PARÍS, la cité de l'amour

Hem passat el cap de setmana Paris a “La cité de l’amour”, d’ella en diuen que és una de les ciutats més romàntiques del planeta i de les més boniques d’Europa. Com sempre hi haurà gustos per tot, però després dels anys, i tenir la oportunitat de repetir destí, si que englobem París al grup de ciutats més boniques que hem visitat a Europa.

El cap de setmana ha estat exprimit fins a la última gota. No hem parat de caminar i caminar i caminar... ja que hem decidit prescindir del metro al màxim possible i deixar-nos perdre pels carrers de la gran capital francesa.

Doncs bé, arribats a París amb un vol d'easyjet, hem anat directes a buscar l'allotjament, el bus de l’aeroport ens ha deixat a l’Òpera i d’aquí hem agafat el metro per anar directes al nostre hotel que queda just davant de la parada de Lanmark Caulaincourt. Ens hem allotjat a l'Hotel Roma Sacré Coeur. Excel·lent ubicació, en ple Montmartre, per nosaltres un dels barris més encantadors de París.

El temps ens ha deixat fer bastant el que teníem previst, tret de la boira i d'un xim-xim diari que no ens ha deixat en tots els dies, però no hi ha hagut precipitacions notòries.

El primer dia a París ens hem arribat fins a Montmartre per passejar per la plaça dels pintors i visitar el Sacré Coeur, immillorables les vistes.
Des del Sacré Coeur ens hem arribat a Nôtre-Dame, passant pel Centre Pompidou i l’Hôtel de Ville. El Centre Pompidou ens ha deixat bocabadats de nou, la façana d'aquest museu és particular, tant que tot i haver estat a París abans no hem volgut deixar perdre la oportunitat de deixar-nos perdre per la zona, i també ens hem encantat rient davant de la pista de gel de l’Hôtel de la Ville.
Del Centre Pompidou ens hem arribat fins a l'església de Nôtre-Dame, aquesta vegada l'hem vist sense bastida, i és impressionant. Poder entrar-hi ens ha ajudat a refer-nos una mica del fred.
Tot seguit hem continuat passejant per la riba sud del Sena. Per la part nord del Barri Llatí hem vist una zona perfecte de carrerons i restaurants per arribar-nos-hi a sopar aquest mateix vespre, de totes maneres hem continuat la nostre passejada fins al museu Louvre, per veure la piràmide que s’ha fet famosa amb el llibre de Dan Brown, el Codi da Vinci.
Un cop se’ns ha fet fosc hem fet mitja volta cap a la zona de restaurants que havíem vist abans. Per sopar hem pogut menjar-nos una bona sopa de ceba, molt típica de la cuina francesa. Un cop acabats de sopar hem agafat al metro fins a l’hotel per agafar forces per l’endemà.
Hem sortit de Montmartre en direcció a la zona de Beleville per passejar pel costat del Canal St. Martin fins a la Plaça de la República. Els diumenges són idonis per passejar per aquesta zona del Canal i descobrir els seus racons, podríem dir que s'està posant branché (de moda).
Després ens hem dirigit  a la zona de Marais, a Pletzl, famosa pels seus falafels i menjar Kosher (menjar jueu), una zona de vianants molt comercial, repleta de bars-restaurants i boutiques,en aquesta zona hi conviu una gran quantitat de comunitat gai i jueva de la ciutat.




Després de dinar ens hem arribat fins a la Plaça de la Bastille per poder veure l’edifici de l’Opéra Bastille, tot passant per la Plaça des Vosges amb els seus claustres de pedra, els músics de carrer i les galeries d’art. Hem fet parada al Pavillon de l’Arsenal  per tal de poder veure diferents projectes de planificació urbanística de la ciutat de Paris, del passat i del futur, (coses d'arquitectes ;-) ) en aquest cas hi havia l’exposició i maquetes de la futura central de transports de la ciutat que reformarà per complet el centre. Un cop finalitzada la visita i ja tornats a entrar en calor hem passejat per la tranquil·la Île de St. Louis i pel Barri Llatí fins al Panteó. A l’Île de St. Louis es diu que s'hi poden menjar els millors gelats de la ciutat, sense colorants ni conservants, els de la Maison Berthillon.
   
Baixant per la Rue Mouffetard, hem pogut degustar, al Chez Nicos, una de les més famoses crêpes de París i hem seguit direcció a la Tour Eiffel passant pel barri de Montparnasse. Un cop a la Tour Eiffel, que ja era fosc i amb tota la il·luminació a tope, ens hem arribat fins a Trocadero, just al costat de Palais de Chaillot per agafar el metro i tornar cap a Montmartre.
Abans, però, hem parat per travessar el Barri de Pigalle i poder veure el Moulin Rouge, una altra atracció turísticia de la ciutat, la visita ha estat des de fora, és clar, ja que els preus de l’espectacle amb sopar piquen i força força (de 90 a 150€ per persona), i el budget el tenim ajustat.
Hem acabat amb un sopar a la plaça dels pintors de Montmartre per refer-nos d’aquest dia. París, també rep el sobrenom de “cité de la lumière”, i és perquè va ser la primera ciutat en il·luminar edificis històrics, la qual cosa va captar l’atenció de molts ciutadans d’arreu del món.

