dijous, 31 de desembre de 2009

Córdoba- la Mesquita

Hem llogat un cotxe i ens desplaçat fins a Córdoba.
Com tot, avui dia és una ciutat prou moderna, però és al casc antic on val la pena anar si es disposa de poc temps per visitar. Actualment, Córdoba, és un gran referent cultural a Europa, amb un dels barris històrics més extensos del món i declarat, també, Patrimoni de la Humanitat per la Unesco. La ciutat presenta diferents zones, una part més moderna i nova i l'altra és el barri del Zoco, on trobem la Mesquita.
Tot són carrerons estrets, on gairebé no hi passa ni un cotxe, pel seu tamany. Ara bé, això no és problema, no hem vist cap carrer que sigui només peatonal. Els cotxes passen per tot arreu, però respectant als peatons. Les cases són baixes i blanques, els carrers adoquinats... a "grosso modo" semblaria que us estiguéssim descrivint el barri d'Albaicín de Granada, però no, és molt diferent.
Aquesta part de Córdoba no sembla ser tant un poble, sinó que ja sembla formar part de la ciutat i, està molt arreglada. Les cases tenen els portals oberts i a l'interior un atri, que és on a l'estiu hi ha desenes de geranis penjats a les parets. Segur que molts de vosaltres n'haureu vist alguna foto una vegada... Aquí, per exemple, us deixem una foto de la calleja de las flores amb la mesquita de fons.
I, parlem de la Mesquita. És visita obligada si es visita aquesta ciutat, igual que ho ha estat l'Alhambra a Granada. La Mesquita de Córdoba és un dels monuments més importants i coneguts arreu del món de l'arquitectura hispano- musulmana. Va ser la més gran del món. I dins seu s'hi troba la Catedral Cordobesa, per això hi ha qui l'anomena La Mesquita Catedral de Córdoba.
A Córdoba hem dinat al restaurant- cortijo La Vidua, recomable també. Està molt a prop de la "Judería". La veritat és que ens hem atipat com "bardaixos".
El que ens ha fotut la guitza de la diada ha estat la pluja i és que ni amb paraigua ens n'hem pogut salvar... la verge santa, n'ha caigut una que feia temps que no n'havíem vist d'igual. Hem acabat xops com ànecs. Sort que ha estat quan ja marxàvem...

dimecres, 30 de desembre de 2009

Granada- l'Alhambra i Albaicín

Granada... sí! Per fi ens n'anem a Andalusia. En un inici només volíem fer una sortida de 3 dies però al final ens hi vam animar i la sortida de 3 dies es va convertir en 7 dies de viatge. Amb 7 dies hem tingut temps de visitar Granada, Córdoba i alguns pobles de las Alpujarras.
L'Alhambra val molt la pena i de seguida t'hi passen les hores, ara, prepareu-vos perquè de caminar no us en podeu cansar. Vam comprar les entrades a través d'Internet, uns 2 mesos abans, doncs si haguéssim esperat a comprar-les insitu no ho haguéssim aconseguit. Deu ser que al haver estat una de les candidates per a les 7 meravelles del globus està saturada de visites. No és d'estranyar.A Granada també ens hem deixat perdre pel barri d'Albaicín, que al igual que l'Alhambra ha estat declarat Patrimoni de la Humanitat per la Unesco. És xulo perquè a una banda del riu Darro hi ha l'Alhambra i a l'altra banda l'Albaicín i Sacromonte i, el paisatge de fons per ambdues parts és Sierra Nevada. Espectacular!
Només amb l'Alhambra i l'Albaicín ja es poden veure les restes dels vestigis culturals del període islàmic a tot Granada. L'Albaicín es caracteritza perquè totes les cases són blanques, els carrers adoquinats i més que un barri de Granada, sembla un poble totalment diferent.

