Post final del viatge, fins aviat Marroc...

Amb 2 dies es té temps just per visitar la ciutat de Marraqueix. Tens temps de visitar part de la medina i els seus zocos. Al cap i a la fi, tota aquesta zona acaba essent igual. També hem tingut temps de visitar les tombes... i de vorejar, per fora, la mesquita més gran i més maca de Marraqueix, també hem tingut temps de passejar-nos per la plaça Dejmmaa-el-Fna de dia i fer-nos fotos amb els monos... mirar-nos les serps de lluny i quedar-nos sorpresos de com els encantadors les agafen com si fossin éssers sense vida... també ens hem passejat per la plaça de nit, que res a veure té amb la plaça de dia. Altres zones que ens quedat pendents de veure i també són de gran importància són els Jardins Majorelles (els jardins del dissenyador Yves Saint-Laurent), i els Jardins de la Menara.

Menjars típics que hem probat:
-TAJINE (la tajine pot ser de moltes coses, nosaltres l’hem provat de pavo amb llimona i olives. Seria com un estofat que cuinen en unes olles típiques de ceràmica)
- CUS-CUS (el cus-cus també pot ser de moltes coses, només és bo tenir en compte que a la nit és força indigest)
- PASTILLA (la pastilla també pot ser de diversos gustos, nosaltres l’hem provat de pollastre i ametlla. És com un pa de pasta de full, amb regust de canyella i farcit d’una barreja de pollastre i ametlles).
A banda d’aquests plats més típics, la cuina és molt semblant a la nostra, ja que et pots menjar una amanida sense problemes, brotxetes de pollastre, pavo o vedella…. Això sí, tot cuinat amb moltes espècies. Si no es vol menjar en un restaurant es pot menjar a les parades del zoco, normalment és sopa de cus-cus amb un raig d’oli, llet i espècies, acompanyat d’un pa semblant a una crêpe però bastant més gruixut. Aquest pa és molt típic per esmorzar.

On ens hem allotjat?
Ens hem allotjat al Riad Equity Point. Molt recomanable tant pel preu, pel servei com per la seva ubicació.

Curiositats marroquines:
- Alerta quan et tornin el canvi, s’equivoquen sovint…. Potser ho fan expressament?
- El preu de sortida sempre el pots regatejar fins a un terç o la meitat i després, ja depèn d’un mateix de la paciència que tingui per seguir-ho fent i de la voluntat del venedor, es nota de seguida quan té interès o no.
- Et demanen diners per tot. No te n’adones que ja tens un mono al cap i després et reclamen 200 dirhams (20€)… que nosaltres no vam pagar…
- Les mesquites només estan obertes pels musulmans, per la resta de gent està prohibida l’entrada.
- Totes les cases tenen terrats. Si teniu l’oportunitat de visitar el país, veureu com des del terrat es veuen tots els teulats amb les seves antenes parabòliques i el minaret de fons.
- A la medina s’hi està de collons, fresc, a la que surts d’allà fot una calda sufocant.

Què podem comprar-hi?
Hi podem comprar de tot, des de babutxes de pell d’infinitat de colors, fins a làmpades de bronze, mocadors, plata, bosses, ceràmica, espècies, te, pastes típiques...

Moneda
Abans de marxar el dubte era si canviar moneda abans de sortir o un cop arribat allà. Al final vam realitzar el canvi aquí i ens el van fer a 1 euro = 10,092 dirhams. Vam preguntar si a la tornada ens agafarien els dirhams i quin canvi ens farien, a l’arribada ens podien fer el canvi a 12’40 dirhams = 1 euro. (Ja sabem que els bancs de tontos no en tenen un pèl). L’avantatge de fer el canvi abans de marxar és que al arribar vam poder agafar el bus de l’aeroport fins el centre de Marraqueix sense tenir de realitzar canvi de moneda prèviament.

De totes formes a la medina hi ha vàries caixes de canvi a les quals el feien aprox. 1 euro = 11,15 dirhams i 11,70 dirhams = 1 euro. Com que ens van sobrar alguns dirhams la pròxima vegada que visitem Marraqueix provarem de fer el canvi allà mateix, a veure si és cert el canvi que diuen que fan o hi ha alguna mena de taxa que no està anunciada... o també fa falta regatejar... jejeje.

