dijous, 27 de juny de 2013

Ladakh, la nostra arribada al petit Tibet!

Arribar a Leh ha costat però ha valgut la pena recórrer aquests paisatges inhòspits i àrids dels himàlaies. Hem agafat Leh com a camp base per visitar el Ladakh, també anomenat com el "Little Tibet",  i amb transport públic, moto o jeep n'hem recorregut els voltants.

 Thiksey Monastery que a dalt d'un turó recorda al Palau de Potala de Lhasa

els simpàtics devots tot passejant pels carrers de Leh 

 les típiques banderes d'oració
 
N'hi diuen el petit Tibet de la Índia i és que a cada poblet hi ha un monestir budista enfilat a un petit turó. Els petits germans del palau de Potala a Lhasa.

El primer dia vam arribar-nos a visitar el Palau i el Fort de Leh i així aclimatar-nos una mica a l'alçada de Leh, 3.500 metres.

en primer terme el Palau Reial de Leh i al capdamunt del Namgyal Tsemo el Fort
 
des de la Shanti Stupa a 4.267 metres la part més alta de Leh tens unes vistes excepcionals sobre la vall de l'Indus

Els dos següents dies a cavall d'una moto hem visitat els poblets i monestirs dels voltants, de l'est i de l'oest de Leh, Phyang, Spituk, Stok, Thiksey i Shey. Algú podrà pensar que vist un temple vistos tots, i en certa manera potser no s'equivocaria, però cada temple, cada monestir té una particularitat, i a cada lloc hi trobes algun element especial a la resta.

Phyang monastery on vam poder conèixer el gran lama

els artistes, pintant els frescos del nou temple de Phyang

El monestir de Thiksey ens ha embadalit per la seva bellesa, un gran monestir dalt d'un turó que des de ben lluny ja fa presència. A Phyang estàvem sols i un monjo ens va convidar a les dependències privades del monestir per conèixer i saludar l'alt Lama de la regió, tot i que no som budistes, ho recordarem com una gran anècdota. A Phyang també hem pogut observar de ben aprop com pintaven els frescos del nou temple de Phyang, els pintors són vinguts expressament des del Bhutan, el mestre i els aprenents. Al monestir d'Stok no hi havia ningú més que naltros i uns quants treballadors reconstruïnt l'antic Palau. Allí hi ha un bar enfilat a la muntanya, vam quedar-nos a fer un te i unes galetes casolanes a la terrassa gaudint d'aquest ambient solitari i com no del paisatge.

l'impressionant estàtua del buda Maitreya de dos pisos d'alçada a l'interior del Monestir de Thiksey

 imatges d'alguns dels frescos més antics del Ladakh

imatges de l'interior del temples d'Alchi
 
màscares budistes al monestir d'Spituk

A Alchi també ens hi hem arribat amb moto. Aquest monestir es diferencia de la resta del Ladakh ja que és l'únic que està a la vall i al cim d'un turó com la resta del Ladakh. A més, és un dels monestirs més vells del Ladakh que manté els frescos més antics a les parets, del segle XI i XII, val la pena per veure aquestes pintures. De tornada vam parar a dinar al poble de Nimo i vam poder gaudir de la festivitat dels Arquers, un dels passatemps favorits dels ladaquis, habitual durant els mesos d'estiu on juntament amb música, beguda i menjar, el tir amb arc és l'excusa perfecta per reunir-se.


imatges de devots budistes fent rodar els seus molinets d'oració, o kores!

A Leh hem aprofitat per descansar i gaudir de la gran varietat de restaurants de la capital del Ladakh, per descomptat la seva cuina tradicional tibetana, els momos (dumplings) i sopes, ja siguin thukpes o thenthuk o tsampa, també hem gaudit la cuina més occidental, italiana, israelita, amb hamburgueses, pizzes, etc. i la cuina asiàtica, especialment la tailandesa amb el seu Pad Thai i les sopes Tom Yam, i  hem provat, per primera vegada, la cuina coreana!, de la mà d'en Thihoon, un noi coreà molt simpàtic!

dones arribant a la festa dels Arquers de Nimo

un dels passatemps favorits del Ladakh, els arcs i el polo 

els homes i les dones es vesteixen amb els vestits tradicionals, on destaquen els barrets!

Hem estat un total d'11 dies a Leh així que hem tingut temps de tot això i també d'escapar-nos al Nubra Valley i al Pangong Tso, però això ja serà per altres postos.

després dels més de 500 escalons ja som a dalt la Shanti Stupa

A més, hem pogut gaudir durant dos dies del Festival del monestir de Hemis, on no hem dubtat ni un moment d'anar, també una nova història per un nou post.

dimecres, 19 de juny de 2013

Una odissea per arribar a Leh!

