El Llac Titicaca i turisme vivencial

Puno és la ciutat que hem pres de base per explorar la banda peruana del llac Titicaca. En sí no té massa res d'especacular, no es tracta d'una ciutat colonial com les que havíem vist fins ara, Cusco o Arequipa, però es tracta d'una ciutat molt turística degut a la seva proximitat al Llac Titicaca. I aquí hem aprofitat per anar al cine a veure en Morgan Freeman a Batman!

El llac Titicaca, amb 3.812 m d'alçada, és el llac navegable més alt del món i les seves illes són famoses arreu per conservar le seves tradicions agrícoles i artesanes i per la seva bellesa enmig de l'altiplà andí amb la serralada dels andes de teló de fons.

tot ballant a la illa de Amanantí amb la sra. Francisca, la dona menuda del costat esquerre

Aquí les dones vesteixen amb el seu vestit tradicional, amb un vel al cap, resguardant-se així del fred, i amb unes sandàlies fetes de pneumàtic.

Hem visitat 3 illes, que són les més turístiques: les illes Uros, la illa Amantaní i la illa Taquile. Des del mateix Port hem agafat una barca directa a Amantaní ja que el que ens venia de gust era visitar aquesta illa i fer-hi turisme vivencial allotjant-nos a casa una familia local. Aquesta mateixa barca es para de pujada a les Uros i de baixada a la illa Taquile.

la nostra arribada a les illes flotants de Uros

Les Uros, la majoria d'ètnia Aimara, també conegudes com a illes flotants són totes elles formades per totora que va creixent al fons del llac i cada certs anys els seus habitants l'han d'anar renovant, per evitar així que quan es podreixi aquesta base la illa s'enfonsi, és ben turístic, però molt interessant de veure perquè actualment encara hi ha gent que viu en aquestes illes.

dones Aimares de les illes flotants

els típics barrets de les "cholitas"

La illa Amantaní, Quítxua, coneguda per potenciar un tipus de turisme diferent al que estem acostumats, allí no hi ha hotels ni res per l'estil, els seus habitants han apostat per un altre tipus de turisme, el turisme vivencial, en el que tant l'allotjament com els àpats es fan a casa d'una família. Una experiència única per conèixer d'aprop la seva gent. Ens hem allotjat a casa en Ricardo i la Francisca. Nosaltres hem escollit aquesta família, però en realitat tenen un sistema mot ben muntat per tal que totes les families rebin turistes, i aquest és un sistema rotatori que cada 2 mesos va canviant de comunitat i així tothom content. En aquesta illa hem pujat al cim del Pachatata, que significa "padre tierra", i des d'aquest cim, a un xic més de 4.000 m, hem tingut unes vistes exclusives de la illa i el seu entorn. I a la nit, la Francisca ens ha engalanat amb els seus millors trajus i hem anat a un Casal del poble on hi havia un ball popular.

nena Aimara amb la ràdio tot vigilant el remat, tot pujant al Pachatata, el pic més alt de l'illa d'Amanantí 

nosaltres amb la nostra família d'acollida, a casa la Francisca i en Ricardo

naltrus amb les vestimentes típiques de la illa Amanantí, apunt de sortir de festa!!

La illa de Taquile, també Quítxua, és la última que hem visitat i les seves petites dimensions, 7 km2, ens han permès travessar-la de cap a cap. Hi hem arribat just quan celebraven Sant Santiago, ben bé no sabem si ha estat així, o és que aquest espectacle de balls tradicionals té lloc a diari pel turisme. Sigui quina sigui la raó, hem pogut apreciar la gran tradició artesana dels habitants de la illa de Taquile. Tots ells vestits de la manera tradicional i amb els típics barrets, els homes, llargs com un mitjó, els quals tenen, a més, un simbolisme especial, els vermells només els porten els homes casats, mentre que els blancs i vermells només són pels solters, a més en funció del color també se'n pot saber la classe social. Tant les dones de la illa de Taquile com les dones de la illa d'Amantaní vesteixen amb una faldilla de diverses capes, una de les raons és pel fred, a Taquile la última sempre és negra i, també vesteixen unes camises blanques bordades amb flors.

 festivitat a la illa de Taquile, amb unes vestimentes molt colorides

 

nena Aimara

El traju de Taquile és considerat un dels millors trajus tradicionals elaborats al Perú.

... tot tocant ...

I aquesta ha estat la nostra aventura a la part peruana del llac Titicaca, el pròxim post ja serà des de la banda boliviana.