Una hora i poc més ens
ha estat suficient per arribar a la Índia. Hi hem arribat amb els
sentits molt desperts, preparats per viure de primera mà el que
seria el primer contacte amb aquest gran país, un país que la gent
diu que o t'apassiona o l'acabes odiant. De moment us podem dir ens
ha sorprès gratament, és clar que encara ens falta recórrer molts
de quilòmetres.
davant la mesquita Jama Masjid
Hem estat dos dies a Delhi preparant la ruta,
informant-nos de trens, i passejant pels carrers més propers a
Paharganj, zona on hi ha bona part dels allotjaments per a
motxillers. Hem caminat per un bazar
nocturn, hem pujat a un rickshaw fins a Chandni Chowk, i malgrat les zigues-zagues
ens ha semblat prou divertit, menys quan veus que el contuctor no
treu el peu del gas i et dóna la sensació que t'empastes al bus de
davant.
Delhi és caòtica, caòtica per la quantitat de gent que hi ha als carrers, pel trànsit, pel soroll, però alhora és especial. Ens ha fotut gràcia veure barberies espontànies muntades al mig d'un carrer, com aquell qui munta una parada de gelats ambulants.
Delhi és caòtica, caòtica per la quantitat de gent que hi ha als carrers, pel trànsit, pel soroll, però alhora és especial. Ens ha fotut gràcia veure barberies espontànies muntades al mig d'un carrer, com aquell qui munta una parada de gelats ambulants.
vaca sagrada a Delhi
A Delhi hem visitat el
Fort Vermell, ells el coneixen com el Lal Quila i és un fort mongol.
Amb construccions com aquestes t'adones ràpid que aquest país en
algun moment d'aquesta vida hauria estat realment esplendurós.
la Txell al Fort Vermell
Aquest fort està ubicat
a la vella Delhi, on s'amaguen quantitat de bazars que encara no hem
visitat i si tenim temps ho deixarem pel final del viatge. Del fort
hem anat fins a la mesquita més gran de la Índia, la mesquita Jama
Masjid, amb una capacitat per a 25.000 persones... déu n'hi dó. Com
a anècdota del moment us explicarem que ens han clavat 200 rúpies,
no pas per entrar, sinó per entrar una càmera de fotos i a la que
portàvem uns 5 minuts dins ens hem quedat sense bateria, o sigui que
ens hem quedat amb poquetes fotos, però les que tenim valen prou la
pena.
mesquita Jama Masjid
I avui comença
l'aventura de veritat, avui agafem un tren nocturn que amb 13 hores
ens ha de deixar a Varanasi, una de les ciutats més anitgues del món
i un dels llocs més sagrats de la Índia.
Nens, se us ha posat la pell curtida, com la gent d'aquestes terres, no?
ResponEliminaNens, vigileu amb les vaques. Petonets. Lidia i Josep.
ResponEliminaQue guapo! quins records :P
ResponEliminaPaciencia, paciencia amb la gent... que com em deia el meu pare, es la mare de la ciencia! A vegades voldreu tancar els ulls i apareixer en un lloc tranquil i sense claxons, venedors, etc etc pero aixo es l'India aixi que...
WELCOME TO INCREDIBLE INDIA!!!
Petons!
Quins records ja veureu Varanasi... alló és el caos total! Disfruteu molt!!!
ResponEliminaLaura i Pep
QUERALT
ResponEliminaA la Queralt li ha fet molta gràcia veure't amb barba.
El seu nom l'ha escrit ella
montse
Nanos!
ResponEliminaseguir-vos és el primer que faig cada dia quan arribo al despatx! la millor manera de continuar somiant!!!
no ser si teniu previst passar per calcutta... si és el cas parada obligatoria al Blue Sky Cafe, una coke fresqueta i un cheese nan!
un petonas i mil gracies per oferir-nos la possibilitat de compartir el viatge.
gemma
Hoooooooooola!!!!
ResponEliminaLa Glòria té raó!!!! us veig com més curtits!!! en fi, a disfrutar que encara us queda moltíssim!!!
Jordi, Pilar i Ferran
Com dieu, Índia o l'estimes o l'odies! esperem que la gaudiu tan com nosaltres ;-)
ResponEliminauna abraçada parella!
Endavant!!! A descobrir l.autentica india, amunt i avall amb rickshaw, tren o, bus fet caldo, Pero sentint minut a minut la intensitat daquest gran pais i sobretot la mirada de la seva gent!!!!!
ResponEliminaSalut i força!!