Ciutat Ho Chi Minh, l'antiga Saigon!!

Abans d'arribar a la Ciutat de Ho Chi Minh ja ens havien dit que no valia massa la pena i que era molt millor Hanoi, no ens ha desagradat però no repetiríem, suposem que la mala fama ve de la gran quantitat de motos i l'horrorós trànsit de la ciutat. Tot i així, ens ha encantat poder passejar pels carrers i carrerons d'aquesta ciutat, on a tota hora hi ha gent practicant esport als parcs, des de balls a aeròbic i sense importar l'edat, quan més gran més àgil. Una ciutat caòtica en constant moviment, a rebentar de motos, només això ja li dóna carisma. Una ciutat on girant el cap de banda a banda es poden reviure els records del passat veient-ne la cara més trista, amb edificis vells i a punt de caure, i alhora quedar impressionat amb els grans gratacels que hi ha i que això ja demostra que Vietnam està en constant i imparable creixement.

Good morning Vietnam!!! 1, 2, 3, ...

Visitar la Ciutat de Ho Chi Minh, antigament Saigon, ens ha ajudat a conèixer de més a prop la cruel història que ha patit aquest país no fa pas gaires anys, potser això també ens ha ajudat a entendre perquè la gent, en general, són bastant antipàtics, en comparació amb la gent de Tailàndia o Laos. Aquí hem visitat el Museu de la Guerra, que creiem que s'ha de tenir fetge per poder veure algunes de les fotos que s'hi exposen, víctimes de torturacions o de gent que va néixer amb malformacions. Hi hem vist tot el que un es pugui imaginar i més, relacionat amb una guerra, des de gàbies minúscules on s'hi tancaven fins a 6 o més presoners a tancs i armes de tot tipus.

imatge de la guerra del Vietnam

Aquesta visita ens ha portat a fer una excursió a Cu Chi per visitar-ne els famosos túnels que als anys 60 van estar sota el control del govern comunista del Vietnam. Es tracta de més de 30 km de passadissos subterranis que unien l'antiga capital vietnamita amb la frontera de Cambodja. Només de fer uns 100 m per dins els túnels ja n'hem tingut prou, ens ha semblat esfereïdor el que aquesta gent hauria pogut viure durant dies i mesos en un lloc com aquest, on la sensació de claustrofòbia és brutal.

la Txell provant les dimensions dels túnels de Cu Chi

I la última visita a la ciutat, i per nosaltres del tot prescindible, ha estat el Palau-Museu de la Reunificació. Aquí el 30 d'abril del 1975 es va declarar la fi de la guerra i des de llavors el palau s'ha mantingut tal i com estava.

i per tancar la nostra etapa al Vietnam, un passeig en barca pel delta del Mekong, compartint barca amb un català, en Nacho.

I no podíem marxar de Vietnam sense conèixer el delta del Mekong, i això hem fet, tot i que ens ha decepcionat, i és que esperàvem trobar-nos amb un paisatge ple de camps d'arròs i no n'hem vist ni un, ens ha agradat poder passejar amb barca pels seus manglars en companyia d'en Nacho, un català, que està viatjant pel sud est asiàtic.

 i per acabar una foto que ha sorprès a molta gent!!! :-)

La bonica Hoi An

Hoi An és una de les localiats més boniques i plenes d'històries de tot Vietnam, ideal per passejar-hi, gaudir de la seva cuina i fer-te un traju a mida. És un poblet a peus del riu Thu Bon i malgrat les guerres, continua intacta i pot gaudir de la seva arquitectura ja que es conserven un bon nombre de temples i cases antigues per visitar.

L'encant de Hoi An és el casc antic, només transitable per ciclos i peatons, la qual cosa ja la fa bastant més tranquil·la que altres llocs del país. A la nit el pont que separa Hoi An de la illa de Cam Na s'il·lumina amb fanalets de colors, igual que tots els carrers riberencs.

      detall d'un fanalet al pont japonés

Hoi An és famosa pels fanalets de seda de colors i quan hi ha lluna plena es celebra la nit llegendària, es prohibeix l'accés a qualsevol vehicle que vulgui entrar al casc antic, tot es revesteix de lamparetes, hi ha un munt de parades de menjar tradicional i fins i tot es pot espectacles al carrer, però nosaltres no hem tingut la sort d'arribar-hi en lluna plena. Tot i així, no sabem si ho hauríem disfrutat com cal, ja que ens ha plogut cada dia dels que hi hem sigut.

