dimecres, 30 de maig de 2012

Un poblet tradicional xinès, Pingyao

Pingyao és el típic poblet xinès que tothom imagina, un poble de carrers adoquinats, on el veïnat fa petar la xerrada al carrer o simplement s'hi està prenent la fresca, un poble il.luminat amb els famosos fanalets de paper vermell,  tant característics de la decoració Xina, i que llueixen en conjunt i d'una forma espectacular al caure la llum del dia.

despertant als carrers de Pingyao

El casc antic de Pingyao és un dels més ben consevats de Xina, on encara es manté la trama i l'arquitectura de la dinastia Ming i Quing, i si Lijiang ens va agradar aquest el supera, aquest és molt més autèntic, a diferència de Lijiang que en comparació ens recorda més a un parc temàtic, no per això menys bonic. El casc antic de Pingyao està envoltat per una muralla en perfecte bon estat de conservació  i caminant pels seus carrerons et pots trobar amb bonics patis d'edificacions antigues.

una de les curiositats de Pingyao és la gran quantitat de persones d'edat avançada que hi viuen i es mouen per la mateixa en bicicleta

El casc antic de Pingyao va ser declarat Patrimoni de la Humitat per la Unesco l'any 1997.

diumenge, 27 de maig de 2012

Xi'an, els guerrers de terracota

I si bé la Gran Muralla i els Ossos Panda ja són motius suficients per venir a la Xina, no podem deixar de citar els Guerrers de Terracota a Xi'An! Nosaltres no havíem tingut la oportunitat de veure'ls a Barcelona, així que, ens moríem de ganes de veure aquest exèrcit.


Va ser al 1974 quan un grup de camperols tot cavant les terres van fer tal troballa, milers i milers de soldats i cavalls de terracota en formació de batalla, lo increïble del cas és que no hi ha ni un soldat amb la mateixa cara.


De Xi'An nosaltres també destaquem el barri musulmà, carrerons tipus basar de mil i una coses com a souvenirs i menjar de tota mena, un bon lloc per passejar.



I aquí ens hem regalat el millor "hotel" de tot el viatge, i és que després de passar 16h al tren sense llit, dormint asseguts, i esperar-ne una altra amb iguals condicions, necessitàvem una habitació privada i ben confortable, fora conyes, l'alberg està genial i vam enganxar una promo via internet que no ens va donar la oportunitat de pensar-nos-hi dues vegades, el recomanem: Han Tang House.

Per fi, Ossos Panda

De petits, quan un s'imagina la Xina pensa en la Gran Muralla i els Ossos Panda, i amb aquests últims especialment, per tant, no pensàvem marxar de Xina sense veure'ls. Així que, Chengdú ha estat la nostra parada per veure aquests animalons, la principal atracció de la ciutat, i hem pogut veure'ls en un dels centres, d'aquestes característiques, més gran que hi ha al país, al Centre d'Investigació i Reproducció d'Ossos Panda.

les primeres passes dels petits amb l'atenta mirada de la mare

Ens hem enamorat d'aquests animals mandrosos i golafres, ja que és una de les principals activitats que realitzen al dia, doncs han de menjar uns 40 quilos de bambú al dia per estar sans. No ens hem cansat d'admirar-los, tranquils i juganers, sobretot els més petits que els  amanyagaries, semblen de peluix i les taques blanques i negres els fan graciosos. Aquest centre és immens i no disposa de tanques de separació amb els animals, la qual cosa et permet observar-los a pocs metres de distància, malgrat la seva grandària, no semblen gens perillosos sinó tot al contrari, uns bonatxons que jalen tot el dia.

i com no, menjant!!!!


Chengdú també és parada obligatòria per tots aquells que volen anar al Tíbet, doncs és dels llocs més econòmics i fàcils per aconseguir els permisos i poder entrar en aquesta regió, malauradament, encara Xina.

i aquí, la família al complet menjant!!!

Malgrat la nostra parada aquí  només tenia com a principal objectiu visitar el Centre d'Investigació i Reproducció d'Ossos Panda, hem tingut temps suficient per recórrer Chengdú, i ens hem trobat amb una ciutat moderna i gran, la que ens ha agradat i força. Hem caminat per la plaça on hi ha la imatge de Mao ben present amb forma d'escultura, una plaça ben custodiada amb policia per a tots costats.