Vistes de l'Albaicín des de l'Alhambra

Des d'aquí us recomanem la visita al mirador de St. Nicolás, des d'on les vistes de l'Alhambra amb la Sierra Nevada de fons són espectaculars.
I, ja per últim, ens queda parlar del Sacromonte, el barri més gitano de Granada, amb tots els respectes. En plena muntanya, caminets de sorra i amb unes infrastructures que semblen de la prehistòria, amb habitatges que són coves cavades dins la muntanya.
És un barri bastant bohemi i replet de "tablaos flamencos". Des de dalt al Sacromonte les vistes a l'Alhambra no es poden descriure, s'han de veure.
Pel que fa a la gastronomia, qui no sap, ja, que a Andalusia demanes una canya o una copa de vi i de regal t'hi va la tapa? Però quan parlem de tapa no ens referim a un plat amb olivetes, no.... a vegades et sorprenen amb entrepans de "chorizillo"... si vols t'atipes! Doncs bé, això és el que hem fet sempre per menjar, excepte el dia 1 de gener que ens els vam gastar. Vam sopar al restaurant Carmen Mirador de Aixa, a l'Albaicín. Totalment recomanable i amb una llista de 35 plats a la carta exquisits. Un dels carrers més concorreguts per fer tapeo és la calle Navas, tot i que pel meu criteri un pèl saturat de gent, potser perquè a les guies en parla i està de moda, però si us deixeu perdre per la ciutat trobareu d'altres bars de tapeo molt millors que els que us podeu trobar en aquest carrer.

diumenge, 22 de novembre de 2009

Post final del viatge, fins aviat Marroc...

Amb 2 dies es té temps just per visitar la ciutat de Marraqueix. Tens temps de visitar part de la medina i els seus zocos. Al cap i a la fi, tota aquesta zona acaba essent igual. També hem tingut temps de visitar les tombes... i de vorejar, per fora, la mesquita més gran i més maca de Marraqueix, també hem tingut temps de passejar-nos per la plaça Dejmmaa-el-Fna de dia i fer-nos fotos amb els monos... mirar-nos les serps de lluny i quedar-nos sorpresos de com els encantadors les agafen com si fossin éssers sense vida... també ens hem passejat per la plaça de nit, que res a veure té amb la plaça de dia. Altres zones que ens quedat pendents de veure i també són de gran importància són els Jardins Majorelles (els jardins del dissenyador Yves Saint-Laurent), i els Jardins de la Menara.

Menjars típics que hem probat:
-TAJINE (la tajine pot ser de moltes coses, nosaltres l’hem provat de pavo amb llimona i olives. Seria com un estofat que cuinen en unes olles típiques de ceràmica)
- CUS-CUS (el cus-cus també pot ser de moltes coses, només és bo tenir en compte que a la nit és força indigest)
- PASTILLA (la pastilla també pot ser de diversos gustos, nosaltres l’hem provat de pollastre i ametlla. És com un pa de pasta de full, amb regust de canyella i farcit d’una barreja de pollastre i ametlles).
A banda d’aquests plats més típics, la cuina és molt semblant a la nostra, ja que et pots menjar una amanida sense problemes, brotxetes de pollastre, pavo o vedella…. Això sí, tot cuinat amb moltes espècies. Si no es vol menjar en un restaurant es pot menjar a les parades del zoco, normalment és sopa de cus-cus amb un raig d’oli, llet i espècies, acompanyat d’un pa semblant a una crêpe però bastant més gruixut. Aquest pa és molt típic per esmorzar.

On ens hem allotjat?
Ens hem allotjat al Riad Equity Point. Molt recomanable tant pel preu, pel servei com per la seva ubicació.

Curiositats marroquines:
- Alerta quan et tornin el canvi, s’equivoquen sovint…. Potser ho fan expressament?
- El preu de sortida sempre el pots regatejar fins a un terç o la meitat i després, ja depèn d’un mateix de la paciència que tingui per seguir-ho fent i de la voluntat del venedor, es nota de seguida quan té interès o no.
- Et demanen diners per tot. No te n’adones que ja tens un mono al cap i després et reclamen 200 dirhams (20€)… que nosaltres no vam pagar…
- Les mesquites només estan obertes pels musulmans, per la resta de gent està prohibida l’entrada.
- Totes les cases tenen terrats. Si teniu l’oportunitat de visitar el país, veureu com des del terrat es veuen tots els teulats amb les seves antenes parabòliques i el minaret de fons.
- A la medina s’hi està de collons, fresc, a la que surts d’allà fot una calda sufocant.