A les 6h del matí arrencava el motor del cotxe que ens portaria a Leh, som a Srinagar i 400 quilòmetres ens separen de la nostra destinació. Encara no sabíem que aquell dia no hi arribaríem.

les vistes que ens acompanyarien fins arribar a Leh entre les muntanyes dels himàlaies

Només portàvem una hora de trajecte quan una manifestació ens va deixar aturats a la carretera almenys un parell d'hores. Un anar i venir de combois militars va ser l'espectacle per la vista, helicòpters sobrevolant la zona i és que no oblidem que estem al Kashmir, on hi destaca un gran desplegament militar, i és que sembla que de sobte hagi d'arribar la guerra. Només era una petita protesta veïnal que va decidir tallar la única carretera existent. :-)

els militars fent parar els vehicles degut a la protesta
 
El contratemps ens va servir per poder observar el dia a dia d'aquesta zona amb més tranquilitat, i ens avançaven vàries caravanes de nòmades transhumans, que anteriorment els haviem avançat i que tots els cotxes feien apartar bruscament. A ells, la manifestació no els detenia.
 
nenes musulmanes direcció a l'escola entre la corrua de vehicles parats per la manifestació
 
El trajecte seguia per una carretera polsegosa, pedregosa i enfiladissa a la muntanya i aquesta ens deparava el segon parany de la jornada. Van ser almenys dues hores les que vam estar-hi bloquejats, doncs maquinària pesada estava arreglant la carretera.

altre cop avançàvem els ramats transhumans

Al reprendre el camí, tot semblava anar a les mil meravelles fins que de sobte ens topem amb una esllavissada de neu que ens bloqueja el pas a la carretera. No qualsevol esllavissada, una muntanya de neu colgava la carretera.

l'esllavissada que bloquejava la carretera, juntament amb els ramats transhumans que buscaven voraear-la

a l'altre costat de l'esllavissada alguns vehicles i una petita retro que no podía fer res contra aquesta muntanya de neu!

No érem ni a mig camí per arribar a Leh, i ja ens temíem el pitjor. Una mini retro, d'aquelles que fan riure, pretenia netejar la carretera i unes veus deien que a la nit ja estaria tot net, d'altres que necessitarien una semana...

dona nòmada

els futurs petits nòmades que recorreran aquestes inhòspites valls

un jove nòmada amb passamuntanyes protegint-se del fred i el sol

Alguns agafaven els petates i creuaven a peu pel mig del despreniment de neu, esperant que algú a l'altre costat els pogués acompanyar fins al següent poble, d'altres com nosaltres ens ho miràvem de lluny esperant que ens sortís aquest esperit aventurer per també travessar a l'altre costat. Eren les sis de la tarda quan ens vam decidir a travessar l'esllavissada. Començava a fresquejar. Vam enfilar-nos a la caixa d'un camió que ens va deixar al següent check-point militar i d'allí vam enfilar-nos novament a un altre camió que després de 30 km ens va deixar a Drass. A Drass vam dormir en un cutritxil dels que no s'hi val inspeccionar en detall. Una habitació amb matalassos a terra que vam compartir amb un alemany i un indi, amb qui vam continuar el següent dia el viatge fins a Leh.

A les 4 del matí ens trucaven a la porta. Els cotxes ens esperaven, l'esllavissada s'havia netejat durant la nit i la caravana de cotxes estava esmorzant a Drass. Ens enfilem altre cop al cotxe i finalment, després de 8 hores, per fi, arribàvem a Leh!!

el nostre pas pel bonic poble de Lamayuru a 120 quilòmetres de Leh

Després de passar uns quants colls deixàvem les terres verdes del Kashmir per arribar a les terres àrides del Ladakh, on els poblets semblen aparèixer com oasis en mig d'un paisatge completament pedregós i polsegós!

dissabte, 15 de juny de 2013

Srinagar, un tastet del Caixmir

El nostre pas per Srinagar i el Caixmir (Kashmir) ha estat breu però molt motivador. Srinagar era per nosaltres del tot desconegut i ens va encantar, amb el Dal Lake com a punt d'atracció principal ens va recordar el llac Inle de Myanmar.

postal del Dal Lake, amb les Shikares al primer terme i les muntanyes al fons

L'islamisme ja és ben present en aquest punt de la Índia, i és que no podem oblidar que estem a tocar del Pakistan. Només teníem previst passar-hi un dia, però arribar fins aquí ha estat molt pesat i entre això i la grata sorpresa del lloc, al final, vam dedicar-n'hi dos, i cal dir que en mereixeria un grapat més.

