Trobada de "Blocaires"

Gràcies al bloc hem conegut altres viatgers amb qui hem pogut contactar al llarg del seu períple viatger arreu del món. Avui ha estat un plaer poder compartir amb ells un dinar a Barcelona.

Gràcies Eva i Aleix, Mireia i Marc i Eva i Raul. Ha estat una llàstima que en en Pau i la Moni, finalment, no hagin pogut venir, però com que tenim el pressentiment que aquesta no serà la última trobada, esperem que a la pròxima podem coincidir-hi tots.

Moltes Gràcies família!!!

Reflexions post-new zealand

Nova Zelanda és un país de contrastos, tants, que un no acaba de ser conscient de tot el que hi veu, almenys a naltros ens ha passat una mica això. I és després que hem anat recordant moments, llocs, paisatges i situacions que ens han convençut que Nova Zelanda és espectacular, de moment podríem dir que un dels millors viatges que hem fotut.

Com ens va dir un Asturià, Nova Zelanda és com un parc temàtic, on pots fer-hi de tot si disposes de molts calés, i per tant pots arribar-te a gastar un munt de diners si no tanques l'aixeta. De totes maneres, es pot disfrutar d'aquest país sense pagar ni un duro disfrutant dels seus grans paisatges i grans caminades que ofereix, i no són poques, llàstima de la manca de temps.

A Nova Zelanda hem vist foques, pingüins, dofins i lleons marins en el seu hàbitat natural, hem anat amb lanxa ràpida, hem fet una guerra de neu, hem anat amb helicòpter i ens hem posat uns grampons per caminar en un glaciar, hem fet una nova versió de bungy de 160 m, hem quedat xops com ànecs per culpa de la pluja, ens ha nevat i pedregat, hem vist el sol brillar quan més ho desitjàvem, hem vist l'arc iris més en aquest viatge que en tota la nostra vida, hem disfrutat del vi kiwi i hem menjat els famosos musclus verds... podríem no parar de citar un munt de coses que fa que aquest país sigui, per ara, únic al món, almenys per nosaltres.
És un país que et captiva amb els seus paisatges i en el qual no tenim cap dubte que al llarg de la nostra vida viatgera haurem de tornar-hi.

El que més ens ha agradat és:

- la caminada al Tongariro Alpine Crossing,
- Rotorua amb la seva zona geotermal,
- el paratge que envolta el llac Tekapo,
- sense pensar-nos-ho la zona de Fiordland,
- ens ha fascinat poder veure com els pingüins arribaven a la platja, a l'extrem sud de la illa sud,
- els Catlins, per l'absoluta tranquilitat que s'hi respira,
- el dia que vam enganxar al Franz Josef i poder disfrutar un munt del Heli-Hike,
- els musclus verds de Havelock,
- fer el salt més increïble del món!,
- el menjar japonès de Christchurch i recomanem fermament el Mum's 24,
- Christchurch, una ciutat on viuríem sense pensar-nos-ho,
- trobar-nos lavabos públics a tot arreu, no nets, sí netíssims.


El que menys:

- trobar-nos tancats els 2 restaurants que ens havíen recomanat
- la rentadora fastigosa del càmping de Fairlie
- que el temps no ens deixés acabar de fer el Tongariro Alpine Crossing
- i que aquest tampoc ens permetés fer visita al Milford Sound
- que per la neu se'ns enganxés la furgo al voral de la carretera, a la Milford Highway
- perdre els nervis el 3r dia perquè havíem perdut la càmera de fotos
- haver de pagar càmpings a diari perquè el fred no ens deixava fer acampada lliure
- no poder-nos banyar amb els dofins, tot i tenir-ho pagat, pel temporal de mar, amb onades de fins a 6 m.
- despertar-nos per culpa d'una rèplica del gran terratrèmol que hi va haver a Christchurch abans de la nostra arribada.

On hem dormit?

Durant 19 dies hem dormit en una campervan que hem llogat a la companyia Maui, i amb aquesta hem dormit a càmpings, la majoria de la cadena Top10, totalment recomanables, amb un promig de 35NZD nit (la plaça per la furgo i les 2 persones). A Auckland hem dormit a l'hotel All Seasons per 67,50NZD l'habitació doble i nit, i a Christchurch hem dormir a l'hotel So per 89NZD l'habitació doble i nit.