un parell al famós pont de Hoi An tot gravant un esquetx pel Club de Viatges de cares al II Congres de la Volta al Món

I com a símbol de la ciutat i principal punt d'interès, el famós pont japonès cobert, construït per la comunitat japonesa de Hoi An per poder-se comunicar amb els barris xinos de l'altra banda del riu.

ara si, sense ningú pel mig, el pont japonés cobert

Antigament va ser dels ports més  importants del sudest asiàtic i han sabut mantenir aquell esperit comercial ja que també és ben famosa per les compres, sobretot de roba, hi ha un bon número de sastreries i és que fer-se un traju, una jaqueta o fins i tot unes sabates a mida és tota una ganga.

I és aquí on es pot gaudir del típic Cao Lau, noodles plans, picatostes, soja i verdura i petits trossos de porc. Hi ha altres delicatessen com el Wonton, per nosaltres semblant als natxos mexicans però farcits de carn i amb una saltejat tipus sanfaina per sobre, i finalment la White Rouse, gambes enrotllades amb paper d'arròs i cuites al vapor. Tot i que aquestes coses les ha disfrutat més en Xavi, no es pot pas dir que siguin dolentes perquè segur que seria mentida!

fotos via Iphone, ja que la pluja no permetia tirar fotos amb la càmara reflex, així que la qualitat no és massa bona... :-(

un dels molts locals riberencs per sopar o pendre una copa

per fi a Hoi An hem trobat les mítiques cerveses de barril a 0'10 cèntims!! A la teva salut Miguel!!

I els que no ens heu pogut seguir pel facebook, aquí deixem les imatges del nostre pas per cal barber!!!


La ciutat imperial de Hué

Hué és l'antiga capital imperial i considerada el centre cultural i intelectual de Vietnam. La conformen la bonica Ciutadella en ruïnes, declarada Patrimoni Mundial, i una gran quantitat de tombes i pàgodes que hi ha pels voltants.

La nostra estada a Hué s'ha centrat amb la visita a la Ciutadella, la que va ser la ciutat imperial, construïda l'any 1804 i amb algunes construccions en ruïnes degut als bombardejos que va patir per part dels francesos i americans. La Ciutadella és una ciuat dins d'una altra ciutat, on vivia l'emperador i des d'on es governava la ciutat imperial. Visitar-la val força la pena. Hi ha construccions més fetes caldo que altres, actualment en procés de restauració, un lloc ple de jardins secrets, llacs i salons d'arquitectura xinesa. Nosaltres destaquem la Ciutat Prohibida Púrpura, la residència privada de l'emperador, pel seu bon estat de conservació i per la història que s'hi amaga al darrera, ja que només hi tenia accés el propi emperador i els eunucs, homes castrats, els únics servents que no suposaven cap amenaça per a les seves concubines, les seves amants.


A Hué hi ha un munt de restaurants als carrers, i és el millor lloc del país on es pot probar una de les seves especialitats culinàries, el Banh Khoai, pastís d'arròs, que ben poc s'assembla a un pastís, és com una truita amb una massa semblant a la d'una creppe, hi ha qui hi posa un ou de guatlla, soja, pastanaga, gambes seques, un tros de carn de porc, però sempre acaba tinguent un punt massa d'oli, tot i així no és dolent.
 
Coincidència per nosaltres, hem arribat en aquesta ciutat el dia 14 de febrer i tot i que nosaltres, com a bons catalans, celebrem el dia dels enamorats el dia de Sant Jordi, hem disfrutat veient als vietnamites celebrant aquesta diada. Ens hem fet un bon fart de veure parelles entre vehicles de dues rodes, acompanyats d'un bonic ram de flors o una capsa de bombons. Fins i tot, al voltant del riu Song Huong, conegut com al riu del Perfum, hi hem vist una llarga fila de paradetes, totes elles dedicades a vendre objectes típics per aquesta diada, hotels engalanats amb cors i d'altres.

Halong Bay

Aquesta meravella natural,  declarada  Patrimoni Mundial per la Unesco, ha estat el nostre regal per celebrar els tres mesos de viatge.