Què podem comprar-hi?
Hi podem comprar de tot, des de babutxes de pell d’infinitat de colors, fins a làmpades de bronze, mocadors, plata, bosses, ceràmica, espècies, te, pastes típiques...

Moneda
Abans de marxar el dubte era si canviar moneda abans de sortir o un cop arribat allà. Al final vam realitzar el canvi aquí i ens el van fer a 1 euro = 10,092 dirhams. Vam preguntar si a la tornada ens agafarien els dirhams i quin canvi ens farien, a l’arribada ens podien fer el canvi a 12’40 dirhams = 1 euro. (Ja sabem que els bancs de tontos no en tenen un pèl). L’avantatge de fer el canvi abans de marxar és que al arribar vam poder agafar el bus de l’aeroport fins el centre de Marraqueix sense tenir de realitzar canvi de moneda prèviament.

De totes formes a la medina hi ha vàries caixes de canvi a les quals el feien aprox. 1 euro = 11,15 dirhams i 11,70 dirhams = 1 euro. Com que ens van sobrar alguns dirhams la pròxima vegada que visitem Marraqueix provarem de fer el canvi allà mateix, a veure si és cert el canvi que diuen que fan o hi ha alguna mena de taxa que no està anunciada... o també fa falta regatejar... jejeje.

Una curiositat, pel que vam veure la moneda habitual és el dirham i no solen demanar euros, però a un comerciant li vam realitzar la compra amb dirhams i ens va tornar com a canvi 2 euros. Al Riad que havíem realitzat una paga i senyal, via internet d’un 10%, vam realitzar el pagament final en metàllic amb euros i no ens van posar cap problema. Al propi allotjament també van canviar moneda a l’altra parella amb la que anàvem.

Marraqueix ens ha deixat un molt bon regust de boca i estem convençuts que en breu hi tornarem!!

dissabte, 21 de novembre de 2009

De visita a les Tombes Sadites i al Zoco de Pell

L’endemà al matí hem tornat a passejar per la Medina, hem aprofitat per fer algunes compres, és bastant irresistible. I hem anat a visitar les tombes sadites, datades del s.XVI de l'època del gran sultà sadita Ahmed al-Mansur.
 

Hem dinat a la plaça, una pastilla de pollastre i ametlles i una tajine de vedella. Ha estat després de dinar quan ens hem arribat a la mesquita Koutoubia, un dels edificis emblemàtics de la ciutat, que té un minaret que domini el paisatge de Marraqueix. De fet no podia ser d’altra manera ja que la mesquita és el principal centre de culte de la ciutat, a més d’una de les estructures més antigues de Marraqueix. Els no musulmans no hi poden accedir, igual que a la resta de mesquites del Marroc, però l’exterior és impressionant.
 

Quan vam haver vorejat la mesquita i, per variar, tirar-hi les fotos de rigor, ens vam encaminar, altra vegada, a la medina. Vam aprofitar per comprar pastes típiques, d’aquestes que fan amb mel i fruïts secs, bàsicament ametlles... per algú potser un pèl enfalagoses, pel nostre criteri boníssimes!


Ens hem parat a fer un cafè, al Cafe Arabe, molt preparat pel turisme i a preus d’aquí, això sí, el local molt cuidat, però un cafè costa 20 dirhams, és a dir 2 euros.
 
