El desert més àrid del món!

Veníem de passar tres dies per uns paisatges espectaculars enmig del Salar d'Uyuni i el Parc Narural Fernando de Avaroa. Amb dos minuts vam tenir temps suficient per adonar-nos que ja no era Bolívia allò que els nostres ulls veien.

pedalant al desert més àrid del món!!!

Érem de camí a San Pedro d'Atacama, Xile, el desert més àrid del món. Els tràmits fronterers van ser molt ràpids i amb un moment ja estàvem buscant allotjament. Els preus que ens trobàvem van ser el detonant per fer-nos veure clar que el que havíem estat pagant durant aquests últims 35 dies era un somni, ja podíem palpar que havíem arribat al primer món. Xile és car i si no vigilem ens deixaran el cul com un tomàquet.

San Pedro d'Atacama en cap de setmana, a petar de gent!  
 
San Pedro d'Atacama, a simple vista, ens ha semblat un poblet del western, amb els carrerons sense pavimentar i moltes cases de fusta. Després ens hem adonat que és molt enfocat al turista i que és un poblet amb un ambient totalment bohemi, però amb un encant molt peculiar.

 i San Pedro d'Atacama entre setmana... o_O!
 
l'església de San Pedro
 
La nostra aventura continua amb molt bona companyia, i és que seguim amb la Jenn i la Trang, companyes del tour al Salar d'Uyuni. Una vegada sospesades les diferents opcions per visitar els voltants d'Atacama, ens decidim per llogar un bicicleta i recórrer al nostre aire el Valle de la Luna.

al fons podeu veure la nostra amiga Luna que ens va seguir des de San Pedro!!! una gossa guapíssima!!

la Jenn i la Trang en plena forma!

... sols enmig del no res ...

Així que, el dia següent, després de proveïr-nos d'aigua i algunes mandarines ens enfilem a la bicicleta i recorrem els 15 km fins a l'entrada del parc. Comencem a endinsar-nos per un paisatge desèrtic, àrid, entre dunes i canyons, camins insòlits i un dia espaterrant és tot el que ens envolta.

al Valle de la Luna podem afirmar que molta aigua no hi ha

un paisatge espectacular, i al fons la formació rocosa anomenada amfiteatre per la seva forma semicircular

Recorrem els punts principals, al primer control aparquem les bicis i caminem per les cavernes, després d'una bona pujadeta pedalant, anem fins al mirador de la gran duna i ens la passem bomba amb la nostra sessió fotogràfica, tot fent una cursa arribem fins a l'amfiteatre i tot això sense cap més ànima que la nostra. Estem sols i la sensació de trobar-se sol enmig d'un paisatge lunar com el que veiem és inexplicable. Ens encanta i malgrat els nostres dubtes inicials de si venir o no fins aquí, estem contents de ser on som.

la Txell

la gran duna, és gran, però no es pot comparar, és la única duna!!
 
naltrus davant la gran duna

foten el burro dalt d'un penya-segat!
 
Creiem que la millor manera de gaudir d'aquest lloc és passejant-hi pel teu compte i durant el matí, evitant així trobar-se amb tots els tours que surten a les 16 h per veure-hi la posta de sol, a part, també és un punt a favor per l'economia del viatger. Si bé els lloguers de les bicis no són regalats, nosaltres l'hem aconseguit per 3.000 pesos xilens mig dia, els tours organitzats tenen un preu exagerat, i a això cal sumar-li el preu d'entrada al parc, 2.000 pesos més.

i una altra foto nostra!

el fotògraf de l'expedició anava ben acompanyat! ;-p
 
Pels voltants hi ha més excursions per fer, i creiem que molt boniques, també, però nosaltres ens hem centrat amb el Valle de la Luna, ja que segons ens han dit la resta té certa semblança amb els últims paisatges del tour pel Salar d'Uyuni. I també ha ajudat que les excurscions són caríssimes.   

teníem ganes d'estirar les cames després de passar tres dies dins d'un jeep al salar
 
La nostra estada a Xile ha estat molt breu, just per visitar San Pedro d'Atacama. El pròxim post ja serà des d'Argentina, on tenim pensat estar-nos-hi al llarg d'un mes.

