divendres, 20 de novembre de 2009

Marxem a Marraqueix!

Marraqueix ens espera… destí exòtic i molt proper a casa, a només 2h30’ de casa nostra, que les companyies low-cost han ajudat a apropar-lo encara més. Aprofitem un cap de setmana fora temporada i anem a conèixer aquest destí que tant de moda s’està posant. Les primeres Impressions Marroquines... Arribem a l’aeroport Menara de Marraqueix. En sortint agafem un bus per 30 dirhams (anada i tornada) que ens porta al mig del bullici, a la plaça Djemmaa-el-Fna.
Ens comencem a endinsar pels carrers de la Medina per arribar al nostre Riad i poder descarregar l’equipatge. De camí al Riad ja us podem explicar la primera anècdota. Aquest tram de la Medina ens diuen que està tancat… tancat? Què passa? Doncs que s’està rodant una peli… ajajajaja… Molt bé, per ser “guiris” ens obren pas i passem pel mig del què és l’escenari de la peli… Un cop descarregat l’equipatge anem a voltar pels zocos. Els zocos estan distribuïts en funció del ram al qual es dediquen. Hi ha el zoco tèxtil, el zoco de la pell, el zoco del ferro…. Els zocos són impressionants. Tots ells abarrotats de botiguetes amb uns colors vius que no deixen passar res desapercebut… t’ho compraries tot, però tant regatejar cansa… i, acabes per no comprar res.
Tot plegat és com una mica caòtic. Els carrers de la Medina són estrets, molts d’ells sense sortida, a vessar de gent, motos pitant constantment, bicis, burros.... i alerta perquè les motos no frenen, però això és l’encant de la ciutat. Un encant medieval que no es deixarà de recordar així com així.

Durant el matí hem passejat per la Medina. Hem dinat cus-cus a el restaurant Argana de la plaça i després de dinar hi hem passejat i hem fet un suc de taronja per 3 dirhams, boníssim. A la plaça, Djemmaa-el-Fna, de dia hi ha els encantadors de serps, les dones que et fan tatuatges de henna, els domadors de monos i les parades de fruits secs i taronges.
A la tarda hem passejat per fora dels zocos més artesanals i turístics, a la zona de Rmila, al nord-oest de la plaça de Dejmmaa-el-Fna, fins arribar a la zona emurrallada, a la porta de Bab Doukkala, pel camí ens trobem els mercats de menjar, botigues ambulants de peix, de carn, de fruita… no tant com el centre dels zocos més turístics sinó de primera necessitat.
Al vespre hem anat de nou a la plaça i hem pujat a la Terrassa de Le Grand Balcon du Cafe Glacier a fer un te amb menta. Hem sopat al nostre Riad, un sopar típic marroquí: arròs amb espècies i tajine de pavo amb llimona i olives.
 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada