Curs de cuina india

Udaipur és una ciutat que ens ha agradat molt, i aprofitant que hi hem allargat la nostra estada ens hem apuntat a un curs de cuina. Després de buscar diferents opcions de la Lonely Planet, la primera molt cara i la segona estava plena pel dia que ho volíem fer, vam trobar una botiga d'espècies on també es donàven classes i el preu s'ajustava a les nostres necessitats.

En un princpi havien de ser de 3 a 4 hores a casa del mateix sr. Vijay però al final van ser unes 5 hores i poc. Ens va sorprendre que fos ell qui ens donava les classes, perquè en Vijay és qui regenta la botiga d'espècies i no pensàvem que la pogués deixar sola, però els Indis tenen una cosa i és que mai deixen de sorprendre. Es veu que normalment és la seva dona qui fa les classes, però just fa uns 4 mesos que acaba de tenir el seu segon fill i per tant no podia. Però us podem assegurar que en Vijay és un gran cuiner a part d'una gran persona. Ens va explicar que es dedicava dos mesos de l'any a fer classes de natació, que és professor, que té la botiga i fa 10 anys que es dedica a la cuina.

Gràcies a poder fer el curs de cuina in situ a casa seva ens ha ajudat a saber més coses d'aquesta cultura. La dona quan es casa se'n va a viure a casa l'home i amb la mare d'ell, la sogra. I, de fet, a casa en Vijay hi viuen 11 persones, és una casa on tot gira al voltant d'una sala, que podria ser el menjador o sala principal. La resta d'estances  són com diferents vivendes dels membres familiars, cada habitació seria com una vivenda amb el seu bany particular.

Hem disfrutat un munt aprenent, menjant els plats que hem fet i escoltant els trucs i històries que en Vijay ens anava explicant. Amb ell hem après a fer:

  • el Masala Tea, també conegut com a çay/chai i que els indis es veuen a tota hora,
 chapati acabat de fer, fàcil i boníssim, farina i aigua...
  • el Chapati i la Parantha, dos tipus de pans indi
  • l'Aloo Parantha, pà de patata
  • l'Aloo Gobihi, plat de patata i bròquil
el sr. Vijay acabant de preparar les pakodes
  • les Pakodes Vegetals, tremendes croquetes, com bunyols de verdures
engolint el Palak Panner
  • el Palak Panner, espinàcs amb formatge
llest per menjar l'arròs khichdi
  • l'arròs Khichdi, arròs tradicional del Rajastan
acabant de fer la xup xup el curry d'albergínia i tomàquet
  • l'Aubergine Tomato Curry, curry de tomàquet i albergínia
  • l'Stuff Aubergine,  estufat d'albergínia
  • el Paneer Butter Masala, formatge a la masala
boníssimes boles de llet sòlida caramelitzades
  • i postres típics, com el Gulab Jamun i el Halba

I com que no us explicarem totes les receptes, us pengem un vídeo perquè pogueu fer sal·libera ;-))

Dades de contacte:
Dades del Sr. Vijay Singh, Spice India, e-mail: mailto:spiceindia23@yahoo.com, a la direcció:
26, Gadia Devra Road, Jagdish Chowk, Udaipur-

Intentant desitjar-vos Bon Nadal...

Ahir, mentre esperàvem el sopar vam intentar gravar un vídeo per desitjar-vos BON NADAL i BON ANY NOU, però al final ens hem quedat en l'intent... mentre esperàvem el sopar, mentre la Txell sopava i al final del sopar... i ja era hora d'anar a dormir. No sigueu crítics, lo important són les bones intencions, i lo bé que ens ho hem passat!!!!!!!!

Shilpgram Festival 2011

Shilpgram és un petit poble d'artesans ubicat a pocs quilòmetres al nord d'Udaipur. Cada any per aquesta època de Nadal s'hi celebra el Festival Shilpgram, i aquest any han celebrat la seva 25ª edició.

 
parella d'artesans, ferrers, l'home treballa el ferro mentre la dona amb un bufador escalfa l'acer

Al festival s'hi troba una demostració d'artites i artesans de diferents zones de la Índia, com el Rajastan, Gujarat, Goa, Maharashtra, etc., i estan repartits pel recinte amb les diferents tipologies de construccions tradicionals segons la regió que representa, juntament amb els seus artesans i artistes. Vaja, que ben bé ens ha recordat una fira de nadal a la catalana, amb botiguetes de joies, de dolços, de menjar., etc.... amb un munt d'artesania, però en aquest cas índia. També cal destacar que hi ha molta diversitat d'arbrat i aquest està identificat amb uns cartellets els quals indiquen quin arbre és, com si anessis passejant per un jardí botànic
diferents artistes del Festival de Shipgram