Concurs #travelexperience

Ens han seleccionat per fer de jurat en el nou concurs #travelexperience de FRIKTRIP, on el guanyador serà premiat amb un viatge a Senegal o un vol de Vueling a escollir... entre molts altres regals!!!
 
Animem a tothom a participar-hi!!, hi ha temps fins el proper 1 d'octubre de 2012 i és molt fàcil, només us heu d'inscriure a www.friktrip.com.
 
El jurat amb gran criteri valorarà les millors fotos, la originalitat, text, etc....  o_O!!


Allotjaments a Bolívia

La relació d'allotjaments, si no diem el contrari, és habitació doble, bany privat amb aigua calenta, wifi i en la majoria dels casos amb esmorzar. Els preus dels allotjaments econòmics, ens han costat entre 6 i 12 euros l'habitació doble.
 
 
Copacabana. Hotel Wendy Mar, 60 bolivianos, tot i que el preu oficial són 120. Habitació increïble amb bany privat i amb TV per cable, vaja, un hotel com déu mana. En realitat amb el preu hi ha inclòs l'esmorzar, però com que vam aconseguir baixar-lo a la meitat ens vam quedar sense ;-). No està al carrer principal però tampoc està lluny, el trobareu al carrer 6 de agosto. Recomanem!
 
La Paz. Hotel Sagarnaga, 100 bolivianos, el preu oficial són 180. Habitació doble amb bany privat. N'hi ha de més econòmiques sense bany, però la diferència era mínima i les habitacions són millors les que tenen bany. Inclou esmorzar i també hi ha TV per cable a l'habitació. Molt ben situat, al carrer Sagarnaga mateix, on hi ha totes les agències de viatge. Si viatgeu de Copacabana a la Paz amb la companyia Diana Tours és just davant on el bus es para. Hi tornaríem.
 
Rurrenabaque. Hotel Santa Ana, 75 bolivianos, preu oficial 90. Habitació doble amb bany privat. No té wifi ni esmorzar, però just al davant hi ha un pastisseria-cafeteria on es pot anar a esmorzar a bon preu. Molt net i correcte. Recomanem!
 
Potosí. Hostal Compañía de Jesús, 85 bolivianos, preu oficial 90. Antic convent remodelat i convertit en hotel. Habitació doble amb bany compartit i esmorzar inclòs. La mestressa és molt amable i una gran viatgera, però hi fot un fred que pela. Molt correcte, net i cèntric. Segurament hi tornaríem.
 
Sucre. Hostal Cruz de Popayan, 90 bolivianos, en habitació doble amb bany compartit amb esmorzar inclòs. Quan nosaltres hi érem estava en reformes, també porta el nom de Backpackers Sucre. Molt nou i amb dret a cuina, tot i que no hi ha cap tipus d'utensili :-(. El trobareu a 5 quadres del mercat i a un parell de la Plaza principal, la 25 de mayo. Ens hi hem sentit molt a gust. Recomanem!
 
Uyuni. Hostal Avenida, 50 bolivianos, tot i que el preu oficial és 60. Habitació doble amb bany compartit i sense esmorzar. Normal tirant a senzill però net. Correcte per passar-hi una nit abans de començar el tour pel Salar.
 
Durant el tour pel Salar de Uyuni ens hem allotjat a dos allotjaments ja inclosos en el pack. La primera nit a un hotel de sal molt xulo i net amb habitació de quatre i bany compartit, l'hotel Smarikuna; i la segona nit a un allotjament més de batalla amb habitació compartida, l'alberg la Laguna Dorada. Als dos hi havia la possibilitat de dutxar-nos amb aigua calenta pagant un extra de 10 bolivianos per persona. D'aquests no en sabem els preus.

Adéu a Bolívia!