Hem entrat al Temple de Wénshü, un monestir de la dinastia Tang on hem vist debots budistes resar, grans i petits. I hem finalitzat la nostra visita en aquesta ciutat al parc del poble, aquest és ben característic perquè està ple de teteries, un bon lloc per destinar el rato tot observant la vida dels locals mentre juguen a cartes, ballen, fan gimnàs o juguen a tenis... qualsevol motiu és bo per improvisar i passar l'estona. Aquests parcs creiem que són dels millors llocs per poder conèixer de més a prop la cultura d'aquest país.

divendres, 25 de maig de 2012

Un poble tibetà


Lîtáng és una població a més de 4.000 m d'alçada situada al bell mig dels himalàies, s'hi respira un ambient clarament tibetà que no havíem sentit fins al moment. És aquí on hem vist una molt forta pressió policial i militar, ja que tot passejant, ha estat un continu passar de cotxes policials, amunt i avall, i en tot moment ens hem sentit observats, malgrat els locals, tibetans, continuaven amb la seva "quotidianitat". Aquí, al igual que la resta del trajecte, ja es pot observar a la pell de la gent l'exigència del clima a aquestes altituds, i els vestits tradicionals de la població, les dones amb trenes al igual que als homes i unes jaquetes de pell de iac, on les mànigues els van tres pams grosses i els típics barrets a l'estil cowboy americà.

 lakhor, típic molinet d'oracions que van rodant mentre fan la kora

Però el que més ens ha agradat és apendre quatre paraules en tibetà i poder saludar a la gent amb un "ta-shi de-lek", hola a la tibetana! I així poder percebre encara més la complicitat i amabilitat d'aquest poble fortament oprimit, del qual el seu cap d'estat i govern està a l'exili, el Dalai Lama.


Però res ens ha privat de poder visitar el monestir Chöde Gompa i ser-hi convidats a entrar mentre pregaven en prescència de la foto del Dalai Lama. Després ens hem unit a un grup de dones grans i un monjo vell acompanyat per un novici tot fent la kora per l'exterior del monestir, on hem gaudit d'unes vistes de la vall espectaculars!!!

sols a l'exterior del monestir Chöde Gompa

un petit descans mentre fan la kora al voltant del monestir, i és que les alçades, a més de 4.000 m, no perdonen

aquestes dones fan pinta de tibetanes o xines? FREE TIBET

les vistes de Litang i la seva vall des de la part alta del monestir Chöde Gompa

El fort ambient tibetà i budista de Litang el corrobora la seva història, població natal del setè i desè dalai lames. Ens hauria encantat poder entrar al Tibet però les traves per poder-hi accedir lliurement, per part del govern xinès, ens han fet tirar enrera. No obstant, ho vam intentar des de Chengdu, un dels llocs més fàcils per aconseguir els permisos i on es pot trobar una millor oferta de tours organitzats, per a qui li interessi deixem l'enllaç del hostel Lazybones, ben conegut per tenir una molt bona oferta al respecte.

Encara no abandonem l'oest de Xina però volem aprofitar per deixar aquesta pàgina web www.chinatrekking.com, en la qual es pot trobar molta informació d'activitats i trekkings per fer a la impressionant zona occidental de Xina i Tibet.

dijous, 24 de maig de 2012

La carretera sud del Tibet

De Shangri-la a Chengdu decidim fer camí per la carretera sud del Tibet, existeixen dues rutes tradicionals per accedir al Tibet des de la Xina, pel nord i pel sud, que transcorren per una de les tres antigues províncies que conformaven el Tibet, l'antiga província tibetana de Kham, on 200 dies a l'any estan amb temperatures sota zero.


fent camí per les alçades, aquí no ens escapem de la neu

Aquest trajecte ens portarà a travessar diversos ports de muntanya, de fins a 4.659 m, mantenir-nos diversos dies per damunt dels 3.500 m, dormir a la població de Litang a 4.100 m d'altitud, segons ells la població més alta del món, encara que no és cert, però si que està a una gran altitud.

hores i hores dins de busos destartalats, però sempre acompanyats d'uns paisatges inoblidables

Iniciem la ruta a Shangri-la, a 3.200 m d'alçada, un poble típicament tibetà. Aquí els trajectes són diürns, degut a les condicions climatològiques extremes i al mal estat de les carreteres, durant tres dies passarem gran part del temps entre busos i furgonetes. La primera parada és Daocheng, hi arribem després de 12 hores de trajecte, on pràcticament només hi parem a dormir.