Hem estat tot el dia passejant per aquesta fira i ens ha sorprès la seva netedat, ple de papereres i és que amb 22 dies que ja portem a la Índia és la primera vegada que trobem papereres al carrer. A la nit la fira s'il·lumina amb llums artesanals, de paper, i tots els arbres il·luminats, ens ha encantat.

diferents cases construccions típiques de la índia i la seva gent

També hem vist com muntaven les rudimentàries atraccions de la Índia, entre elles una nòria que ens ha fet especial gràcia. També hem disfrutat al cim d'un gronxador recordant vells temps a la placeta de Can Ferragut.

imatges de diferents balls tradicionals

Però a banda de tot això és durant aquest festival que cada dia a la nit fan demostracions d'artistes i balls tradicionals de les diferents zones de la Índia, del Rajastan i altres, i això és el que més ens ha agradat de tot. Veure ballarines, cantants “a lo flamenco”, músiques tradicionals, intentant imitar els nostres castellers, balls a l'estil Bollywood, personatges tallant cocos a cop de destral a sobre el cap d'un altre, a l'estil Robin Hood, i sobretot veure el públic indi entregat al 100% amb les demostracions i balls tradicionals!!!

Bones festes!!!!


No volíem deixar passar aquesta oportunitat per desitjar-vos a tots, familiars, Katruk's, Xarxones, Motivats, amics, bloggers i a tots els seguidors,  MOLT BONES FESTES I BON ANY NOU, especialment a pares, avis i familiars més propers, als quals trobem més a faltar en aquestes dates tan senyalades!! 

La romàntica Índia

D'Udaipur en diuen la ciutat més romàntica del Rajastan i de la Índia i tot, i als nostres ulls ens ha semblat molt bonica, tota ella gira al voltant del llac Pichola. A part creiem que és una de les ciutats més netes que hem vist fins ara en aquest país. Està envoltada de muntanyes i el casc antic es troba dins les restes del que havia estat la muralla i és aquí on hi ha el Palau de la Ciutat, el qual queda aixecat en un turonet. A la nit al voltant del llac es crea un ambient espectacular, amb els reflexes del palau sobre les aigües.

vistes d'Udaipur i del llac Pichola des del pont de Daiji

el palau de la ciutat il·luminat de nit

A Udaipur a part de passejar hi ha moltíssimes coses per fer. Es pot anar amb barca pel llac Pichola, es pot visitar el Palau de la ciutat, es pot fer un curs de cuina, fer-se un massatge ayurvèdic, anar d'excursió al petit poble de Shilpgram aprofitant que hem vingut per aquestes dates a veure el Festival Shilpgram, ja que el poble en sí, la resta de l'any, no té massa res....

Cada vespre al Bagore-Ki-Haveli, un bonic museu de construcció haveli, s'hi fa un show de diferents balls tradicionals, conegut com el Dharohar, i allà hem anat, a primera fila.

representació de balls tradicionals de la Índia, Udaipur

Aprofitem per deixar-vos un vídeo dels balls!!!!!

L'entrada al Rajastan

Ara fa uns dies que tenim oblidat el blog, primer un i després l'altre hem afagat "la passa de la panxa", però què seria un viatge a la Índia sense aquest petit incident,  no ha estat res de l'altre món, i ens ha servit per desconnectar del blog.

L'endemà de visitar l'impressionant Taj Mahal vam fer una sortida fins a Fatehpur Sikri, unes ruïnes declarades Patrimoni de la Humanitat. 

tomba de Shaikh Salim Chishti al pati de la Mesquita a Fatehpur Sikri

Després vam agafar el tren direcció a Jaipur, en principi havien de ser poques hores, de 6 a 12 del matí, però com que el tren venia de Varanasi i arribava amb retard, al final vam sortir a les 10 del mati, així vam aprofitar per veure la vida de les estacions de tren.

 
 ... passant les hores a l'estació d'Agra, Life India!!!
(tot i que a la Renfe també passen aquestes coses...) 

A Jaipur hi ha un Fort i diversos palaus, tot i que és la ciutat més important de Rajastan, a nosaltres no ens ha agradat gens i només hi vam passar una tarda. És una ciutat gran, impersonal, vaja que l'hem trobat massa occidental. No vam tardar en agafar les motxilles i marxar, no pas sense abans parar-nos al McDonald's, i és que ens moríem de ganes de cruspir-nos unes french fries, però l'endemà mateix ens vam dirigir a Pushkar.