Són 35 els dies que hem passat a Bolívia. Sincerament, creiem que aquest país ens ha atrapat, no teníem pensat, ni de bon tros, estar-nos-hi tant, però el fet de ser un dels països més econòmics d'Amèrica del Sud i el munt d'activitats que ofereix, ha estat la causa perquè haguem fet un munt d'activitats, i hem intentat no desaprofitar cap oportunitat per conèixer aquest país més profundament.

 
Entràrem a Bolívia pel llac Titicaca, fent la primera parada a Copacabana, aprofitant així per visitar la illa del Sol i travessar-la de cap a cap caminant. De Copacabana arribàvem a la Paz, la que ens ha semblat una ciutat caòtica i lletja, però a la que entre una cosa i una altra hem passat uns 20 dies. Bolívia ens ha permès pujar un cim per gairebé tocar els núvols i deixar-nos sense respiració, el Huayna Potosí. Si bé han estat dos intents, el primer, a banda de deixar-nos completament exhausts, va fer-nos adonar que pujar un 6.000 no era tant fàcil com semblava, així que vàrem decidir fer el trekking del Condoriri, 3 dies de paisatges purament andins, una bona aclimatació per fer un segon intent, un segon intent que va ser exitós per un de nosaltres, però igualment ens sentim orgullosos d'haver arribat on hem arribat. Semblava que ja havíem fet tot el que havíem de fer a la Paz, i quan ja ens disposàvem a marxar ens vam animar a anar a les Pampes del Yacuma, una de les millors decicions que hem pres a Bolívia, fascinant! Deixàvem enrera aquest paisatge enmig de la selva amazònica per fer camí cap a Potosí i visitar les mines de plata pel que és tan famós el Cerro Rico. Allà vam conèixer l'Oriol, ell ens va animar a redirigir la nostra ruta tot passant per Sucre i fer un voluntariat a un orfanat, un voluntariat curt però intens, una experiència inoblidable. La última parada ha estat a Uyuni, des d'on hem fet un tour pel salar de 3 dies per paisatges insòlits i espectaculars fins a les portes d'un nou país, Xile.

 
Bolívia ha estat un segon Perú en molts sentits, però molt més interessant, menys desenvolupat i amb una gent molt i molt amable. Bolívia ens ha deixat conèixer gent magnífica, ens emportem un gran record de la família Decormis, la que vam conèixer durant el nostre primer ascens al Huayna Potosí i amb qui hem passat un diumenge genial, fent-nos sentir com a casa envoltats de la seva família.

Bolívia és així, Bolívia és sorprenent!
 
Però a Bolívia també ens ha arribat una mala notícia, i tot i ser un dels països que més ens ha agradat, d'ell també ens n'emportem un record amarg pel fet d'haver hagut de dir adeú a un ésser molt estimat.

El tour del Salar d'Uyuni

La nostra sortida de Bolívia l'hem fet pel cada vegada més conegut tour del Salar d'Uyuni, sobretot per les seves originals fotos, tot i que el pas pel salar només es realitza durant el primer dia i la resta de paisatges són igualment espectaculars!!!
 
nosaltres al costat de l'arbre de pedra el 2n dia del tour
 
Hi ha diferents opcions de tour pel salar, d'un fins a quatre dies, en el nostre cas de 3 dies, amb inici a Uyuni i destí final a San Pedro d'Atacama a Xile.

nosaltres!!
 
"Así es la vida"!!

banderes al mig del salar

Aquesta vegada hem gaudit d'un excel•lent paisatge acompanyats per una millor gent, dues noies americanes i un pare i un fill txecs. Les noies made in US, la Trang i la Jenn Chan, d'orígen vietnamita i xinès respectivament, i la família Vaclav, de la qual el pare estava estudiant iniciar la seva Volta al Món als seus 62 anys!!! Olé tu, olé tu!!! I com qualsevol persona que vol iniciar una aventura d'aquestes característiques estava ple de dubtes i va aprofitar per preguntar-nos tot el que se li va acudir! :-p

la típica imatge de les piles de sal a l'inici del salar 

 la representació catalana està a per tot arreu, fins i tot al bell mig del salar

els cactus gegants, de fins a 10 metres, de la illa del pescado!! 

