dilluns, 31 de desembre de 2012

La nostra arribada de la volta al món!

I sí, per si algú no ho sabia, ja fa un mes i mig que vam arribar a terres catalanes, a casa. Ho fèiem amb un vol de Londres a Barcelona, el passat 16 de novembre, després de 6 dies a la capital anglesa. Esperàvem trobar-hi els pares, però també ens van venir a rebre el germà, tiets, cosins, fillola i amics que feia més de 372 dies que no vèiem!. :p
 
la rebuda a l'aeroport de Barcelona
 
I després de l'arribada, amb pancarta inclosa, tocava posar rumb a Arbúcies, la vila jardí del Montseny, per anar a sopar tots junts, i no podia ser de millor manera que anant a Can Sitra, carn a la brasa i all i oli,  un d'aquells llocs casolans els quals en algun moment del viatge havies pensat en ells. Al final vam acabar bufant espelmes amb els dies del nostre viatge. No es diuen els desitjos que un demana quan bufa les esplemes, però estem convençuts que ens l'endevinaríem! ;-) 
 
l'arribada amb pancarta inclosa i el pastís amb el dies del nostre viatge!
 
Lo bo del cas era que l'endemà repetiríem de Sitra, i és que els amics ens van fer un dinar de benvinguda, uns 50 de colla, entre petits i grans, vam acabar dinant, entre carn a la brasa i pa amb tomàquet, vi, flams, cafès i més! Vam poder explicar alguna que altra anècdota, les poques ganes de tornar que teníem, i sí, conèixer els més petitons que havíen nascut durant la nostra volta al món, l'Eudald i en Marçal, i veure com havien crescut la resta de petits!  

foto de l'arribada a l'aeroport amb els més petits!
 
Les setmanes següents continuarien plenes d'emocions, retrobaments amb els avis i visites a familiars, rialles amb els amics i la trobada de bloggers volta al món a Barcelona!

benvinguda al sopar de bloggers volta al món!!!!
 
I com que avui, sembla ser el dia oficial de calendari per fer un balanç de l'any que s'acaba, tanquem l'any 2012 amb la nostra arribada a l'aeroport, ara mateix, la millor experiència fins al moment!
 
Aquest any hem pogut viure i posar fi a 12 mesos de vivències i emocions intences al voltant del món, no és fàcil, però la sensació de llibertat que ens ha acompanyat al llarg d'aquest any és inexplicable. D'això us en parlarem al proper post, i  ja donarem per tancada la nostra aventura, una aventura que esperem que tingui una segona oportunitat, seguirem somiant!!!
 
US DESITGEM BON ANY 2013!!!

diumenge, 23 de desembre de 2012

"end of the trip" i bones festes!

Us deixem el nostre últim vídeo de la Illa de Pasqua, ja fa uns dies el vam penjar al facebook però per qui no l'hagi vist, us el deixem aquí! Esperem que us agradi!
 
No volíem deixar passar aquesta oportunitat per desitjar-vos a tots, familiars, Katruk's, Xarxones, Motivats, amics, bloggers i a tots els seguidors, MOLT BONES FESTES I BON ANY NOU!!, especialment als pares, avis i familiars més propers, i en especial a les persones que ens han deixat aquest any, les quals trobarem més a faltar en aquestes dates tan senyalades!!

 
Ahir ens vam trobar amb uns amics qui ens demanaven si encara no hem arribat a casa! Sí, teniu raó, per aquest any nou prometem actualitzar el blog amb la nostra arribada a Catalunya, les nostres reflexions post viatge, fotos, vídeos, entre altres!!
 
Sigueu feliços i perseguiu els vostres somnis! 
 
 
ENTRADES RELACIONADES:
 


dimarts, 18 de desembre de 2012

Va de premis: Liebster Blog, Liebster Award i Premios Dardos

Ja fa uns mesos que el nostre blog està essent guardonat per altres blogs amb premis com els Liebster Blog, el Liebster Award i els Premios Dardos, però mentre estàvem de viatge havíem deixat pendent el nostre agraïment a aquests reconeixements. Creiem que ara ja és moment de donar les gràcies a tots els blogaires que ens han guardonat amb aquests premis, i no cal dir que estem contentíssims d'haver-los rebut. El primer premi va ser de la mà d'en Miquel i l'Imma, autors del blog Voltar i Voltar, d'ells vam rebre el nostre premi Liebster Blog. Posteriorment, va ser en Rober i la Leti, autors del blog Mochileando por Asia, que ens van guardonar amb el primer dels premis Liebster Award que vam rebre; el segon el vam rebre de part d'en Jordi i la Tamara, autors del blog El Mundo a Sorbitos. Més recentment n'hem rebut quatre més, però aquests han estat els Premios Dardos, el primer ens el va donar l'Enric i la Cèlia, autors del blog Quaderns de Bitàcola, el segon ens el va donar l'Elisabet, autora del blog Donant un Voltet, el tercer ens el va donar en David i la Laura, autors del blog Equipatge de mà, i justament el primer de desembre ens esperava la sorpresa de rebre'l de la mà de l'Eduard Balsebre, autor de molts blogs, entre ells El Bloc de Viatges. A tots vosaltres, i a tots els nostres lectors, moltíssimes gràcies.
 