 ..Aum...

Pushkar, territori neo hippy, és un poblet ple d'allotjaments i botiguetes de roba i plata. També és un punt de peregrinació hindú ja que aquí hi ha un important temple de Bharma, dels pocs que hi ha en tot el món. El poblet gira al voltant d'un llac ple de ghats, un d'ells anomenat de Gandhi perquè és on es van escampar les seves cendres.

vistes del preciós poble de Pushkar des de l'altra banda del llac

La veritat és que aquí ens hem refet, hem dormit i menjat molt bé, hi ha molta oferta i de qualitat. Recomanem el restaurant The Sixth Sense, el trobareu a l'àtic de l'Hotel Seventh Heaven. La veritat que l'hotel estava la mar de bé, però nosaltres estavem allotjats al davant, al Haveli Kanhaia, del qual no ens podem queixar gens ni mica. I després d'uns dies de dieta estricta ens mereixíem sopar de gust.

Aquí ja ens hem adonat ràpid que estàvem en ple Rajastan i ben a prop del desert i és que amb personatges com aquest qualsevol es confón.


Contínuament ens hem creuat amb un munt d'homes amb el típic llençol enrotllat al cap que tant t'aporta imatges del desert.

Ara som a Udaipur i aquesta ciutat ens encanta. Diuen que és la ciutat més romàntica de la Índia i no ho posem en dubte. Hi ha força coses a fer aquí, així que intentarem aprofitar el temps al màxim abans de fer camí cap al desert.

El Taj Mahal, un monument a l'amor!!!!

típica foto al banc de la Lady Di, davant del Taj Mahal

Avui comencem el post amb una imatge, com bé diuen una imatge val més que mil paraules. Hem visitat el Taj Mahal, una de les set meravelles del món, i la veritat és que  fantàstic, la seva sencillesa, la seva perfecta simetria, la blancor del marbre, els detalls, i és que també és considerada una de les obres més belles del món!! 

Només explicarem que va ser construït per amor l'any 1631, l'emperador Sha Yahan va ordenar construir-lo després de la mort de la seva segona esposa. Es va iniciar la seva edificació al mateix any i es va construir durant els 8 anys posteriors.

Recomanen visitar el Taj a primeríssima hora del matí per veure'n la sortida del sol o a la posta. A les 7h.30 ja estàvem fent cua per entrar-hi, i si que és cert que tan d'hora encara no hi ha molta gent rondant per allà, per tant s'està molt més tranquil però ens sembla que les millors fotos que tenim són de força més tard, quan el sol ja està ben aixecat.

foto a primera hora del matí, encara no hi ha gaires turistes per aquí

I com no, aquest teló de fons, mereixia una sessió fotogràfica com les que mana llei, així que aquí ens teniu saltant, besant i agafant el Taj Mahal. Esperem que us agradin tant com nosaltres hem disfrutat fent-nos-les.


Per cert, hem vist una gran família de monos, mones i cries. Si algú té pensat visitar la Nepal i després la Índia, que no cal que vagi al temple dels monos de Katmandú, n'hem vist més aquí que allà. Són rabiosos i tenen una mala llet que espanta, però són molt i molt graciosos.

KamaSutra

Avui hem visitat els famosos temples de Khajuraho, coneguts per les seves escultures eròtiques del kamasutra, i declarats Patrimoni de la Humanitat per la Unesco.

Temple de Vishvanath i el santuari Nandi

Hem recorregut temples i temples, admirat les famoses escultures sensualment esculpides per parelles o grups en posicions eròtiques, aquestes anomenades mithuna, també les apsares, ninfes celestials ballant en diverses postures.


Hi ha diferents grups de temples, el principal és el de l'oest, on s'ha de pagar entrada per poder visitar. També hi ha altres temples repartits per la zona en els quals no fa falta pagar entrada, i anar-hi suposa fer un passeig per la colorida ciutat antiga de Khajuraho.


Una mica d'història, aquests temples van ser construïts per la dinastia Chandela entre el 950 i 1050, en total van ser uns 85 temples i actualment se'n conserven 25. El posterior trasllat de la capitalitat dels Chandela de Khajuraho a Mahoba va fer que mica en mica s'anés abandonant fins que la selva es va apoderar d'ella. Així va poder salvar-se de les invasions dels àrabs, i va ser al 1838 quan uns portejadors van guiar a un oficial britànic fins a Khajuraho quan van redescobrir els temples.