Què hem fet?

- Hem anat amb helicòpter pel Franz Josef Glacier, hem contractat el HeliHike. El HeliHike combina un vol escènic al voltant del glaciar, amb una caminada guiada per entremig de les coves de gel, pinacles i seracs verges.
- Hem fet un creuer pels fiords del Doubtful Sound, excursió que té una durada d'un dia sencer. Hi ha 2 companyies que fan aquest creuer, nosaltres hem agafat la barata i és la única que no et porta fins a mar obert.
- Hem saltat al Nevis Arc, diuen que el més alt del món.
- Hem agafat taxis aqüàtics a l'Abel Tasman per tal de poder-hi fer un tram d'un dels trekkings més famosos del país. Hi ha un munt de companyies de taxis aqüàtics, cal estar alerta amb les ofertes i/o el tram que es vulgui fer per tal de decidir quin és la més idònia per nosaltres.
- Hem visitat la zona termal de Wai-O-Tapu
- Hem fet la turistada al MITAI Maori Village, sopar hangi i espectacle típic maorí
- Hem travessat de la illa nord a la illa sud amb la companyia Interislander, travessant així l'estret de Cook.

Pàgines d'interés per al dia a dia al país, sobretot a l'hivern:

- si vols saber l'estat de les carreteres clica la Roadwatch
- per conèixer les previsions del temps, clica la Metservice

Ja tenim la ruta i mapa penjats, clica aquí si vols veure-ho.
I si voleu mirar les fotos també les tenim penjades:

Illa Nord


Illa Sud


En definitiva només podem dir que ha estat un plaer!
See you soon New Zealand!

El famós salt a Queenstown

Vam prometre que penjaríem el nostre.. aquí el teniu!!!
No ens cansarem de repetir sempre el mateix, és increïble i ho recomanem a tothom!!!


Nevis Arc- World's Highest Swing from Txell i Xavi on Vimeo.

ENTRADES RELACIONADES:

Nova Zelanda, la ruta

MAPA DEL VIATGE I ITINERARI

Mostra Nova Zelanda en un mapa més gran

- NOVA ZELANDA, 22 DIES EN RUTA - 
DIETARI DEL VIATGE:
North Island
04/09/2010. Barcelona - Londres - Los Angeles
05/09/2010. Los Angeles - Auckland
06/09/2010. Auckland - Devonport - Auckland
07/09/2010. Auckland - Thames - Hot Water Beach - Cathedral Cave - Coromandel - Auckland
08/09/2010. Auckland - Rotorua
09/09/2010. Rotorua - Taupo - Turangi
10/09/2010. Turangi - Whakapapa Village - Ohakune
11/09/2010. Ohakune - Tongariro National Park - Pipiriki - Wellington
South Island
12/09/2010. Wellington - Picton - Havelock - Motueka
13/09/2010. Motueka - Abel Tasman - Murchison - Westport
14/09/2010. Westport - Punakaiki - Franz Josef
15/09/2010. Franz Josef - Fox Glacier
16/09/2010. Fox Glacier - Arrotown - Queenstown
17/09/2010. Queenstown (Nevis Arc)
18/09/2010. Queesntown - Te Anau
19/09/2010. Te Anau - Doubtful Sound - Invercargill
20/09/2010. Invercargill - The Catlins - Dunedin
21/09/2010. Dunedin - Moeraki - Tekapo Lake - Fairlie
22/09/2010. Fairlie - Akaroa - Christchurch
23/09/2010. Christchurch
24/09/2010. Christchurch - Auckland - Hong Kong
25/09/2010. Hong Kong - Londres - Barcelona

