Puno és la ciutat que hem pres de base per explorar la banda
peruana del llac Titicaca. En sí no té massa res d'especacular, no es tracta
d'una ciutat colonial com les que havíem vist fins ara, Cusco o Arequipa, però
es tracta d'una ciutat molt turística degut a la seva proximitat al Llac
Titicaca. I aquí hem aprofitat per anar al cine a veure en Morgan Freeman a
Batman!
El llac Titicaca, amb 3.812 m d'alçada, és el llac navegable més alt del món i les seves illes són famoses arreu per conservar le seves tradicions agrícoles i artesanes i per la seva bellesa enmig de l'altiplà andí amb la serralada dels andes de teló de fons.
Aquí les dones vesteixen amb el seu vestit tradicional, amb un vel al cap, resguardant-se així del fred, i amb unes sandàlies fetes de pneumàtic.
Hem visitat 3 illes, que són les més turístiques: les illes Uros, la illa Amantaní i la illa Taquile. Des del mateix Port hem agafat una barca directa a Amantaní ja que el que ens venia de gust era visitar aquesta illa i fer-hi turisme vivencial allotjant-nos a casa una familia local. Aquesta mateixa barca es para de pujada a les Uros i de baixada a la illa Taquile.

Les Uros, la majoria d'ètnia Aimara, també conegudes com a illes flotants són totes elles formades per totora que va creixent al fons del llac i cada certs anys els seus habitants l'han d'anar renovant, per evitar així que quan es podreixi aquesta base la illa s'enfonsi, és ben turístic, però molt interessant de veure perquè actualment encara hi ha gent que viu en aquestes illes.
La illa Amantaní, Quítxua, coneguda per potenciar
un tipus de turisme diferent al que estem acostumats, allí no hi ha hotels ni
res per l'estil, els seus habitants han apostat per un altre tipus de turisme,
el turisme vivencial, en el que tant l'allotjament com els àpats es fan a casa
d'una família. Una experiència única per conèixer d'aprop la seva gent. Ens hem
allotjat a casa en Ricardo i la Francisca. Nosaltres hem escollit aquesta família,
però en realitat tenen un sistema mot ben muntat per tal que totes les families
rebin turistes, i aquest és un sistema rotatori que cada 2 mesos va canviant de
comunitat i així tothom content. En aquesta illa hem pujat al cim del Pachatata,
que significa "padre tierra", i des d'aquest cim, a un xic més de 4.000 m, hem
tingut unes vistes exclusives de la illa i el seu entorn. I a la nit, la
Francisca ens ha engalanat amb els seus millors trajus i hem anat a un Casal del
poble on hi havia un ball popular.
La illa de Taquile, també Quítxua, és la última que hem visitat i les seves petites dimensions, 7 km2, ens han permès travessar-la de cap a cap. Hi hem arribat just quan celebraven Sant Santiago, ben bé no sabem si ha estat així, o és que aquest espectacle de balls tradicionals té lloc a diari pel turisme. Sigui quina sigui la raó, hem pogut apreciar la gran tradició artesana dels habitants de la illa de Taquile. Tots ells vestits de la manera tradicional i amb els típics barrets, els homes, llargs com un mitjó, els quals tenen, a més, un simbolisme especial, els vermells només els porten els homes casats, mentre que els blancs i vermells només són pels solters, a més en funció del color també se'n pot saber la classe social. Tant les dones de la illa de Taquile com les dones de la illa d'Amantaní vesteixen amb una faldilla de diverses capes, una de les raons és pel fred, a Taquile la última sempre és negra i, també vesteixen unes camises blanques bordades amb flors.
El traju de Taquile és considerat un dels
millors trajus tradicionals elaborats al Perú.
I aquesta ha estat la
nostra aventura a la part peruana del llac Titicaca, el pròxim post ja serà des
de la banda boliviana.
El llac Titicaca, amb 3.812 m d'alçada, és el llac navegable més alt del món i les seves illes són famoses arreu per conservar le seves tradicions agrícoles i artesanes i per la seva bellesa enmig de l'altiplà andí amb la serralada dels andes de teló de fons.
tot ballant a la illa de Amanantí amb la sra. Francisca, la dona menuda del costat esquerre
Aquí les dones vesteixen amb el seu vestit tradicional, amb un vel al cap, resguardant-se així del fred, i amb unes sandàlies fetes de pneumàtic.
