dijous, 30 de juliol de 2015

D'aigües turqueses i sorra blanca, parlem de Jambiani, Zanzíbar!!

2 comentaris:
Per la següent etapa a Zanzíbar hem escollit com a base Jambiani, un poble pescador que s'estén quatre quilòmetres al llarg d'una costa realment espectacular, d'aigües increïblement turqueses i una sorra blanca com la mateixa sal.

Jambiani és sinònim de fantàstiques platges quilomètriques!

Creiem que ha estat tot un encert acabar el nostre viatge a Tanzània coneixent les platges de Zanzíbar, primer al nord a Nungwi, passant per la illa Mnemba, on hem fet submarinisme, i la segona part a les platges de Jambiani, a la costa sud-est de Zanzíbar!





Aquesta part de la illa és molt més tranqil·la que Nungwi, tan és així que al principi ens donava la sensació que ens hi avorriríem i tot. Però no... Jambiani és per passejar-la d'extrem a extrem i gaudir d'uns paisatges tan pintorescos com idíl·lics que sempre més quedaran gravats a la nostra retina.
  

les típiques ngalawas surcant les aigües de l'oceà Índic 

Caminant per aquesta llarga extensió de platja no ens hem cansat de veure com del blau turquesa de l'aigua en resalten els 'kangas', típica roba africana, que vesteixen les dones que recullen les algues i les típiques 'ngalawas', les piragües que fan servir els locals per anar a pescar.
  




Hem presenciat una subasta de peix tant rudimentària com que la que vam veure ara fa nou anys a Mbour, al Senegal. Els pescadors arriben a la mateixa platja i mostren el que han pescat, ho deixen al cim de la sorra i el boca-orella és el que fa que els locals s'acostin i s'interessin pel peix del dia, encara que la major part del peix acabarà essent repartit entre els mateixos pescadors.




La nostra caminada per la platja ens ha portat fins al Coral Rock, on ens hem pres una cervesa al més pur Pole Pole style i on hem gaudit d'unes vistes espectaculars des d'una piscina de les que l'horitzó cau al mar. Hem aprofitat per dinar-hi i passar al dia a les seves instal·lacions! 







I Sí! Ha estat una bona decisió!



A Jambiani els vents bufen fort, raó per la qual l'esport més practicat a la zona és el 'kitesurf', i és que els contrastats blaus del cel i les turqueses aigües del mar són únics per sobrevolar la zona!!



Cal ser cautelós en el moment d'escollir l'allotjament, ja que hi ha trossos de costa gens propícies al bany. L'extrem sud de la població té una platja perfecte per banyar-s'hi, per contra com més al nord i més pròxim a Paje, població contígüa a Jambiani, les possibilitats de bany són menors, amb força pedres i és zona de recol·lecta d'algues.

capvespre a Jambini, la canalla fent el seu partit a la platja

la sortida del sol des del bungalow a primera línia de mar

A Jambiani es respira un ambient rastafari únic, i la majoria d'allotjaments són regentats per aquests simpàtics amics, seguidors i fans de Bob Marley, a excepció dels més selectes, la majoria portats per occidentals. Encara ens cau la baba veient aquestes fotos!!! ;)

Hi tornaríem ara mateix!


aquest ha estat el nostre allotjament a Jambiani (StarFish)

i aquests els clients habituals del seu bar-restaurant

Com podeu veure a Jambiani es respira un altre ambient i un altre ritme!

'Pole-pole and Hakuna Matata!'

La próxima parada d'aquest viatge ja será la capital de la illa, però com sempre, us ho explicarem en un nou post!