La badia està formada per 1.969 illes monolítiques de pedra calcària que sorgeixen del mig de l'aigua en el golf de Tonkin. La majoria d'elles estan cubertes de vegetació selvàtica i estan erosionades a causa del vent i les onades, la qual cosa fa que hi hagi un munt de rutes per recórrer amb kayak, per entremig de pobles flotants de pescadors que encara resideixen a la zona. Però, a alguns illots no s'hi amaga res més que enormes coves, i nosaltres hem visitat la Hang Đầu Gỗ, la més gran de la badia.

panoràmica de les illes de la Halong Bay al capvespre

Sense cap mena de dubte ha estat un dels paisatges més bonics que hem vist fins ara. Teníem una mica de desconfiança amb el temps, però tot i no ser uns dies de ple sol, el primer dia nosaltres li hem guanyat la partida a la boira i hem pogut gaudir d'aquest paisatge tan enigmàtic que no pot ser descrit amb paraules, ni tan sols creiem que les fotos li puguin fer justícia.
  
vaixells fondejats a la Halong Bay

 la boira de primera hora del matí creant un paisatge enigmàtic de la Halong Bay

... i més imatges enigmàtiques ...

Ens ha agradat el nostre camarot, espectaculars vistes al despertar, ens ha encantat el menjar i hem gaudit d'una molt bona companyia a bord, en Tomàs i la María, uns argentins que estan de vacances pel sud-est asiàtic!

la primera experiència amb kayak

remant per entre cases flotants

últims moments a la Halong Bay tot fent una partida de la "Generala", amb la María i en Tomàs de Buenos Aires

A la Halong Bay estem convençuts que s'hi pot arribar per lliure, però nosaltres hem optat per una manera més còmode i hem contractat un tour des de la ciutat de Hanoi. Hi ha un munt d'ofertes que van des dels 25$ per sortides d'un sol dia fins a 250$ o més per sortides de 3 dies i 2 nits. Amb vistes de la mala fama que tenen alguns dels creuers hem preferit deixar anar una mica de pasta i escollir-ne un de preu mig i creiem que no ens hem equivocat. Tot i que la primera inpressió al acostar-nos al barco va ser de decepció, no s'ha de jutjar mai res sense primer conèixer-ho.

us presentem la cabina del vaixell nº  202

Bia Hoi Ha Noi

Hanoi és d'aquelles ciutats que de bones a primeres no t'entren, almenys no ressalten pel seu encant, però a mesura que vas descobrint els seus carrers, vas coneixent la seva gent i els minuts i les hores passen, t'agrada, i això és el que ens ha passat. Hem gaudit del nostre temps, tot passejant per l'Old Quarter, al voltant del llac Hoan Kiem, veient com la gent a primeríssima hora del matí fa gimnàs al carrer, d'escàndol!, avis de 70-80 anys fent aeròbic, i treballadors, abans d'entrar a la feina, agafats de les mans i fent risoteràpia... menjant i bevent, provant el famós Phô de Hanoi, tota una institució, i com no, les famoses Bia Hoi!, les típiques cerveses de barril de Vietnam.

exterior del Musoleu de Ho Chi Minh i la presència policial per controlar les estrictes normes

Malgrat només haver-hi passat dos dies, i suficients, ja que a banda de visitar el Mausoleu de Ho Chi Minh i la visita al temple de la literatura, poca cosa més hi ha a fer, és parada obligada per tot viatge a Vietnam.

i per dinar, el famós Pho de Hanoi 

ja comencem a tenir pràctica amb això dels palillos ;-) i fent unes fresquetes Bia Hoi!!!

acabant el dia tot sopant a un taller mecànic o això sembla!!!;-)

tot mirant el Manchester United vs Liverpool, els vietnamites són grans aficionats al futbol anglès ja que aquest és compatible amb l'horari asiàtic!!! no com el barça que sempre toca veure'l a les 3 de la matinada!!

i per rematar-ho unes delicioses postres...

... deliciosa barreja de fruites amb un bon raig de llet condensada, boníssim!!!

El més impressionant, per curiós i estrany, és el mausoleu de Ho Chi Minh ja que en aquesta tomba monumental es visita el cos embalsamat del "tío Ho", sí, sí, la gent turista i molts vietnamites fan estrictes cues per entrar a la sala on hi ha el cos rígid i fred de Ho Chi Minh, això sí, fortament custodiat i amb fila índia, estricte silenci, les mans fora de les butxaques, sense càmares i correctament vestits. Ho Chi Minh va morir ja fa 43 anys, al 1969, i és tractat al país com una divinitat, apareix per tot arreu.

