El Serengeti: la sabana africana i les migracions

Parlar del Serengeti, és veure els documentals de la 2, és el territori dels lleons, la sabana africana per excel·lència, és la lluita per la supervivència, on cada any es succeixen les salvatges migracions en busca de les pastures, cap a Kenya, al nord durant l'estació seca, i de retorn al sud en l'estació de pluges. Qui no ha vist la imatge de centenars de milers de nyus travessant rius infestats de cocodrils? Doncs això és el Serengeti.




Passarem els següents 4 dies recorrent una petita part dels més de 14.000 km2 que formen el Serengeti. Ens endinsem a través de terres Massai per les mítiques sabanes del Parc Nacional del Serengeti on coneixem l’espectacular bellesa salvatge de la fauna i el paisatge d’una de les millors àrees protegides del continent. El Serengeti, juntament amb el Ngorongoro i el Massai Mara, a Kenya, són els parcs més coneguts arreu del món per fer un safari, i venir fins aquí és gairebé assegurar-se que es veuran els Big Five: el lleó, l’elefant, el búfal, el lleopard i el rinoceront. ;)






És possible que abans d'anar de safari un senti parlar dels cinc grans, els 'big five' en anglès, ja sigui a la guia o en un documental d'animals. Aquests són els animals que tothom espera veure en un safari, perquè s'han guanyat la fama de ser els més ferotges. Els antics exploradors d'Àfrica quan tornaven a casa explcicaven les impresionants històries de lleons i lleopards amagats entre les altes herbes de la sabana, els perillosos atacs dels rinoceronts, dels búfals amagats entre els arbustos i del pànic dels elefants enfuriasmats. Avui, però, la caça es realitza amb les càmares fotogràfiques, però no hi treu l'emoció de veure un lleó per primera vegada o sentir un lleopard passejant entre el campament durant la nit.



Deixem el Tarangire, la Casa dels Elefants, i ens dirigim al Serengeti, de camí ens parem a un mirador per veure el llac Manyara, un dels parcs menys visitats del país. Nosaltres no l'hem inclòs en el nostre safari, així que ens conformem amb les vistes, però per res és desperdiciable, és el més petit de tots i en ell s’hi poden veure gran quantitat d'aus, especialment flamencs, i lleons “trepadors” (dels que pugen als arbres). Seguim camí al Serengeti, i per accedir-hi cal fer-ho per l'entrada de l'Àrea Protegida del Cràter del Ngorongoro. Un cop deixem enrere el cràter de l'Ngorongoro i de camí al Serengeti, veiem unes quantes Bomes Massai (poblats), els massais són els únics autorizats a viure dins aquesta àrea, però la visita a una boma la deixarem pel final del safari.

Arribem a la porta d'entrada principal del Serengeti, la Nabi Hill Gate, i mentre en Sadi (el nostre guia) gestiona els papers per poder entrar, nosaltres dinem i aprofitem per pujar fins un mirador i contemplar les grans dimensions del parc. Serengeti significa 'plana infinita' en llengua massai i des d’aquí entenem perfectament el perquè d’aquest nom. És impressionant, d’unes dimensions que semblen no tenir fi, miris on miris, això no s’acaba, horitzons infinits en plena sabana!






Un cop dins inciem el nostre primer 'game drive' pel Serengeti, ens arribem a una zona de kopjes, típiques formacions rocoses, principal hàbitat dels lleons, i veiem el primer dels big five, un no, uns quants! Però, durant els següents dies veurem que el Serengeti ens amaga moltes més sorpreses, veiem girafes, més elefants, zebres, lleons, xacals, nyus i una quantitat d'antílops bestial, gaseles de thomson, impales, dik-diks (dels antílops més petits), elands, hipopòtams, baboons, ienes, lleons, un parell de guepards (cheetahs), cocodrils, una gran diversitat d'aus, un grup de voltors devorant un nyú, avestruços... Fins i tot tenim la sort de veure el lleopard, i no al cim d'un arbre sinó creuant-nos per davant del cotxe.... Aconseguim veure quatre dels Big Five, però el rinoceront se'ns resisteix, i tot que ja hem vist un munt lleons, volem veure el rei lleó!!!!






És aquí on any rera any succeeix un dels cicles naturals més impressionants, el fenòmen de la migració, fenòmen pel qual és tan concorregut aquest parc del nord de Tanzània. Centenars i centenars de milers d’animals, motivats per l’instint de la supervivència es traslladen del Serengeti al Massai Mara i a l’inversa, seguint les pluges i en busca d’aliment. El fenòmen de la migració segueix més o menys el mateix cicle. 



