dimecres, 29 d’agost de 2012

Ara sí, 6.088 m!!

Com que és molt díficil repetir destinació viatgera, després de donar-hi moltes voltes, decidim intentar una segona vegada l'ascensió al Huayna Potosí!
 
Nosaltres en teníem moltes ganes però no ens acabàvem de decidir, i finalment ens hi vam animar gràcies a la Ramona, companya de trekking del Condoriri, ja que si nosaltres hi tornàvem ella també s'hi apuntava, i així ho vam fer!
 
el nostre guia, en Ramiro, davant les parets del Huayna Potosí 
 
Després del nostre primer fracàs, i saben la dura i llarga ascensió del dia d'atac al cim, quasi 1.000 m de desnivell a més de 5.000 m d'alçada, preguntem preus a l'agència Huayna Potosí, que disposa d'un refugi privat, el HP a 5.350 m, 200 m més amunt que el Campo Roca, a 5.130 m, que és el que utilitzen la resta d'agències. Finalment, però, el preu ens fa tirar enrera i tornem a contractar amb Travel Tracks de la qual n'estem molt contents dels seus guies. Aquesta vegada ens toquen en Ramiro, amb qui repetim, i en Sabino que el coneixem del dia de pràctiques al glaciar viejo.
 
Aquesta vegada vam agafar la modalitat de 2 dies i 1 nit, anàvem per feina, així que el primer dia arribes al refugi del camp base i dines, i al migdia puges cap al camp alt, per reposar una mica, sopar i dormir. I a les 6 de la tarda ja estàvem tots dins els sacs.
 
Aquesta vegada els grups havíen quedat formats de la següent manera, la Ramona i en Bart, la companya holandesa de la travessa del Condoriri i en Bart un home també holandès que venia directa del Perú on havia deixat la seva família de vacances. Després de sopar organitzem els grups, nosaltres pujarem amb en Sabino i els holandesos amb en Ramiro, i ja estem llestos per posar-nos als sacs. La Txell quasi no sopa perquè a la sobretaula de la tarda s'ha empatxat de galetes amb mantega. :-(
 
al refugi de Campo Roca, la Txell acabant d'enllestir l'equip, són la 01 am 
 
Són la 1.00 a.m. i ja estem equipats i esmorzats. Sortim a fora i ens posem els grampons i ens encordem. Som els primers, ja que anirem poquet a poquet. De totes maneres, la Txell no es troba massa bé, està mig marejada per l'empatx que encara li dura, però no diu res i comencem a pujar.
 
 a fora només falta posar-nos els grampons i encordar-nos per iniciar l'ascensió
 
Iniciem la marxa a poc a poc, el ritme que portem és bo, no cansa i anem avançant sense necessitat de fer parades per esbufegar, en part també degut a la millor aclimatació que portem després del trekking del Condoriri, la Txell va aguantant però no es troba en plenes condicions. Arribem a campo Argentino a 5.500 m, la Txell fa mala cara, cada vegada està pitjor i som a l'inici de l'ascenció, i per fer un 6.000 m has d'estar en plenes facultats. Tot i així anem pujant a poc a poc amb l'esperança de trobar un grup que faci mitja volta i així no haver de baixar tots. Tenim sort i trobem un grup que fa mitja volta perquè li ha afectat el mal d'alçada, malgrat sigui dolorós, la Txell s'encorda amb l'altre grup i ens separem.
 
Malgrat portar un parell d'hores caminant tinc molt bones sensacions. Ara som en Sabino i jo,  accelarem el ritme i avancem un parell de grups. A 5.650 m trobem la cordada d'en Ramiro, estan esperant-nos ja que a en Bart li ha afectat el mal d'alçada, així que en Sabino fa mitja volta amb en Bart, i jo m'encordo amb el Ramiro i la Ramona.
 