Naltrus al Temple de Literatura de Hanoi

Sapa

La nostra entrada a Vietnam va ser per Dien Bien Phu, on vam fer parada tècnica per continuar l'endemà cap a Sapa i poder visitar les típiques terrasses d'arrosals i les ètnies que hi habiten. Ja estàvem avisats del fred i la boira habitual de la zona, i no vam escapar-ne!

Només arribar ens adonem que Sapa no és Laos ja que aquesta està plena de dones vestides d'ètnia H'mongs i Dzao, però només per vendre souvenirs, i la gran quantitat de botigues, hotels i restaurants només per a guiris.

 com a bloggers ens retroalimentem llegint les aventures d'altres bloggers, i com no, la nit anterior ens havíem mirat el blog d'en Cèsar i l'Anna, de sentintelmon, i l'endemà ens trobem amb la "Xo Xo", ella sorpresa  de què la coneguéssim i ens fem un fart de riure!!!

Ens despertem el primer dia i veiem que la boira, la humitat i el fred no han desaperagut. Un cop esmorzats hem quedat amb en Yuma Nakamura, un japonès amb qui venim des de Laos, per anar a caminar pels voltants de Sapa. Comencem anant al poblet H'mong de Cat-Cat a 3 km de Sapa, i ens emportem una decepció ja que previ pas per taquilla entrem al "poble", un poble que només consisteix en cases de souvenirs. Decidim sortir de la ruta i intentar anar a algun poble més llunyà a peu, direcció Y Linh Ho. Malgrat el mal estat del camí, decidim passar el dia enmig de la boira, al cap d'una hora ens creuem amb un local i sembla indicar-nos que anem amb bona direcció. Finalment trobem una casa i molta gent a pala fent el que serà una futura bancada per un arrosal. Com ja ens havíem trobat a Laos, els locals que no solen viure dels turistes no accedeixen a que els facis fotos. La veritat és que estan ben perduts al mig de camps sense llum, aquí la família de la casa ha matat un garrí i n'estan rentant les tripes al riu. Creiem que possiblement sigui per compensar l'esforç de la gent que els ha vingut a ajudar a fer una nova feixa.

les vistes els dies que vam passar a Sapa, només de recordar-ho ja ens ve el fred... 

Com a anècdota ens creuem amb un búfal d'aigua al mig del camí, tot i que es veuen animals molt tranquils, no les tenim totes i la gent local es fa un bon fart de riure quan quedem parats sense travessar per davant del búfal, al final acabem travessant. Finalment decidim desfer el camí realitzat, ja que amb la boira i a les tres de la tarda, no queden gaires hores de claror, i hem de tornar a esquivar el búfal, que encara no s'ha mogut del mig del camí. ;-)

el nostre amic, el búfal d'aigua

Vista la decepció global de Sapa, decidim agafar un bus nocturn per l'endemà dirigir-nos a Hanoi. El dia d'espera del bus el passem passejant pel parc que hi ha a la part alta de Sapa, aprop de la torre de telecomunicacions, amb els amics que hem fet tot creuant la frontera de Laos a Vietnam, una parella xilena-francesa, l'Antònia i en Pierre, que després d'una temporada treballant a Austràlia ara han decidit fer un viatje pel sud-est asiàtic, i com no, amb en Yuma.

al pujar fins la torre de telecomuncacions aconseguim deixar enrera la boira!!! jeje ;-)

  
tot pujant al mirador acompanyats d'en Yuma, l'Antònia i en Pierre

el poble de Sapa invadit per la boira!!! :-(

De totes formes recomanem fer la carretera de Dien Bien Phu a Sapa, en aquest tram de carretera és on hem pogut contemplar els camps d'arròs en bancades acabats de plantar i les dones de la població local que ens hem anat creuant pel camí, anaven vestides tradicionalment i molt colorajades, creiem que de l'ètnia H'mong Flor. També hem disfrutat de les muntanyes vietnamites, conegudes com els Alps Tonkinesos, i hem  creuat al pas de muntanya més alt de Vietnam, el Tram Tom de 1.900 m. No disposem de fotos d'aquest tram, però amb temps i paciència creiem que és una bonica zona a descobrir.

el nostre company de viatge pressent a tot arreu, el tío Ho, “Tú siempre marchas con nosotros, tío Ho”, tampoc podem triar, i el facebook a aquest país està vedat... visca la democràcia!!!