la gran estupa blanca de Daocheng on els tibetans hi realitzen la kora

El dia següent, amb una furgoneta compartida, ens arribem amb 4 hores al poble tibetà de Litang, aquest trajecte és curt i és molt més agraït ja que el compartim amb un monjo budista i una mare i fill tibetans, i el conductor, que xapurreja l'anglès perquè a vegades fa de guia, així que sense demanar-li fa unes quantes parades per tal que poguem estirar les cames, fer un pipi i tirar alguna foto als paisatges espectaculars de l'altiplà tibetà. De Litang, per nosaltres el plat fort de la ruta del sud del Tibet, en realitzarem un post específic.

els nostres companys de trajecte fins a Litang

I l'últim tram del trajecte ha estat de Litang a Dardo, Kangding pels xinesos. Malgrat ja teníem els bitllets de bus comprats del dia anterior, fem aquest trajecte amb furgoneta compartida, a última hora demanem que ens tornin els calers perquè ens fan millor preu amb furgoneta que amb bus, i segur que més ràpid i comfortable. Estem segurs que aquest haurà estat dels pitjors trajectes a la Xina, i fins i tot de tot el viatge, 9 hores per una carretera totalment en obres, sort que el vam fer amb furgoneta i no amb un bus destartalat. Malauradament ens creuem amb un comboi militar, més de 50 camions, tots ells plens de joves militars xinesos, direcció al Tibet.

tot i ser un dels trajectes més durs que hem fet mai, els paisatges no deixen mai de ser espectaculars

Arribats a Kangding visitem la població i el temple d'Anjué on conversem i riem amb els seus joves monjos. En aquesta població, porta d'entrada al Tibet, ja es nota una forta presència xinesa.

monjo al temple d'Anjué, a Kanding


Durant aquest dies hem menjat i begut típicament tibetà, hem begut te de mantega de iac (bo-cha), hem menjat momos de carn de iac (sha-momo), estofat de iac amb patates i arròs (shambra) i hem provat els iogurts tibetans (sho), fets de llet de iac.

un deliciós sha-momo a punt per menjar!

Ha valgut molt la pena poder realitzar aquesta travessia per aquests paratges, la seva gent i les estepes plenes de iacs i cavalls salvatges i les muntanyes nevades han estat la estampa que ens ha acompanyat durant aquests 5 dies. Ens emportem el record d'uns paisatges de postal i una gent encantadora, malgrat les dificultats del transport públic i malgrat no poder entrar físicament a la regió autònoma del Tibet ja que es requereix del permís pertinent pels estrangers, disposar del seu propi transport i acompanyats de guia, perquè el govern xinès posa totes les traves possibles per evitar que els estrangers puguin visitar el Tibet lliurement.

Shangri-la, camí del Tibet!

El nom original és Gyalthang en tibetà, Zhongdian pels xinesos, però des del 2002 també es coneix com a Shangri-la gràcies a la novel·la Horitzons Perduts de James Hilton, peculiar història del màqueting xinès. Si Lijiang ens va agradar per guardar una ciutat antiga Xina en perfectes condicions, Shangri-la ho supera, també té un casc antic preciós, sense massa turistes, almenys en la època que hi hem anat naltros, i amb unes construccions ja més pròpies del Tibet.

estupa tibetana en un dels carrers de Shangri-la

A Shangri-la hem començat a prendre contacte amb la cultura tibetana, aquí l'ambient ja no és el mateix de Lijiang i la part antiga ens ha encantat. Cada dia al capvespre els locals, ja siguin dones o homes, es reuneixen a les dues places del poble per ballar els seus balls tradicionals durant almenys dues hores, i no hem dubtat ni un moment en posar en pràctica les nostres habilitats dansaires.

tibetanes ballant, sempre amb els vestits tradicionals

A Shangri-la hem caminat pels seus carrerons laberíntics, hem pujat al monestir situat a un turó al costat del parc Guïshãn i hem assaborit una cervesa Dali en un dels molts locals acollidors amb llar de foc que hi ha per la ciutat.

resguardant-nos del fred que fa quan cau el dia

També és aquí on s'amaga el monestir budista més gran de la província del Yunnan, el Ganden Sumtseling Gompa, que vist per primera vegada pot recordar el palau de Potala, de Lhasa, bé, o això creiem ;-). Es diu que hi viuen a prop de 600 monjos i que és el monestir més important del sud est de la Xina. Hem evitat la taquilla i hi hem pogut entrar sense pagar, però aquí si que hem de dir que l'entrada és ben merescuda.

l'impactant Ganden Sumtseling Gompa, monestir budista


Ens despedim, possiblement, de la província més espectacular de la Xina, el Yunnan, on hi ha la major varietat cultural, on hi habiten gran quantitat de minories ètniques, i gran diversitat de paisatges, pots passar de la calor més sufocant als arrosals de la província del Yuanyang al fred gèlid dels himalàies, i això és el que ens ha passat, en pocs dies hem canviat la roba d'estiu a la rigorosa roba d'hivern, i és que el vent i el fred no perdonen per aquestes contrades.

