Arribar a Leh ha costat però ha valgut la pena recórrer aquests paisatges inhòspits i àrids dels himàlaies. Hem agafat Leh com a camp base per visitar el Ladakh, també anomenat com el "Little Tibet", i amb transport públic, moto o jeep n'hem recorregut els voltants.
N'hi diuen el petit Tibet de la Índia i és que a cada poblet hi ha un monestir budista enfilat a un petit turó. Els petits germans del palau de Potala a Lhasa.
El primer dia vam arribar-nos a visitar el Palau i el Fort de Leh i així aclimatar-nos una mica a l'alçada de Leh, 3.500 metres.
Els dos següents dies a cavall d'una moto hem visitat els poblets i monestirs dels voltants, de l'est i de l'oest de Leh, Phyang, Spituk, Stok, Thiksey i Shey. Algú podrà pensar que vist un temple vistos tots, i en certa manera potser no s'equivocaria, però cada temple, cada monestir té una particularitat, i a cada lloc hi trobes algun element especial a la resta.
El monestir de Thiksey ens ha embadalit per la seva bellesa, un gran monestir dalt d'un turó que des de ben lluny ja fa presència. A Phyang estàvem sols i un monjo ens va convidar a les dependències privades del monestir per conèixer i saludar l'alt Lama de la regió, tot i que no som budistes, ho recordarem com una gran anècdota. A Phyang també hem pogut observar de ben aprop com pintaven els frescos del nou temple de Phyang, els pintors són vinguts expressament des del Bhutan, el mestre i els aprenents. Al monestir d'Stok no hi havia ningú més que naltros i uns quants treballadors reconstruïnt l'antic Palau. Allí hi ha un bar enfilat a la muntanya, vam quedar-nos a fer un te i unes galetes casolanes a la terrassa gaudint d'aquest ambient solitari i com no del paisatge.
A Alchi també ens hi hem arribat amb moto. Aquest monestir es diferencia de la resta del Ladakh ja que és l'únic que està a la vall i al cim d'un turó com la resta del Ladakh. A més, és un dels monestirs més vells del Ladakh que manté els frescos més antics a les parets, del segle XI i XII, val la pena per veure aquestes pintures. De tornada vam parar a dinar al poble de Nimo i vam poder gaudir de la festivitat dels Arquers, un dels passatemps favorits dels ladaquis, habitual durant els mesos d'estiu on juntament amb música, beguda i menjar, el tir amb arc és l'excusa perfecta per reunir-se.
A Leh hem aprofitat per descansar i gaudir de la gran varietat de restaurants de la capital del Ladakh, per descomptat la seva cuina tradicional tibetana, els momos (dumplings) i sopes, ja siguin thukpes o thenthuk o tsampa, també hem gaudit la cuina més occidental, italiana, israelita, amb hamburgueses, pizzes, etc. i la cuina asiàtica, especialment la tailandesa amb el seu Pad Thai i les sopes Tom Yam, i hem provat, per primera vegada, la cuina coreana!, de la mà d'en Thihoon, un noi coreà molt simpàtic!
Hem estat un total d'11 dies a Leh així que hem tingut temps de tot això i també d'escapar-nos al Nubra Valley i al Pangong Tso, però això ja serà per altres postos.
A més, hem pogut gaudir durant dos dies del Festival del monestir de Hemis, on no hem dubtat ni un moment d'anar, també una nova història per un nou post.
Thiksey Monastery que a dalt d'un turó recorda al Palau de Potala de Lhasa
els simpàtics devots tot passejant pels carrers de Leh
les típiques banderes d'oració
El primer dia vam arribar-nos a visitar el Palau i el Fort de Leh i així aclimatar-nos una mica a l'alçada de Leh, 3.500 metres.
en primer terme el Palau Reial de Leh i al capdamunt del Namgyal Tsemo el Fort
des de la Shanti Stupa a 4.267 metres la part més alta de Leh tens unes vistes excepcionals sobre la vall de l'Indus
Els dos següents dies a cavall d'una moto hem visitat els poblets i monestirs dels voltants, de l'est i de l'oest de Leh, Phyang, Spituk, Stok, Thiksey i Shey. Algú podrà pensar que vist un temple vistos tots, i en certa manera potser no s'equivocaria, però cada temple, cada monestir té una particularitat, i a cada lloc hi trobes algun element especial a la resta.
Phyang monastery on vam poder conèixer el gran lama
els artistes, pintant els frescos del nou temple de Phyang
El monestir de Thiksey ens ha embadalit per la seva bellesa, un gran monestir dalt d'un turó que des de ben lluny ja fa presència. A Phyang estàvem sols i un monjo ens va convidar a les dependències privades del monestir per conèixer i saludar l'alt Lama de la regió, tot i que no som budistes, ho recordarem com una gran anècdota. A Phyang també hem pogut observar de ben aprop com pintaven els frescos del nou temple de Phyang, els pintors són vinguts expressament des del Bhutan, el mestre i els aprenents. Al monestir d'Stok no hi havia ningú més que naltros i uns quants treballadors reconstruïnt l'antic Palau. Allí hi ha un bar enfilat a la muntanya, vam quedar-nos a fer un te i unes galetes casolanes a la terrassa gaudint d'aquest ambient solitari i com no del paisatge.
l'impressionant estàtua del buda Maitreya de dos pisos d'alçada a l'interior del Monestir de Thiksey
imatges d'alguns dels frescos més antics del Ladakh
imatges de l'interior del temples d'Alchi
màscares budistes al monestir d'Spituk
A Alchi també ens hi hem arribat amb moto. Aquest monestir es diferencia de la resta del Ladakh ja que és l'únic que està a la vall i al cim d'un turó com la resta del Ladakh. A més, és un dels monestirs més vells del Ladakh que manté els frescos més antics a les parets, del segle XI i XII, val la pena per veure aquestes pintures. De tornada vam parar a dinar al poble de Nimo i vam poder gaudir de la festivitat dels Arquers, un dels passatemps favorits dels ladaquis, habitual durant els mesos d'estiu on juntament amb música, beguda i menjar, el tir amb arc és l'excusa perfecta per reunir-se.
imatges de devots budistes fent rodar els seus molinets d'oració, o kores!
A Leh hem aprofitat per descansar i gaudir de la gran varietat de restaurants de la capital del Ladakh, per descomptat la seva cuina tradicional tibetana, els momos (dumplings) i sopes, ja siguin thukpes o thenthuk o tsampa, també hem gaudit la cuina més occidental, italiana, israelita, amb hamburgueses, pizzes, etc. i la cuina asiàtica, especialment la tailandesa amb el seu Pad Thai i les sopes Tom Yam, i hem provat, per primera vegada, la cuina coreana!, de la mà d'en Thihoon, un noi coreà molt simpàtic!
dones arribant a la festa dels Arquers de Nimo
un dels passatemps favorits del Ladakh, els arcs i el polo
els homes i les dones es vesteixen amb els vestits tradicionals, on destaquen els barrets!
Hem estat un total d'11 dies a Leh així que hem tingut temps de tot això i també d'escapar-nos al Nubra Valley i al Pangong Tso, però això ja serà per altres postos.
després dels més de 500 escalons ja som a dalt la Shanti Stupa
A més, hem pogut gaudir durant dos dies del Festival del monestir de Hemis, on no hem dubtat ni un moment d'anar, també una nova història per un nou post.