Info útil per viatgers:
  • TRANSPORT. Hem arribat a Jambiani amb dalla-dalla des de Nungwi. De Nungwi hem agafat un dalla-dalla fins a Stone Town (4.000 Tsh), a Stone Town n'hem agafat un altre que amb 2-3 hores ens ha deixat a Jambiani (4.000Tsh).
  • ALLOTJAMENT. Per trobar allotjament és relativament fàcil, però penseu que la organització d'aquesta llarga població fa que no estiguin concentrats en un centre. Nosaltres aconsellaríem baixar al mig de la població i anar caminant per la platja en direcció sud, on hi ha una gran oferta d'allotjaments. Aconsellats per la Claudia del blog Solo Ida hem anat directes a l'StarFish. Hem tingut un 'bungalow' a peu de platja per nosaltres sols, amb terrassa i inclús amb habitació pels convidats, tot pel mòdic preu de 25$ la nit i amb esmorzar inclòs. Pel nostre gust un pèl apartat de la millor zona de Jambiani, més al sud, encara que el preu immillorable.
  • MENJAR. En quan a restaurants totalment recomanable el Bahari Pizza i el Coral Rock, encara que aquest últim una mica més car que la mitjana. El Coral Rock és un dels pocs allotjaments de categoria mitja-alta que et permeten usar les seves instal·lacions, en aquest cas la piscina i les seves hamaques, pel fet de consumir al seu establiment sense la necessitat d'estar-hi allotjat. 

dilluns, 20 de juliol de 2015

El cràter del Ngorongoro: l'Edèn africà!

Cap comentari:
I l'últim dia del safari l'hem passat a l’impressionant cràter del Ngorongoro, declarat Patrimoni de la Humanitat. Avui ens hem llevat molt d’hora, és l'últim dia del safari i ens deixaran a Arusha, com que dins el cràter només està permès estar-hi de 6h a 18h, ens hem activat d'hora per aprofitar el dia al màxim.


Dins el cràter hi ha una concentració i diversitat d'animals inimaginable, la concentració de fauna salvatge més gran de tot el país. Amb una extensió de poc més de 200 km² hi viuen més de 25.000 mamífers, entre els quals destaca el rino (el rinoceront negre), el nostre objectiu en el dia d’avui! :-) Per poder completar els Big Five!!!


El cràter té un diàmetre aproximat de 20 km i la seva extensió total no arriba als 300 km², la qual cosa amb prou feines constitueix un 3% de l'Àrea de Conservació de Ngorongoro amb 8.288 km².






Sembla mentida com tantes bèsties juntes viuen dins un cràter. Un lloc increïble, màgic, custodiat per les parets del volcà, aquí hi ha lloc per tots, i aquí és on es troba la concentració més gran de lleons i depredadors de tota Àfrica. Les vistes des de dalt són impressionants, però aquesta màgia es fa realitat un cop es travessa la boirina que cada dia es forma dins el cràter, i és que els dies costen d'aixecar-se. Ens ha semblat tenir molt més a l'abast els animals, molt més propers. Hem tornat a veure zebres i nyús, elefants i lleones, petites cries, el rei lleó, búfals, pumbes...



la hipo pool i la seva àrea de picnic

N'hi diuen el jardí de l'Edèn, potser no n'està gaire lluny! Dins el cràter la vegetació continua essent la pròpia de la sabana però allà al mig hi ha un llac ple d'hipopòtams, la Hipo Pool, aquí ens hem relaxat, asseguts a un prat i gaudint de la pau d'aquest lloc abans de fer el camí de tornada cap a Arusha, i quan ja pensàvem que el Rino se'ns resistia, ha aparegut!

Hem estat una bona estona mirant-lo a veure si es decidia a acostar-se, després de mirar-lo uns 20 minuts i intentar fotografiar-lo sense trepidar massa. Finalment ens hem rendit i hem continuat el nostre camí. De tot el safari aquest ha estat el moment que més em necessitat el teleobjectiu de la càmara i també els prismàtics!

YEAHH!!! Aquí el tenim! El prota! foto del Rinoceront amb el 300mm de la càmara!!!!

aquí una foto amb 16 mm de la càmara, us hem marcat la foto del 300mm en un quadrat de la foto!

Cert és que el teníem a una distància en la que naltros mateixos hauríem estat incapaços de reconèixer, però una vegada més en Sadi ens ha ajudat a trobar-lo. Increïble! En tot el parc només n’hi ha una dotzena, fet pel qual és tan difícil topar-se amb ells! Estem molt contents, a l'últim minut hem vist els Big Five! ;-)

De tornada ens parem al campament, al Simba campsite. Hi havíem deixat l’Isaac, el cuiner, que s’ha ocupat de deixar-ho tot recollit perquè no tinguéssim temps a perdre.

el Simba Campsite a primera del matí ben enboirat! Aquí dalt una jaqueta no fa cap nosa!

