, però ràpidament ens adonarem que lo més bonic es troba als afores. A Mandalay hi passem dos dies i creiem que suficients per veure el més important, dels voltants hem visitat el famós pont d'U Bein a Amarapura, el poblet de Mingun i hem pujat a la muntanya de Sagaing per contemplar uns quants centernars d'estupes.

la imatge dels monjos transitant pel famós pont d'Ubein

De Mandalay hem visitat la pagoda Maha Muni amb el seu buda daurat, la imatge de buda més famosa del país i cuberta amb una capa de 15 cm d'or, el qual només veurà en Xavi perquè les dones hi tenen prohibit l'accés. Tot i que a la guia recomana aquesta visita com una de les millors coses per veure a la ciutat, a nosaltres potser és el que menys ens ha agradat.

noi musulmà pels polsegosos carrers de Mandalay


També hem visitat el monestir de Shwe In Bin, situat en ple barri dels monjos. Un monestir tot de fusta que ens ha semblat molt bonic, data del 1895 i va ser costruït pels antics comerciants de Jade xinesos.

imatges al monestir Shwe In Bin

El pont d'Ubein ha estat la pròxima destinació i el que teníem més ganes de veure, hi hem arribat amb pick-up, camioneta local amb bancs a la part posterior, a rebentar de passatgers i paquets fins als topes, però a part de ser un dels mitjans més econòmics per moure's també ens ha permès edinsar-nos més a la vida burmesa. Amarapura és coneguda perquè  és aquí on es troba el pont d'Ubein, el pont de teca més llarg del món, amb 1,2 km i 1.060 pilots de fusta que el sostenen, en el que hi ha un anar i venir imparable de gent, curiosos com naltros, locals, monjos, petits comerciants, etc. Sens dubte és el pont més fotogènic que hem vist fins al moment.

el famós pont d'U Bein ... 

... una de les imatges més tradicionals de Myanmar juntament amb els temples de Bagan


Del pont d'Ubien hem fet camí cap a Mandalay Hill per poder-hi veure la posta de sol. Hi hem arribat amb una mototaxi, un altre mitjà de transport molt còmode però més car que el pick up.  Al cim hi hem pujat descalços, de fet no hi ha altra opció, i tot i que és llarg les vistes són prou maques. Des del cim hem pogut veure la plana amb el gran riu Ayeyarwadi i el recinte del Palau, aquest és un altre punt d'interès turístic però nosaltres no l'hem visitat, bàsicament perquè l'entrada de 10$ va directa al govern.
 
les típiques camionetes pick up
 
I ja el segon dia ens hem enfilat en un barco, només per turistes, tot remuntant el riu Ayeyarwadi, per arribar al petit poble de Mingun, un poble ple d'estupes però que destaca per la inacabada estupa de 150 m d'alçada, la Mingun Paya. També hi hem vist la campana més gran del món, tota una institució pels locals, ja que posar el camp dins pot tenir bones conseqüències, vaja, com l'olla de Montserrat a casa nostra.  Però a naltros el que ens ha  cridat l'atenció la ha estat la pagoda blanca, la Hsinbyume Paya, amb forma de terrasses ondulades, diferent al que hem vist fins ara.

entre escultures en un dels temples de Mingun
 
la pagoda blanca de Hsinbyume Paya amb les seves terrasses ondulades

I de Mandalay no hem marxat sense abans agafar un pick up que ens deixés a Sagaing, a 18 km. Sagaing és conegut per ser el principal lloc de meditació dels budistes burmesos, i és que des de dalt de tot del turó es poden arribar a veure fins a 500 estupes i una gran quantitat de monestirs.