Aquests premis són tots ells reconeixements entre bloggers, de manera que és una bona forma d'animar-nos uns als altres a seguir escrivint, en aquest cas, aventures i experiències viatgeres.
 
Ara, però, ens toca a nosaltres fer la feina de nominar altres blogs i donar-los, així, un reconeixent a la feina feta.

Premis Liebster Blog
 
 
Començarem amb el primer dels premis, el Liebster Blog, en aquest cas la dinàmica és la més senzilla i àgil dels tres premis que hem rebut. Aquí us deixem les normes a seguir en cas que rebeu un d’aquests premis:

1r.  Copiar i enganxar el premi al bloc, i enllaçar al blocaire que t'ho va atorgar.
2n.  Nominar als teus 5 blocs favorits, han de tenir menys de 200 seguidors, i deixar un comentari en els seus blocs per fer-los saber que van rebre el guardó.
3r.  Esperar que aquests blocaires passin el guardó a altres 5 blocs.

Així que ara ha arribat el nostre torn, lo més difícil, la nostra elecció!
 
No cal dir que som grans consumidors de blogs de viatges d'arreu del món i de Voltes al Món, però gran part dels blogs els quals tenim de referència han deixat d'actualitzar-se una vegada finalitzades les seves Voltes al Món o en menor mesura, ja que l'objectiu que les va promoure s'ha finalitzat. Així que us deixem cinc blogs de viatges que estan en actiu! 
 
  • Un Cambio de Aires, en Carles i la Sílvia, són una parella catalana, viatgers del món, autors d'aquest Vademècum viatger, i gràcies al seu blog s'ha acabat portar sobrepès a les motxilles! ja podeu llençar la vostra guia de viatge... Fins al moment han viatjat per Àsia i Oceania, però tenen plans de continuar viatjant per Sud Amèrica! Us anirem seguint! :p 
  • Diari de la bona vida, el blog d'en Manel i la Cristina, un dels blogs de viatges amb les fotos més impressionants, i uns viatges envejables, vaja, que nosaltres els tenim a la llista, com Japó, Islàndia, Alaska, Chicago, Hawai...
  • Voltant pel Món, en Joan i l'Èlia, una parella catalana que estan realitzant la seva Volta el Món i ens ho expliquen a través del seu blog! Actualment als seus sis mesos de viatge, però tenen previst viatjar durant 18 mesos.... així que tenim aventures per estona!
  • Pasaporte y Mochila, en David i la Mireia, són també una parella catalana que està realitzant el seu somni, fer la Volta al Món! Amb un disseny del blog espectacular!!! Entreu i feu-hi una ullada!
  •  
  • De Ilusión a Recuerdo, ells són una parella mig madrilenya mig català, la Patricia i en Bruno, amb un blog molt ben escrit, on ens narren els seus espectaculars viatges, a ells els vam conèixer a Filipines i tenim pendent passar a recollir la nostra guia de Xina per Madrid. :p

A tots cinc us animen a participar en el joc del Liebster Award, tot dient 11 coses sobre vosaltres i  contestant a les 11 preguntes que us deixem més avall!
     
Premis Liebster Award


Continuem amb els premis Liebster Award per ser el segon dels premis que hem rebut. A continuació us deixem les normes a seguir en cas de rebre aquest premi:
 
1r.  Escriure 11 coses sobre un mateix.
2n.  Respondre a les 11 preguntes que t'ha fet qui t'ha nominat.
3r.  Seguir la cadena nominant a 11 blocs més, amb la condició que han de tenir menys de 200 seguidors i no es poden rebotar els premis, és a dir, no es pot tornar el premi al mateix blog que t'ha premiat.
4t.  Hauràs d'escriure 11 preguntes pels teus nominats.
5è.  Hauràs d'informar-los de la nominació a través d'un missatge al seu blog
6è.  Has de seguir als blogs que t'ho han concedit i seguir als blogs als quals els hi concedeixes 
 
 
1r.  11 coses sobre nosaltres

Com que hem acabat de fer la nostra Volta al Món i us ho hem explicat a través d'aquest blog, us deixem unes quantes prímicies sobre nosaltres , el nostre blog i curiositats d'aquest any llarg de viatge!

1/ L’instigadora d’aquesta bonica aventura ha estat la Txell, però tots dos l’hem viscut com la millor experiència de les nostres vides.

