dimecres, 15 de febrer de 2012

Creuant fronteres

A vegades és complicat comunicar-te amb la gent local ja que ningú acaba parlant anglès, i qui sembla que el parla sap el just per dir-te quatre coses o el preu, però després els preguntes alguna cosa i normalment et diuen que sí, i al final t'adones que no saben el que els estàs dient.

Alguna cosa semblant o que no acabem d'entendre ens va passar el dia de Muang Khua, vam estar preguntant a diversa gent per anar a Dien Bien Phu i tots ens deien que era al matí, alguns a les 5 i altres a les 6, però tots coincidien amb que havíem de travessar a l'altre banda del riu i que per allí apareixeria el bus.

dona laosiana tot esperant l'autobús

I així ho vam fer, a les 5.00 del matí som al riu esperant la barca que ens travessi a l'altra banda. I aquí ens toca esperar fins les 7.00 del matí que s'aixequi el dia, que és quan comença a funcionar el transbordador. Durant l'eterna espera veiem que no som els únics turistes a qui han informat malament. Aquí coneixem a la Nora de Bremen, Alemanya, i que té previst travessar Vietnam amb bici, en Yuma, un japonès amb el qual continuarem junts els pròxims dies de viatge fins a Hanoi, i una parella xilena-francès, l'Antonia i en Pierre.

la Nora i la Txell, tot aprenent un joc nou de cartes

Un cop travessats, i després d'esperar i buscar on era el bus, com que ningú és capaç de parlar anglès, ens passen un telèfon, on a l'altra banda hi havia una noia que sí que parlava anglès, suposem de la companyia del bus, i ens diu que fins a les 11h, si no hi ha retràs, arribarà, tal i com estava previst.

Nosaltres som incapaços d'entendre perquè tot el poble informa erròniament de l'horari del bus, ho deixem córrer, i decidim esmorzar i passar les hores jugant a cartes, i altres mirant una pel·lícula fins que s'acaba la bateria del laptop.


aula de l'escola de Muang Khua de la part oriental

Durant l'espera vaig aprofitar per recórrer el poble que hi ha en aquesta banda del riu, un poblet molt rural, amb casetes molt sencilles a banda i banda de la carretera polsegosa, no massa atractiu i per casualitat m'adono que hi ha una escola a dalt d'un caminet, decideixo entrar-hi i preguntar a la mestra si puc tirar algunes fotos, la veritat que ha estat de lo millor d'aquest dia! Aquí us deixem un vídeo!!


Finalment arriba el bus i la nostra sorpresa és que va ple fins als topes i encara hi hem de pujar nosaltres i altres locals, finalment ens hi encabeixen tots, brutal. Ens diuen que els locals baixaran en els pròxims pobles, però no és així i acabem fent les pròximes 4 hores fins la frontera com sardines, i una hora més una vegada fets els tràmits fins a Dien Bien Phu.

imatges de l'interior de l'autobús, en Pierre li va tocar realitzar part del viatge dret

la txell i en Xavi, i en Yuma al mig dels dos, tot viatjant d'esquenes, i el conductor amb uns quants admiradors al voltant seu

L'entrada a Vietnam ens ha agradat molt, des de dalt del bus comencem a veure els típics barrets piramidals,  gent treballant al camp, els camps d'arròs verds i acabats de plantar, tothom amb bicicleta o moto amunt i avall, en fi, que ja som a un nou país VIETNAM!!! 

10 comentaris:

  1. Quin viatjet, igual que sardines. Records.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Una mica estrets anavem!!!
      Res que no es pugui superar... ara que els laosians dormen tot el viatge sense problemes!! Encara que estiguin recargolats!!!
      Txell i Xavi

      Elimina
  2. Carai, l'alegria d'aquests nanos m'ha fotut un nus a l'estòmac.
    Un vídeo macu...
    Endavant!!!!!!!!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Una passada aquesta canalla, i tot i no tenir res semblen la mar de felicos!!! Cuideu-vos molt i un peto ben fort a en Jan!!

      Txell i Xavi

      Elimina
  3. Anònim15/2/12

    Osti tu!! Quin "catxondeo" amb el bus, crec que aqui ja no i cabia ningu més, no és pas com aquells de Mèxic tant confortables oi??
    Xaki tu com portes l'idioma, ja ti entens amb en Yuma??
    Bueno parella, salut!!
    Batinyo!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ostres Bati!! Doncs amb en Yuma anem practicant els dos amb l'angles, ja que encara que sembli mentida els japonesos tenen un nivell molt dolent, vaja com la majoria de catalans o castellans!!

      Per lo dels busos, aquest era de dia, pero els de nit son molt xulos perque son lliteres!!! jeje :-) , pero de mida pini-pon!!

      Molts records a tota la family!!

      Txell i Xavi

      Elimina
  4. Hola nois!
    molt xulo el video! que macus els nens!!! es que són el més autèntic de qualsevol país :)
    Seguiu disfrutant i descobrint racons!
    Una abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Igualment!!!! A disfrutar!!
      Aneu prenent apunts de Filipines que poder venim!!!!

      Una forta abraçada!!!
      Txell i Xavi

      Elimina
  5. La grandesa de les emocions dels infants són el millor tresor, són rialles sinceres a qualsevol lloc del món. Un videu autèntic. Salut viatgers!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bones Glòria!!
      És cert, el millor tresor d'aquest país són els infants!!
      Aviat ens veiem les cares via Skipe!!!
      Molts records a tu i en Xordi!! i tb en Pol!!!

      Elimina