D’aquí hem tornat a reprendre el nostre camí de descobridors de la Medina. Ens hem topat amb un autòcton que de primeres ens ha dit si ens interessaria anar al zoco de la pell i visitar una pelleteria. Per què no? Anem-hi, vinga! (de bon principi ens ha deixat molt clar que ell no era cap guia i per tant no ens cobraria per acompanyar-nos, de totes formes pensàvem donar-li una propina pel trajecte). Sabíem que estava una mica lluny d’allà on érem i una mica enrevessat de trobar i tenint en compte que el viatge el fèiem amb una altra parella i 3 criatures, i justament ens esperaven al Riad, hem trobat adient deixar-nos ajudar per arribar-hi. Hi hem arribat i, tal com havíem llegit a la guia, ens han ofert unes branques de menta per posar-nos sota el nas i, així, evitar sentir la fortor que desprèn el tractament de la pell. Ens han explicat quin és el procés que fan servir des de que maten a l’animal fins que tenen el producte acabat. Ens trobem en un pati ple de pous i el primer que fan és deixar la pell amb remull, en un dels pous, per treure’n les restes de sang, tot seguit ho posen en un pou on hi ha calç viva, per si hi ha restes de carn que es descomposi, després a un altre amb excrements de colom i un dels últims passos és posar-ho amb remull amb escorça de roure, per estovar-la i que quedi d’un tacte fi i finalment ho deixen assecar.
 
Un cop sec, amb un ganivet tipus aixada en rasquen les restes de brutícia que hi han quedat i aleshores ja està a punt per treballar-la. També ens expliquen que el poble berber només té dret a treballar la pell dels dromedaris i les vaques; mentre que els “àrabs” treballen les cabres, ovelles, etc. Aquesta distribució, segons ens indica el guia, és per evitar els conflictes entre famílies. Bé, ara ve la petita enganxada amb aquesta gent que la sap més llarga que “Matussalem”. Al finalitzar la visita ens han portat en un petit garatge on hi havia el producte final per comprar, si volíem, és clar. Teníem molt clar que no compraríem res, per tant, adéu-siau i moltes gràcies. En sortint ens esperava el senyor que ens ha fet la visita i el que molt amablement s’ha ofert a acompanyar-nos fins a aquella zona, sense un duro a canvi. Ens disposem a donar-li diners al noi que ens ha acompanyat, per agrair-li d’haver-nos indicat com arribar-hi. Ens diu que a ell no li hem de donar res, però sí a l’altra. Doncs l’altra ens diu que la visita són 100 dirhams. Què? No havíem quedat que la visita era totalment gratuïta? Ens neguem rotundament a pagar-li aquests 10€ que ens demana per una visita de 15 minuts i ens diu que esborrem les fotos... així és que no tenim fotos, però el que compta és el record, no? Tornem al Riad i ens dirigim a la plaça. Sopem a les paradetes que s’hi munten a la nit, molt típic.

 


No té res a veure amb com és de dia i com és de nit. A la nit desapareixen els encantadors de serps, els domadors de monos... i s’hi munten parades de menjar: peix fregit, amanides, cus-cus, tajine, broxetes... a part van passant carros amb les típiques pastes marroquines, que són bones perquè sí.

També hi ha unes altres parades on hi pots prendre cargols bullits amb espècies. Unes altres, que ja serien les postres, on hi pots prendre un te amb gingebre i uns dolços de gingebre i coco o gingebre sol.
 

S’acaba el dia. Tornem al Riad i diem adéu al Marroc… això s’ha acabat.

divendres, 20 de novembre de 2009

Marxem a Marraqueix!

Marraqueix ens espera… destí exòtic i molt proper a casa, a només 2h30’ de casa nostra, que les companyies low-cost han ajudat a apropar-lo encara més. Aprofitem un cap de setmana fora temporada i anem a conèixer aquest destí que tant de moda s’està posant. Les primeres Impressions Marroquines... Arribem a l’aeroport Menara de Marraqueix. En sortint agafem un bus per 30 dirhams (anada i tornada) que ens porta al mig del bullici, a la plaça Djemmaa-el-Fna.
Ens comencem a endinsar pels carrers de la Medina per arribar al nostre Riad i poder descarregar l’equipatge. De camí al Riad ja us podem explicar la primera anècdota. Aquest tram de la Medina ens diuen que està tancat… tancat? Què passa? Doncs que s’està rodant una peli… ajajajaja… Molt bé, per ser “guiris” ens obren pas i passem pel mig del què és l’escenari de la peli… Un cop descarregat l’equipatge anem a voltar pels zocos. Els zocos estan distribuïts en funció del ram al qual es dediquen. Hi ha el zoco tèxtil, el zoco de la pell, el zoco del ferro…. Els zocos són impressionants. Tots ells abarrotats de botiguetes amb uns colors vius que no deixen passar res desapercebut… t’ho compraries tot, però tant regatejar cansa… i, acabes per no comprar res.
Tot plegat és com una mica caòtic. Els carrers de la Medina són estrets, molts d’ells sense sortida, a vessar de gent, motos pitant constantment, bicis, burros.... i alerta perquè les motos no frenen, però això és l’encant de la ciutat. Un encant medieval que no es deixarà de recordar així com així.