2/ Retrobaments. Durant el viatge hem coincidit amb un munt de viatgers, però amb en Michael i la Paula hem coincidit  5 vegades! I en 4 països diferents! Ens vam conèixer a l'inici del nostre viatge durant la Volta als Annapurnes a Nepal, pels carrers de Siem Reap a Cambodja, i després per partida doble a Myanmar, a Bagan i a Yangun i la última vegada durant els 5 dies que vam passar a Hong Kong mentre ens treiem els visats per entrar a Xina. See you soon!!!  

3/ Una de les millors experiències d'aquest viatge haver descobert el submarinisme!

4/ Les fòbies. La Txell té pànic a les aranyes, però després de trobar-se’n dues, d’un tamany mai vist, ja està tot superat!

5/ Els postos, altrament dits entrades o escrits, solen passar censura, "ostres, vols dir?", "això no cal...", o "no siguis així, no n'hi ha per tant!", "això no fa falta que ho posis", etc, vaja que moltes vegades el resultat final s'assembla un ou a una castanya. Bé, però aquí no hem descobert la sopa d'all, sabem de molts bloggers que els passa tan del mateix! oi que si?

6/ El fotògraf. En Xavi és el fotògraf oficial del blog, la Txell la redactora de premsa… però no us penseu, sempre hi ha censura a dues bandes. Tot i que, en Xavi ha escrit més d'un i de dos postos... i ha disparat més de 30.000 fotos durant aquest viatge!

7/ El dia a dia del blog ens ha comportat més d'una discussió al llarg d'aquest viatge i fins hi tot algun moment de desesparació per portar el blog molt endarrerit, sobretot després de passar per Xina i Filipines, a Xina perquè no ens podíem connectar a blogger i a Filipines perquè no disposàvem d'internet, petits defectes del paradís... però per sort no va anar a més! :-)

8/ Visites. Durant aquest viatge hem tingut més de 45.000 visites al blog, els últims mesos amb més de 200 visites diàries i haver superat les 6.000 visites mensuals!!! Però el que més gràcia ens fa, com qualsevol viatger, és rebre comentaris al blog, sobretot quan estàs tan lluny de casa, i n'hem rebut més de 500!!! Moltes gràcies a tots!!!

9/ Transports. Durant el viatge hem viatjat en 30 transports diferents, entre ells els tranports col·lectius més usuals: busos, trens i avions, i també no tant usuals com minivans, jeepneys, tren cremallera, trolebus, telefèric i metros, i transports privats com: taxis, ricshaw, tuc-tuc, tricicles, bemos, jeeps 4x4, camions (autoestop) i tricshaw, i amb transports aquàtics: transbordador o ferri, vaixell de passatgers, vaixell mercant, banka, catamarà, canoa, llanxa ràpida, barca de rems, rai de bambú i caiac, i amb transports personals: quad, moto i bici, i fins i tot amb transport animal: elefant i camell.

10/ Animals. Parlant d'animals, ens hem acollonit, i molt, davant una colla de monos emprenyats a Koh Phi Phi, que de monos no en tenien res! Sort d'unes motos que van passar per allà! Des d’aleshores ens foten una por inexplicable els macacos! No els podem veure!

11/ El menjar. En aquest viatge hem descobert que ens encanta el menjar picant, i com més millor, i de fet ara que som a casa no podem deixar de pensar amb la cuina asiàtica! :p

 
2n.  les 11 respostes

(en el nostre cas només respondrem les preguntes que ens han fet en Jordi i la Tamara, del Mundo a Sorbitos, per ser els últims que ens han guardonat! :p )

. Has plorat alguna vegada de l'emoció d'arribar a algun dels llocs visitats?
 
Sí, a algun lloc ens ha caigut la llagrimeta, sobretot quan una cosa ens ha requerit d'esforç, així que les dos coses tenen a veure amb la muntanya. Ens vam emocionar al prinicpi de la nostra Volta al món  fent la Volta als Annapurnes, concretament al Thorung la Pass, al pas de 5.416 metres d'açada i la segona vegada va ser a Bolívia, en el retrobament després d'haver fet el cim del Huayna Potosí de 6.088 metres.
 
 
. Digues una ciutat, regió, país... que t'hagi decepcionat profundament al coneixe'l.

Aquest s'emporta la palma Vietnam, ha estat la nostra gran decepció en aquest viatge.


. Quin és el récord d'hores seguides sense baixar d'un mitjà de transport terrestre? 

Quina mala memòria que tenim! Sí, hem fet trajectes llarguíssims, trens a la Índia i a Xina, encadenaments de transports al sud-est asiàtic, ferris a Filipines, busos a Sud Amèrica, etc.

Hem mirat a les nostres notes de viatge i us podem citar alguns transports maratonians: a la Índia de Jaisalmer a Delhi amb tren van ser un total de 18 hores, a la Xina el trajecte de GuiLin a KunMing va ser de també de 18 hores, ara, el trajecte més dur van ser 9 hores a la carretera sud del Tíbet, de Litang a Kanding, on vam estar xarbotats durant 9 hores dins una minivan, en una autèntica carretera de carros! 