I per cert, aquí ens hem cruspit una hamburguesa de iac al Tavern 47, on ens hem allotjat i que recomanem.


I des d'aquí hem fet camí a Chengdu passant els següents 4 dies per paisatges d'alta muntaya, ara sí, poblets tibetans per la carretera del sud del Tibet, però aquesta història ja serà pel següent post.

contents amb el fred i la nova etapa tibetana que ens espera ;-)

dimecres, 23 de maig de 2012

La Xina més tradicional!

De camí a la província de Sichuan, però encara al Yunnan, ens parem a Lijiang, territori dels Naxi, una ètnia descendent de les tribus tibetanes Qiang. Lijiang és una gran urbe però amaga un ciutat antiga molt bonica i ben conservada, és tal i com un s'imagina un típic poblet xino, tots els carrers adoquinats entre canals, els encorbats voladissos de les típiques teulades xines, les cases farcides de fanalets de paper vermell, etc.

els característics fanalets vermells i les teulades encorbades tan pròpies de l'arquitectura xina

un dels carrerons adoquinats de la ciutat antiga de Lijiang

el porxo dels desitjos

Lijiang és el destí vacacional per excel.lència dels xinos i està sempre a rebentar, sobretot si s'hi cau amb cap de setmana o en època punta de vacances, com ara naltros al ser finals d'abril, però hem estat de sort, hi hem caigut entre setmana i ha estat molt menys caòtic del que ens pensàvem. Així que la ciutat antiga és un poblet preparat pel turista xinès, és plena de restaurants, botiguetes de souvenirs, parades de menjar típic, vaja, que a cada moment tens alguna cosa que et crida l'atenció per obrir la cartera.

entre d'altres exquisideses, canyes de bambú amb arròs, dolços típics, noodles...

A Lijiang només cal caminar i caminar i no fa falta caminar per tots i cadascun dels seus carrers per enamorar-se del lloc, és un poblet de pel.lícula. Aquí també es pot anar a visitar el Black Dragon Pool, que de ben segur alguna que altra vegada se n'ha vist la típica foto del llac, per ser una de les imatges més fotografiades de la Xina, amb el temple i les muntanyes nevades de teló de fons.

aquesta és la Black Dragon Pool, des d'un dels millors angles que vam trobar

Per desgràcia nostra, ens hem endut un bon xasco al arribar-hi i veure el llac completament sec, el temple en obres i el que havia de ser el teló de fons cobert per la boira i els núvols, encara sort que ens les vam enginyar per colar-nos al recinte i tot això que ens vam estalviar, perquè 80 yuans per veure aquell panorama hagués estat un robo. No obstant això, ja que aquesta només ha estat la nostra experiència, creiem que el parc en bones condicions deu ser preciós.

entre teules i teulats

I per despedir-nos de Lijiang vam enfilar-nos al més amunt que vam poder per contemplar la bonica panoràmica de teulades típiques xines.

 
la ciutat il·luminada de nit encara és més impactant

dimarts, 22 de maig de 2012

Terrasses d'arròs al Yuanyang

Ja som al Yunnan, província que fa frontera amb Vietnam, Laos, Myanmar i Tibet, i en la que encara hi viuen un gran número d'ètnies, moltes de les quals ja hem tingut oportunitat de veure en alguns dels països del sud est, però és aquí on tot brilla per la seva autenticitat, dones vestides tradicionalment, terrasses de camps d'arròs, homes treballant al camp amb búfals, i tot plegat en una zona gens explotada pel turisme, el Yuanyang.

gaudint de les millors sortides de sol a Duo Yi Shu

les impressionants terrasses d'arròs del Yuanyang

Arribar-hi no ha estat fàcil, tenint en compte que veníem de Yangshuo, primer hem agafat un bus fins a Guilin i d'allà amb tren direcció a Kunming. Arribàvem a Kunming ben d'hora al matí, i aquella mateixa nit vam poder agafar un bus nocturn cap al Yuanyang, així que vam aprofitar el dia per conèixer la ciutat, una ciutat moderna on ens ha semblat que el comunisme de la Xina ja és inexistent.