Durant el matí hem passejat per la Medina. Hem dinat cus-cus a el restaurant Argana de la plaça i després de dinar hi hem passejat i hem fet un suc de taronja per 3 dirhams, boníssim. A la plaça, Djemmaa-el-Fna, de dia hi ha els encantadors de serps, les dones que et fan tatuatges de henna, els domadors de monos i les parades de fruits secs i taronges.
A la tarda hem passejat per fora dels zocos més artesanals i turístics, a la zona de Rmila, al nord-oest de la plaça de Dejmmaa-el-Fna, fins arribar a la zona emurrallada, a la porta de Bab Doukkala, pel camí ens trobem els mercats de menjar, botigues ambulants de peix, de carn, de fruita… no tant com el centre dels zocos més turístics sinó de primera necessitat.
Al vespre hem anat de nou a la plaça i hem pujat a la Terrassa de Le Grand Balcon du Cafe Glacier a fer un te amb menta. Hem sopat al nostre Riad, un sopar típic marroquí: arròs amb espècies i tajine de pavo amb llimona i olives.
 

dimarts, 1 de setembre de 2009

Costa Oest EEUU, la ruta

MAPA DEL VIATGE I ITINERARI

Ver Costa oest EEUU en un mapa más grande

- LA COSTA OEST DELS EEUU, 14 DIES EN RUTA -

DIETARI DEL VIATGE:
15/08/2009. Barcelona - Los Angeles
16/08/2009. Los Angeles - Calico - Laughlin
17/08/2009. Laughlin - Tusayan (Grand Canyon)
18/08/2009. Tusayan - Monument Valley - Antelope - Page - Bryce Canyon
19/08/2009. Bryce Canyon - Capitol Reef - Las Vegas
20/08/2009. Las Vegas
21/08/2009. Las Vegas - Mammoth Lakes - Yosemite
22/08/2009. Yosemite - Mariposa Grove- San Francisco
23/08/2009. San Francisco
24/08/2009. San Francisco (Visita Sausalito i Alcatraz)
25/08/2009. San Francisco - Monterey - Big Sur- Santa Maria
26/08/2009. Santa Maria - Santa Barbara - Santa Monica
27/08/2009. Los Angeles
28/08/2009. Los Angeles - Barcelona