Però el transport terrestre més llarg d'una tirada ha estat a Sud Amèrica i, concretament, a Argentina, possiblement de Iguazú a Buenos Aires que finalment van ser 20 hores seguides de bus. També  de Buenos Aires a Puerto Madryn o de Puerto Madryn a Río Gallegos, un altre tute de 18 a 20 hores. Però, per marató de transports va ser del Cafayate a Puerto Iguazú, sortint del Cafayate a la matinada i arribant al matí del cap d'un dia a Puerto Iguazú, en total van ser unes 30 hores viatjant, tenint en compte les hores perdudes entre busos.

El que si que us podem dir és que som uns experts en mal viure entre aeroports, ports i estacions de busos, ja des del començament del nostre viatge. El nostre primer trajecte de Barcelona-Londres, Londres-Delhi i Delhi-Katmandú, ja se'ns va fer eterna l'espera a Delhi amb el vol que ens havia de deixar a Katmandú.

I per canvi de plans d'última hora, agafar quatre vols seguits per arribar a Puerto Princesa a Palawan! Kuala Lumpur-Singapur, Singapur-Cebú, Cebú-Manila i Manila-Puerto Princesa, vam encadenar tots aquests vols en 24 hores... però això ja us ho explicarem un altre dia!


. El lloc més extrany que has visitat?

Estrany? uff!! el fanatisme que hi ha en conservar els cadàvers en els països ex comunistes. En el nostre cas a Hanoi, vam anar a visitar el cos embalsamat del tio Ho, el mateix passa a Rússia amb en Lenin i a Xina amb el mausoleu de Mao Zedong, que ja no vam visitar!

 
. En algun dels teus destins has tingut realment problemes de comunicació?

Problemes de comunicació? realment a cap destí! Sempre acabes trobant alguna persona que et pot ajudar. Però si entenem comunicació com a internet, a la Xina, impossible entrar al blog i al facebook, ho tenen tot vedat!! grrr....


. Has fet alguna vegada couchsurfing? Si la resposta és no, per què?

Sí, la nostra primera experiència ha estat en aquest viatge. En part per abaratir costos però creiem que és molt més que això, ens ha servit per poder entrar a les cases de gent del país amb ganes de saber de tu i de donar-t'ho tot a canvi de res. Hem realitzat couch a Argentina i Uruguai. Creiem que és una excel·lent manera de conèixer un país! 


. El plat típic que més t'ha fascinat?

A la Txell per descomptat el Pad Thai!!! A en Xavi els noodles acompanyats d'sticky rice i per postres sticky rice mango! :p També ens ha fascinat la cuina de xinesa i indonèsia, sobretot els dumplings!! Ah! i els momos al Nepal! Uff! massa coses...


. Has participat en algun programa de voluntariat internacional? Si és així explica a través de quina organització.
 
Sí, a Bolívia! Era una cosa que ens rondava pel cap, però va ser de casualitat, tot gràcies a l'Uri que estava realitzant un voluntariat a Sucre i ens va convidar a passar per l'Orfanat Tata Juan de Dios i així ho vam fer! Molt recomanable!


. Prefereixes els viatges espontanis o portar una ruta planificada?

Preferim els viatges espontanis, i així tens més facilitat de sorpresa, ja que tens menys prejudicis respecte els lloc que visitaràs! De totes maneres sempre acabes tenint una mini ruta "planificada", habitualment gràcies als blogs d'altres viatgers, o guies, tot i que cada vegada menys...

Així que en aquest viatge només hem tingut una mala jugada per falta de planificació, a Hong Kong vam passar una nit al ras, bé, a les dues de la nit ja no teníem ganes de continuar buscant, i ens vam instal·lar en un internet 24 hores fins que fossin les sis del matí per anar a l'Starbucks a fer un cafè!  

I en quan a transport, només vam patir a la Xina per falta de planificació, que vam tenir de fer un transport nocturn asseguts.... Don't worry be happy!!!


. Has tingut por per la teva vida o t'has sentit insegur en algun dels teus viatges?

Sí, possiblement més de les que volem recordar, però cap de greu, i creiem que més aviat es podria qualificar de pànic a lo desconegut. Sempre han estat pors pròpies, i no ens han amenaçat ni robat mai!

Hem tingut moments d'inseguretat a Senegal, Nepal, Índia i Cambodja. Possiblement en la nostra primera experiència viatgera per lliure al Senegal, vam passar algun moment de por retornant després de sopar, de nit, al nostre allotjament pels carrers a les fosques i sense il·luminació a Ziguinchor (Casamance)!

I durant aquest viatge els moments que hem passat més por han estat en transports nocturns quan arribes a una ciutat que no coneixes i estàs obligat a confiar en el taxista, tuc-tuc o rickshaw que et portarà al teu allotjament. Això ens va passar en la nostra arribada a Nepal, en alguna ciutat a la Índia i sobretot a la nostra arribada a Siem Reap, Cambodja, ja que el tuc-tuc que vam agafar ens va portar per dreceres i camps a través, durant aquells llargs 5 minuts ens vam pensar que ens volia fotre el pal, i finalment, com no, va resultar que feia bé la seva feina, portar-nos pel camí més curt!

