Turquia, la ruta

Ruta del viatge i itinerari:

Mostra Turquia en un mapa més gran

Dietari del viatge:
02/07/2011. Barcelona - Istanbul
03/07/2011. Istanbul (Sultanahmet) - Kayseri - Göreme
04/07/2011. Göreme (Capadòcia - Rose Valley)
05/07/2011. Göreme - Derinkuyu - Vall d'Ilhara - Belirsima - Selime - Göreme
06/07/2011. Göreme - Uchiçar - Cavusin- Göreme (Love Valley)
07/07/2011. Göreme - Antalya- Fethiye (visita a Ürgup, durant el dia)
08/07/2011. Fethiye (visita tombes lícies)
09/07/2011. Fethiye (creuer per les 12 illes)
10/07/2011. Fethiye - Olüdeniz (Butterfly Valley)
11/07/2011. Fethiye - Pamukkale (visita Pamukkale i ruïnes Hierapolis)
12/07/2011. Pamukkale - Selçuk (visita a les ruïnes d'Efes)
13/07/2011. Selçuk - Kusadaçi - Istambul (visita a Sirince)
14/07/2011. Istanbul (Mesquita Blava - Sultanahmet - Torre Galata)
15/07/2011. Istanbul (Istiklal Cadesi - Yerebatan - Gran Basar)
16/07/2011. Istanbul (Palau Topkapi - Gran Basar)
17/07/2011. Istanbul (Santa Sofia - Basar de les espècies) - Barcelona

ENTRADES RELACIONADES:

Istanbul, última parada del nostre viatge en terres otomanes

Última parada del nostre viatge a Turquia....ISTANBUL, contrastos i més contrastos!


El nostre viatge a terres Otomanes va tenir el seu inici en aquesta bella ciutat, i tot i que l’estada inicial va ser d’un únic dia i no va donar molt de sí per a veure-hi gaire cosa, va servir-nos per a la primera presa de contacte i no vam desaprofitar el temps. Vam visitar la tan coneguda Mesquita Blava, que es diu així pel color de les rajoles del seu interior. Va ser construïda a l'època del sultà Ahmed, d'aquí el seu sobrenom de Sultanahmet, i és una de les mesquites més famoses arreu del món.


El descobriment de la ciutat, però, va ser després, un cop arribats de Kusadaçi, amb l'últim bus nocturn del viatge, i havent descarregat les motxilles al hostel. Ens vam allotjar les 3 últimes nits al Bada Bing Hostel, a priori ens va semblar collonut i ja un cop a casa, que és des d’on escrivim aquest post, ho corroborem i no dubtaríem un moment en tornar-hi anar. Està ben ubicat i qualitat preu és excel•lent.

Però parlem d’Istanbul que és el que toca en aquest post. Tot i que Istanbul no és la capital del país, el seu munt d'història, cultura, la diversitat de cultures que hi conviu... la fa exòtica amb paraules majúscules, i fa que en sigui la més visitada. Istanbul està situada a l'estret del riu Bòsfor, entre el mar Negre i el mar Màrmara, i separa Europa d'Àsia. El famós "Cuerno de Oro" parteix la part europea de la ciutat en 2, la Istambul vella, també coneguda com a Sultanahmet i on es troben la majoria d'edificis d’interès cultural i mesquites, amb la Istanbul nova, també coneguda com a Beyoglu, on s'hi arriba creuant el pont de Galata i on es diu que hi ha els millors restaurants, bars i botigues i una important vida nocturna, tots al voltant del carrer Istiklal Caddesi, el principal de la zona i que condueix fins a la Plaça Taksim.

A Istanbul hem tingut temps de pujar a la Torre Galata i quedar impressionats de les vistes que es tenen de la zona de Sultanahmet. Vam pujar-hi ben tard, deurien ser al voltant de 2/4 de 7 de la tarda i us diríem que val la pena fer la visita al vespre per gaudir d’unes de les millors postes de sol que hem vist fins ara.


Hem quedat parats amb la quantitat de mesquites que hi ha... només a simple vista, des de la Torre Galata, n'hem contat unes 8, i ens ha deixat amb el cuquet de saber quantes més n'hi deuen haver, perquè és clar, la immensitat d’Istanbul no és assolible a cop de vista des de la Torre Galata. Diuen que com a mínim n'hi ha una per carrer, potser és llegenda urbana, però no ens estranyaria.