ELS POSTS. I aquestes són les entrades que hem fet durant la nostra estada a la costa oest:
  • Anem a Laughlin, passant per part de la famosa Ruta 66. Després de parar-nos a la gasolinera Roys, una típica gasolinera de la Ruta 66, no pas a repostar, sinó a comprar algu per beure (la calor és sufocant, aprox. uns 100ºF, o sigui uns 40ºC o més) ens n'anem direcció a Laughlin...
  • Grand Canyon, impressionant!!! Declarat Patrimoni de la Humanitat per la Unesco.
  • Monument Valley i Antelope a la Reserva dels Indis Navajos, Monument Valley és espectacular. Qui no recorda, al veure’n una foto, la peli de Thelma & Louise?
  • De Bryce Canyon a las Vegas passant pel Capitol Reef, Bryce, més que un canyó, és un amfiteatre natural format per l’erosió, que destaca per les seves estructures geològiques, anomenades Hoodoos. Els jocs de colors a la roca produeixen vistes espectaculars.
  • Las Vegas, Quin “desparpajo” de llums i colors…. Mare meva!!! I enmig del no resssssssssssssssss
  • De camí a Yosemite pels Mammoth Lakes..., entrada a Yosemite pel Tioga Pass, a 3000mts d'altura, és un pas de muntanya a les muntanyes de Sierra Nevada de Califòrnia. És acollonant! és brutal, llacs a cada 100m i de cop, ens trobem amb el Half Dome davant dels morros!!!... Declarat Patrimoni de la Humanitat per la Unesco.
  • Yosemite National Park, Realment podem dir que Yosemite National Park ens ha impressionat. Grandíssim parc i on no ens faria res estar-nos-hi una setmaneta.
  • San Francisco, ciutat protagonista de multiples pel·lícules, amb el Golden Gate, el tramvia i els seus carrers costaruts. I què dir de la famosa presó de Alcatraz, "La Roca".
  • Big Sur i Santa Barbara, el Big Sur és una regió poc poblada de la costa central de Califòrnia, on les muntanyes s'eleven bruscament des de l'Oceà Pacífic.
  • Santa Monica i Los Angeles, Santa Mònica amb el famos parc d'atraccions i Los Angeles amb el Rodeo Drive (barri de Pretty Woman), Beverly Hills, el Teatre Kodak (entrega dels Oscar) i Teatre Xino (amb les petjades dels famosos), el Passeig de la Fama i, evidentment, les lletres de Hollywood.
  • Records de l'Oest, reflexions finals de la costa oest dels Estats Units.

Records de l'Oest

Cada racó d'aquest país podria ser una imatge de pel·lícula i més d'una ho és.

Cada vegada que un gira el cap per mirar part del paisatge és una foto i cada foto un record vist a la pantalla. Francament, abans de marxar no ens esperàvem trobar tanta diferència paisatgística entre un estat i altre i, tot i que tenen les seves similituds, també tenen grans diferències. Pots estar conduint durant 7h i no estar cansat de fer-ho. En un sol dia pots passar del desert a alta muntanya. Ho vius tan intensament que és com si, prèviament, ja hi haguéssis estat. Conduir per les carreteres infinitament llargues ja forma part d'aquest viatge i, sens dubte, val molt la pena. No el tornaríem a fer d'una altra manera, en absolut.

Hem vist platja, muntanya, desert, llacs... hem passat fred i calor... ens hem sentit com en Bono i els seus d'U2 grabant un clip al Joshua Tree, ens hem sentit com a Thelma&Louise al Monument Valley, hem recordat anuncis com el de Mapfre observant el Golden Gate a San Francisco i, fins i tot en algun moment, ens hem sentit actors, actrius de Hollywood... què més es pot demanar en un sol viatge? El recorregut ha estat per 4 estats de l'oest: Califòrnia, Utah, Arizona i Nevada. Val a dir que aquest viatge es pot fer per lliure si un vol. Als EUA està replet de motels a cada pas, per tant, no considerem difícil el poder trobar allotjament. Nosaltres, però, vam preferir lligar el tema vol, allotjament i cotxe des d'aquí, ja que vam fer el viatge durant el mes d'agost i és, precisament, quan hi ha més afluència turística. El nivell de vida és més o menys igual que el d'aquí però amb l'avantatge que amb el canvi de moneda, els europeus hi sortim guanyant. Cal tenir en compte com està el canvi de l'euru.

Només ens falta per dir que Estats Units és espectacular!! Un viatge 100% recomanat!

dimecres, 26 d’agost de 2009

Santa Monica i Los Angeles

Què dir de Santa Mònica... a qui no li ve al cap la imatge del parc d'atraccions amb la seva nòria al moll? Doncs bé, a banda del moll, Santa Mònica en sí, no té massa res més a veure. Està dins Los Angeles, abans d'arribar-hi es passa per Malibú Beach i després es troba Venice Beach. Aquestes 3 serien, potser, les 3 zones més turístiques de la costa de los Angeles, moltes de les estrelles cinematogràfiques hi tenen la seva residència, sobretot a Malibú, o sigui que no seria d'estranyar caminar per les rambles de Santa Monica i creuar-nos amb algun d'ells.