Una de les millors coses que un aprèn viatjant és a confiar amb la gent, i que el món està ple de bones persones, malgrat aquestes no són notícia!

 
. Quin ha sigut el país o ciutat que més t'ha sorprès i  que no entrava en els teus plans de ruta incial?

Possiblement Filipines i Myanmar (Birmània), segurament els dos països més verges en quan a infraestructura turística que hem visitat.

Filipines, per disposar d'unes platges i paisatges verges espectaculars, Palawan en general i Port Barton en particular o el nord de El Nido! I, tant Filipines com Myanmar, per la seva gent, però especialment Myanmar pel constrast cultural!

 
3r.  les 11 preguntes que deixem pels nostres nominats 
  1. Quin va ser el vostre primer viatge que recordeu? 
  2. Quin és el vostre racó de món que més us ha agradat? i per què?
  3. Quin és el país que més t'ha decepcionat? i per què?
  4. Quin va ser el vostre primer viatge per lliure? és a dir, sense agència.
  5. Quina és la vostra pitjor experiència viatgera?
  6. Expliqueu-nos una anècdota curiosa d'un dels vostres viatges
  7. Heu fet la Volta al món? Si la resposta és no, teniu plans de portar-ho a terme? i si és si, teniu plans de repetir-ho algun dia?
  8. Quin ha estat l'allotjament més econòmic on heu dormit?  
  9. Quins destins preferiu: platja o muntanya?
  10. Ja teniu pensat el vostre proper viatge?
  11. I quina ciutat, lloc o país us faria molta il·lusió visitar?

 
4t.  i les 11 nominacions
 
I aquí les nostres nominacions als premis Liebster Award.

Així que us deixem uns quants blogs de Voltes al Món, en passat, present i futur! I que a nosaltres ens agraden particularment, que estiguin escrits en català!
 
  • Voltar i voltar, d'en Miquel i l'Imma, encara no han fet la Volta al Món, però ho faran, de moment ens expliquen els seus viatges i la seva passió que és la cultura, són uns referents en la cultura barcelonina!
  • Viatge365, d'en Marc i la Mireia, en part culpables que nosaltres iniciéssim la nostra volta al món!
  • Eva i Aleix, també part dels nostres mentors i ara mateix amb un nou projecte entre mans! :p
  • A l'est per l'oest, una parella de catalans recent tornats de la seva Volta al Món, ella mallorquina i ell del principat, que esperem que acabin d'explicar-nos les seves peripècies, ja sigui via blog o en persona!!
  • Ruta Baobab, del gran Francesc Balagué, també amb una gran volta al món a les seves esquenes! Gran blog i grans fotos, i pròximament el llibre, que ja tenim ganes de llegir-lo!!
  • Descobrint tots els racons, i aquí el futur, blog recent de la Núria i en Ramon, els quals esperem puguin portar a terme el seu somni ben aviat, fer la seva Volta al Món!!!
 
Premis Dardos
 

Les regles dels premis Dardos són una mica diferents als dos anteriors, i les normes són les següents:
 
1r.  S'ha de publicar un post on s'hi inclogui la imatge del premi.
2n.  Esmentar i enllarçar el bloc que t'ha guardonat amb aquest reconeixement.
3r.  Escollir 15 blogs a qui donar aquest reconeixement.
 
Si nominar 11 blogs als premis Liebster Award no ha estat una tasca fàcil, després d'això encara ens en queden 15 per guardonar-los amb els premis Dardos, i cada vegada se'ns fa més difícil, hi ha un munt de blogs de viatges a la xarxa, però potser molts d'ells ja estan tant difosos que preferim otogar premis als petits blogs que tot just ara s'estan donant a conèixer, tot i així ens en sortiran de tots, de repetits, de grans i de petits, de coneguts i de no tant coneguts, se'ns dubte, tots els blogs que corren per la xarxa, siguin com siguin, són mereixedors de rebre aquests reconeixements, així que encara que no els nominem, els animem a seguir endavant amb aquesta bonica feina, la d'escriure perquè gent com nosaltres poguem gaudir de les seves aventures. Com són molt similars als premis Liebster Blog, aprofitem per repetir alguns nominats anteriorment! 
 
