Hem llogat un cotxe i ens desplaçat fins a Córdoba.
Com tot, avui dia és una ciutat prou moderna, però és al casc antic on val la pena anar si es disposa de poc temps per visitar. Actualment, Córdoba, és un gran referent cultural a Europa, amb un dels barris històrics més extensos del món i declarat, també, Patrimoni de la Humanitat per la Unesco. La ciutat presenta diferents zones, una part més moderna i nova i l'altra és el barri del Zoco, on trobem la Mesquita.
Tot són carrerons estrets, on gairebé no hi passa ni un cotxe, pel seu tamany. Ara bé, això no és problema, no hem vist cap carrer que sigui només peatonal. Els cotxes passen per tot arreu, però respectant als peatons. Les cases són baixes i blanques, els carrers adoquinats... a "grosso modo" semblaria que us estiguéssim descrivint el barri d'Albaicín de Granada, però no, és molt diferent.
Aquesta part de Córdoba no sembla ser tant un poble, sinó que ja sembla formar part de la ciutat i, està molt arreglada. Les cases tenen els portals oberts i a l'interior un atri, que és on a l'estiu hi ha desenes de geranis penjats a les parets. Segur que molts de vosaltres n'haureu vist alguna foto una vegada... Aquí, per exemple, us deixem una foto de la calleja de las flores amb la mesquita de fons.
I, parlem de la Mesquita. És visita obligada si es visita aquesta ciutat, igual que ho ha estat l'Alhambra a Granada. La Mesquita de Córdoba és un dels monuments més importants i coneguts arreu del món de l'arquitectura hispano- musulmana. Va ser la més gran del món. I dins seu s'hi troba la Catedral Cordobesa, per això hi ha qui l'anomena La Mesquita Catedral de Córdoba. 
A Córdoba hem dinat al restaurant- cortijo La Vidua, recomable també. Està molt a prop de la "Judería". La veritat és que ens hem atipat com "bardaixos". 
El que ens ha fotut la guitza de la diada ha estat la pluja i és que ni amb paraigua ens n'hem pogut salvar... la verge santa, n'ha caigut una que feia temps que no n'havíem vist d'igual. Hem acabat xops com ànecs. Sort que ha estat quan ja marxàvem...
L'Alhambra val molt la pena i de seguida t'hi passen les hores, ara, prepareu-vos perquè de caminar no us en podeu cansar. Vam comprar les entrades a través d'Internet, uns 2 mesos abans, doncs si haguéssim esperat a comprar-les insitu no ho haguéssim aconseguit. Deu ser que al haver estat una de les candidates per a les 7 meravelles del globus està saturada de visites. No és d'estranyar.
A Granada també ens hem deixat perdre pel barri d'Albaicín, que al igual que l'Alhambra ha estat declarat Patrimoni de la Humanitat per la Unesco. És xulo perquè a una banda del riu Darro hi ha l'Alhambra i a l'altra banda l'Albaicín i Sacromonte i, el paisatge de fons per ambdues parts és Sierra Nevada. Espectacular!
Ens comencem a endinsar pels carrers de la Medina per arribar al nostre Riad i poder descarregar l’equipatge.
De camí al Riad ja us podem explicar la primera anècdota. Aquest tram de la Medina ens diuen que està tancat… tancat? Què passa? Doncs que s’està rodant una peli… ajajajaja… Molt bé, per ser “guiris” ens obren pas i passem pel mig del què és l’escenari de la peli…
Un cop descarregat l’equipatge anem a voltar pels zocos. Els zocos estan distribuïts en funció del ram al qual es dediquen. Hi ha el zoco tèxtil, el zoco de la pell, el zoco del ferro…. Els zocos són impressionants. Tots ells abarrotats de botiguetes amb uns colors vius que no deixen passar res desapercebut… t’ho compraries tot, però tant regatejar cansa… i, acabes per no comprar res.
A la tarda hem passejat per fora dels zocos més artesanals i turístics, a la zona de Rmila, al nord-oest de la plaça de Dejmmaa-el-Fna, fins arribar a la zona emurrallada, a la porta de Bab Doukkala, pel camí ens trobem els mercats de menjar, botigues ambulants de peix, de carn, de fruita… no tant com el centre dels zocos més turístics sinó de primera necessitat. 
La Highway One, la carretera que hem fet, està molt ben conservada, tot i que cal anar amb molt de compte perquè té unes curves molt tancades. També és aquí al Big Sur on hi ha la colònia de lleons marins més gran de Califòrnia.
De tota manera, us deixem penjades algunes de les fotos del Big Sur, ja que una imatge val més que mil paraules i la veritat és que poca cosa en podem explicar, simplement, disfruteu del que hi veieu. 
Hem arribat al Lombard Street, un dels carrers amb més pendent que per poder-la reduir la van redissenyar amb forma de S. Un dels punts de la ciutat amb més afluència turística.
Anem fins al Pier 33 per pujar al barco que ens portarà fins a "La Roca", 
El barri xino és un dels considerats més bonics fora de la Xina i jo ho corroboro. Ens va encantar. Res a veure amb el barri xino de Nova York. De fet ens hi vam passejar de dia, de nit... i us diré més, cada dia hi anàvem a petar.
Per dins de la ciutat hi passa el 49 Mile Drive, una scenic drive, que recórrer els lloc més bonics de San Francisco. En vam fer un tros l'últim dia i ens vam quedar amb les ganes d'acabar-la, però el rellotge deia que era hora de marxar direcció Monterey.
Així és que.... bye bye San Francisco!!!!!! 