A part d'això, Los Angeles en sí no és una ciutat gens segura i no és massa recomanable caminar-hi de nit, és per això que gairebé tot el turisme prefereix quedar-se per una d'aquestes 3 platges, Los Angeles és una ciutat que s'ha de visitar amb cotxe. Ens hi vam passar tot el dia amb el cul enganxat i és que d'una altra manera no crec que es pugui visitar. El transport públic per la ciutat és bastant pèssim... o sigui que, els elements bàsics i necessaris per visitar-la són un cotxe, un GPS i paciència.... molta paciència. És bastant caòtica i lletja. Hi ha tràfic a per tot arreu, autopistes a cabassos que passen pel mig de la ciutat i és immensa. A Los Angeles vam visitar el Rodeo Drive (barri de Pretty Woman, replet de botigues cares a banda i banda del carrer), Beverly Hills (on hi ha uns circuits, que nosaltres el vam fer per lliure, on et fan una ruta turística per les cases dels famosos, fins i tot et venen uns mapes marcats amb les cases... pel mòdic preu d'uns 90€. No val la pena, bàsicament perquè tampoc saps si t'estan venent o no la moto), el Teatre Kodak (teatre de l'entrega dels Oscar) i Teatre Xino (és aquí on hi ha les petjades dels famosos), el Passeig de la Fama i, evidentment, ens vam arribar al turó on es troben les lletres de Hollywood. Per tant, podríem resumir en aquestes 4 línies els punts més importants a visitar a Los Angeles.

Rodeo Drive

Beverly Hills

Teatre Kodak

the Hollywood Sign

Teatre Xino
The Walk of Fame
Dir que el Teatre Kodak ens ha decepcionat i molt, no és més que un centre comercial, clar que, tampoc vam visitar l'interior del teatre. Tot això es pot visitar en un dia i per qui disposi de més dies doncs es pot visitar el Universal Studios que hem sentit dir que és molt recomanable, s'hi poden veure molts dels decorats de Hollywood. I, pels més petits, el parc de Disney World.

dimarts, 25 d’agost de 2009

Big Sur i Santa Barbara

El Big Sur presenta uns paisatges impressionants. Hem fet aquest tros de costa en sortint de San Francisco per dirigir-nos al que serà el nostre últim punt de visita d'aquest viatge, Los Angeles. A Monterey hem agafat el 17 milles drive (una altra scenic drive) que és un tram de carretera de pagament i, si que és cert que és xulo de veure, però ens morim de ràbia d'haver pagat el peatge d'entrada que ens han fet pagar. Doncs resulta que amb el que es paga per accedir-hi es mantenen les seves "megasúper" mansions i camps de golf a tocar dels penyasegats.
Sense tenir en compte això, el paisatge, com hem dit, és brutal.

També hem fet parada a Carmel by the Sea. És un poble bastant bohemi i "pijo"... però amb molt d'encant. Diuen que és perquè aquest poble va ser fundat per antics escriptors i artistes amb l'objectiu de crear una comunitat dedicada a l'art. En Clint Eastwood n'ha estat un dels residents. Actualment, però, una de les mostres d'aquest ambient bohemi són les galeries d'art que se'n conserven. Tot i així, naltros, no n'hem vist ni una.... la nostra parada ha estat com una visita de metge. El rellotge marcava pressa, així que, a banda de parar-nos-hi a berenar poca cosa més hi hem fet. Tot seguit, en finalitzar el 17 milles drive hem enganxat amb el Big Sur, un tram ple de penyasegats, amb unes vistes a mar endins, francament, difícils de descriure i d'oblidar. L'escenografia dels paisatges és BRUTAL, d'una bellesa excepcional.