Les nostres nominacions als premis Dardos són per:
 
  • Un Cambio de Aires, d'en Carles i la Sílvia, viatgers del món! :p
  • Mochileando por Àsia, en Rober i la Leti, una parella mig espanyola mig italiana ens expliquen les seves peripècies pel continent asiàtic! I que esperem, més aviat que tard, iniciïn la seva aventura Mochileando por Sud Amèrica! :p 
  • Diari de la bona vida, un dels blogs de viatges amb les fotos més impressionants!
  • Voltant pel Món, actualment realitzant la seva Volta el Món!
  • Pasaporte y Mochila, en David i la Mireia, també estan realitzant el seu somni!
  • De Ilusión a Recuerdo, una parella encantadora que ens expliquen els seus viatges a través de la xarxa!
  • The Backcouple, blog d'en Moncho i la Claudia, on ens expliquen la seva volta al món i ara les seves vacances!
  • El Mundo a Sorbitos, on en Jordi i la Tamara ens expliquen les seves aventures per les amèriques! Esperem que ben aviat puguin tornar agafar la seva motxilla i explorar nous continents! 
  • Dirección Mundo, blog de la Volta al Món de l'Anina i la Montse, unes apasionades del submarinisme!!!!!!
  • Dándole la Vuelta, la Marta i en Gerard, també recent tornats de la seva volta al món!
  • Lovely Planet, d'en Javi i la Bibi, un viatgers volta al món i amb molts altres viatges a l'esquena!
  • Tasting the world, de la Marta i l'Isma que actualment fent la seva volta al món!
  • Round the world by Sara y Juanjo, una genial parella, que esperem ben aviat ens puguin explicar més aventures!
  • La Volta dels 25, del periodista Marc Serena que al complir els 25 anys va decidir fer la volta al món per 25 països i entrevistar a 25 joves de 25 anys!
  • Diari del viatger, de la Montserrat i en Marc, on ens expliquen els seus viatges al voltant del món!


FELICITATS ALS GUARDONATS I GRÀCIES PER COMPARTIR AMB NOSALTRES AQUESTS RECONEIXEMENTS!!

PD: per cert, qui s'hagi llegit tot el post ens pensarem un premi!!! ;-)

divendres, 14 de desembre de 2012

Londres, la ciutat de vermell

Londres forma part d'aquelles ciutats europees on s'ha d'anar, almenys un cop a la vida, i és que no ho teníem millor que ara per aprofitar i conèixer aquesta ciutat, ja que el bitllet de la Volta al Món surt i comença des de Londres.  De fet jo ja havia tingut la oportunitat de conèixer-la, així que aquesta excusa va ser bona per en Xavi.
 
També hem de dir que Londres és una ciutat cara on les hi hagi i això ha fet cordar-nos el cinturó, però us podem dir que hi ha tantíssimes coses a fer i a visitar que un no s'hi avorreix ni que ho vulgui.

"UNDERGROUND", el metro de Londres, una de les moltes icones d'aquesta ciutat
 
A Londres hi ha molts edificis històrics, museus, parcs, mercats, etc, punts de gran atracció turística, i la majoria d'elles es poden visitar gratuïtament. Només passejant pel centre ja es pot veure el London Eye, la famosa sínia de Londres,  de fet la més alta del món, almenys des del 1999 fins al 2006, abans els xinos no van fer la seva. El Big Ben, la icona de la ciutat de Londres, el Palau i l'Abadia de Westminster, també es poden veure tot passejant pel centre. Travessar el riu Tàmesi, pel concorregut Tower Bridge també és interessant, mentre un va contemplant altres edificis d'importància arquitectònica o històrica,  com la Torre de Londres.
 
 dia plujós davant al Big Ben

De museus n'hi ha uns quants i ens hem deixat perdre per gairebé tots ells, a més a més tots tenen l'accés gratuït i només hi ha les exposicions temporals, normalment són mensuals, on si cal pagar si es volen visitar. Durant aquests dies hem trepitjat el British Museum, el Tate Modern, el National Gallery, el Natural History Museum i el Victoria & Albert Museum. I això que sempre diem que no ens agrada visitar museus! :p

la Pedra de Rosetta entre la col·lecció egípcia del British Museum, és la més gran del món fora d'Egipte

El Tate es el museu d'art contemporani de Londres, situat a l'antiga central elèctrica de Bankside

El British Museum és famós per les seva col·lecció egípcia i la seva estrella, la Pedra de Rosetta clau per desxifrar l'escriptura egípcia. El Tate Modern ens ha decepcionat i creiem mil vegades millor el MoMA de Nova York, la resta de museus dins els estàndards habituals, el National Gallery amb pintures d'entre el 1250 i el 1900, amb obres destacades de Van Gogh, Rembrandt, Velasquez, Leonardo da Vinci, Cezanne, Monet, entre d'altres, i el Museu d'Història Natural amb els típics dinosaures al hall a l'estil del de Nova York o viceversa, i tot tipus d'animals, i amb l'escultura del naturalista anglès, Charles Darwin presidint el hall principal, ja que fou el primer en proposar una teoria coherent de l'evolució de les espècies. 

imatge al turístic Camden Market

 llums i més llums al centre de Londres, el Nadal ja ha arribat a Londres!
 