Hem visitat 3 illes, que són les més turístiques: les illes Uros, la illa Amantaní i la illa Taquile. Des del mateix Port hem agafat una barca directa a Amantaní ja que el que ens venia de gust era visitar aquesta illa i fer-hi turisme vivencial allotjant-nos a casa una familia local. Aquesta mateixa barca es para de pujada a les Uros i de baixada a la illa Taquile.
la nostra arribada a les illes flotants de Uros
Les Uros, la majoria d'ètnia Aimara, també conegudes com a illes flotants són totes elles formades per totora que va creixent al fons del llac i cada certs anys els seus habitants l'han d'anar renovant, per evitar així que quan es podreixi aquesta base la illa s'enfonsi, és ben turístic, però molt interessant de veure perquè actualment encara hi ha gent que viu en aquestes illes.
dones Aimares de les illes flotants
els típics barrets de les "cholitas"
nena Aimara amb la ràdio tot vigilant el remat, tot pujant al Pachatata, el pic més alt de l'illa d'Amanantí
nosaltres amb la nostra família d'acollida, a casa la Francisca i en Ricardo
La illa de Taquile, també Quítxua, és la última que hem visitat i les seves petites dimensions, 7 km2, ens han permès travessar-la de cap a cap. Hi hem arribat just quan celebraven Sant Santiago, ben bé no sabem si ha estat així, o és que aquest espectacle de balls tradicionals té lloc a diari pel turisme. Sigui quina sigui la raó, hem pogut apreciar la gran tradició artesana dels habitants de la illa de Taquile. Tots ells vestits de la manera tradicional i amb els típics barrets, els homes, llargs com un mitjó, els quals tenen, a més, un simbolisme especial, els vermells només els porten els homes casats, mentre que els blancs i vermells només són pels solters, a més en funció del color també se'n pot saber la classe social. Tant les dones de la illa de Taquile com les dones de la illa d'Amantaní vesteixen amb una faldilla de diverses capes, una de les raons és pel fred, a Taquile la última sempre és negra i, també vesteixen unes camises blanques bordades amb flors.
festivitat a la illa de Taquile, amb unes vestimentes molt colorides
nena Aimara
... tot tocant ...
Hola parella! Què bonica i inoblidable experiència la vostra :) us he descobert fa ja setmana i ja estic a Perú, aviat a Bolívia, amb vosaltres. Senzillament, espectaculars tots els posts. Em va agradar molt el vídeo de l'escola de Laos...quina felicitat desprenien els nens i nenes, aixx, molt tendre! I la senyora Francisca de Perú és dolçor pura, oi? Quina fotografia tan maca així com l'expressió facial de tots tres :) contineu disfrutant i aprenent dia a dia; jo ho faig des de Barcelona gràcies a vosaltres. Una abraçada, Miriam.
ResponEliminaHola Miriam!!!
EliminaEns encanta tenir nous seguidors i que a més a més ens deixin missatges ja és... Per cert, sobre Laos i Àsia en general, Àsia ens ha robat el cor!!!!
Molts records!!!
Txell i Xavi
Fantàstiques aquestes robes coloristes.
ResponEliminaQue tingueu un molt bon viatge!
Moltes gràcies nois!!!
EliminaSeguirem gaudint el màxim del viatge...
Txell i Xavi
Carai que mudats que aneu!! hehe. Nosaltres ens vam rajar i al final no ens vam vestir...
ResponEliminaA seguir disfrutant!
Ohhhh!!! amb lo divertit que va ser!!!
EliminaCom va el panxot??? ja ho teniu tota la juar apunt??
A reposar!!! molts records!!
Txell i Xavi
M'encanten les fotos! i em moro de ganes d'anar-hi!!! maybe soon! jeje
ResponEliminadisfruteu wapus!
Silvia!!! que tingueu molta sort amb les feines per NZ i l'any que ve motxilla i cap a Sud Amèrica... si en Carles et deixa!!!
EliminaEls canvis convenen de tant en tant, però nosaltres continuem enamorats d'Àsia!!!! Canadà? ;-)
Txell i Xavi