Les Exumes, el paradís de les Bahames!

Aigües cristal·lines esquitxades per una constel·lació d'illes, platges de sorra fina sota el sol del tròpic... estem parlant de les illes Exumes, a les Bahames. 


Les Exumes és un districte de les Bahames format per més de 360 illes i platges verges, només unes quantes estan habitades, algunes només són petits punts sobre un mapa, gairebé inconcebibles, però totes elles estan envoltades d'increïbles platges de sorra blanca i aigua turquesa.




D'aquestes 360 illes, nosaltres només n'hem trepitjat dues, però n'hem tingut prou per saber que ens trobàvem al paradís i que aquest lloc és un imperdible en qualsevol viatge al Carib. Ens vam decidir per les Exuma Cays, de les més inaccessibles de totes i per tant, a menys que tinguis el teu propi vaixell, és gairebé impossible poder-hi arribar, ja que moltes d'elles són illes privades. Nosaltres vam decidir-nos per fer un tour amb Powerboat Adventures, si bé no és econòmic, és del tot recomanable, ens va fer uns preus força competitius i amb una molt bona relació qualitat preu.


Des de Nassau i enfilats a un speedboat posàvem rumb a la que va ser la nostra primera parada del dia, arribàvem a Allan Cay, només habitada per la Cyclura cychlura inornata, un "drac" endèmic de la zona. Només arribar i proveïts de raïm com anàvem, s'apropaven les iguanes com per donar-nos la benvinguda i nosaltres, encantats, accedíem a alimentar-les i com no d'immortalitzar el moment.

La segona parada i la darrera va ser a Ship Channel Cay on vam destinar-hi la resta del dia. Aquí vam poder donar de menjar a les mantes, nedar entre taurons, aprendre a cuinar una Conch Salad...





... però també vam tenir temps de prendre el sol, de fer snorkel entre peixos de mil colors i sobretot de fer passar la calor a base de Bahama Mama, la típica i deliciosa beguda del país a base de ron, aigua de coco i suc de pinya, si en el primer post de les Bahames us parlàvem de l'Sky Juice, aquest es supera...




El nostre viatge a les Bahames va ser fruït d'un decisió d'última hora que ens van proposar els nostres amics, en Mike i la Paula, quan van saber que aniríem a visitar-los a Miami i estem encantats d'haver-los fet cas.

Només teníem una setmana i l'havíem d'aprofitar al màxim, que no sempre es troben vols a preus increïbles. Haguéssim pogut anar a la Gran Exuma, la illa principal, per visitar George Town, la capital, ja que allà és on es concentra la major part de la vida local d'aquesta part de les Bahames, però tots quatre compartim una passió que vam descobrir a Àsia, el fons marí. Aquest és el motiu pel qual vam decidir anar directament als cais, així és com s'anomenen aquestes típiques formacions insulars, i 'aquesta manera podíem, amb un sol dia, gaudir de la vida marina d'aquest indret del Carib per alguns i de l'Atlàntic per altres, taurons, mantes, iguanes endèmiques de la zona... sense cap dubte, un luxe per tots els amants de la natura.


Pels més curiosos i un pendent en el nostre viatge:
Veure els porquets nadadors, la platja en qüestió on habiten aquests animalons es coneix com la Pig Beach i concretament es troba a les Exumes, al Big Major Cay. Conviuen en plena llibertat i es deixen acariciar i alimentar... quan hi vam anar, pel que ens van comentar, ja no n'hi havia o bé eren difícils de veure. La llegenda diu que un grup de mariners els va deixar expressament a la illa amb la intenció de tornar, cuinar-los i menjar-se'ls, però mai van tornar; altres diuen que van arribar a la illa després de patir un naufragi; i d'altres que hi són a propòsit com a reclam turístic del país. Sigui quin sigui el motiu pel qual aquests animalons viuen a la platja del paradís, no deixa de ser un fet ben curiós...

Últim dia del #RoadTrip per la Toscana!

Anem tancant el cercle, així que avui publiquem l'última etapa del nostre viatge per la Toscana. No hi havia més remei, ens tocava desfer camí direcció a Pisa, on teníem el vol de sortida, però abans volíem retrobar-nos amb San Gimignano i visitar la bonica Lucca, una població que no coneixíem però que altres viatgers ens havien recomanat de visitar, i l'últim dia del nostre viatge no podia acabar d'una altra manera que jugant davant la icònica imatge de la Torre de Pisa.