Hem passejat unes quantes vegades pel pont de Galata, ja que el nostre hostel es trobava a la part nova de la ciutat i sempre hem intentat anar a peu a tot arreu. Hem pogut apreciar la gran afició a la pesca que hi ha en aquesta ciutat. Tot el pont queda col•lapsat per aficionats a la pesca.


Als 2 extrems del pont és típic menjar entrepans de peix fregit, que per 3-4 TL et deixen l'estómac ple i recomanem a tothom que els tasti. A la banda de Sultanahmet hi ha unes barques ambulants que el couen, i just al costat hi ha parades de bunyols, de pa, d’una beguda que no hem provat però hem deduït que seria el substitut del nostre vermut.... en fi, per triar i remenar. Nosaltres els entrepans els hem provat a la banda de Beyoglu, que ens ha semblat menys abarrotat de turista.


Hem fet el turista pels jardins del Palau Topkapi, que va ser construït després de la conquesta de Constantinoble i va ser la seu del govern durant molts anys. Ens hem meravellat amb els seus tresors i amb la seva col•lecció de vestits imperials que hi ha a l’interior. L'entrada general no inclou l'entrada a l'Harem, són entrades independents. L’entrada al palau val 20TL i a l’Harem 15TL.


Famosa per la seva cúpula, considerada la icona de l'arquitectura bizantina i, al nostre criteri, una de les millors coses a visitar, és la Santa Sofia. Antigament va ser una església ortodoxa, reconvertida en mesquita i actualment és un museu i regal per la vista.




Va ser la catedral més gran del món durant gairebé 1000 anys.


Tampoc és desperdiciable la visita al Yerebatan, una antiga cisterna pública. Les cisternes es construïen per assegurar-se l'aigua tan en èpoques de bonança com en èpoques de guerra, i arreu de la ciutat n'hi ha més de 60. A més, un bon refugi per resguardar-se de la calor sufocant que fa a fora. De tota manera, creiem que el preu d'entrada és un xic excessiu pel que és la visita.


En una visita a Istanbul, tampoc hi pot faltar una passejada pel carrer Istiklal Caddesi des de plaça Taksim, com hem dit, és la part nova de la ciutat i la més europea.


No us podeu perdre la vida nocturna que es respira a peus de la torre Galata, és típic el “botellón” a la zona i nosaltres, com no podia ser d'altra manera, ens vam engrescar en posar-ho en pràctica.


Perdre's pel Gran Bazar, ple de ceràmica, catifes, joies, pells.... un lloc on segur que sense voler-ho hi ha compra assegurada... tot i el regateig us hem de dir que és car. Es pot comprar molt millor de preu a qualsevol altra banda d’Istanbul que no al mític Gran Bazar.


Antigament, el Gran Bazar era com una altra ciutat dins Istanbul, fins i tot, a banda de botigues, hi havia bancs, cafès (actualment també n'hi ha), banys, mesquites... ja ho diem, una ciutat paral•lela.

Per un altre lloc on també val la pena deixar-se caure és pel Bazar de les espècies, on a banda d'espècies també s'hi troben els típics dolços turcs i les tan bones baklaves, pasta de full amb mel i fruïts secs... són tremendes.

   

I ja per acabar de rematar la visita es pot fer un creuer pel Bòsfor i així gaudir de l'espectacular paisatge d’Istanbul. Hi ha un munt de creuers a tots els preus, en funció de la durada. Alguns inclouen el dinar, d'altres fan parades a algun barri de la part asiàtica. I, una altra alternativa molt més econòmica és agafar el ferry local que travessa el Bòsfor per anar de la part europea a la part asiàtica.

Istanbul de nit tampoc decepciona. Entre la Santa Sofia i la Mesquita Blava hi ha una font d’aigua i a la nit s’hi afegeixen els llums de colors... és molt bonic.


Al voltant del Bòsfor es converteix en un mercat al carrer, que nosaltres a casa interpretaríem com el “top manta” però no és. Senzillament, les botigues tanquen i el carrer s’omple. La vida al carrer existeix, i tant hi és present de dia com de nit.


Istanbul és d’aquelles ciutats en les quals hi estaries una setmana i no pararies de descobrir-ne racons i tradicions.

