Ens n'anem a Suècia!!!

Ho havíem dit mil vegades, hem d’anar a Västeras (Suècia) a veure l’Erwin i la Camilla, però mai acabàvem de decidir-nos... fins que un dia l’Alicia em truca que ha trobat una ganga... Ara sí, doncs, pel pont de la Puríssima hi anem!

La primera sensació és que estem en un país fred, sí, però potser ens l'imaginàvem més fred. Les carreteres gairebé desertes, amb prou feines hi ha trànsit. Trobem moltes cases soles, perdudes enmig d’un prat i allunyades de la civilització. Són cases de fusta, tal i com ens les imaginàvem. El més impactant, totes tenen el seu avet de Nadal natural a la porta de casa! Imatge difícil d’oblidar, de conte!

 Arribem a casa els amfitrions de fosc, aproximadament deurien ser entre 2/4 de 5 i les 5, el fet que sigui fosc ens confon una mica i ens dóna la sensació que ja deu ser vespre i potser hora de sopar. Però no és el cas. Els amfitrions ens esperen amb una cervesa a la mà i una càlida benvinguda. Així és que ens estem estona i estona explicant les batalletes viscudes des de la última vegada que no ens havíem vist.



És curiós, és típic descalçar-se per entrar a casa, i de fet, té la seva lògica. A fora, bona part del temps està nevat, així és que és una manera de mantenir l’interior de l’habitatge net. És per això que la primera ofrena són unes sabatilles, que havien comprat exclusivament per nosaltres. Ens estem tota la tarda a casa els nostres amics Suecs i els ajudem a preparar el sopar, llom de porc farcit d’all, amb un pica-pica previ i de postres les delicadeses nadalenques que els hi vam portar de Catalunya: torrons, neules i cava. L’endemà, ens despertem amb la calma, esmorzem i ens n'anem fins al centre de Västeras. Només ens acompanya l’Erwin, la Camilla treballa. Anem a l’estació a comprar els bitllets de tren que ens portarà fins a la capital, però encara ens queda una bona estona perquè el tren marxi. Deixem l’equipatge a les taquilles de l’estació i ens disposem a descobrir aquest petit poble suec. Després de passejar una bona estona i veure com els suecs viuen el Nadal, amb magnífiques imatges de carrers ornamentats amb motius nadalencs, tot plegat sembla tret d’una postal, ens aturem a fer una cervesa i un mos per dinar. Després de dinar agafem el tren i cap a Estocolm.



A Estocolm hi estarem 2 nits. La primera nit només ens acompanya l'Erwin. L'endemà la Camilla ja ve i l’anem a buscar a l’estació, entrem en un pub... és per no perdre el costum i refer-nos una mica del fred. Ens hi estem fins a l’hora de sopar. Sembla que anem de pub a pub… ejejeje… la temperatura a fora és bastant heavy.... i, de fet, és el que fa tothom, emagar-se així que pot. Així és que cada 2 per 3 entrem a fer un toc. A l’hora de sopar canviem de pub. És molt típic, es veu, sopar en un pub, on la música no et deixa ni intercanviar, tan sols, una paraula…. Extrany, però allà vam sopar. Vam fer una quantes cervesetes i vam anar a dormir.



L’endemà vam passejar pels carrers principals i més comercials de la ciutat i al passar per davant del Palau Reial vam poder veure un canvi de guàrdia. Al arribar al casc antic, concretament a la plaça Stortorget, hi vam poder veure un dels molts mercadillos nadalencs que hi ha a Estocolm. Una altra activitat que es pot fer a Estocolm, i que de fet vam fer, és un passeig en barca rodejant les principals illes que l’envolten. El tour dura aproximadament 1h, en el qual, amb 10 idiomes diferents es pot escoltar una grabació on explica la història de la ciutat, així que es té el temps suficient per refer-se del fred que fa a fora.



La última nit la vam perdre de pub en pub i de l’últim pub ja vam anar directe a l’aeroport a fer el check in i tornar cap a casa. No és que amb 2 dies es tingui el temps suficient per veure una ciutat, i doncs Estocolm no n’és l’excepció, però si que és el temps just per deixar-te embabiacar per la bellesa de la cultura bàltica i desconectar del dia a dia. Realment, un país fascinant.