Allotjaments a Laos

La relació d'allotjaments, si no diem el contrari, és habitació doble, bany privat amb aigua calenta i sense internet. Els preus dels allotjaments, ens han costat entre 4€ i 9€ l'habitació doble.


Huay Xai. Oudomphone Hotel 2, 80.000 lak, cèntric, habitació espaiosa (per tres pax). Correcte.

Luang Nam Tha. Zuela Guesthouse, 70.000 lak, molt cèntric, a davant mateix del Night Market, habitació amb wifi, espaiosa i neta, personal molt amable i disposen d'un restaurant boníssim, amb unes noodle soup gegants. Recomanem!

Luang Prabang. Halulao Backpackers, 90.000 lak, una mica apartat del centre però ben situat, habitació amb wifi. Hi ha habitacions de varis preus, la nostra és amb bany compartit. Després de donar moltes voltes és el més econòmic que vam trobar en temporada alta, la majoria rondaven als 120.000 i/o estaven plens. Correcte.

Nong Khiaw. Lin Tong Guesthouse, 70.000 lak, a l'altre costat del pont, bungalow amb bany privat, net i nou. Disposa de bungalows més antics, sense bany però més econòmics.

Muang Ngoi Neua. Riverside Guesthouse, 40.000 lak, pujant les escales de l'embarcadero a mà dreta. Bungalow amb bany privat i sense aigua calenta molt bàsic, es salva perquè té un bon restaurant. Personal calent quan sua. No hi ha internet en tot el poble.

Muang Khua. Munt Chai Guesthouse, 70.000 lak, al centre, hotelet nou i molt correcte, llàstima que el personal no parla anglès. Només hi ha un ciber en tot el poble.

Fins aviat Laos!

Hem estat 16 dies donant voltes pel nord del país i en comptes de baixar pel Mekong fins a Luang Prabang, vam decidir pujar des de Huay Xai a Luang Nam Tha per poder conèixer de ben a prop les seves ètnies minoritàries. Des de Luang Nam Tha vam decidir baixar fins a Luang Prabang, on hi vàrem passar uns 4 dies, però el que més ens va fascinar va ser l'autèntica vida rural que vam trobar al nord del país. Tant és així, que des d'allà vam decidir tornar cap al nord en comptes de seguir direcció al sud com teníem previst, i ho vam fer tot remuntant un tram del Mekong i el riu Nam Ou tot passant per Nong Khiaw i Muang Noi Neua. Però sense dubte, ens quedem amb el que vam trobar al nord oest del país, la part est ens va decepcionar una mica, però també és molt bonica i mereixedora de ser coneguda. Així que la nostra última parada abans de creuar fronteres va ser a Muang Khua.


En general Laos ens ha fascinat, hem travessat el país  d'oest a est i així hem entrat a Vietnam per la frontera més pròxima a Sapa, per Dien Bien Phu. Com explicàvem al primer post, viatjar a Laos ha estat com tornar 50 anys enrera, on la major part de la població viu de l'agricultura, on les cases són de fusta, o de bambú, on la gent no té res però ho té tot per ser plenament feliç.

Per contra Luang Prabang ha estat com aterrar a una ciutat europea, una ciutat preciosa, que ens ha permès atipar-nos de pà de veritat i pastissets, on hem pogut veure els monjos i novicis, com segueixen amb la tradicional recollida d'almoina a primeríssima hora del matí, una tradició que tant segueixen turistes com devots, però aquests últims amb menys quantitat. Luang Prabang la catalogaríem com la ciutat romàntica d'àsia de tant bonica que és, però molt i molt diferent al que hem pogut veure a la resta del país.


Laos ens ha agradat tant que estem pensant de tornar a entrar al país per conèixer-ne el sud,  la zona del Boulaven Plateau i les 4.000 illes, però això ja ho decidirem més endavant, perquè a partir d'ara les nostres aventures es centraran en terres vietnamites!