Tornem amb un somriure d'orella a orella, contents i satisfets amb tot el que hem vist. En un safari és totalment imprevisible saber quants animals veuràs, si veuràs tot el que vols, la sort, podríem dir, és dels factors més importants i aquesta vegada l'hem tingut absolutament al nostre favor!

A mode de resum, el nostre dia a dia de safari ha consistit bàsicament en llevar-nos entre 6h i 7h per esmorzar, desmuntar la tenda i posar-nos en marxa pel game drive, o sigui donar voltes pel parc per poder veure els animals. A moltes agències ens havien dit que els game drive no durarien més de 2h, no tenim cap queixa d'en Sadi, el nostre guia i conductor, fins i tot hem arribat a estar 10h en ruta, increïble! Hem dinat gairebé cada dia el pícnic que l'Isaac, el nostre cuiner, ens ha preparat a base de sandvitx, pollastre, suc de mango, plàtan i galetes, menys els dies que hem començat el game drive a les 6h que per esmorzar hem tingut cafè amb llet i 4 galetes i després del game drive hem tornat al campament per fer un brunch, un esmorzar-dinar consistent entre 11h i 12h.

Al vespre, quan arribàvem als campaments, ens ha tocat muntar les tendes i després, aprofitant que l'Isaac ens preparava el sopar, sempre que hem pogut ens hem dutxat. És clar que sempre amb aigua freda i al Ngorongoro, que està a més 2000 metres, ho hem notat. De tota manera, per contra del que esperàvem, hem trobat els campsites correctes, al nord del Serengeti no hi havia llum, però ens hem sentit molt a gust a tot arreu, a part, al anar en temporada baixa ens hem trobat gairebé sols o totalment sols a la majoria de campaments i a excepció del Ngorongoro no ens hem trobat enmig d'una gran acumulació de cotxes per veure un pobre animaló!

foto final del safari per Tanzània!

Com ja hem anat citant al final de cada post, al parc del Tarangire hem dormit al Zion Campsite, al Serengeti hem dormit a Seronera (al centre) al Pimbi Campsite i a Lobo (al nord) al Lobo Campsite i al Ngorongoro hem dormit a dalt el cràter, al Simba Campsite. Tots ells campaments públics. 

Info útil per viatgers:
  • SIMBA CAMPSITE (NGORONGORO). Hem fet nit al Simba Campsite situat a dalt del cràter. El campament és bàsic com tota la resta, disposa de lavabos i dutxes d'aigua freda, un edifici de menjador i un altre on s'hi instal·len els cuiners dels diferents safaris. Aquest és el campsite més gran que hem estat en tots els dies ja que és l'unic que hi ha a la zona de l'Ngorongoro i aquest és un dels parcs més visitats per la seva proximitat a Arusha. (localització Google)
  • GAME DRIVE, el nostre darrer dia de safari ha durat unes 6 hores a l'interior del Parc del Ngorongoro, hi hem entrat sobre les 7h i n'hem sortit cap a la 13h. Hem dinat de pícnic a l'interior del Parc, concretament a la Hipo Pool.
Mapa del Ngorongoro i vistes del mirador
  • SAFARI. Arunga Expeditions és l'agència amb qui l'hem contractat, un preu raonable (potser no raonable, però són el que costen) per  persona i dia són uns 150-200$, però dependrà de la quantitat de parcs que es visitin i de la seva durada, i del tipus d'allotjament durant l'estada als parcs. En el nostre cas, per un safari de 6 dies/7 nits incloses hem pagat 940$ (700€/pax), als parcs ens hem allotjat amb tenda de campanya i el preu inclou l'hotel del dia d'arribada i el dia de sortida a Arusha, almenys en el nostre cas. No cal dir que inclou tots els àpats i aigua per tots els dies, però algun dia ja farem el post específic per contractar un safari. No ens ho pensaríem dues vegades a l'hora d'aconsellar aquesta agència, en Ben us tractarà molt bé! ;)

dimarts, 30 de juny de 2015

Les Exumes, el paradís de les Bahames!

