Com que és molt díficil repetir destinació viatgera, després de donar-hi moltes voltes, decidim intentar una segona vegada l'ascensió al Huayna Potosí!
Nosaltres en teníem moltes ganes però no ens acabàvem de decidir, i finalment ens hi vam animar gràcies a la Ramona, companya de trekking del Condoriri, ja que si nosaltres hi tornàvem ella també s'hi apuntava, i així ho vam fer!
el nostre guia, en Ramiro, davant les parets del Huayna Potosí
Després del nostre primer fracàs, i saben la dura i llarga ascensió del dia d'atac al cim, quasi 1.000 m de desnivell a més de 5.000 m d'alçada, preguntem preus a l'agència Huayna Potosí, que disposa d'un refugi privat, el HP a 5.350 m, 200 m més amunt que el Campo Roca, a 5.130 m, que és el que utilitzen la resta d'agències. Finalment, però, el preu ens fa tirar enrera i tornem a contractar amb Travel Tracks de la qual n'estem molt contents dels seus guies. Aquesta vegada ens toquen en Ramiro, amb qui repetim, i en Sabino que el coneixem del dia de pràctiques al glaciar viejo.
Aquesta vegada vam agafar la modalitat de 2 dies i 1 nit, anàvem per feina, així que el primer dia arribes al refugi del camp base i dines, i al migdia puges cap al camp alt, per reposar una mica, sopar i dormir. I a les 6 de la tarda ja estàvem tots dins els sacs.
Aquesta vegada els grups havíen quedat formats de la següent manera, la Ramona i en Bart, la companya holandesa de la travessa del Condoriri i en Bart un home també holandès que venia directa del Perú on havia deixat la seva família de vacances. Després de sopar organitzem els grups, nosaltres pujarem amb en Sabino i els holandesos amb en Ramiro, i ja estem llestos per posar-nos als sacs. La Txell quasi no sopa perquè a la sobretaula de la tarda s'ha empatxat de galetes amb mantega. :-(
al refugi de Campo Roca, la Txell acabant d'enllestir l'equip, són la 01 am
Són la 1.00 a.m. i ja estem equipats i esmorzats. Sortim a fora i ens posem els grampons i ens encordem. Som els primers, ja que anirem poquet a poquet. De totes maneres, la Txell no es troba massa bé, està mig marejada per l'empatx que encara li dura, però no diu res i comencem a pujar.
a fora només falta posar-nos els grampons i encordar-nos per iniciar l'ascensió
Iniciem la marxa a poc a poc, el ritme que portem és bo, no cansa i anem avançant sense necessitat de fer parades per esbufegar, en part també degut a la millor aclimatació que portem després del trekking del Condoriri, la Txell va aguantant però no es troba en plenes condicions. Arribem a campo Argentino a 5.500 m, la Txell fa mala cara, cada vegada està pitjor i som a l'inici de l'ascenció, i per fer un 6.000 m has d'estar en plenes facultats. Tot i així anem pujant a poc a poc amb l'esperança de trobar un grup que faci mitja volta i així no haver de baixar tots. Tenim sort i trobem un grup que fa mitja volta perquè li ha afectat el mal d'alçada, malgrat sigui dolorós, la Txell s'encorda amb l'altre grup i ens separem.
Malgrat portar un parell d'hores caminant tinc molt bones sensacions. Ara som en Sabino i jo, accelarem el ritme i avancem un parell de grups. A 5.650 m trobem la cordada d'en Ramiro, estan esperant-nos ja que a en Bart li ha afectat el mal d'alçada, així que en Sabino fa mitja volta amb en Bart, i jo m'encordo amb el Ramiro i la Ramona.
Amb la nova cordada continuem, a 5.700 m salvem una pala força pronunciada i començo a notar el cansament, l'última apretada que hem fet amb en Sabino es fa sentir. Per mi aquí comença el tram més dur de l'ascensió, és entre 5.750 i 5.950 m, queda encara un món i les fores comencen a minvar. Aquí la dificultat és de cocu i pulmonar, aquests 200 m de desnivell es fan molt llargs, i has de mirar d'animar-te i no pensar massa i anar passet a passet, només preocupar-te en respirar.
les primeres clarors del dia per damunt d'un mar de núvols
A 5.950 m começa a despuntar el dia i en Ramiro ja ens indica que podem veure el cim, això m'anima, tot i queda molt, ja som a prop. Aquí si que es nota la falta d'oxigen i comencem a bufar. Planegem fins els 6.000 m, on comença la part més dificultosa de l'ascensió, bàsicament per ser una mica exposat, però la cresta final és suficientment àmplia per passar tranquil·lament. Aquí deixo els pals i agafem el piolet, per aquest últim tram mixta, roca i gel, sí que necessitem ajudar-nos del piolet. Una grimpadeta a aquestes alçades fa bufar de valent, però fa distret l'últim tram d'ascensió.
l'ascensió a la cresta final
encarem la cresta final amb la sortida del sol
la vista de la cresta des del cim
Des de la cresta contemplem la sortida del sol per sobre els núvols, amb vistes a l'altiplà bolivià i als andes. Un últim esforç i....
el desitjat cim del Huayna Potosí, el meu primer 6.000!!!
Ara sí!!!! Finalment som a dalt a 6.088 m!!!
Impressionant!!! Exhaust!!! Els ulls se'm neguen pel fred, ;-), ens felicitem i seiem a respirar per recuperar forces. Estem uns 15 minuts al cim i fem les fotos de rigor, no hem acabat, ara toca la baixada. No porto rellotge però devem haver fet cim sobre les 7.15 am del matí.
en Ramiro
tot l'equip de cordada al cim: la Ramona, en Ramiro i jo
una vegada descansats queda la baixada
Com sempre el meu ritme de baixada és lent, els meus genolls i cames ho necessiten, ja que no vull fer un pas dolent, la resta de cordada ho pateix ja que anirien més ràpid. A 5.950 fem parada per posar-nos les ulleres de sol i desbrigar-nos, deuen ser les 8.00-8.30 am i el sol amb l'ajuda de la neu ens comença a fregir. La baixada es fa llarga però a les 9.30 arribem al refugi.
autofoto tot baixant per la cresta
el camí, la neu glaçada i un mar de núvols sobre l'altiplà bolivià
L'última baixada, mentres ens acostem al refugi reconec la Txell que ens bé a rebre, aquí és quan content i cansat m'abraço a ella i em cauen les llàgrimes, satisfet de l'esforç realitzat. Ara només queda menjar una sopeta calenta que ens prepara el cuiner, preparar l'equipatge i baixar al camp base a 4.620 m ...