Amb la nova cordada continuem, a 5.700 m salvem una pala força pronunciada i començo a notar el cansament, l'última apretada que hem fet amb en Sabino es fa sentir. Per mi aquí comença el tram més dur de l'ascensió, és entre 5.750 i 5.950 m, queda encara un món i les fores comencen a minvar. Aquí la dificultat és de cocu i pulmonar, aquests 200 m de desnivell es fan molt llargs, i has de mirar d'animar-te i no pensar massa i anar passet a passet, només preocupar-te en respirar.
 
les primeres clarors del dia per damunt d'un mar de núvols 
 
A 5.950 m começa a despuntar el dia i en Ramiro ja ens indica que podem veure el cim, això m'anima, tot i queda molt, ja som a prop. Aquí si que es nota la falta d'oxigen i comencem a bufar.  Planegem fins els 6.000 m, on comença la part més dificultosa de l'ascensió, bàsicament per ser una mica exposat, però la cresta final és suficientment àmplia per passar tranquil·lament. Aquí deixo els pals i agafem el piolet, per aquest últim tram mixta, roca i gel, sí que necessitem ajudar-nos del piolet. Una grimpadeta a aquestes alçades fa bufar de valent, però fa distret l'últim tram d'ascensió.
 
 l'ascensió a la cresta final
 
encarem la cresta final amb la sortida del sol 
 
la vista de la cresta des del cim
 
Des de la cresta contemplem la sortida del sol per sobre els núvols, amb vistes a l'altiplà bolivià i als andes. Un últim esforç i....
 
el desitjat cim del Huayna Potosí, el meu primer 6.000!!! 
 
Ara sí!!!! Finalment som a dalt a 6.088 m!!!
Impressionant!!! Exhaust!!! Els ulls se'm neguen pel fred, ;-), ens felicitem i seiem a respirar per recuperar forces. Estem uns 15 minuts al cim i fem les fotos de rigor, no hem acabat, ara toca la baixada. No porto rellotge però devem haver fet cim sobre les 7.15 am del matí.
 
en Ramiro
 
 tot l'equip de cordada al cim: la Ramona, en Ramiro i jo
 
una vegada descansats queda la baixada
 
Com sempre el meu ritme de baixada és lent, els meus genolls i cames ho necessiten, ja que no vull fer un pas dolent, la resta de cordada ho pateix ja que anirien més ràpid. A 5.950 fem parada per posar-nos les ulleres de sol i desbrigar-nos, deuen ser les 8.00-8.30 am i el sol amb l'ajuda de la neu ens comença a fregir. La baixada es fa llarga però a les 9.30 arribem al refugi.
 
autofoto tot baixant per la cresta
 
el camí, la neu glaçada i un mar de núvols sobre l'altiplà bolivià

ara toca resguardar-nos del sol, crema solar, ulleres, etc.

 les parets del Huayna Potosí
 
L'última baixada, mentres ens acostem al refugi reconec la Txell que ens bé a rebre, aquí és quan content i cansat m'abraço a ella i em cauen les llàgrimes, satisfet de l'esforç realitzat. Ara només queda menjar una sopeta calenta que ens prepara el cuiner, preparar l'equipatge i baixar al camp base a 4.620 m ...

 

dilluns, 27 d’agost de 2012

La travessa del Condoriri per la Cordillera Real

El Condoriri Trek és un dels millors trekkings que hem fet al llarg d'aquest viatge, després de la Volta als Annapurnes, i és que Amèrica del Sud ens està regalant uns paisatges increïbles per poder-los gaudir tot caminant.

admirant el paisatge des de la Laguna Chiarkhota, el pic més nevat, al centre, el Condoriri o Cabeza de Cóndor  
 
El Condoriri Trek és un trekking de 3 dies, 42 km, que transcorre entre els 4.448 m i els 5.136 m, amb la possibiltat de realitzar varis cims per enmig de la Cordillera Real. El paisatge és typical adino, amb cims nevats, llacs a per tot arreu, turons àrids, alpaques i llames com a companyes de ruta... i un clima estable durant el dia però gèl.lid a mida que s'acabava el dia.
 