les cares del Yuanyang

Al bus hem conegut la Sapi i la Maya, dues israelites que també estan viatjant per un llarg període de temps, la Sapi tot just està començant el seu viatge de 7 mesos i la Maya ja està al segon any del seu viatge. Arribats al Yuanyang, teníem clar que no ens volíem allotjar a Xinjie i hem compartit una minivan per arribar fins a Duo Yi Shu, on la fama de gaudir de les millors sortides de sol de la zona no és envà.

la posta de sol al Yuanyuang

Després de voltar pel mercat de Sheng village, poblet a uns 4 km de Duo Yi Shu, on totes les dones van vestides a la manera tradicional dels Yi i els Hani, aquests últims coneguts com als Akha en els països veïns i de procedència tibetana, un tractor ens ha portat fins a Quánfúzhuäng, on hem començat a caminar per entre camps d'arròs durant la resta del dia. Hem gaudit d'un paisatge increïblement espectacular, se'ns dubte totes les voltes que hem hagut de fer amb transport per arribar fins aquí han valgut la pena, i és que hem enganxat un dia de sol que ens ha deixat gaudir d'un paisatge que segur que es quedarà gravat a la memòria per sempre més.

una obra d'enginyeria impressionant

Ens hem passat el dia caminant de poblet a poblet, gaudint d'un te a casa uns locals i vestits tradicionalment com ho fa la gent de la tribu dels Yi
  
a casa un local mentre ens vestiem de l'ètnia Yi  

Sense adonar-nos se'ns ha fet de nit, així que entre tots 4 i després de fer un tram amb autoestop, ens ha aparegut el miracle, i de camí hem vist un taxi el qual hem pogut compartir per tornar "a casa".

dijous, 17 de maig de 2012

Per mars i muntanyes...

El gegant asiàtic ens ha donat la benvinguda amb un dia gris i plujós, un cop fets els tràmits fronterers ja trepitjem Shenzhen, territori xinès. Sortim d'allà aquella mateixa nit direcció a Yangshuo, amb un bus nocturn d'aquells que ens agraden tant, amb llits a l'estil dels busos del Vietnam. Durant el camí coneixem una parella de belgues, en Nathan i la Virginie, que també s'han agafat un any sabàtic i estan recorrent el món, i amb ells hem passat aquests dies a Yangshuo, a la província de Guanxi, per conèixer els famosos paisatges que tan recorden a en Goku.


les típiques muntanyes de Bola de Drac, només faltaria el núvol Kinton!!!

Malgrat el primer dia, la major part del dia, va ploure, vam passejar per la ciutat, un casc antic molt bonic però a petar de xinos, suposadament perquè hi vam arribar en cap de setmana, però al capvespre es feia impossible caminar pel carrer principal.

menjant un soft del Mc, hem descobert que són boníssims i a més econòmics! I'm lovin' it

El següent dia vam llogar una mountain bike i ens vam passar el dia recorrent els voltants amb bicicleta, un paisatge de somni, pedres càrstiques, a l'estil de la Halong Bay, però sense estar a mar i totes ben poblades de vegetació. Pel camí, es van afegir al grup unes noietes xines molt simpàtiques que ens van fer de traductores bona part del dia, i juntament amb elles vam fer cim al Moon Hill, des d'on am poder tenir una panoràmica del lloc impressionant!

naltrus amb el Moon Hill al fons

i per dinar vam compartir amb els nostres amics belgues un Beer Fish, típic plat local de la zona de Guanxi

entre camps d'arròs i el món de Bola de Drac
de tornada, amb les mountain bike que vam llogar per 20 yuans al dia, uns 2,40 €

al cim del Moon Hill, amb en Nathan i Virginie i les duess xinetes, de qui no recordem els noms

I aquesta és la nostra primera crònica per aquestes terres i, de moment, podem dir que tots els prejudicis creats al respecte d'aquest país s'han esbaït ràpidament, les primeres impressions són boníssimes!!!

la nostra primera cervesa Xina, després d'un dia de bicicleta què millor que una cerveseta ben fresca!!!

Us deixem el bloc d'aquesta parella de belgues amb els quals hem compartit els dies a Yangshuo, Petits pas... Grandes empreintes!, bon boyage amies!!

el moment s'ho mereixia, aixecats a les 4 de la matinada per mirar el clàssic Barça - Madrid des de la Xina, llàstima del resultat!!

i hem titulat el post "Per mars i muntanyes", per la cançó dels Amics de les Arts - Per mars i muntanyes