A Istanbul hi ha molta vida, els bars estan plens d’autòctons, de curiosos, de turistes, de tota mena de gent... llegint, observant, prenent un çay (te turc), cafè turc... Istanbul és això, una presa de contacte amb la gent que hi viu.

Tothom ens havia recomanat anar a un Hammam però no ho hem fet, els preus ens han semblat excessius... el que sí que hem fet és fumar “xixa” (nargille com diuen ells). Entre la parada de tramvia de la universitat i del Gran Bazar està atapeït de teteries, només cal aixecar la vista, fixar-se en on hi ha un cementiri i deixar-se guiar per l’olfacte, al fons, segur que hi ha una teteria.

Ephesus, una altra relíquia de Turquia!!

Efes són les ruïnes romanes amb més bon estat de conservació del Mediterrani Oriental.

Antigament Efes va ser una important ciutat comercial i de culte a Cibeles, la deesa de la fertilitat, i posteriorment deesa de la caça i la lluna per influència Jònica, i com a conseqüència també van cambiar-li el nom passant a dir-se Artemisa. En honor seu es va crear un temple, que va passar a formar part del continent asiàtic en èpoques romanes, i va ser aleshores quan Artemisa va passar a dir-se Diana i així Efes es va convertir en la capital d'Àsia Menor, la qual va arribar a tenir 250.000 habitants.
Tal i com vam fer amb la visita a Hierápolis, us recomanaríem que visitéssiu Efes a la tarda vespre, ja no només per evitar les hores puntes de calor, sinó per evitar la gran aglomeració de turistes que s'hi concentra durant el matí. I tal i com ja es recomana a moltes guies, nosaltres ens reiterarem dient que el millor és començar la visita per la Güney Kapisi (porta sur) i així recórrer els 3km de ruïnes fins a l'entrada principal, de baixada.

Com a punts forts de visita, nosaltres destacaríem la porta d'Heracles, amb les vistes del carrer principal Kuretler i de taló de fons la biblioteca Celcus, impressionant aquesta.
 
També és destacable el gran teatre, amb una capacitat de 25.000 espectadors; l'Odeó, un petit teatre on es feien actes de celebració musicals; i el carrer del port, amb paviment de marbre i de vista de fons al gran teatre.
Amb l'entrada no s'inclou la visita a les cases adosades, la qual no podem recomanar-vos perquè nosaltres no vam visitar, però sembla ser que s'hi conserven uns mosaics amb un molt bon estat de conservació, segurament val la pena de veure.

Hem agafat de base Selçuk per poder visitar les ruïnes d'Efes, que es troben a 2,5 km del centre, de Selçuk, i és ben fàcil anar-hi amb dolmus, ja que en surten cada 5 min des de la Otogar, l'altra opció és anar-hi caminant, amb uns 30-40 min s'hi arriba.

Aixafats per la calor que cau a la costa Egea, ens n'hem anat al hostel a banyar-nos a la piscina i ha sigut aquí on hem trobat els primers catalans del viatge, en  Joan i la Marta, una parella de Barcelona i Molins de Rei, respectivament. Amb ells hem sopat i hem passat una gran vetllada acompanyats d'una Efes i a qui desitgem una bona estada per la Capadòcia, estem segurs que els encantarà.
La nostra estada per aquesta banda del país continua l'endemà amb la descoberta del poble de muntanya de Sirince, situat entre horts i dedicat, en bona part, a l'elaboració del vi de fruites. Hem tingut el gust de tastar el vi de móra i el de cirera. N'hi ha per tots els gustos i colors, fins i tot de meló. Però serem sincers, no ens ha agradat en absolut. Nosaltres ens quedem amb la tradició vinícola de tota la vida, la del raïm.
A Selçuk hi hem estat dos nits i ens hem allotjat al hostel Atilla's Getaway, 100% recomanable.
Així doncs, donem per finalitzada la nostra estada arreu del país abans d'explorar-ne una de les ciutats més conegudes, Istambul, d'es d'on estem escrivint aquest post. 

Amb les presses del viatge, l'endemà no vam poder-nos despedir d'en Joan i la Marta, nois, si ens llegiu, ens faria il·lusió que ens contactéssiu via e-mail, el trobareu al nostre perfil. ;-)!!