l'exterior de la mesquita més antiga del Caixmir, la Khanqah Shah-i-Hamadan 

la mesquita és feta de fusta i decorada amb paper maixé

Un dia el vam dedicar a recórrer l'Old City, que tot i que bé, es veu que ets a la Índia, la quantitat de mesquites, totes elles de fusta pròpies del Kashmir, els hijabs de les dones i inclús els burques fan la sensació de ser-ne ben lluny.

els carrers de la vella Srinagar amb la reconstrucció de la mesquita Pir Dastgir Sahib al fons, cremada recentment

I el següent dia vam visitar tres dels Mughal Gardens, amb grans canals d'aigua i diversitat de flors, un lloc de picnic genial pels locals. I no podíem marxar de Srinagar sense enfilar-nos a una Shikara, les barques típiques, i passejar durant la posta de sol al voltant de les cases flotants i dels mercats ambulants que es troben al voltant del Dal Lake.

treballadors netejant d'algues el Dal Lake, imatge que ens recorda l'Inle Lake de Myanmar 

estampa del Dal Lake a Srinagar, amb les cases flotants i les shikares

El desplegament militar del lloc és brutal, però no ens hem sentit en cap moment insegurs. Al contrari, el creixement del turisme, sobretot nacional, és ben notori i això també ajuda a netejar una mica la complexa imatge que es té del Kashmir, que potser sí fa uns anys enrera era una zona perillosa, però avui dia, malgrat les tensions entre Índia i Pakistan, no ens ho ha pas semblat.

el creixent turisme nacional indi al Caixmir, buscant la fresca i fugint de la època de monsons del sud de la Índia 

Creiem que el Kashmir té molt, moltíssim a oferir, així que esperem que les disputes d'aquest territori no l'espatllin i es pugui descobrir amb gran tranquil.litat tota la riquesa que aquesta zona amaga.

dijous, 13 de juny de 2013

McLeod Ganj, el govern tibetà a l'exili

La nostra següent parada ha estat McLeod Ganj on resideix la seu del govern tibetà a l'exili. Actualment hi resideixen prop de 2.000 refugiats tibetans que han anat arribant des del Tibet tot creuant els himalàies, des de la ocupació del Tibet per part de la Xina al 1949.
 

Aquest petit poblet a peus de les muntanyes s'ha convertit en un punt de peregrinació per part de tibetans, i així poden conservar i estudiar la seva cultura i llengua. McLeod és la seu oficial del Dalai Lama, durant la nostra estada ell estava absent ja que la major part del temps està viatjant per donar a conèixer la situació que viu al poble tibetà.
 

Nosaltres ens hem allotjat a casa Manu, a Bagshu, un poblet a només un parell de quilòmetres de McLeod, i al qual s'hi arriba amb una agradable passejada, ja que ens ha semblat més tranquil. McLeod és el centre turístic, tan per estrangers com per indis i l'avenç d'aquest país fa que el trànsit s'hagi convertit en un caos, ens atreviríem a dir que gairebé irremediable. Ens ha semblat que el parc automobilístic s'ha doblat el darrer any, ja que la meitat d cotxes són nous. Després de la tranquilitat d'Amritsar ens ha semblat massificat.
 

 Malgrat tot,  McLeod és un dels destins preferits pels viatgers ja que disposa d'una gran oferta d'allotjaments, restaurants, massatges, cursos de ioga o reiki, cursos de cuina, etc. La majoria de viatgers després d'uns mesos de ruta per la Índia agraeixen la tranquil.litat del poble tibetà i la gastronomia que aquest destí ofereix, momos, sopes ja sigui thenthuk o tukpa, o la internacional pasta o pizza! :p
 
 

 Cal dir que la nostra estada ha estat curta, tan sols un parell de dies, els quals hem aprofitat per passejar pels seus carrers, visitar el Tsuglagkhang complex, la seu del govern tibetà, la biblioteca i el museu. Ens havien parlat molt bé de les caminades al voltant però al disposar de temps limitat, preferim fer camí direcció al Ladakh, per les seves complicades carreteres d'accés.
 
,
Així que continuem fent camí direcció al Caixmir, pròxima parada Srinagar, fent una petita escala a Jammu.

dilluns, 10 de juny de 2013

The Golden Temple, en territori Sikh!

Després de visitar l'animada frontera Pakistaní i Índia, tocava fer un soparet i rehidratar-nos per recuperar tota l'aigua que havíem perdut durant les 4 hores que havíem estat a més de 40ºC. Així que només arribar vam buscar un restaurant per sopar, i vam recordar els gustos, que tant ens havíen agradat durant la nostra primera estada a la Índia, tot menjant un Paneer Butter Masala i una Masala Dosa, al Neelam's.
 
 
Una vegada refets vam posar rumb a visitar el Golden Temple, el Temple Daurat dels Sikhs, el màxim temple de culte per aquesta religió monoteísta, a mig camí del sufisme i l'hinduisme.
 