El primer dia comencem del poblet de Tunis, des d'on contractem els burros que portaran les motxilles i el campament 10 km més amunt fins a la Laguna Chiarkhota, a 4.640 m, on hi farem nit.

els burros que portaran les nostres pertinences durant 3 dies

i la nostra casa les dos nits del trek, en el campament de la Laguna Chiarkhota
 
Aquí tenim la opció de fer el Pico Àustria de 5.350 m, el que farà en Xavi, i per fi treurem a lluir la nostra estelada, que al llarg de 9 mesos encara no havíem tingut oportunitat de desplegar. Un dels guies, en Patricio, acompanya als que fan cim mentres en Mario munta el campament i prepara el sopar i uns mates.

al cim del Pico Àustria, 5.350 m, amb la Ramona i en Javi, holandesa i asturià respectivament! 
 
a l'interior de la nostra tenda apunt per ensacar-nos...
 
El segon dia després d'un bon esmorzar que ens van preparar en Mario i en Patricio, els nostres guies, començavem a fer camí per entre les Valls del Condoriri. Ens esperaven 20 km de travessa fins a María Lloco, a 4.740 m, a peus del glaciar del Huayna Potosí, i on ens trobaríem el nostre campament. Aquest dia és molt bonic perquè passem d'una vall a una altra tot passant un coll de 5.000 m, sempre entre llacs, alpaques i llames, una estampa andina excepcional.

una vegada salvat el coll de 5.000 m la caminada del segon dia transcorre per la vall
 
nosaltres davant la Laguna Tuni

 les llames i alpaques que ens han acompanyat durant la travessa
 
des del campament del 2n dia, María Lloco, en primer terme el pic amb el mateix nom i el nevat Huayna Potosí

els companys del trekking, d'esquerre a dreta, en Javi, la Txell, la Selva, la Ramona i la Fiona, un asturià, una argentina, una holandesa i una nova zelandesa!

El tercer dia ja és el més fluix i és que només ens espera arribar al cim del Pico Wallpachuro, a 5.136 m, i baixar fins a les mines de Milluni, a 4.700 m, que és on trobarem el nostre transport per tornar a la Paz, en total 12km.

l'última pujada de la travessa, de camí al Pico Wallpachuro, a 5.136 m
 
el grup al complet i els dos guies, en Mario i en Patricio, menys en Javi, el fotògraf
 
la part final, amb les mines Milluni al fons de la vall, i els bonics llacs vermellosos, llàstima que són degut a la contaminació per mercuri de les mines... :-(

Un trekking molt recomanable, tant per gaudir de les vistes privilegiades en ple paisatge andí com per aclimatació si es vol fer el Huayna Potosí. Tres dies de caminada entre 4.500 m i més de 5.000 m d'alçada.
 
les vistes a la Cordillera Real baixant del Pico Àustria
 
Molt recomanable contractar en Mario i en Patricio que treballen per diferents agències, així que si us voleu estalviar passar per agència podeu contactar directament amb ells ja que organitzen les caminades, tendes, burros, menjar, transport, etc. Us deixem el telèfon d'en Patricio +591 (7) 194-2271. Com que nosaltres no disposàvem d'aquesta informació ho vam contractar a l'agència Travel Tracks, la mateixa que havíem contractat pel Huayna, de la qual n'estavem contents, i ens van arreglar el preu, 800 Bs/pax els tres dies tot inclòs.
 
 
els nostres guies durant la travessa, molt bons cuiners i sempre rient!!! en Patricio en ruta i en Mario cuinant.

molt contents d'haver realitzat aquest tour!!! i preparats per... això serà el següent post!!! ;-)
_________________
 
 
Perfil del Condoriri trek al Huayna Potosí, en magenda en el croquis inferior:
 
1r dia, 10 km del poble de Tunis a la Laguna Chiarkota.
Sortida de la població de Tunis a 4.448 m i pujada suau fins la Laguna Chiarkhota a 4.640 m. Opcionalment es pot pujar al Pico Àustria 5.350 m.
 
2n dia, 20 km de L. Chiarkota a Maria Lloco.
Sortida de la Laguna Chiarkhota a 4.640 m i pujada fins un coll a 5.000 m, el dia transcorre al llarg d'un parell de valls fins arribar a María lloco a 4.740 m. Excepte la primera pujada, el dia és bastant planer.