Per cert què va fer el Madrid - Barça???

Un passeig pel Ganges

Teníem pendent fer el passeig en barca pel Ganges i no vam tardar en fer-lo, durant el trajecte vam encendre les típiques espelmes a la llum de la lluna i poder admirar la vida als ghats des de l'aigua.

en barca pel Ganges a la llum de la lluna

Ahir teníem el dia relaxat per deixar-nos portar per Varanasi, així que després d'esmorzar i dinar al Shree Restaurant, un clàssic en la nostra estada a Varanasi on no ens hem cansat de repetir, i posterior passeig pels carrerons de casc antic, vam parar a fer un te masala al Mona Lisa Cafè.

Sobre les 16 h el sol ja començava a baixar i vam decidir anar a buscar un dels típics barquers, “Do you need a boat sir?”, primer en vam rebutjar uns quants i al final vam trobar un barquer jovenet que ens va caure bé, en Rajul de 17 anys. El passeig va ser d'una hora en barca mentre es ponia el sol, i en Rajul ens va explicar la vida als ghats i com cremen els morts. Els que es poden cremar, els que no, que s'han tallar el cabell, completament rapat quan se'ls moren els pares i s'han de vestir de blanc durant la puja, la puja que han de realitzar durant deu dies, i és al desè que han de fer pa amb aigua del Ganges per després oferir-lo a la resta de la família i així poden tancar el procés de dol. També ens va explicar que mai s'acaba de cremar el cos sencer, una part del cos es lliga a una pedra i es llença al fons del riu, que els Sadhus, els nens i la gent malalta no poden ser incinerats i després d'embolcallar el fèretre amb un llençol blanc es llença, també amb una pedra, al fons del riu, i entre d'altres històries també ens va explicar que abans de la incineració agafen el difunt i li donen de beure aigua sagrada del Ganges fins a cinc vegades.


Amb aquest noiet vam passar una molt bona estona tot escoltant les històries que s'amaguen al Ganges, així que vam quedar amb ell per repetir el passeig a la nit i poder contemplar Varanasi a la llum de la lluna, amb l'espectacle que es fa a diari al ghat principal, Dasaswamedh Ghat, i amb les fogueres dels crematoris al fons, el Harishchandra Ghat i el Manikarnika Ghat.


No cal dir que ens va encantar el passeig i poder fer les nostres ofrenes al Ganges amb forma d'espelmes.
Avui a les 18h agafem un tren nocturn d'11 hores i ens dirigim cap a Khajuraho.

Varanasi

Varanasi és la ciutat sagrada de la Índia per excel·lència, atrau multitud de peregrins a diari, i és que els hindús creuen que les aigües del Ganges, Ganga com l'anomenen ells, són sagrades. És per això que constantment hi ha gent remullant-se, rentant roba, però més enllà de tot això, almenys un cop a la vida, han de venir a purificar-se dels seus pecats. No cal dir però, que no se'ns acudiria posar-hi un peu...

vistes dels ghats des de l'Alka Hotel

peregrins en barca pel Ganges

Varanasi també es coneix per les incineracions que es celebren en un dels seus ghats principals, el Manikarnika Ghat. Aquest és el principal ghat crematori, on es celebren les incineracions, les qual no en tenen res d'íntimes perquè és un espectacle per a tothom. Pels hindus és un honor venir a morir al Ganges i en realitat és tota una història veure-ho. Passegen els morts sobre unes fustes pels carrers del casc antic fins arribar al ghat. Allí està ple de parades de llenya i n'hi ha de molts tipus i preus. Per calcular el preu de la incineració dependrà del tipus i quantitat (a pes) de llenya que necessitin per cremar el difunt en qüestió.

Però a part de tot això pel qual és coneguda la ciutat sagrada, per nosaltres Varanasi és especial, Varanasi és deixar passar el temps passejant pels seus ghats, entremig de vaques, cabres, gossos, porcs... on et vas trobant amb un munt de gent, gent que vol tirar-se fotos amb tu, gent que només vol establir conversa amb tu i és que els indis són molt xafarders, gent que et vol practicar massatges ayurvèdics, sempre amb un somriure i dient que és totalment gratuït , representa que només t'ensenyen de què va, però és evident que passats 2 minuts sona la típica frase “ 10 rupees Sir”. De lluny sempre sents un “Hello, My friend! How are you? Where are you from? You speak spanish?”, o vas veient com un barquero baixa unes escales corrents per preguntar-te “Do you need a boat Sir?”. Venedors ambulants de fruits secs, i canalla que et ven les típiques espelmes, envoltades de flors, perquè quan vagis a fer un passeig pel Ganges, puguis fer-hi ofrena. El passeig amb barca el tenim pendent, ja us l'explicarem.