Laos, la ruta

RUTA DEL VIATGE I ITINERARI:

Mostra Laos en un mapa més gran

- LAOS, 16 DIES EN RUTA -

DIETARI DEL VIATGE:
22/01/2012. Chiang Mai/Tailàndia - Huai Xai (creuem frontera)
23/01/2012. Huai Xai- Luang Nam Tha
24/01/2012. Luang Nam Tha (amb moto visitem poblets dels voltants)
25/01/2012. Luang Nam Tha (visitem el poble de Muang Sing)
26/01/2012. Luang Nam Tha (amb moto visitem poblets dels voltants)
27/01/2012. Luang Nam Tha- Luang Prabang
28/01/2012. Luang Prabang (visita ciutat)
29/01/2012. Luang Prabang (visita ciutat i massatge)
30/01/2012. Luang Prabang (dia de relax i repetim massatge)
31/01/2012. Luang Prabang - Nong Khiaw (remuntem el riu amb barca)
01/02/2012. Nong Khiaw (visita al poble de Tham Pha Thok i coves)
02/02/2012. Nong Khiaw- Muang Ngoi Neua (remuntem el riu amb barca)
03/02/2012. Muang Ngoi Neua (visitem els poblats Ban Ha i Huay Bo, i les coves Tham kang)
04/02/2012. Muang Ngoi Neua- Muang Khua (remuntem el riu amb barca)
05/02/2012. Muang Khua (dia d'espera no hi ha transport a Vietnam)
06/02/2012. Muang Khua - Dien Bien Phu/Vietnam (visita escola primària)


ELS POSTS. I aquestes són les entrades que hem fet durant la nostra estada a Laos:
  • Sabaide LAOS, ja hem fet els tràmits fronterers per sortir de Tailàndia i travessar el Mekong per trepitjar el nostre següent destí, Laos. Aquí ens hem dirigit ràpidament al nord per visitar les diferents ètnies i explorar els llogarrets tribals que encara s'hi amaguen, naltros ens vam quedar a Luang Nam Tha, i ens ha encantat.
  • Luang Prabang és l'antiga capital del país i un lloc preciós per passar-hi uns dies, si no fos per la quantitat de monjos que hi hem vist, dóna ben bé la sensació que estàs a un poble europeu.
  •  
  • Skipe ;-), ens ha fet molta, molta il·lusió poder parlar amb els amics després de molts dies sense parlar amb ells!!
  • Els Monjos, veure a primeríssima hora del matí, com monjos i novicis passen pels carrers amb la carmanyola demanant almoina, per recollir el menjar que els donen els devots, és un moment molt especial que es pot viure a Luang Prabang.
  • Hibiscus, Lao Massage, a Luang Prabang hem tingut el nostre moment de glòria, i per partida doble, quan hem descobert l'Spa Hibiscus, un Lao massage increïble, i molt millor que el Tailandès!!!!
  •  
  • Remuntant el riu Nam Ou, decidim tornar al nord del país tot fent camí a la frontera vietnamita, i una opció era fer-ho amb barca remuntant un tram del riu Mekong i el riu Nam Ou.
  •  
  • Creuant fronteres, les peripècies per creuar la frontera de Laos a Vietnam que ens va servir per poder realitzar una gratificant visita a una escola primària rural del nord de Laos, on vam gravar un vídeo espectacular!
  • Fins aviat Laos!, resum final de la nostra experiència a Laos, juntament amb les fotos i un vídeo dels monjos budistes demanat almoina a Laung Prabang!
  •  
Uns deixem els següents enllaços d'interès: 

Creuant fronteres

A vegades és complicat comunicar-te amb la gent local ja que ningú acaba parlant anglès, i qui sembla que el parla sap el just per dir-te quatre coses o el preu, però després els preguntes alguna cosa i normalment et diuen que sí, i al final t'adones que no saben el que els estàs dient.

Alguna cosa semblant o que no acabem d'entendre ens va passar el dia de Muang Khua, vam estar preguntant a diversa gent per anar a Dien Bien Phu i tots ens deien que era al matí, alguns a les 5 i altres a les 6, però tots coincidien amb que havíem de travessar a l'altre banda del riu i que per allí apareixeria el bus.

dona laosiana tot esperant l'autobús

I així ho vam fer, a les 5.00 del matí som al riu esperant la barca que ens travessi a l'altra banda. I aquí ens toca esperar fins les 7.00 del matí que s'aixequi el dia, que és quan comença a funcionar el transbordador. Durant l'eterna espera veiem que no som els únics turistes a qui han informat malament. Aquí coneixem a la Nora de Bremen, Alemanya, i que té previst travessar Vietnam amb bici, en Yuma, un japonès amb el qual continuarem junts els pròxims dies de viatge fins a Hanoi, i una parella xilena-francès, l'Antonia i en Pierre.

la Nora i la Txell, tot aprenent un joc nou de cartes

Un cop travessats, i després d'esperar i buscar on era el bus, com que ningú és capaç de parlar anglès, ens passen un telèfon, on a l'altra banda hi havia una noia que sí que parlava anglès, suposem de la companyia del bus, i ens diu que fins a les 11h, si no hi ha retràs, arribarà, tal i com estava previst.