Durant aquests dies hem fem una nit al sud del parc, a Seronera i dos nits al nord, a Lobo, permetent-nos així arribar fins al riu Mara, on hem vist la migració dels Nyús que ja tornaven del Masai Mara (Kenya) al Serengeti (Tanzània). Els nyús són els més abundants en el parc, diu que n’hi ha un milió i mig i la seva migració és el màxim reclam del parc.

Durant la nostra estada al Serengeti hem dormit a la intempèrie, dins una tenda però al mig de la sabana, enmig dels animlas, escoltant-los i sentint-los tan a prop com al costat, de segur que serà una experiència que mai podrem oblidar!



Info útil per viatgers:
  • PIMBI CAMPSITE (SERONERA). Hem fet 1 nit al Pimbi Campsite, al centre, i 2 nits al Lobo Campsite, al nord, totes incloses dins el preu del Safari. El Pimbi situat a la zona de Seronera. El Seronera és el centre d'operacions del parc i on s'agrupen els principals 'lodges' dels tour operadors i on s'aglutinen tots els serveis del Serengeti amb varis campaments públics. El Pimbi és un campament bàsic al mig de la sabana però suficient, disposen de lavabos i dutxes d'aigua freda, d'un edifici en funció de menjador i un edifici on s'hi instal·len els cuiners dels diferents safaris. L'avantatge d'estar al centre del parc (Seronera) és que al vespre passa un camió-bar per tal que la gent pugui comprar begudes, doncs aquí vam tastar la nostra primera cervesa 'Serengeti'. :) (localització Google)
  • LOBO CAMPSITE (NORD). Al nord del Serengeti hi hem fet 2 nits, aquest és l'únic campament públic del nord. El campament és més bàsic al mig de la sabana, disposen de lavabos i dutxes d'aigua freda, i d'un edifici en funció de menjador i cuina. La diferència d'aquest campament respecte al Seronera és que al nord no hi ha electricitat, però el recomanaríem 100%, és Serengeti en estat pur. La majoria de viatgers només visiten la zona de Seronera, això fa que al nord puguis disfrutar dels animals sense la massificació de vehicles, i això es nota, els animals són més espantadissos i no estan tan estressats. Durant el nostre tercer dia al Nord només ens vam creuar amb 2 jeeps en tot el dia. Si tens oportuniat no et deixis perdre el nord del Serengeti. (localització Google)   
  • GAME DRIVE. Durant els 4 dies hem tingut la possibilitat de gaudir al 100% del Parc del Serengeti. El primer dia,  a l'entrada del parc dinem (Nabi Hill) i fem el nostre primer Game Drive fins l'hora d'anar a muntar el campament (GD: 3 hores). El segon dia ens llevem d'hora per pendre cafè, avui no esmorzem i a les 12h farem un 'brunch' (un esmorzar-dinar) i després posarem rumb al nord direcció al Lobo Campsite, el Game Drive dura 5 hores, a la tarda ens dirigim al campament de Lobo al nord. El tercer dia ens llevem d'hora i fem una jornada increïble, 10 hores de game drive que ens serveix per arribar-nos fins al riu Mara i veure les migracions. I el quart i últim dia, és un dia de retorn, fem un Game Drive de 2 hores al voltant del Lobo i de camí al sud ens parem a veure un grup d'hipopòtams al riu, anem fent camí i dinem al centre d'informació del parc al Seronera, ben dinat mentre ens despedim de la sabana africana posem rumb al pròxim destí l'Ngorongoro cràter.
  • BOMA MASSAI. Visitem una boma Massai una vegada sortim del Serengeti i entrem al Ngorongoro Conservation Area, aquest no es tracta d'un parc nacional ja que en aquesta zona es permet que hi visqui la població autòctona mentre que als parcs nacionals no és permès. La visita a la Boma Massai no estava inclosa en el safari i ens ha costat 10$/pax, la qual consisteix en la benvinguda per part del poblat amb càntics i els típics salts, llavors visites amb un membre de la tribu una família i finalment t'ensenyen l'escola del poblat. No cal dir que intentaran que compris tot tipus de souvenirs! :p 
  • SAFARI. Arunga Expeditions és l'agència amb qui l'hem contractat, un preu raonable (potser no raonable, però són el que costen) per  persona i dia són uns 150-200$, però dependrà de la quantitat de parcs que es visitin i de la seva durada, i del tipus d'allotjament durant l'estada als parcs. En el nostre cas, per un safari de 6 dies/7 nits incloses hem pagat 940$ (700€/pax), als parcs ens hem allotjat amb tenda de campanya i el preu inclou l'hotel del dia d'arribada i el dia de sortida a Arusha, almenys en el nostre cas. No cal dir que inclou tots els àpats i aigua per tots els dies, però algun dia ja farem el post específic per contractar un safari. No ens ho pensaríem dues vegades a l'hora d'aconsellar aquesta agència, en Ben us tractarà molt bé! ;)

La Vall d'Orcia, la imatge de la Toscana!