La Highway One, la carretera que hem fet, està molt ben conservada, tot i que cal anar amb molt de compte perquè té unes curves molt tancades. També és aquí al Big Sur on hi ha la colònia de lleons marins més gran de Califòrnia. De tota manera, us deixem penjades algunes de les fotos del Big Sur, ja que una imatge val més que mil paraules i la veritat és que poca cosa en podem explicar, simplement, disfruteu del que hi veieu.
Fem parada per dormir a Santa Maria i l'endemà ens dirigim a Santa Monica, Los Angeles. De camí ens aturem a Santa Barbara per esmorzar i passejar pel poble i el moll. De pel·lícula... és tal qual tothom ha vist a sèries de TV tipus Sensación de Vivir... jejejeje.

dilluns, 24 d’agost de 2009

San Francisco

Ens estem a San Francisco un total de 3 nits en un hotelet molt acollidor en ple centre de la "ciutat", sí, ciutat entre cometes perquè gairebé la podríem considerar com un poble. The Mosser, es deia, cal tenir en compte que la majoria d'hotels als Estats Units no inclouen l'esmorzar en el preu de la nit, però aquest t'oferia pel mateix preu un cafè amb llet/te i magdalenes de xocolata. Suficient per matar el cuc i no haver de sortir al carrer ràpid per esmorzar. No hem fet servir, en cap moment, el transport públic, a part del tramvia, evidentment... característic de la ciutat.
A San Francisco hi ha un microclima i durant els mesos d'estiu hi fa fred i quan millor temps hi fa és durant el mes d'octubre i el novembre. Sort d'algunes mànigues llargues que portàvem al cotxe que, una sobre l'altra, van fer l'efecte d'un bon abric. Dels 4 dies que hi vam ser, la ciutat va estar coberta per la boira tots els dies. Suposo que gairebé tothom recorda la imatge del Golden Gate cobert per la boira, doncs nosaltres no vam ser menys .
Hem caminat pels carrers que pugen i baixen sense parar.
Impressionats per l'arquitectura victoriana de les cases. Precioses!
Hem arribat al Lombard Street, un dels carrers amb més pendent que per poder-la reduir la van redissenyar amb forma de S. Un dels punts de la ciutat amb més afluència turística.
Ens hem arribat fins al Fisherman's Wharf. Allà hi hem provat una dels menjars típics, una crema de cranc servida dins d'un panet, sense molla. Prou bo! Molt típic també el peix fregit , a part de ser bo i econòmic!
Cal destacar que és en el Pier 39 on hi ha la colònia de lleons marins, graciosos de veure... no paren de cridar i fan una olor força peculiar. Des del moll es poden observar desenes d'aquests animals que neden molt a prop de la riba o bé es tomben a prendre el sol, en unes bases de fusta que floten a l'aigua. El Pier 39 és un antic moll reformat que representa un poble de pescadors. Malauradament, però, la realitat n'és una altra, avui en dia és un dels centres turístics més grans de la zona, ja sigui pels lleons marins o bé perquè és una zona a rebentar de botigues, restaurants.... Anem fins al Pier 33 per pujar al barco que ens portarà fins a "La Roca", Alcatraz. Visita totalment recomanada. Nosaltres vam comprar els tickets des de casa, ja que en ple mes d'agost la cosa és complicada. Vam preferir agafar l'entrada nocturna perquè així no ens tallava el dia de visita a la ciutat, tenint en compte que per ser una ciutat hi hem estat poquet.
Un altra atracció turística de la ciutat és el Golden Gate. Es pot fer amb bicicleta (de lloguer) o caminant. L'hem fet caminant... i òstia quin fred!!!!!!! Jo només pensava, si això peta i caiem a l'aigua ens morirem glaçats al primer intent de nedar. En fi... coses d'aquelles que et passen pel cap quan no toca. El barri xino és un dels considerats més bonics fora de la Xina i jo ho corroboro. Ens va encantar. Res a veure amb el barri xino de Nova York. De fet ens hi vam passejar de dia, de nit... i us diré més, cada dia hi anàvem a petar. Per dins de la ciutat hi passa el 49 Mile Drive, una scenic drive, que recórrer els lloc més bonics de San Francisco. En vam fer un tros l'últim dia i ens vam quedar amb les ganes d'acabar-la, però el rellotge deia que era hora de marxar direcció Monterey. Així és que.... bye bye San Francisco!!!!!!