Nosaltres som incapaços d'entendre perquè tot el poble informa erròniament de l'horari del bus, ho deixem córrer, i decidim esmorzar i passar les hores jugant a cartes, i altres mirant una pel·lícula fins que s'acaba la bateria del laptop.


aula de l'escola de Muang Khua de la part oriental

Durant l'espera vaig aprofitar per recórrer el poble que hi ha en aquesta banda del riu, un poblet molt rural, amb casetes molt sencilles a banda i banda de la carretera polsegosa, no massa atractiu i per casualitat m'adono que hi ha una escola a dalt d'un caminet, decideixo entrar-hi i preguntar a la mestra si puc tirar algunes fotos, la veritat que ha estat de lo millor d'aquest dia! Aquí us deixem un vídeo!!


Finalment arriba el bus i la nostra sorpresa és que va ple fins als topes i encara hi hem de pujar nosaltres i altres locals, finalment ens hi encabeixen tots, brutal. Ens diuen que els locals baixaran en els pròxims pobles, però no és així i acabem fent les pròximes 4 hores fins la frontera com sardines, i una hora més una vegada fets els tràmits fins a Dien Bien Phu.

imatges de l'interior de l'autobús, en Pierre li va tocar realitzar part del viatge dret

la txell i en Xavi, i en Yuma al mig dels dos, tot viatjant d'esquenes, i el conductor amb uns quants admiradors al voltant seu

L'entrada a Vietnam ens ha agradat molt, des de dalt del bus comencem a veure els típics barrets piramidals,  gent treballant al camp, els camps d'arròs verds i acabats de plantar, tothom amb bicicleta o moto amunt i avall, en fi, que ja som a un nou país VIETNAM!!! 

Remuntant el riu Nam Ou

Vàrem decidir tornar al nord del país tot fent camí a la frontera vietnamita i una opció era fer-ho amb barca remuntant un tram del riu Mekong i el riu Nam Ou.
 
el riu Nam Ou i les seves escarpades muntanyes

La pesca al riu és un dels oficis més predominants a la zona, amb xarxa, ja sigui amb canoa o a peu, o amb arpó com fa molta canalla que hem anat trobant, també recullen les algues del fons i després les deixen assecar com làmines per menjar-les seques i cruixents, a les quals hi solen posar làmines de tomàquets i llavors.

pescadors remuntant el riu Nam Ou

els més petits submergits intentant pescar amb arpons i els més grans amb xarxa

Vam fer parada intermitja a Nong Khiaw on hem descobert les sopes de carbassa amb llet de coco tremendes. Aquí hem dormit en un bungalow de bambú i hem destinat el dia a passejar pels voltants i descobrir les coves de Tham Pha Thok, amb uns guies molt especials, i hem acabat dinant al modest restaurant "Namlin Lao Restaurant", a prop de l'escola, el porta una parella molt maca que acaben de tenir una nena que es diu Namlin de només tres mesos, per cert el seu pare se la menjava a petons. Aquí vam conèixer una parella que també estaà fent la volta al món, l'Ismael i la Marta, us deixem el seu blog, tasting the world.

 la presentació dels que van ser els nostres guies a les coves, i al final es van guanyar una propina

 a l'interior de les coves intentant coordinar un gran salt!!!!

una vegada finalitzada la visita a les coves els nostres guies ja van perdre les formes... ;-)

El paisatge és molt bonic, però el tram més espectacular de tots ha estat de Nong Khiaw fins a Muang Ngoi Neua, un lloc remot i on només s'hi pot arribar amb barca, i només disposen d'electricitat durant quatre hores al dia, de 18h a 22h, gràcies als generadors que hi ha instal·lats, això el converteix en un dels llocs on ens hem pogut sentir més incomunicats. Aquí hi hem estat dues nits, un dia l'hem passat caminant fins als poblets de Ban Na i Huay Bo.

al capvespre al riu Nam Ou des Muang Ngoi Neua amb les escarpades muntanyes càrstiques de teló de fons

 la Txell al carrer principal i únic de Muang Ngoi Neua, paral·lel al transcurs del riu

 imatge de les cases i carrers de Huay Bo