en Vena Pisa i la Txell saltant
 
El primer dia arrenquem visitant el fotogènic cementiri de trens que hi ha als afores d'Uyuni i tot seguit posem rumb al salar per visitar l'extracció de sal, els ojitos i un antic hotel de sal. Parem al bell mig del salar per dinar i fer la típica sessió de fotos. Tornem al jeep per dirigir-nos a l'allotjament de la primera nit, un hotel de sal, ja als afores del salar. Després de sopar i d'haver presenciat el primer moonrise de la nostra vida, el qual ens ha semblat més que espectacular, fem una llarga sobretaula i unes quantes ofrenes a la pachamama!!

 tot admirant el salar!
 
moonrise espectacular!!
 
... i la sortida del sol
 
bicunyes
 
a la segona nit, hi ha inclosa una ampolla de vi al sopar!!

L'endemà és una travessa per un paisatge àrid entre volcans de quasi 6.000 metres i vàries llacunes en la qual observem diferent tipus de fauna durant el dia, llames, bicunyes, un fox, flamenca rosats, gaviotes, ... Fer la foto a l'arbre de pedra i arribar a la Reserva Natural Fernando Avaroa on farem nit, al costat la Laguna Colorada.

des del mirardor del volcà Ollagüe de 5.870 metres, semi actiu on es pot observar una petita fumarola a la part esquerre 

part del grup al mirador dels volcans, US girls i Vaclav fill

 flamencs rosats

una de les cinc llacunes que visites durant el segon dia

en Xavi al costat de l'arbre de pedra

al final del segon dia arribem a la Laguna Colorada

L'últim dia es surt a primeríssima hora per visitar "el Sol de mañana", una zona geotermal activa, plena de guèisers i bullents piscines de fang. I posem rumb al sud cap a la frontera xilena, però abans farem una parada a unes piscines geotermals naturals, on hem pogut fer un bany espectacular!! a les 8.30 am del matí. La veritat és que feia molta mandra, però ha estat una experiència genial!

 vols dir?? quina mandra...

vols dir?? quina mandra... ooohhhh!!!!!! això és un bany!!! increïble!!!

Us deixem una mica de info útil que sempre va bé per a futurs viatgers. Cobtractem el tour a l'agència Andes Salt Expedition per 650 Bs, 3D/2N, el preu inclou tots els àpats i begudes, inclòs una ampolla de vi en l'últim sopar, i les dos nits, la primera en habitació privada en un hotel de sal i la segona en dormitori col•lectiu, i finalment el transfer de Bolívia a SPA a Xile. El tour no inclou les entrades a la Illa Incahuasi, accés opcional, per 30 Bs/pax, i l'entrada obligatòria a la Reserva Natural Fernando Avaroa de 150 Bs/pax.

... per la vall de Dalí de camí a la frontera xilena ...

La màgia del salar d'Uyuni

El salar d'Uyuni, cada dia és més popular, especialment per les fotos màgiques!!!

Així que hem decidit dividir el post del tour del salar en dues parts, una primera amb les fotos màgiques del salar, i la segona amb la resta del tour, ja que el salar només ocupa una petita part del primer dels tres dies.
 
la Txell dins la seva sabata???
 
aquí va el truco de la primera foto!!!
 
apostoflant!!!
 
la Jenn i la Trang, en la seva especialitat, els salts!
 
... parant un cotxe amb el peu ... 

... acariciant un dinosaura ...
   
El salar d'Uyuni és el desert de sal més gran del món, amb una superfície de més de 12.000 km2, situat a 3.650 metres al sud de Bolívia. Actualment un dels atractius cada dia més populars de Bolívia, el qual va començar-se a explotar turísticament fa uns 20 anys.
 
el grup del salar, la família Vaclav, la Jenn i la Trang
 
... i en Xavi fent equilibris a la mà de la Txell ...
  
meravellada del salar!!
 
Per si encara no ho sabieu, aquí va el truco, en les fotos es juga a enganyar la realitat, tot jugant amb la perspectiva dels objectes!!! ;-p