i budes i budes al cim de la muntanya de Sagaing

diumenge, 1 d’abril de 2012

El canvi de moneda

Myanmar és un país governat per un règim militar amb un fort boicot internacional, la qual cosa el manté aïllat del món, malgrat el silenci de la Xina i la Índia i els dòlars de Tailàndia per la compra del gas birmà. A Myanmar no hi ha possibilitat d'extreure diners en efectiu ja que no hi ha cap caixer o banc que acceptin targes, doncs els bancs internacionals van fugir del país l'any 2003 i les targetes de crèdit i dèbit no serveixen per res. Això fa que haver de portar els diners sigui una de les principals preocupacions pel viatger quan es visita Myanmar, aquests han de ser de 100$ i nous, vaja, que els volen impecables, sense cap imperfecció, ni guixades, ni arrugues, ni suats i, a sobre, la mitologia diu que, no accepten bitllets que comencin amb la sèrie "CB". Però, el pitjor de tot són les històries sobre el canvi de moneda, per aconseguir un bon canvi t'has de dirigir al mercat negre, doncs el canvi "oficial" està a 6-7 kyats per dòlar i al mercat negre ronda als 800.


Hi ha moltes històries relacionades amb les estafes i enganys, i la seguretat dels mateixos. Per sort, des de pocs mesos ençà, i no reflexat en cap guia, ja es pot realitzar el canvi en qualsevol banc de Myanmar, almenys a Yangun, i per la nostra pròpia experiència a un millor canvi que al famós mercat negre, a les joieries del Mercat de Aung San o a les pensions, malgrat que pels carrers et continuen oferin una taxa de canvi superior a la dels bancs, però això ja no succeeix al mercat. Així que, segons l'experiència d'altres viatgers fer el canvi al carrer només pot acabar amb la desaparició d'algun que altre bitllet de 100$, l'entrega de menys kyats dels que toquen o l'abortament de la transacció quan el canvista no aconsegueix poder fer  qualsevol dels tripijocs citats anteriorment, al·legant qualsevol imperfecció inexistent als bitllets a canviar. I la nostra experiència respecte els tipus de canvi que ens han ofert són els següents: a 790 per part de l'hotel a Yangun, al mercat negre, a les seves joieries 800-805, i als bancs a 813, aquest pel que fa a compra de kyats per dòlar, en quan a la venta, per no marxar del país amb diners que no tindran cap tipus de valor a la resta del món, l'hotel ens oferia 850 i els bancs 823. També s'accepten dòlars d'inferior valor, 50-20-10-5-1, però per aquests el tipus de canvi és 20 kyats inferior en la compra. Nosaltres també vam canviar moneda a Nyaungshwe, al llac Inle, a un comerç gran que hi ha just davant del mercat de Mingala i el tipus de canvi que ens van fer va ser de 800 kyats. Malgrat tot, s'han de fer càbales de quants kyats has de canviar i quants no has de canviar ja que els allotjaments es paguen en dòlars, però la resta es sol pagar en kyats, com el transport, les compres, restaurants, activitats o entrades, excepte l'entrada a Bagan que et fan pagar 10$, una altre punt que s'ha de tenir present és l'encariment dels preus dels allotjaments ja que en pocs mesos s'ha incrementat entre un 25 i un 50%, nosaltres hem pagat la nit en habitacions dobles entre 12$ i 18$, excepte Kalaw que és econòmic i vam pagar 8$, tots els allotjaments inclouen l'esmorzar.


Una altra peculiar i, a la vegada, trista història d'aquest país governat sense escrúpols, és la història del president boit, Ne Win, qui va treure de la circulació els bitllets de 25, 50 i 100 MMK per bitllets de 15, 35 i 75,  en el 75è aniversari del dictador, i el més preocupant va ser que la població només va poder canviar una quantitat limitada de diners i bona part es va quedar en la misèria, però el pitjor encara tenia d'arribar pel poble burmès, i va ser uns quants anys més tard, quan va tornar a canviar els bitllets de 35 i 75 vigents per 45 i 90 MMK per la obsessió que tenia Ne Win amb el número 9, però aquesta vegada no hi va haver possibilitat de canviar els bitllets i els estalvis dels ciutadans es van esfumar. Actualment aquests estrafolaris bitllets fora de circulació i sense cap valor són venuts com a souvenirs.