capvespre a Londres al canal de Camden Town
 
A Londres creiem que és divertit passejar pels carrers per poder gaudir de la faceta fashion de la ciutat, i no pas pels carrers més comercials o financers, on tothom va vestit de gala com si d'anar de casament es tractés, lo divertit de Londres és deixar-se caure pels mercats més estrambòtics i els carrers més de "moda", lo millor és durant el diumenge visitar el Brick Lane, la veritat que vam al·lucinar, on hi ha els mercadillos de segona mà, altrament dit vintage, on aquí lo friki passa a convertir-se en moda! Les combinacions estrambòtiques són les més usuals, així que aquí està tot permès i ningú et mirarà amb mals ulls per portar un gerani al cap com a complement i tocado, per exemple. Aquest carrer està ple de restaurants indis, però aquí pots trobar menjars de totes les parts del món, es una forma de passar un diumenge divertit a Londres!

Durant la nostra estada a Londres també ens hem deixat caure pels mercats més visitats, com el Borough Market, que és un mercat d'alimentació, i els típics Camden Town, avui dia passat de moda, el Covent Garden i el Portobello Road Market.

música en directe al Brick Lane
 
A Londres s'ha de passejar per almenys un dels seus parcs i és que en té uns quants, només cal dir que una tercera part de Londres és zona verda. Nosaltres ens hem deixat perdre pel Hyde Park, potser el més gran i està ben centric. Val a dir que hem estat molt de sort amb el clima, tenint en compte que el clima londinenc per excel·lència és la boira i la pluja. Hem vist el cel blau gairebé cada dia, això sí, ha fet fred i també ens ha plogut, així que l'excusa d'entrar als museus perquè eren gratuïts ens ha anat perfecte.

durant la nostra visita al campus de Greenwich University on vam ensopegar amb el rodatge d'una pel·lícula 
 
Una altra cosa que hem fet a Londres i que, segurament no tornaríem a fer, és veure el canvi de guàrdia al Buckingham Palace, en part perquè ja ho hem fet. Hi ha molts llocs a la ciutat on es pot veure un canvi de guàrdia, i aquí, precisament, és on va tothom i per això no hi tornaríem, perquè una de dues, o hi vas a primeríssima hora del matí per agafar un bon lloc o bé t'hauràs de conformar en veure-ho a la distància, però sabem que també forma part del show.

el massificat canvi de guàrida
 
la sortida del canvi de guàrdia al Buckingham Palace
 
De barris a Londres n'hi ha tantíssims que un no sap per on començar. Però, qui no ha sentit a parlar del barri de Notting Hill? Primer perquè aquest barri de cases victorianes ha estat l'escenari de la pel·lícula protagonitzada per Hugh Grant i Julia Roberts amb el mateix nom i perquè és en aquest barri on hi ha el famós Portobello Road Market, el mercat de Portobello, mercat d'antiguitats i roba vintage conegut arreu.

visita al mercat de Portobello a Notting Hill
 
O, i el barri d'Stratford? Amb el seu nou Olympic Park? Els jocs olímpics d'aquest 2012 han potenciat aquesta zona, plena de centres comercials i posant de moda, així, una zona de la ciutat que es tenia com una mica abandonada.

a la zona est de Londres ja no es respira l'ambient fashion de la City aquest ja són barris amb immigració i de classe treballadora   
 
A Londres hi hem estat 6 dies, i ens ha donat temps per molt i per molt poc tenint en compte que hi ha tant per fer. Segur que si hi haguéssim estat 5 dies més no ens hi haguéssim avorrit. Ara bé, la butxaca se n'hauria ressentit. Hem dormit al YHA London Central, molt net, ben ubicat i dels més econòmics, el qual recomanem perquè és molt difícil, a Londres, trobar un lloc decent amb una bona qualitat-preu, nosaltres hem pagat 10'40 £ per llit en habitacio compartida, uns 13 € persona.

les típiques cabines telefòniques vermelles de Londres i el Big Ben al fons

Ara sí, després de més d'un any Barcelona ens espera!!!!

I marxem de Londres amb una motxilla a l'esquena plena d'experiències, contents com mai d'haver fet d'aquest somni una realitat i perquè, segurament, en el fons també tenim ganes de retrobar-nos amb la nostra gent, però alhora estem tristos perquè ens agradaria no posar fi a la nostra aventura.

dimarts, 4 de desembre de 2012

Sortida de sol a la Polinèsia

Són les 5.45 am, ens sona el despertador a dins la nostra tenda, com sol passar, tenim moltes ganes de continuar dormint, però hem d'aixecar-nos si volem ser a temps de veure la sortida del sol a l'Ahu Tongariki, davant els 15 immensos moais.

a trenc d'alba davant l'Ahu Tongariki, 6.45 am, sense paraules!!! 

Finalment, després de mandrejar, fem els estiraments pertinents i ens incorporem dins la tenda, naturalment en sentit figurat. Sortim dels sacs i ens vestim, obrim la cremallera, a fora fa fresqueta i hi ha gotes de condensació a la tela defora la tenda.