El dilluns va ser el nostre últim dia a la capital francesa, vam passejar des de l’Arc de Triomf baixant pels Champs Elysées fins a la Plaça de la Madeleine, on hem provat els “macarons” (unes galetes típiques amb melmelada i que les fan pagar a preu d’or). Fins que hem hagut d'anar a recollir les maletes a l’hotel i tornar al centre per agafar el bus que ens portaria a l'aeroport. Però no sense dinar abans, i ho hem fet en un restaurant Indi, situat a molt a prop de l'Òpera i a on hem menjat estupendament.

Consells per a futurs viatgers:
- si teniu el pressupost ajustat i el que voleu és resguardar-vos del fred en un bar podeu demanar un cafè a la barra, per tant sols 1€. Si per contra us asseieu en una taula (ja sigui interior o en una terrassa) i demaneu un cafè amb llet el preu no baixarà dels 4-5€. París és car.
- a la plaça de Montmartre són bastant lladres, suposo que seria el mateix que parlar de la plaça San Marco a Venècia... per tant no ens hauríem d'estranyar si per un cafè et fan pagar 6€.

Curiositat:
Tots els restaurants disposen de terrasses, sinó tots la majoria. Moltes d'aquestes terrasses estan sota cobert i algunes fins i tot amb estructures metàl•liques. En elles es pot fumar. No ho acabem d'entendre massa ja que gairebé és com si haguessin ampliat l'entrada als restaurants i fos una zona fumadors dins el local.

Què hem menjat i no ens voldríem perdre en properes ocasions?
- Hem menjat crêpes, no us podeu perdre els de la Rue Mouffetard, tremendos i molt generosos.
- No podeu deixar de menjar un gelat, ja hem citat que els millors de la ciutat els podeu trobar a la Maison Berthillon de l'île St. Louis, però nosaltres ens l'hem menjat a Montmartre (sí, sí, hem tirat la casa per la finestra, el que no hem fet ha estat tirar les postals a correus. ;-))

Despeses:
- Vol: com hem dit vam volar amb easyjet, ens va costar 40€ per persona (taxes incloses).
- L'allotjament: Ens hem allotjat a l'Hotel Roma Sacré Coeur. Excel•lent ubicació, en ple Montmartre, però un pèl car qualitat preu. Cal dir que París no és, precisament, una ciutat barata, i bastant difícil és trobar un hotel a un bon preu. Aquesta vegada hem fet ús d'un val regal, un Smartbox regalat a la Txell pel seu aniversari, el qual consistia en un cap de setmana a París en hotels per passar 1, 2 o 3 nits, nosaltres vam escollir la opció de fer-hi dos nits amb esmorzar inclòs. (Però el preu que marcava a les habitacions, si no recordem malament, era de 90€ per habitació).

Fi d'any 2010 a Cadaqués...

Aquest fi d'any vam decidir passar-lo a Cadaqués, i així disfrutar d'uns dies de relax i aprofitar per desperdir-nos-hi de l'any.


Cadaqués, el poble més oriental del Principat de Catalunya, situat a la costa de llevant del Cap de Creus, a l'Alt Empordà, és conegut arreu pel seu lligam amb Pablo Picasso i Salvador Dalí.
 
 
Nosaltres hem disfrutat aquests 4 dies fantàstics en un paratge de mar immillorable. El temps ens ha deixat fer de les nostres i hem disfrutat de llargues estones de lectura davant la platja.

Hem caminat pel camí de ronda i hem tornat a Cadaqués quan ja es feia de fosc, per admirar aquest místic poble del nord-est de Catalunya.

La benvinguda al nou any ho hem celebrat anant a l'Aplec del Sol Ixent al Far del Cap de Creus.
 

Des d'allà, hem pogut veure el naixement del primer dia de l'any del Principat amb una ballada de sardanes, amb música de cobla i xocolatada popular per veure sortir els primers raigs de sol del país. Francament, molt bonic, i una forma diferent de començar el nou any.
 
 

Una altra activitat que es dur a terme el primer dia de l'any és el primer bany de l'any. Nosaltres ens hi haguéssim animat a no ser pel fred que hi feia.

També hem aprofitat per visitar el Cap de Creus i la població de Port de la Selva.

On dormir? A l'Hostalet de Cadaqués, un hostal recomanable, obert recentment i ben situat, amb unes habitacions molt correctes per passar-hi uns dies.

On menjar? Al restaurant Casa Anita, ubicat davant l'Hostalet de Cadaqués, nosaltres hi vam anar aconsellats per uns bons amics i, la veritat, l'experiència fantàstica. Un restaurant on no disposen de carta, sinó el que et canta en "Juanito", segons els productes frescos dels quals disposa aquell dia. Molt recomanables: uns entrants de torradetes amb anxoves i uns espàrrecs verds, i de segon unes gambes vermelles i un peix a compartir (dorada, llobarro, llenguado, turbot, etc.) segons les vostres preferències, tot acompanyat amb un bon vi blanc, i per acabar probar qualsevol de les postres casolanes: crema catalana, gelat de mascarpone amb figues o mató amb poma, i finalment passar a Anita Nit a fer els cafès (estil Ferran Adrià, ;-)) i unes copes. Tot amb la simpatia del sr. Juanito i un servei en general molt correcte. És aconsellable reservar en temporada alta, 972 25 84 71.

On fer una copa? Al Café Tropical, ubicat al carrer Miquel Rosset, la part alta del carrer Rosset es troba la gran part de l'ambient nocturn de Cadaqués.

On fer un cafè? Entre molts cafès amb encant, és recomenable passar pel Cafe de la Havana.