practicant-li un massatge ayurvèdic a en Xavi

I ja per acabar cal fer menció a uns personatges molt especials, els Sadhus. Ells han rebutjat a seguir amb qualsevol sistema social per dedicar-se exclusivament a la meditació i poder arribar a la il·luminació, nirvana. La majoria d'ells viuen de la caritat. Realment són personatges dignes de veure.




Ens hem enrotllat com persianes però és que després de 3 dies a Varanasi podem dir que ens apassiona la Índia caòtica de la que tothom ens parlava abans de venir. La Índia és així, passejar i deixar-se dur pel moment, parlar amb la gent, conèixer les seves tradicions i sobretot admirar-les.

Delhi, la nostra entrada a la Índia

Una hora i poc més ens ha estat suficient per arribar a la Índia. Hi hem arribat amb els sentits molt desperts, preparats per viure de primera mà el que seria el primer contacte amb aquest gran país, un país que la gent diu que o t'apassiona o l'acabes odiant. De moment us podem dir ens ha sorprès gratament, és clar que encara ens falta recórrer molts de quilòmetres.

davant la mesquita Jama Masjid

Hem estat dos dies a Delhi preparant la ruta, informant-nos de trens, i passejant pels carrers més propers a Paharganj, zona on hi ha bona part dels allotjaments per a motxillers. Hem caminat per un bazar nocturn, hem pujat a un rickshaw fins a Chandni Chowk, i malgrat les zigues-zagues ens ha semblat prou divertit, menys quan veus que el contuctor no treu el peu del gas i et dóna la sensació que t'empastes al bus de davant.

Delhi és caòtica, caòtica per la quantitat de gent que hi ha als carrers, pel trànsit, pel soroll, però alhora és especial. Ens ha fotut gràcia veure barberies espontànies muntades al mig d'un carrer, com aquell qui munta una parada de gelats ambulants.

vaca sagrada a Delhi

A Delhi hem visitat el Fort Vermell, ells el coneixen com el Lal Quila i és un fort mongol. Amb construccions com aquestes t'adones ràpid que aquest país en algun moment d'aquesta vida hauria estat realment esplendurós.

la Txell al Fort Vermell

Aquest fort està ubicat a la vella Delhi, on s'amaguen quantitat de bazars que encara no hem visitat i si tenim temps ho deixarem pel final del viatge. Del fort hem anat fins a la mesquita més gran de la Índia, la mesquita Jama Masjid, amb una capacitat per a 25.000 persones... déu n'hi dó. Com a anècdota del moment us explicarem que ens han clavat 200 rúpies, no pas per entrar, sinó per entrar una càmera de fotos i a la que portàvem uns 5 minuts dins ens hem quedat sense bateria, o sigui que ens hem quedat amb poquetes fotos, però les que tenim valen prou la pena.


mesquita Jama Masjid

I avui comença l'aventura de veritat, avui agafem un tren nocturn que amb 13 hores ens ha de deixar a Varanasi, una de les ciutats més anitgues del món i un dels llocs més sagrats de la Índia.

Allotjaments a Nepal i la Volta als Annapurnes

NEPAL

La relació d'allotjaments al Nepal, si no diem el contrari, éshabitació doble, bany privat amb aigua calenta, i wifi a l'habitació. Els allotjaments econòmics no subministren ni tovallola ni paper de wc. Els preus dels allotjaments, ens han costat entre 4'50€ i 6'50€ l'habitació doble.

Katmandú. Annapurna Guesthouse, 650 nrp, a Thamel, però en un carreró tranquil, bany compartit, net i personal simpàtic.

Pokhara. Hotel Peace Ganga, 550 nrp, al Lakeside, justet, amb un llit dur com un roc però el personal molt amable.

Pokhara. Century Guesthouse, 500 nrp, també al Lakeside, habitació molt espaiosa i terrassa, net i el personal molt amable.

Bakthapur. Big Bell Guesthouse, 500 nrp, al centre de la ciutat antiga, de lo més econòmic que vam trobar, molt bàsic, l'habitació era molt humida.