ELS POSTS. I aquestes són les entrades que hem fet durant la nostra estada a Nova Zelanda:
  • Auckland i la Península de Coromandel, contemplar l'Skyline d'Auckland des de Devonport i remullar-nos els peus a la Hot Water Beach a la Península de Coromandel...
  • Rotorua i terra de maoris, Rotorua al centre de la illa Nord és terra de maoris i una zona geotermal per excel·lència, Wai-O-Tapu i Orakei Koraki, són una de les principals zones geotermals.
  • Tongariro National Park. El Tongariro és un dels parcs més impressionants de Nova Zelanda. Està format per 3 volcans actius: el Mont Tongariro (1967mts), el Mont Ngauruhoe (2287mts) i el Ruaupehu (2787mts). Declarat Patrimoni de la Humanitat per la Unesco.
  • Tongariro Alpine Crossing, és considera una de les millors caminades d'un sol dia arreu del món, és una travessia que passa per sobre terreny volcànic del Mt. Tongariro i el Mt. Ngauruhoe. Famós per la filmació de la Trilogia del Senyor del Anells, concretament les terres de Mordor.  
  • Marlborough Sound i Abel Tasman, la nostra entrada a la illa sud, on hem provat els famosos musclos verds de Havelock i hem realitzat un tram de la ruta de l’Abel Tasman Coast Track, un dels parcs nacionals més visitats del país. 
  • The West Coast i els seus glaciars, aquí hem agafat l’helicòpter, hem vist el Mont Cook, anomenat Aoraki amb maori, el Mont Tasman i hem aterrat sobre la glacera del Franz Josef, on hem estat caminant, una de les millors experiències fins al moment. Zona declarada Patrimoni de la Humanitat per la Unesco.
  • la KIWERA, la nostra casa amb rodes ,  aquí fem un post dedicat a la nostra súper mega casa ambulant.
  • 100% Risk, 100% Queenstown, 100% New Zealand!!. Queenstown és la capital del món dels esports d'aventura i el passat 7 de juny i després de fer-ne 30 ens van regalar el bungy més increïble del món, The World’s Highest Swing.
  • Més Queenstown i entrada a Fiordland, per acabar de rematar hem provat amb el jetboating, concretament amb el Shotover Jet que passa pels rocosos canyons del riu Shotover. I hem posat direcció a Te Anau per visitar el Fiorland!!
  • Doubtful Sound, poder visitar els fiords, malgrat el mal temps. Declarat Patrimoni de la Humanitat per la Unesco.
  • Els Catlins i els pingüins d'ulls grocs, poder veure els pingüins d'ulls grocs en el seu hàbitat natural és espectacular, això ho hem pogut fer des de Nugget Point.
  • Costa Est, de Dunedin a Akaroa, de la costa ens endinsem fins a la zona al Llac Tekapo, on hem gaurdit  d'unes vistes espectaculars al Mont Cook. Akaroa és un poblet preciós, on hem intentat banyar-nos amb dofins... 
  • Christchurch és una ciutat tranquil•la i amb un aire força anglès, és maca i de totes les que hem anat veient és a la que no ens faria res quedar-nos-hi a viure.
  • El famós salt a Queenstown, aquí us deixem el vídeo del nostre salt a Queenstown!!!!
  • Reflexions post-new zealand, una vegada tornats a casa...
  • Nova Zelanda - illa nord i Nova Zelanda - illa sud, en aquests enllaços podeu veure les fotos del nostre viatge a Nova Zelanda.

EL VÍDEO. Us deixem la reedició del vídeo del salt a Queenstown, 140 metres!!!!
 

Christchurch

Christchurch serà la nostra porta de sortida de Nova Zelanda i ens hi passarem l’últim dia i mig que ens queda. Ahir ja vam visitar el centre de la ciutat, i avui hi acabarem de fer el dia per agafar el vol de tornada.

Christchurch és una ciutat tranquil•la i amb un aire força anglès, és maca i de totes les que hem anat veient és a la que no ens faria res quedar-nos-hi a viure. Hem passejat per la plaça de la catedral, seguint el riu Avon i veient els seus gondolers, hem continuat fins als jardins botànics i als vespres hem anat a fer el toc per la zona de Sol Square i la Poplar Lane, etc.
A Christchurch hem menjat en un japonès, molt recomanable per aquells que hi vulgueu venir, es diu Mum’s 24 i els plats servits són prou contundents. També hem provat la cuina Birmana al restaurant The Bodhi Tree i en el qual es necessita reserva prèvia perquè sempre està a tutti pleni, potser pel fet que la Lonely Planet el recomana? A saber, però el que us podem dir és que els 2 són boníssims i els 2 són recomanats a la Lonely.