3r dia, 12 km, de María Lloco a Mines de Milluni.
Sortida del campament de María lloco a 4.740 m, al principi es puja fins el Pico Walpachuro a 5.136 m, més aviat un coll, per canviar de vall i baixar fins a les mines de Milluni a 4.600 m, o al camp base del Huayna Potosí a 4.620 m.

hi ha possibilitat de realitzar el trekking complert de la Cordillera Real amb uns 14 dies

dissabte, 25 d’agost de 2012

Huayna Potosí, 6.088 m

Sí, aquest és el nostre objectiu, assolir els 6.088 m del Huayna Potosí, en teoria el 6.000 més fàcil! :-)

nosaltres i el nostre objectiu, 6.088 m!!

Així que després de donar-hi voltes vam decidir contractar un guia i l'equip necessari per intentar-ho, ho vam fer, després de preguntar a moltes agències, amb Travel Track ja que ens va causar bona sensació i ja tenien un altre grup de dos bolivians amb el mateix objectiu, el pare i fill Decormis. Vam decidir agafar la modalitat de 3 dies i 2 nits, el primer dia, pur divertimento, arribes al refugi del camp base i practiques al glaciar viejo amb els grampons i el piolet, i també fas una petita paret de gel, sopar i dormir.

Sí, sí, la que està escalant aquesta paret de gel és la Txell!!!

... satisfeta de la primera escalada en gel!!

i com no, en Xavi escalant al glaciar Viejo
 
Després de 12 hores de dormir, de 8 a 8, esmorzem i preparem l'equipatge per pujar al camp alt, Campo Roca, a 5.130 m, aleshores ens adonem que les motxilles pesen 15 quilos i decidim contractar un portejador pels quatre, portejadora en aquest cas, i així alleugerir l'equipatge fins uns 10 kg, ja que ens puja les botes de gel, els grampons i els piolets. La nostra portejadora ha estat l'Elvira, la mestressa del bàsic camp base de la nostra primera nit i una boliviana la mar de maca.

iniciant el camí de pujada al camp alt
 
arribats al Campo Roca a 5.130 m
 
Arribats amb un parell d'hores al camp alt, només ens resta dinar i passar la tarda descansant i fent-la petar per esperar el sopar a les cinc, a les sis és hora de dormir, ja que la jornada d'atac al cim comença a les 12 de la nit, una burrada!!

fent-la petar amb la família Decormis!!

... des del camp alt, la traça que ens espera l'endemà de pujada al cim ...

Després d'intentar dormir al màxim possible, a aquestes alçades, ens llevem a les 12 i ens equipem. A les 12.30 esmorzem i passades la una iniciem la marxa. Som els primers de la currua de llums que ens seguiran, el segon grup són els Decormis, pare i fill.

... a dins els sacs, preparats per clucar els ulls ...
 
Les primeres dues hores del gèl•lid fred exterior, entre -10 i -15 ºC, passen bé, però a mesura que guanyem alçada cada vegada costa més respirar i mica en mica ens van avancant diferents grups.

parada per agafar energies, al Campo Argentino, a 5.500 m

Cada vegada anem parant més sovint per agafar aire i mica en mica ens anem refredant. Cada vegada que en Xavi necessita parar per agafar aire, fa que comencem a glaçar-nos els dits de peus i mans. Són les 4.30 de la matinada, portem un ritme molt dolent, i encara falta molt per la sortida del sol. Mal ens pesi decidim fer mitja volta, portem un ritme dolent i tenim els dits glaçats. Així que a uns 5.750 m fem mitja volta. Malgrat no tenir simptomes del mal d'alçada, possiblement ens hem aventurat sense disposar d'una bona aclimatació, una altra vegada serà. Aquest cop no ha pogut ser, a aquestes alçades costa respirar!! esbufegues!!!
 
ja de baixada ens fem una autofoto de grup, el nostre guia, en Fèlix i naltrus
 
i foto de record, encordats i amb tota la vestimenta!!