LA VOLTA ALS ANNAPURNES

La relació d'allotjaments a la Volta als Annapurnes, si no diem el contrari, és habitació doble, bany compartit sense aigua calenta, alguns funcionen amb plaques solars, però sinó sempre hem disposat d'un gibrell amb aigua calenta. Naturalment, almenys fins a dia d'avui, sense internet. Les habitacions són molt bàsiques. A la majoria de llocs et surt l'allotjament gratuït a canvi de fer el sopar i esmorzar al mateix allotjament, només cal negociar-ho, de no ser així el preu de l'habitació és simbòlic, de 1€ a 3€.


Bahabunda. no recordem el nom, gratis, just abans d'arribar al poble, guest house molt familiar, amb només 3 habitacions.

Tal. Potala Guesthouse, gratis, cap al final del carrer principal, amb un menjador molt xulo.

Chame. Hotel Potala, 100 nrp, al principi del poble, habitació molt freda, vàrem poder menjar a la pròpia cuina, a la vora del foc.

Upper Pisang. Everest Hotel, gratis, a dalt de tot del poble, just a sota del monestir budista amb unes vistes impressionants als Annapurnes, la senyora que el porta és un encant, molt amable tot i que les nostres converses s'han basat amb signes. Allotjament molt bàsic però amb unes vistes espectaculars! el Recomanem!

Manang. Marshyangdi Hotel, 100 nrp, al mig del carrer principal, personal una mica antipàtic. Eviteu-lo.

Letdar. Hotel Snow Land, 150 nrp, només hi ha 2 allotjaments, aquest és el primer que hi ha. Doneu records a en Cham, el petit de la família, si us hi pareu ;-).

High Camp. High Camp, 300 nrp, refugi de muntanya a 4.850 m però amb habitacions privades, bon menjar i personal amable.

Multinak. Bob Marley Guesthouse, gratis, al carrer principal, hotel xulíssim, res a veure amb els allotjaments de la resta del trekking, aquí es nota que ja hi ha carretera. Hi ha una agradable llar de foc on fer petar la xerrada amb la resta de caminaires i relaxar-se després de la llarga jornada del Thorung La Pass.

Ghasa. National Guesthouse, 150 nrp, al centre del poble.

Nepal, un país inoblidable

Ens despedim de Nepal molt contents d'haver tingut la oportunitat de conèixer aquest país.

Hem tingut el plaer de prendre un te acompanyats de monjos budistes en un monestir al bell mig dels himalàies, hem caminat per senders pel mig de les muntanyes més altes del món, ens hem emocionat quan després de 9 dies de caminar hem arribat a un coll de 5.416 m. Hem al·lucinat amb estupes i monestirs budistes al mig de les muntanyes dels himalàies, i com no, amb la de Bodhanath, l'estupa més gran de Nepal, per la quantiat de fidels fent el ritual de pregàries al seu voltant. Hem passejat per places i llocs tant antics com Bakhtapur, la Durbar Square de Patan i la de Katmandú, totes Patrimoni de la Humanitat, i malgrat els anys que fa que estan dempeus encara mantenen una bellesa extraordinària. No cal dir que ens ha encantat el menjar nepalí, especialment l'Asia Tea House per la seva hospitalitat, ens hem fet farts de menjar daal bhat, noodles, momos, pakores, chapatis i pà tibetà, julu dhau (iogurts de Bakhtapur) i sopa d'all, especialment durant la nostra estada als poblets dels Annpurnes. Però el que més, més ens ha agradat ha estat la hospitalitat del poble nepalí.


Nepal és un país molt fàcil per moure's, amb una gran quantitat d'autobusos per anar d'un lloc a l'altre i molt i molt econòmic, i pels que siguin uns amants de la natura, no cal dir que és gairebé parada obligatòria.


El que més m'ha agradat:
  • el trekking de la volta als Annapurnes
  • creuar un pas de més de 5.000 metres caminant
  • conviure amb la gent local durant els dies de trekking i conèixer de prop la cultura nepalí
  • el menjar, en especial els momos i sobretot el bon tracte que ens ha donat en Shiva en el seu modest restaurant de Pokhara, l'Asia Tea House
  • poder cruspir-nos un bistec, com a final feliç, després del trekking, al Everest Steak House de Pokhara
  • la tranquil·litat que es respira a tot el país i lo amable que arriba a ser la gent
  • trobar-nos amb el monestir budista a Upper Pisang i veure de prop la ceremònia de matí i a la posta de sol, amb el teló de fons l'Annapurna II i IV
  • veure yaks
  • la preciosa estupa de Boudhanath