A més a més a Christchurch hem quedat per dinar amb en Francesc Balagué de la Ruta Baobab. En Francesc ja porta uns 6-7 mesos viatjant pel món i encara n’hi queden uns 6 més per conèixer Austràlia i el sud-est Asiàtic. Amb ell hem dinat a un altre japonès i hem passat una molt bona tarda compartint experiències i visitant els jardins botànics, hem acabat fent unes birres al Dux de Lux, amb unes cerveses d’elaboració pròpia molt bones.
I aquest ja és l’últim post d’aquest increïble viatge.
A la tornada farem una entrada post vacances amb tot el que ens ha agradat i el que no.

Ens veiem a la pròxima aventura, on serà?
De moment, d’aquí un mes farem una escapada de cap de setmana a París, fins aleshores gràcies per seguir-nos i per tots els comentaris que ens heu anat deixant, quan s’és lluny de casa fa molta il•lusió!!

Costa Est, de Dunedin a Akaroa

Per variar ens vam despertar a Dunedin i encara nevava. Encara estàvem força al sud i ens quedava un bon tros per arribar a Christchurch, el punt i final d'aquest viatge. Així és que sense encantar-nos ens posem en marxa per la costa est, la Península d'Otago, aquesta coneguda pels famosos pingüins d'ulls grocs, els quals es poden visitar en granges, i els "albatros" que ronden per la platja. Com que nosaltres ja havíem estat de sort el dia anterior a Catlins no vam parar-nos a cap granja per veure pingüins, molt millor veure'ls en el seu hàbitat natural, però sí que vam veure "albatros" i que grans!

Vam continuar pujant per la costa fins a Moeraki, parada interessant per veure les Moeraki Bulders, unes pedres rodones al mig de la platja, que semblen boles de billar de tant rodones com són. Si més no, a part de trobar-se en un paratge bonic, són molt curioses de veure.
Volíem anar a dinar a un restaurant del mateix poble que ens havien recomanat, el "The Fleur's", la típica caseta de pescadors, però estava tancat per descans setmanal, així és que ràpidament vam trobar una alternativa i ens vam parar a fer un mos al "The Moeraki Tavern", també prou bo. 
Havíem de continuar en direcció al nord i teníem dues opcions: o bé seguir per la costa o bé desviar-nos cap a l'interior per veure, encara que de lluny, el Mont Cook amb 3.755m d'alçada i el més alt de tot australasia. Així és que vam decidir anar per l'interior, aprofitant que ens feia un dia espectacular, sense gairebé núvols i sol. Ja ho veieu, en aquest país passem ràpidament de neu a sol.

Ens parem al Llac Tekapo per fer una caminada al voltant del llac i visitar una de les esglésies més famoses de la zona. És molt típic venir-se a casar aquí, i és que l'església no es pot trobar enmig d'un millor paratge que el que es troba.... amb unes vistes espectaculars al Mont Cook i davant al llac. Mireu les fotos.
Ens parem a dormir a Fairlie i l'endemà seguim de camí cap a Akaroa, a la Península de Banks, on teníem pensat fer l'activitat de nedar amb els dofins. Bé, al no haver-hi prous places disponibles, només en quedava una, havíem decidit que la faria en Xavi. Al arribar a Akaroa, un poblet preciós, ens ha encantat, envoltat de muntanyes nevades i just al mar... amb un aire francès encantador, no ens ha semblat que fes mal temps.
Hem anat al port, a la guixeta de la companyia que es dedica a fer aquestes sortides de nedar amb els dofins i ohhhhh! ens l'han cancel•lat per haver-hi onades de 5-6 metres.

I finalment, després de passar tot el dia per aquest bonic poblet de costa, vam arribar a Christchurch, on estarem els 2 últims dies del viatge.

Els Catlins i els pingüins d'ulls grocs

El dia d'ahir va ser dedicat a fer la ruta pels Catlins, la carretera escènica Southern Scnenic Route (SH92).

No sabíem si podríem fer-la degut a la nevada, malgrat a Ivercargill ens havien dit que estava tancada, nosaltres no ens volíem quedar tant amples, sense provar-ho, i hi vam anar. Surtosament, la carretera ja l'havien netejat i estava practicable per conduir-hi i vam poder fer tota la ruta que teníem prevista.
Ens vam passar tot el dia sencer recorrent aquesta ruta escènica i és que val la pena anar-se parant als diferents punts. Nosaltres vam començar pel far de Waipapa Point, on una mica més i el vent ens envia a l'Antàrtida directes... llàstima que no ho va fer.