Una curiositat, pel que vam veure la moneda habitual és el dirham i no solen demanar euros, però a un comerciant li vam realitzar la compra amb dirhams i ens va tornar com a canvi 2 euros. Al Riad que havíem realitzat una paga i senyal, via internet d’un 10%, vam realitzar el pagament final en metàllic amb euros i no ens van posar cap problema. Al propi allotjament també van canviar moneda a l’altra parella amb la que anàvem.

Marraqueix ens ha deixat un molt bon regust de boca i estem convençuts que en breu hi tornarem!!

De visita a les Tombes Sadites i al Zoco de Pell

L’endemà al matí hem tornat a passejar per la Medina, hem aprofitat per fer algunes compres, és bastant irresistible. I hem anat a visitar les tombes sadites, datades del s.XVI de l'època del gran sultà sadita Ahmed al-Mansur.
 

Hem dinat a la plaça, una pastilla de pollastre i ametlles i una tajine de vedella. Ha estat després de dinar quan ens hem arribat a la mesquita Koutoubia, un dels edificis emblemàtics de la ciutat, que té un minaret que domini el paisatge de Marraqueix. De fet no podia ser d’altra manera ja que la mesquita és el principal centre de culte de la ciutat, a més d’una de les estructures més antigues de Marraqueix. Els no musulmans no hi poden accedir, igual que a la resta de mesquites del Marroc, però l’exterior és impressionant.
 

Quan vam haver vorejat la mesquita i, per variar, tirar-hi les fotos de rigor, ens vam encaminar, altra vegada, a la medina. Vam aprofitar per comprar pastes típiques, d’aquestes que fan amb mel i fruïts secs, bàsicament ametlles... per algú potser un pèl enfalagoses, pel nostre criteri boníssimes!


Ens hem parat a fer un cafè, al Cafe Arabe, molt preparat pel turisme i a preus d’aquí, això sí, el local molt cuidat, però un cafè costa 20 dirhams, és a dir 2 euros.
 
D’aquí hem tornat a reprendre el nostre camí de descobridors de la Medina. Ens hem topat amb un autòcton que de primeres ens ha dit si ens interessaria anar al zoco de la pell i visitar una pelleteria. Per què no? Anem-hi, vinga! (de bon principi ens ha deixat molt clar que ell no era cap guia i per tant no ens cobraria per acompanyar-nos, de totes formes pensàvem donar-li una propina pel trajecte). Sabíem que estava una mica lluny d’allà on érem i una mica enrevessat de trobar i tenint en compte que el viatge el fèiem amb una altra parella i 3 criatures, i justament ens esperaven al Riad, hem trobat adient deixar-nos ajudar per arribar-hi. Hi hem arribat i, tal com havíem llegit a la guia, ens han ofert unes branques de menta per posar-nos sota el nas i, així, evitar sentir la fortor que desprèn el tractament de la pell. Ens han explicat quin és el procés que fan servir des de que maten a l’animal fins que tenen el producte acabat. Ens trobem en un pati ple de pous i el primer que fan és deixar la pell amb remull, en un dels pous, per treure’n les restes de sang, tot seguit ho posen en un pou on hi ha calç viva, per si hi ha restes de carn que es descomposi, després a un altre amb excrements de colom i un dels últims passos és posar-ho amb remull amb escorça de roure, per estovar-la i que quedi d’un tacte fi i finalment ho deixen assecar.
 