El dia anterior havíem fet una ruta completíssima (per no dir de bojos) per les valls de la Toscana on vam acabar sopant a San Gimignano, tal com us explicàvem en l'anterior post de la Toscana: la Vall d'Orcia. No volíem marxar de la Toscana sense tornar a veure aquella impressionant imatge de les torres medievals, que la nit anterior ens havia robat el cor, i vam decidir fer unes quantes corbes i desviar-nos del camí que va directe a Pisa per poder tornar a passejar de dia pels carrers d'aquesta població. Un consell, intenteu visitar-la a primera hora o última hora del dia per evitar la gran acumulació de turistes que la visiten. Tot i arribar-hi d'hora San Gimignano ja es començava a omplir de turistes, no cal dir que és una de les poblacions més visitades de la regió.


San Gimignano situat a la vall d'Elsa, és un tresor de la Toscana, es troba a mig camí entre Florència i Siena, i és declarada Patrimoni de la Humanitat per la Unesco, i és que encara conserva el seu encant medieval i les seves imponents torres.

Un queda sorprès davant aquelles torres medievals, i es pregunta el 'Perquè' d'aquelles torres que van ser construïdes durant els segles XI-XIII. Les torres tenen el seu origen en la pròspera època que va viure San Gimignano, tant comercial, cultural com artística d'aquest municipi que era pas obligat en l'anomenada Via Francigena, la qual unia Roma amb França. La seva ubicació estratègica va generar riquesa a moltes famílies que per a mostrar del seu poder econòmic es feien aixecar la seva pròpia torre. A més altura més riquesa i, per descomptat, ostentació de cara a les altres famílies acabalades. Aquesta tradició es va fer visible en diverses ciutats de la regió, no només a San Gimignano, però el temps va fer que la majoria d'elles s'enderroquessin i no quedessin per a la posteritat. 



En el cas de Sant Gimignano només en queden 14 de les 72 torres de gran alçada que es van aixecar, actualment la més alta que es conserva fa 51 metres, però algunes havien arribat fins als 70 metres d'alçada. Per això San Gimignano és el millor exemple dels primers gratacels del món. Durant la seva època d'esplendor deuria ser realment impressionant, i més per qualsevol foraster que arribés a la ciutat per primera vegada i pogues veure la considerada Manhattan Medieval.

Un cop calmet el desig de tornar a passejar pels carrers de San Gimignano posem la directe rumb a Lucca. Arribats a Lucca tenim el temps just per passejar per l'interior de la ciutat emmurallada del centre històric i per arribar-nos fins l'amfiteatre, l'antic amfieatre romà, avui dia una plaça plena de comerços i restaurants. Aprofitem per buscar un lloc per dinar, fem un últim tall de pizza i una Moretti abans d'arribar-nos a Pisa.


Havíem reservat poc temps per visitar Pisa, principalment perquè altres viatgers ens havien comentat que no valia massa la pena destinar un dia a visitar la ciutat, així que només vam parar per a fer les típiques fotos davant un dels moments més famosos d'Europa, juntament amb la Torre Eiffel, la Sagrada Família o el Big Ben! 


Com podeu veure a la següent foto no estàvem sols intentant aguantar la torre, tothom intentava buscar la situació perfecta per fer la foto més original! ;-)


Suposo que ja sabeu que estem parlant de la Torre de Pisa, la curiosa torre que a mesura que l'anaven aixecant es va anar inclinant. Es va començar a construir l'any 1173 i va acabar el 1372. L'altura de la torre és de 55 metres des de la base, el seu pes és de 14.700 tones, i a mesura que l'anaven construint intentaven adaptar-se a la inclinació, això explica la seva inclinació a l'estil d'un plàtan. 



En total hi va haver tres etapes de construcció, la primera del 1173 al 1178 quan, en el procés de construcció de la tercera planta, la torre es va començar a inclinar i va fer que se'n parés la construcció. Al cap d'un segle, Giovanni di Simone s'arriscava a arreglar i a compensar la inclinació de la torre construint verticalment els quatre pisos que quedaven, però es va continuar inclinant. I, finalment, Tommaso Pisano es va decidir a continuar la construcció i acabar l'obra afegint la última planta del campanar, altra vegada adaptant la seva construcció a la inclinació del moment. L'any 1372, la torre del campanar quedava llesta per la seva inauguració. Durants els segles següents, la torre es va anar inclinant poc a poc. Avui en dia s'han portat a terme diferents actuacions per estabilitzar-la i evitar que es continuï inclinant. Us deixo un enllaç amb un estudi de les diferents actuacions que s'han realitzat a la Torre de la Pisa.



I amb aquest dia tant espectacular hem acabat la nostra ruta per la Toscana! Aquesta ha estat una curta escapada per aquesta bonica regió italiana, que mereix més que una visita fugaç com la nostra, però esperem poder repetir en un altre ocasió. Fins aviat Itàlia!!!!