Al següent punt imprescindible on vam parar, va ser a Curio Bay, per bavejar davant el bosc d'arbres fossilitzats en plena mar.
De camí vam parar al Niagara Falls Cafè, cafè ubicat en una antiga escola, prèvia visita i totalment recomanada a les cascades del Niagara ;-).
Seguidament, i amb moltes ganes de veure lleons marins vam parar-nos a Surat Bay... però amb les mateixes ganes que teníem de veure'ls vam tornar a marxar.... ni rastre d'un.
I finalment vam arribar al punt clau dels Catlins, a Nugget Point amb el seu far... el lloc és totalment bucòlic. El camí per arribar-hi sembla un camí penjat enmig de l'oceà.
I des d'aquí no podíem marxar sense abans parar a Roaring Point, un punt d'observació a 10min de l'aparcament del Nugget Point. Des d'on es poden veure els pingüins d'ulls grocs, i tot i que nosaltres no ens pensàvem veure'n ni un, vam tenir sorpresa. Va ser molt xulo, hi has d'anar al matí a primera hora quan surten o al vespre quan arriben, per ser concrets 2h abans que aquest es pongui el sol. Nosaltres hi vam anar al vespre i en vam veure 7. Un d'ells dins el cau, un amagatall entre matolls del penya-segat, dos d'ells ja havien arribat a la platja i estaven tot tranquils i en vam veure quatre més que van anar arribant. Són molt tranquils i molt graciosos. A tots dos ens va encantar poder-los veure en el seu hàbitat natural. Si no ho haguéssim aconseguit, hauríem anat a alguna de les reserves que hi ha a la Península d'Otago per poder-los veure, ja que aquests pingüins d'ulls grocs només viuen a Nova Zelanda.
Aquests pingüins són molt tímids i ningú s'hi pot acostar. Bàsicament perquè no marxin de les platges on estan acostumats a viure ja que si se'ls destorba hi ha el risc que marxin d'aquella platja.

Doubtful Sound

Avui, ens hem despertat, un dia més, amb un ambient gèlid i totalment nevat, portem uns dies de nevar i nevar.

Doncs aquest matí, ens hem dirigit de Te Anau fins a Manapouri per tal de fer la visita al fiord de Doubtful Sound, tres vegades més llarg que el Milford, el més famós.

Abans d'arribar travesses amb barca el llac Manapouri i després un tram en autobus fins al fiord de Doubtful Sound, el trajecte del qual vam tenir de parar el bus per posar cadenes....
Només us diem que és impressionant, aquí us deixem algunes fotos.
Després de la visita al Doubtful avui passem nit a Invercargill per demà poder visitar els Catlins, sorpresa!, per variar al arribar al extrem sud de la illa sud ens han indicat, al càmping, que la carretera dels Catlins està tallada per les fortes nevades dels últims dies i que feia anys que no els havia nevat tant. Vaja, que tindrem de passar per l’interior, de totes formes esperarem a demà al matí a veure l’estat de les carreteres.

Més Queenstown i entrada a Fiordland

Avui quan ens hem despertat hem estat a punt de tornar-nos a tirar, però hem decidit canviar d’activitat i hem provat amb el jetboating, concretament amb el famós Shotover Jet, el qual durant 30 minuts passa pels rocosos canyons del riu Shotover. És considerat un dels més exitants pel fet de fer girs de 360º al mig del canyó i, bàsicament, perquè és la única companyia de jetboating autoritzada per practicar tal activitat dins els canyons del riu Shotover. Ha estat molt xulo, però en absolut res comparable amb el salt d’ahir. De totes formes ho recomanem, ara, si algú s’hi decideix que s’abrigui fort, amb les velocitats que s’agafa ... fot un fred que pela... però fred de veritat!!!