El que menys:
  • l'excessiu preu que fan pagar als guiris per entrar al poble de Bakhtapur
  • haver d'esquivar les taquilles per entrar a les Durbars Squares, ja que a totes fan pagar (no pas als locals...)
  • el tram de carretera de Ghasa a Bundi, amb un bus fet a tamany de nepalís
  • no poder veure les vistes als Annapurnes des de la World Peace Pagoda, a Pokhara
  • haver de fer nit a Ghasa per culpa d'un taquillero que ens va enganyar
  • la greu contaminació de Kathmandú i Kathmandú en general

On hem dormit:

Durant el trekking hem dormit en guest houses, la majoria la mateixa casa dels locals, on ens han cedit una habitació a un preu simbòlic de 100 NPR o fins i tot gratis a canvi de fer-hi tots els àpats. Per fer la volta als Annapurnes no cal anar amb guia ja que hi ha molts allotjaments i no hi ha problema per trobar habitacions lliures, almenys durant la segona quinzena de novembre.


Els allotjament per la resta de l'estada al país han estat:

Com ens hem mogut:

Tots els trajectes els hem fet amb busos,  de Pokhara a Katmandú i a la inversa amb bus turístic i la resta de trajectes els hem fet amb busos locals. Per moure'ns dins les ciutats ho hem fet amb els mini taxis (;-) tamany nepalí).


Activitats que hem fet:

A continuació us posem les activitats que hem fet.
  • la Volta als Annapurnes, per accedir al Parc dels Annapurnes cal pagar una taxa d'entrada al ACAP de Katmandú o Pokhara, nosaltres ho vam fer a Pokhara mateix. El preu d'accés és de 2000 NPR per persona per accedir al parc i 1610 NPR de permís de trekking. Els preus varien en funció del trekking que es realitzi i si es va amb guia o sense. Els preus que us hem donat són sense guia.
  • entrada a la ciutat medieval de Bakhtapur, 1.100 NPR
  • entrada a l'estupa de Boudhanath, 150 NPR
  • entrada a Swayambhunath, també conegut com el temple del monos, 200 NPR
  • entrada a la Durbar Square de Patan, 200 NPR
  • entrada a la Durbar Square de Katamandú, 200 NPR
  • visita a la World Peace Pagoda, l'entrada és gratuïta i val moltíssim la pena per veure les vistes als Annapurnes, cosa que a naltros el temps no ens va permetre

Canvi de moneda:

Nosaltres vam treure diners al mateix aeroport de Katmandú i posterioment en caixers automàtics, el canvi ens va sortir entre 106-108 NPR/€. L'ATI Bank i el Nabil Bank ens van carregar una comissió extra de 400 NPR, uns 4 euros.

Visat:

El visat es paga al arribar a Nepal al mateix aeroport abans de travessar l'aduana, i costa 40$ per un permís de 30 dies.


Ja tenim la ruta i mapa penjats, clica aquí si vols veure-ho.

I si voleu mirar les fotos també les tenim penjades, us deixem les fotos de la Volta als Annapurnes i de la resta del país!!



Ja som a la Índia, o sigui que el proper post ja serà des de terra de Marajás.

Nepal, la ruta

RUTA DEL VIATGE I ITINERARI:

Ver Nepal en un mapa más grande

- NEPAL, 22 DIES EN RUTA -

DIETARI DEL VIATGE:
12/11/2011. Delhi - Katmandú
13/11/2011. Katmandú - Pokhara
14/11/2011. Pokhara
15/11/2011. Annapurna Round. (Trekking) Pokhara - Besisahar - Bahabunda
16/11/2011. Annapurna Round. (Trekking) Bahabunda - Tal
17/11/2011. Annapurna Round. (Trekking) Tal - Chame
18/11/2011. Annapurna Round. (Trekking) Chame - Upper Pisang
19/11/2011. Annapurna Round. (Trekking) Upper Pisang - Manang
20/11/2011. Annapurna Round. (Trekking) Manang, excursió Ice Lake
21/11/2011. Annapurna Round. (Trekking) Manang - Letdar
22/11/2011. Annapurna Round. (Trekking) Letdar - High Camp Thorung Phedi
23/11/2011. Annapurna Round. (Trekking) High Camp - Muktinak
24/11/2011. Annapurna Round. (Trekking) Muktinak - Ghasa
25/11/2011. Annapurna Round. (Trekking) Ghasa - Beni - Pokhara
26/11/2011. Pokhara
27/11/2011. Pokhara (World Peace Stupa)
28/11/2011. Pokhara - Bhaktapur
29/11/2011. Bhaktapur
30/11/2011. Bhaktapur - Katmandú (Boudhanath Stupa)
01/12/2011. Katmandú (Swayambhunath Temple)
02/12/2011. Katmandú (Patan i Katmandú, Durbar Square)
03/12/2011. Katmandú - Delhi