 
Aquí trobem els típics soldats amb la llança que vigilen el temple, un munt de gurus llegint els llibres sagrats, els homes amb les seves barbes i turbants de tots els colors lligats al cap, ocultant aixi la seva llarga cabellera que mai ha estat tallada, simbolitzant per ells la seva santedat. També combinen la vestimenta amb una daga o catana, símbol de poder, i amb braçalets com a símbol de valentia. A la religió del sikhs no hi ha lloc per a les castes, és per això que per entrar al Temple Daurat no hi ha més restriccions que cobrir-se el cap, anar sense calçat i ser respectuós com a qualsevol altra edifici de culte religiós.
 
 
De nit passegem pel voltant de l'estany on es troba el Temple Daurant, el qual destaca enmig d'una edificació que l'envolta tota de marbre i amb el reflex de l'or a l'aigua, una aigua pura on els sikhs s'hi banyen, suposem com a mètode de purificació personal. Deixem per l'endemà la visita a l'interior del Temple, del qual no en tenim fotos però que ens va flipar amb els gurus tocant i recitant versos, un munt de fidels a l'interior i un munt d'ajudants tirant aigua a la passarel·la de marbre, per fer més soportable i fins i tot refrescant la caminada fins al Temple Daurat.
 
 
No cal oblidar que els sikhs són una gent molt acollidora, a Amritsar si un vol pot fer l'estada en aquesta ciutat de forma totalment gratuïta. Quan arribes a l'estació disposes d'un bus gratuït fins la zona del Golden Temple, hi ha allotjament pels pelegrins també gratuïts, en habitacions comunitàries, i pels turistes estrangers en dormitoris comunitaris separats. Cada dia serveixen entre 60.000 i 80.000 àpats gratuïts a la "¨Free Kitchen", uns thalis bàsics a base de cigrons, llenties, arròs amb coco i 2 o 3 xapatis, aquest establiment està obert les 24 hores dels dia. Nosaltres hi hem dinat els dos dies que hi hem estat :-).
 

 
A l'exterior també hi ha unes cantines subencionades on prendre una coca-cola o una fanta per només 5 rp, és a dir, 0'06€, o plats de noodles a 0,15€. Així que no serà questió de pressupost deixar per un altre moment visitar aquest Temple. Ah, i dir també que l'entrada és gratuïta, guarden les sabates a l'entrada gratuïtament i pots tirar tantes fotos com vulguis que ningú no et dirà res, excepte a l'interior del Temple.
 
 
De totes formes degut a la gran pelegrinació de sikhs, i molts possiblement de zones rurals que no tenen una gran presència de viatgers estrangers, com a les principals ciutats de la Índia, molts sikhs ens demanaven de tirar-nos fotos junts amb la seva familia.

diumenge, 9 de juny de 2013

Attari-Wagah's, la frontera entre Pakistan i Índia

A la Lonely Planet surt com a segona millor atracció turística del Punjab després del Golden Temple. La nit anterior, al tren, vam compartir trajecte amb una família d'Amritsar que tornava de Delhi de visitar la seva família, i ens van recomenar de totes totes que havíem d'anar a veure l'espectacle del tancament de frontera entre Índia i Pakistan.
 
les dones ballant a l'estil bollywood i les grades plenes a vessar d'indis exaltats!

Realment el tancament de frontera és concebut com un espectacle, ja que hi ha instal·lades grades a banda i banda de la frontera, i on els soldats amb l'uniforme oficial de cada estat es desafien des de cada costat tot realitzant provocacions a l'altre. L'ambient patriòtic que s'hi respira és brutal i tots els espectadors s'hi deixen la gola i no paren de cridar: "Hindustan zindabad!", és a dir, "llarga vida a la Índia!".

els indis fotografiant-se davant la frontera de Pakistan
 
La millor part, se'ns dubte, és la previa a l'espectacle, on el públic canta i balla els hits bollywoodienses del moment, on posen la música a tot drap, i es pot observar com es saben tots els passos i balls de Bollywood, a l'estil del tractor amarillo, però amb més bon gust.

la quadrilla que vol posar nerviós l'exercit de Pakistan!!! :p
 
El pitjor de tot és la mala organtizació a l'entrada, et fan entrar per separat homes i dones, et tracten com a animals, et criden i et menyspreen, sempre sota la mirada prepotent del poli indi enfilat a un cavall. Cal tenir present que no es poden entrar ni bolsos ni maletes.

la cresta guerrera dels soldats indis!, al costat pakistaní la porten de color verd...
 
Accedir a la frontera no té cap cost, tan sols el cost d'arribar-hi que surt per 100 rp/pax anada i tornada, i on el transport t'espera durant l'espectacle.