Córdoba- la Mesquita

Hem llogat un cotxe i ens desplaçat fins a Córdoba.
Com tot, avui dia és una ciutat prou moderna, però és al casc antic on val la pena anar si es disposa de poc temps per visitar. Actualment, Córdoba, és un gran referent cultural a Europa, amb un dels barris històrics més extensos del món i declarat, també, Patrimoni de la Humanitat per la Unesco. La ciutat presenta diferents zones, una part més moderna i nova i l'altra és el barri del Zoco, on trobem la Mesquita.
Tot són carrerons estrets, on gairebé no hi passa ni un cotxe, pel seu tamany. Ara bé, això no és problema, no hem vist cap carrer que sigui només peatonal. Els cotxes passen per tot arreu, però respectant als peatons. Les cases són baixes i blanques, els carrers adoquinats... a "grosso modo" semblaria que us estiguéssim descrivint el barri d'Albaicín de Granada, però no, és molt diferent.
Aquesta part de Córdoba no sembla ser tant un poble, sinó que ja sembla formar part de la ciutat i, està molt arreglada. Les cases tenen els portals oberts i a l'interior un atri, que és on a l'estiu hi ha desenes de geranis penjats a les parets. Segur que molts de vosaltres n'haureu vist alguna foto una vegada... Aquí, per exemple, us deixem una foto de la calleja de las flores amb la mesquita de fons.
I, parlem de la Mesquita. És visita obligada si es visita aquesta ciutat, igual que ho ha estat l'Alhambra a Granada. La Mesquita de Córdoba és un dels monuments més importants i coneguts arreu del món de l'arquitectura hispano- musulmana. Va ser la més gran del món. I dins seu s'hi troba la Catedral Cordobesa, per això hi ha qui l'anomena La Mesquita Catedral de Córdoba.
A Córdoba hem dinat al restaurant- cortijo La Vidua, recomable també. Està molt a prop de la "Judería". La veritat és que ens hem atipat com "bardaixos".
El que ens ha fotut la guitza de la diada ha estat la pluja i és que ni amb paraigua ens n'hem pogut salvar... la verge santa, n'ha caigut una que feia temps que no n'havíem vist d'igual. Hem acabat xops com ànecs. Sort que ha estat quan ja marxàvem...

Granada- l'Alhambra i Albaicín

Granada... sí! Per fi ens n'anem a Andalusia. En un inici només volíem fer una sortida de 3 dies però al final ens hi vam animar i la sortida de 3 dies es va convertir en 7 dies de viatge. Amb 7 dies hem tingut temps de visitar Granada, Córdoba i alguns pobles de las Alpujarras.
L'Alhambra val molt la pena i de seguida t'hi passen les hores, ara, prepareu-vos perquè de caminar no us en podeu cansar. Vam comprar les entrades a través d'Internet, uns 2 mesos abans, doncs si haguéssim esperat a comprar-les insitu no ho haguéssim aconseguit. Deu ser que al haver estat una de les candidates per a les 7 meravelles del globus està saturada de visites. No és d'estranyar.A Granada també ens hem deixat perdre pel barri d'Albaicín, que al igual que l'Alhambra ha estat declarat Patrimoni de la Humanitat per la Unesco. És xulo perquè a una banda del riu Darro hi ha l'Alhambra i a l'altra banda l'Albaicín i Sacromonte i, el paisatge de fons per ambdues parts és Sierra Nevada. Espectacular!
Només amb l'Alhambra i l'Albaicín ja es poden veure les restes dels vestigis culturals del període islàmic a tot Granada. L'Albaicín es caracteritza perquè totes les cases són blanques, els carrers adoquinats i més que un barri de Granada, sembla un poble totalment diferent.

Vistes de l'Albaicín des de l'Alhambra

Des d'aquí us recomanem la visita al mirador de St. Nicolás, des d'on les vistes de l'Alhambra amb la Sierra Nevada de fons són espectaculars.
I, ja per últim, ens queda parlar del Sacromonte, el barri més gitano de Granada, amb tots els respectes. En plena muntanya, caminets de sorra i amb unes infrastructures que semblen de la prehistòria, amb habitatges que són coves cavades dins la muntanya.
És un barri bastant bohemi i replet de "tablaos flamencos". Des de dalt al Sacromonte les vistes a l'Alhambra no es poden descriure, s'han de veure.
Pel que fa a la gastronomia, qui no sap, ja, que a Andalusia demanes una canya o una copa de vi i de regal t'hi va la tapa? Però quan parlem de tapa no ens referim a un plat amb olivetes, no.... a vegades et sorprenen amb entrepans de "chorizillo"... si vols t'atipes! Doncs bé, això és el que hem fet sempre per menjar, excepte el dia 1 de gener que ens els vam gastar. Vam sopar al restaurant Carmen Mirador de Aixa, a l'Albaicín. Totalment recomanable i amb una llista de 35 plats a la carta exquisits. Un dels carrers més concorreguts per fer tapeo és la calle Navas, tot i que pel meu criteri un pèl saturat de gent, potser perquè a les guies en parla i està de moda, però si us deixeu perdre per la ciutat trobareu d'altres bars de tapeo molt millors que els que us podeu trobar en aquest carrer.