Un cop sec, amb un ganivet tipus aixada en rasquen les restes de brutícia que hi han quedat i aleshores ja està a punt per treballar-la. També ens expliquen que el poble berber només té dret a treballar la pell dels dromedaris i les vaques; mentre que els “àrabs” treballen les cabres, ovelles, etc. Aquesta distribució, segons ens indica el guia, és per evitar els conflictes entre famílies. Bé, ara ve la petita enganxada amb aquesta gent que la sap més llarga que “Matussalem”. Al finalitzar la visita ens han portat en un petit garatge on hi havia el producte final per comprar, si volíem, és clar. Teníem molt clar que no compraríem res, per tant, adéu-siau i moltes gràcies. En sortint ens esperava el senyor que ens ha fet la visita i el que molt amablement s’ha ofert a acompanyar-nos fins a aquella zona, sense un duro a canvi. Ens disposem a donar-li diners al noi que ens ha acompanyat, per agrair-li d’haver-nos indicat com arribar-hi. Ens diu que a ell no li hem de donar res, però sí a l’altra. Doncs l’altra ens diu que la visita són 100 dirhams. Què? No havíem quedat que la visita era totalment gratuïta? Ens neguem rotundament a pagar-li aquests 10€ que ens demana per una visita de 15 minuts i ens diu que esborrem les fotos... així és que no tenim fotos, però el que compta és el record, no? Tornem al Riad i ens dirigim a la plaça. Sopem a les paradetes que s’hi munten a la nit, molt típic.

 


No té res a veure amb com és de dia i com és de nit. A la nit desapareixen els encantadors de serps, els domadors de monos... i s’hi munten parades de menjar: peix fregit, amanides, cus-cus, tajine, broxetes... a part van passant carros amb les típiques pastes marroquines, que són bones perquè sí.

També hi ha unes altres parades on hi pots prendre cargols bullits amb espècies. Unes altres, que ja serien les postres, on hi pots prendre un te amb gingebre i uns dolços de gingebre i coco o gingebre sol.
 

S’acaba el dia. Tornem al Riad i diem adéu al Marroc… això s’ha acabat.

Marxem a Marraqueix!

Marraqueix ens espera… destí exòtic i molt proper a casa, a només 2h30’ de casa nostra, que les companyies low-cost han ajudat a apropar-lo encara més. Aprofitem un cap de setmana fora temporada i anem a conèixer aquest destí que tant de moda s’està posant. Les primeres Impressions Marroquines... Arribem a l’aeroport Menara de Marraqueix. En sortint agafem un bus per 30 dirhams (anada i tornada) que ens porta al mig del bullici, a la plaça Djemmaa-el-Fna.
Ens comencem a endinsar pels carrers de la Medina per arribar al nostre Riad i poder descarregar l’equipatge. De camí al Riad ja us podem explicar la primera anècdota. Aquest tram de la Medina ens diuen que està tancat… tancat? Què passa? Doncs que s’està rodant una peli… ajajajaja… Molt bé, per ser “guiris” ens obren pas i passem pel mig del què és l’escenari de la peli… Un cop descarregat l’equipatge anem a voltar pels zocos. Els zocos estan distribuïts en funció del ram al qual es dediquen. Hi ha el zoco tèxtil, el zoco de la pell, el zoco del ferro…. Els zocos són impressionants. Tots ells abarrotats de botiguetes amb uns colors vius que no deixen passar res desapercebut… t’ho compraries tot, però tant regatejar cansa… i, acabes per no comprar res.
Tot plegat és com una mica caòtic. Els carrers de la Medina són estrets, molts d’ells sense sortida, a vessar de gent, motos pitant constantment, bicis, burros.... i alerta perquè les motos no frenen, però això és l’encant de la ciutat. Un encant medieval que no es deixarà de recordar així com així.

Durant el matí hem passejat per la Medina. Hem dinat cus-cus a el restaurant Argana de la plaça i després de dinar hi hem passejat i hem fet un suc de taronja per 3 dirhams, boníssim. A la plaça, Djemmaa-el-Fna, de dia hi ha els encantadors de serps, les dones que et fan tatuatges de henna, els domadors de monos i les parades de fruits secs i taronges.
A la tarda hem passejat per fora dels zocos més artesanals i turístics, a la zona de Rmila, al nord-oest de la plaça de Dejmmaa-el-Fna, fins arribar a la zona emurrallada, a la porta de Bab Doukkala, pel camí ens trobem els mercats de menjar, botigues ambulants de peix, de carn, de fruita… no tant com el centre dels zocos més turístics sinó de primera necessitat.
Al vespre hem anat de nou a la plaça i hem pujat a la Terrassa de Le Grand Balcon du Cafe Glacier a fer un te amb menta. Hem sopat al nostre Riad, un sopar típic marroquí: arròs amb espècies i tajine de pavo amb llimona i olives.