Un cop hem acabat l’activitat hem fet camí cap a Te Anau, destí bàsic de Fiorland per visitar els fiords de la zona. El més famós i visitat, i també el més assequible, econòmicament parlant, és el Milford Sound. Portem tota la setmana fotent un seguiment exhaustiu del temps de la zona i la carretera d’accés al fiord està tallada per la neu i les esllavissades que aquesta ha ocasionat. Massa bé anàvem, que hem pogut fer TOT el que volíem i el temps ens ha respectat bastant, no ens podem queixar... per tant, era d’esperar que alguna cosa no aniria bé i ens hem hagut de despedir del Milford amb el cor petit, però hem decidit conèixer el Doubtful Sound, del qual diuen que és millor i més gran que el Milford. Aquests fiords no són tant massificats turísticament, però són més cars de visitar. El perquè és senzill. És totalment impossible accedir-hi pel teu compte. Per arribar-hi s’ha de creuar un llac, el qual hi ha companyies que s’hi dediquen. Després del llac hi ha un tram de carretera, d’uns 20km, que fas amb unes companyies de busos, i finalment arribes al fiord on agafes un creuer per navegar-hi durant 3 hores. El post de demà, serà dedicat a aquests fiords!!



Com que ens quedava l’espina del Milford hem agafat la Kiwera i ens n’hem anat a fer un tram de carretera, fins on ens ha estat possible. Una carretera espectacular, uns paisatges increïbles i difícils de poder mostrar amb fotografies.... guapíssima.

Apa, per vosaltres va aquesta bola de neu!!!


100% RISK, 100% QUEENSTOWN, 100% NEW ZEALAND!!

El dia 7 de juny i després de fer-ne 30 em van regalar el bungy més increïble del món, The World’s Highest Swing.

Doncs avui, dia 17 de setembre, tot i que al despertar-nos el dia no ens ha pintat massa bé perquè a Queenstown no està parant de nevar, ha arribat el moment de descarregar el que se’n diu pura adrenalina.

Ens hem tirat en tàndem i abans de mostrar-vos-en les fotos del que ha sigut aquesta caiguda tant brutal, us explicarem de què ha anat la història.

Hem sortit del centre de Queenstown uns quants xalats, inclòs el conductor.... aquí la velocitat màxima i mínima és de 100 km/h per tot tipus de via, a menys que en algun revolt exagerat estigui degudament marcat, la qual cosa no vol dir que sigui d’obligatorietat. Doncs bé, aquí ja ha començat l’aventura.... ens han portat fins a una muntanya, perduda de la mà de Déu i, allà suspès al mig d’un canyó i a 160m d’alçada hi havia una caseta amb tota la parafernàlia muntada i la plataforma del salt. Per arribar-hi, hem hagut de travessar un pont de 70m de llargada, suspès a l’aire... no pas quiet, imagineu-vos un pont d’aquests que es mouen... això ha estat la segona part de l’aventura. I finalment ha arribat la traca final: el SALT!

Una caiguda lliure de 70m i una gronxada final de 300m d’arcada és el que veureu a continuació.

I demà, una nova aventura: Shotover Jet... ;-))))

ENTRADES RELACIONES:
  • El famós salt a Queenstown, en aquest enllaç podeu veure el nostre vídeo del salt en el bungy més alt  del món, The World’s Highest Swing.  

la KIWERA, la nostra casa amb rodes

I bé, després de les sol•licituds, aquí fem un post dedicat a la nostra súper mega casa ambulant.

Primer de tot i molt important són les seves dades personals. El seu nom de pila és “kiwera”, així és com naltros l’hem batejat i ve de la família MAUI rental cars. Les mides: 7,20m de llarg per 3m d’amplada.

Té el volant a la dreta i el canvi és automàtic. Té un rebedor, un bany complet (amb wàter i dutxa), una cuina amb fogons, pica de rentar plats, nevera, microones... i un menjador-llit, que és més llit que menjador perquè tenim el llit muntat permanentment, bàsicament per qüestions de comoditat!
la Kiwera al Franz Josef
passeu... passeu...
conductor 1
condutora 2
rebedor i cuina i bany
sofà llit, àlies zona interactiva
el menjador- cuina
el llit...

Per cert, avui és divendres 17 de setembre, estem a Queenstown i ens hem llevat amb tot el voltant nevat. Ara mateix estem a una xocolateria, "la patagonia", veient com està foten una bona nevada!!!! Intentarem fer el salt aquest matí tot i nevar!!! SALUT!!!