ELS POSTS. I aquestes són les entrades que hem escrit durant la nostra estada al Nepal:
  • Namasté, al final arriba l'hora de pujar a l'avió, amb poc més de 2h ens plantàvem al que és el primer destí del nostre viatge, arribem a Katmandú, Nepal.
  • Annapurna round, han estat 10 dies de caminata sense parar però ha valgut realment la pena, per nosaltres ha estat un dels millors trekkings que mai hem fet.
  • Monestir budista d'Upper Pisang, a dalt de tot d'Upper Pisang hi ha anclat un monestir budista, amb unes vistes impressionants i lo milloret de tot ha estat poder contemplar l'Annapurna II, de 7.937 m, i l'Annapurna IV, de 7.525 m.
  • Ice Lake, un balcó als Annapurnes, l'Ice Lake està a 4.600 m i des d'allí s'hi divisen unes vistes espectaculars dels Annapurnes i de la vall del riu Marsyangdi Khola.
  • Companys de camí, allò que diuen que mai es viatja sol si un no vol és del tot cert i és que hem compartit grans moments d'aquest trekking amb gent molt maca.
  • Asia Tea House, menjar nepalí,  a Pokhara hem sigut clients habituals de casa en Shiva i la seva família, que ens han alimentat com a reis.
  • Bhaktapur, és una de les ciutats medievals més ben conservades de Nepal i juntament amb Patan són considerades Patrimoni Mundial de la Unesco.
  • Bodhanath, l'estupa més gran del nepal, és l'estupa més popular de Nepal i de les més grans.
  • El temple dels monos, Swayambhunath és aquest temple budista elevat a la ciutat de Katmandú i replet de monos, per això també és conegut com el temple dels monos. 
  • Nepal, un país inoblidable, reflexions, fotos i recull d'informació útil per a viatgers a Nepal.

El temple dels monos

 
monos a l'escalinata de pujada al temple

Swayambhunath és el nom d'aquest temple budista elevat a la ciutat de Katmandú i replet de monos, per això també és conegut com el temple dels monos. Aquest temple està ubicat on antigament hi havia un llac i a causa d'un terratremòl va sorgir el turó, d'aquí ve el nom de Swayambhunath.

monos i budes

Per accedir al temple cal pujar una llarga escalinata i prèvi accés s'ha de pagar una entrada, és com un poblet on es veuen clarament barrejades les religions budistes i hinduistes, de fet hi ha un monestir budista i un monestir hinduista, a part d'una enorme estupa coronada amb els ulls de buda pintats.


L'ambient és bastant místic, sempre envoltats de peregrins, olor a encens i espelmes que es van encenent. Tot i així preferim l'estupa de Bodhnath, molt més autèntica. A part, creiem que aquesta és bastant més turística ja que el poblet en sí consta d'una gran quantitat de botiguetes de souvenirs.

dones hinduistes fent-se el tika


buda hinduista amb el vermell del tika

Bodhanath, l'estupa més gran de Nepal

Bodhanath, és l'estupa més popular de Nepal i de les més grans, construïda al segle V, i des de la invasió de la Xina al Tibet el 1959, molts refugiats tibetans viuen al voltant de l'estupa i han construit moltes gompes (monestirs). 

 l'estupa de Bodhanath

Històricament l'estupa de Bodhanath va ser una parada important a la ruta comercial entre Lhasa i Kathamandú i molts comerciants hi solien resar, pregar, per a tenir un bon viatge, abans de travessar els alts ports de muntanya dels Himalàies.

Actualment a Bodhanath hi viuen molts budistes tibetans i una de les coses que més ens va agradar va ser la quantitat de peregrins i monjos budistes que hi ha, durant tot el dia, realitzant les pregàries, sempre girant al seu voltant en el sentit de les agulles del rellotge. També es pot accedir al pedestal i és des d'allà on vam poder veure els fidels estirant-se al terra tot pregant de cara a l'estupa.


monjos budistes fent la ritual volta a l'estupa


L'estupa de Bodhanath és dels pocs llocs del món on el budisme tibetà és tant accessible i no té cap mena de restricció i fa d'aquest lloc un lloc molt especial.


més imatges de l'estupa, impressionant