La baixada és dura, ja que totes il•lusions eren cap amunt i malgrat tot anem avall! Pensem difícilment podrem tornar-ho a provar un altre vegada... Això és molt lluny de casa!!
 
contents d'haver-ho intentat!!!
 
l'equip al complet, d'esquerre a dreta, Andrés, Felix (guia), Txell, Xavi, Cristian i Fèlix (guia)
 
Després d'un parell d'hores d'estar al refugi arriben la família Decormis, pare i fill, malgrat les ganes del fill, a 5.900 m també han hagut de fer mitja volta. Ells ara esperaran poder repetir l'any vinent!!!
 
Amb tot hem fet un grup la mar de macu, amb el qual hem rigut molt malgrat no poder assolir el cim!!

divendres, 24 d’agost de 2012

Illa del sol, l'inici del món

Un cop travessada la frontera peruana-boliviana, estampats els nous segells als nostres passaports i havent fet canvi de moneda, arribem a Copacabana, som a Bolívia.
 
Arribem a Copacabana amb una cosa molt clara, visitar la illa del sol, originàriament coneguda com a illa Titi kharka, que significa Roca del Puma, la roca originària, i és que Titi vol dir Puma i Kharka Pedra, i aquest és el nom que, definitivament, ha adoptat el llac. 
 
La illa del sol és una illa màgica, amb molta història i amb impressionants paisatges, on es creu que hi ha el naixement de tota la cultura inca, on el déu sol va enviar els seus fills, Manco Kapac i Mama Ojllo, per fundar l'imperi incaic,  i és que tothom ens n'ha dit meravelles, i ha valgut la pena. Primer de tot dir que a Copacabana hem trobat un allotjament de luju per 60 bolivianos, un lloc increïble.
 
Cha'llapampa, la nostra arribada a la platja nord de la illa del Sol
 
L'endemà mateix vam agafar una barca que va trigar 2h 30' en arribar a la famosa illa del sol. La majoria de gent que ve fins aquí es queda a dormir a la illa, però naltros hem decidit fer la visita en un dia i estem contents de la decisió presa. La barca ens deixa a la part nord de la illa i el nostre propòsit és travessar-la de cap a cap i un cop a la part sud agafar el barco de tornada a Copacabana.

 les vistes des de les ruïnes inques de Chinkana i al fons la illa Jochihuata
 
 malgrat el turisme, els prop de 2.000 habitants de la illa encara viuen tradicionalment de la pesca i l'agricultura

Se'ns dubte la part nord de la illa és la més maca i si haguéssim fet nit a la illa haguéssim preferit fer-la en aquesta part, per ser menys poblada i menys explotada i molt més tranquil.la.

Del nord al sud hi ha una caminata d'11 quilòmetres i el paisatge és més típic de la costa, podríem dir empordanesa, que d'un llac a 3.800 m d'alçada. Ruïnes incaiques enmig de penyasegats, platgetes solitàries, aigua tremendament blava, un sol esperpèntic, tot plegat ben mediterrani.

...al nord de la illa es troba la Taula de l'Inca, on es solien realitzar saccrifis amb unes vistes espectaculars...   

una vegada arribes a la part nord resta resseguir el llom de la illa fins al sud, un camí amb unes vistes esplèndides!!
 
 la Txell a la meta volant del mig de la illa, a Challa, a pagar peatge... i quines vistes!!! 

En alguns trams l'alçada es feia present, però les imatges que ens regalava aquell paisatge ho feia més suportable.

 naltrus al costat de la Taula de l'Inca, autofoto!  ;-)

Arribats a la part sud ens hem trobat amb una comunitat molt més enfocada al turisme, on no ens hem cansat de veure restaurants, pizzeries i allotjaments varis.

tot arribant a la part sud de la illa!!

 ens despedim amb una imatge de mar, un pescador a 4.000 m d'alçada: mediterràniament!!!

Per anar d'una punta a l'altra hem hagut de pagar tres peatges, un per cada comunitat resident a la illa, si bé la quantitat a pagar és ben ridícula, és més ridícul trobar-se a una cholita fent pagar 10 bolivians per caminar per un sender d'una illa que no és ni privada. Però aquest és el preu a pagar pel fet de ser guiri i si fessin pagar més, també ho hauríem pagat,  perquè la illa del sol mereix ser visitada.