Un altre tresor que amaga la Toscana és la vall d'Orcia, declarada Patrimoni de la Humanitat per la Unesco i amb uns paisatges que tornen a ser espectaculars. Una vall agrícola, en la que les bales de palla, els xipressos i les poblacions fortificades són la principal icona paisatgística i que antigament havien estat punts de parada de camí de la Via Francigena, una ruta de peregrinatge que anava de Canterbury a Roma, "comparable" al Camino de Santiago, encara molt transitat en l'actualitat. Ha estat un dia de fer quilòmetres però que ha valgut la pena i hem intentat aprofitar al màxim... ben pensat, potser ha estat una mica de bojos, però teníem ganes de veure-ho tot.

postal de la Val d'Orcia

Hem començat la ruta fent una breu parada al poblet de Buonconvento on hem enganxat el mercat setmanal i és que a nosaltres ens encanten els mercats, un dels millors llocs per conèixer de ben aprop la vida local. La següent parada, ara ja sí, dins la Vall d'Orcia, era Montalcino però de camí, els camps de girasols anaven guanyant terreny i un reportatge fotogràfic entre aquests camps de color groc ha pogut amb nosaltres.





Amb la tonteria gairebé arribàvem a Montalcino a l'hora de dinar, l'excusa ideal per fer-nos amb un tros de panforte, típic postre italià d'questa part de la Toscana a base de fruites i fruites secs, que remunta al segle XIII, acompanyat d'un petit tastet dels vins de la zona, el Brunello di Montalcino, un vi negre DOCG (denominació d'origen controlada i garantida) reconegut internacionalment, i és que al 2006 va ser considerat el millor vi del món per la revista americana Wine-Spectator, així és com Montalcino ha esdevingut un reclam turístic per a molta gent. 



Molt a prop de Montalcino, i sota el poblet de Castelnuovo dell'Abate hi ha l'església romànica de l'Abazzia di Sant'Antimo, ubicada en un enclau immillorable i que destaca per la bonica Capella di Monte Siepi i aquí, asseguts en una roca i contemplant el paisatge és on hem dinat.



Seguint la ruta direcció San Quirico d'Orcia és on hem trobat un dels millors paisatges de la Toscana, el que us mostrarem amb foto i al que li sobren les paraules. I és que això és la Toscana: conduir, aturar-se, fer fotos i quedar bocabadat amb paisatges que també han estat escenari de pel·lícules com Gladiator. Abans de San Quirico d'Orcia trobem Bagno Vignoni on no ens hem parat, però que destaca per ser una petita localitat termal, la qual es troba a pocs quilòmetres de Pienza, amb un centre històric també declarat Patrimoni de la Humanitat. Pienza també destaca per l'elaboració de pecorino, un formatge a base de llet d'ovella i del que no ens hem pogut estar de comprar.




un dels icònics paisatges de la Toscana (no en podia tria una, trieu vosaltres mateixos) ;-)

Així és que ben proveïts de formatge, hem fet rumb a Montepulciano. Per arribar al centre del poble només fas que anar costa amunt ja que està situat en una muntanya, sobre una pedra volcànica, però el fet d'estar ple d'enoteques fa que el trajecte sigui més amè. La DO de Montepulciano és el vi Nobile di Montepulciano, el que tampoc hem deixat de probar, però aquí el tastet ha estat totalment gratuït. :-)


San Quirico d'Orcia

vistes des dels costeruts carrers de Montepulciano



passejant per Pienza

I tots aquests pobles són els que formen la famosa Vall d'Orcia, amb uns paisatges de postal increïbles.

un passadís de xiprers

Acabem el dia a San Gimignano, també conegut com la Manhattan medieval per les seves 15 torres. La nostra intenció era anar a sopar a Monteriggioni, però hi havia una festa medieval, i molta, molta gent, al final fem mitja volta, l'entrada valia 12€/persona perquè hi havia una espècie de funció-representació a l'interior i i això ens va fer tirar enrera.  


les extraordinàries torres medievals de San Gimignano

Si veniu a San Gimignano no deixeu d'anar a sopar al Ristorante Perucà, de lo milloret... demaneu un fagottini del contadino i ho acompanyeu amb una copa de vi Vernaccia, propi d'aquesta zona. I si encara us queda un buit a l'estómac, aprofiteu per menjar un gelat de la Gelateria Dondoli, boníssim el gelat de safrà.



Realment espectacular el poblet de San Gimignano si passeu per la Toscana no us l'heu de deixar perdre, és realment impressionant!

I la última recomanació va per l'allotjament a Badesse. Ens hem allotjat en un agroturisme, el Santa Chiara B&B.

el Santa Chiara, el nostre allotjament de la Tosacana