4 comentaris:
Aigües cristal·lines esquitxades per una constel·lació d'illes, platges de sorra fina sota el sol del tròpic... estem parlant de les illes Exumes, a les Bahames. 


Les Exumes és un districte de les Bahames format per més de 360 illes i platges verges, només unes quantes estan habitades, algunes només són petits punts sobre un mapa, gairebé inconcebibles, però totes elles estan envoltades d'increïbles platges de sorra blanca i aigua turquesa.




D'aquestes 360 illes, nosaltres només n'hem trepitjat dues, però n'hem tingut prou per saber que ens trobàvem al paradís i que aquest lloc és un imperdible en qualsevol viatge al Carib. Ens vam decidir per les Exuma Cays, de les més inaccessibles de totes i per tant, a menys que tinguis el teu propi vaixell, és gairebé impossible poder-hi arribar, ja que moltes d'elles són illes privades. Nosaltres vam decidir-nos per fer un tour amb Powerboat Adventures, si bé no és econòmic, és del tot recomanable, ens va fer uns preus força competitius i amb una molt bona relació qualitat preu.


Des de Nassau i enfilats a un speedboat posàvem rumb a la que va ser la nostra primera parada del dia, arribàvem a Allan Cay, només habitada per la Cyclura cychlura inornata, un "drac" endèmic de la zona. Només arribar i proveïts de raïm com anàvem, s'apropaven les iguanes com per donar-nos la benvinguda i nosaltres, encantats, accedíem a alimentar-les i com no d'immortalitzar el moment.

La segona parada i la darrera va ser a Ship Channel Cay on vam destinar-hi la resta del dia. Aquí vam poder donar de menjar a les mantes, nedar entre taurons, aprendre a cuinar una Conch Salad...





... però també vam tenir temps de prendre el sol, de fer snorkel entre peixos de mil colors i sobretot de fer passar la calor a base de Bahama Mama, la típica i deliciosa beguda del país a base de ron, aigua de coco i suc de pinya, si en el primer post de les Bahames us parlàvem de l'Sky Juice, aquest es supera...




El nostre viatge a les Bahames va ser fruït d'un decisió d'última hora que ens van proposar els nostres amics, en Mike i la Paula, quan van saber que aniríem a visitar-los a Miami i estem encantats d'haver-los fet cas.

Només teníem una setmana i l'havíem d'aprofitar al màxim, que no sempre es troben vols a preus increïbles. Haguéssim pogut anar a la Gran Exuma, la illa principal, per visitar George Town, la capital, ja que allà és on es concentra la major part de la vida local d'aquesta part de les Bahames, però tots quatre compartim una passió que vam descobrir a Àsia, el fons marí. Aquest és el motiu pel qual vam decidir anar directament als cais, així és com s'anomenen aquestes típiques formacions insulars, i 'aquesta manera podíem, amb un sol dia, gaudir de la vida marina d'aquest indret del Carib per alguns i de l'Atlàntic per altres, taurons, mantes, iguanes endèmiques de la zona... sense cap dubte, un luxe per tots els amants de la natura.


Pels més curiosos i un pendent en el nostre viatge:
Veure els porquets nadadors, la platja en qüestió on habiten aquests animalons es coneix com la Pig Beach i concretament es troba a les Exumes, al Big Major Cay. Conviuen en plena llibertat i es deixen acariciar i alimentar... quan hi vam anar, pel que ens van comentar, ja no n'hi havia o bé eren difícils de veure. La llegenda diu que un grup de mariners els va deixar expressament a la illa amb la intenció de tornar, cuinar-los i menjar-se'ls, però mai van tornar; altres diuen que van arribar a la illa després de patir un naufragi; i d'altres que hi són a propòsit com a reclam turístic del país. Sigui quin sigui el motiu pel qual aquests animalons viuen a la platja del paradís, no deixa de ser un fet ben curiós...