Abans de sortir els dos de la tenda, surto a comprovar que el quad s'engegui ja que al dia anterior ens havia fet algun ensurt i no les tenim totes que aquest matí es posi en marxa. El quad es posa en marxa.
 
Fet el cafè en llet, a les 6.15 am ens enfilem al quad. Fot un fred que pela. No sabem la temperatura però conduir de nit fa que la sensació tèrmica sigui freda, freda! Així que portem el manillar amb una mà, tot sigui per una bona causa. No comptàvem que trobaríem a faltar els guants a la Polinèsia, els quals resten a Santiago.
 
la lluna plena al damunt de Rano Raraku

poder gaudir de l'albada davant d'aquest espectacle et posa la pell de gallina, i no pel fred precisament  

De camí a l'Ahu Tongariki fem tota la costa est de l'illa mentre veiem com comença a despuntar el dia i l'alba comença a emblanquinar l'horitzó.
 
moais retallats al cel

Els colors de l'albada han estat espectaculars, però ja tenim ganes que comenci a eixir el sol i així poder-nos escalfar, ja que el trajecte amb el quad ens ha glaçat.

Després de blancs, blavosos, lilosos i morats, el preludi de la sortida del sol dóna pas a la gamma de taronges, el groc del sol i el cremant dels núvols. I ens comença a arribar l'escalfor del sol.

impressionant!!!!!!!!!
 
aprofitem per fer-nos les habituals autofotos!!! :-p

No sabríem com explicar-ho però aquesta illa té una màgia especial, aquí es respira un misticisme únic, hi ha una connexió especial d'un mateix amb l'entorn. Suposem que l'inconscient hi juga una part important al saber-te a quasi 4.000 quilòmetres de qualsevol lloc.
 
el sol comença a escalfar l'esquena dels petris moais!
 
Amb tot, aquesta serà la sortida de sol més espectacular del nostre viatge i desbanca la sortida de sol d'Angkor Wat, en part per la seva massificació. Aquí, en canvi, ens sabem lluny de tot, a la Polinèsia, a Rapa Nui, una illa amb una màgia especial i un lloc gens massificat, estem nosaltres, amb el quad, i tres 4x4 més, així que devem ser una quinzena de persones les privilegiades de veure despertar aquest dia davant l'Ahu Tongariki!
 

a contrallum 

ens despedim amb les sombres allargades d'aquests gegants petris!!!
 
Privilegiats d'haver arribat fins aquí anem enfilant el camí de tornada a casa!
Ens retrobem ben aviat!!!

dimarts, 20 de novembre de 2012

Un somni fet realitat, l'illa de Pasqua!!!

Així doncs, aquest ha estat el nostre regal de final de viatge, l'illa de Pasqua, on hem pogut conèixer aquesta màgica illa i les diferents teories que envolten els misteriosos moais. Una de les nostres il·lusions era acabar aquest gran viatge a una illa tan especial com aquesta, que tantes vegades hi havíem somiat!

Ahu Tongariki, com podeu veure els sempre fotografiats moais! (15 més 1) :p

A l'illa de Pasqua hem aprofitat per anar amb quad, caminar, bussejar i relaxar-nos, envoltats de la cultura Rapa Nui. Els dos primers dies vam recórrer l'illa al cim d'un quad, i ens hem anat parant als diferents punts d'interès, entre ells destaquem Rano Raraku, coneguda per ser la pedrera dels moais, l'Ahu Tongariki, per ser la plataforma cerimonial més gran de la illa, i la platja paradisíaca d'Anakena. El segon dia amb quad en destaquem la sortida del sol a Ahu Tongariki, la més espectacular i màgica que haurem vist mai, de la qual en reservem un post per ella sola, i la visita a l'Ahu Akivi, els únics moais que miren a l'oceà.

la pedrera de Rano Raraku, amb desenes de moais abandonats

Un dels llocs més misteriosos de l'illa és la pedrera del volcà Rano Raraku, doncs just aquí, a les vessants d'aquest volcà, és on s'esculpien els moais. Aquí es tallaven i d'aquí es transportaven a la resta de l'illa. Però lo misteriós de la cultura rapanui és l'abandonament de la pedrera d'un dia per altre, on s'observen desenes de moais a mig tallar  i a mig transportar, d'un dia per altre van deixar de fabricar moais. Aquest és un dels grans enigmes encara avui dia, la desaparició d'un dia per altre de la cultura rapanui, hi ha dos teories, la del col·lapse d'una civilització, l'autodestrucció d'una societat per la sobreexplotació dels recursos, i la segona, a causa d'una catàstofre ecològica, però que aquesta no va ser originada per la cultura rapanui ni per la fabricació dels moais.

desenes de moais escampats a les vessants de Rano Raraku

Impressiona trobar-te aquests immensos moais escampats a les vessants del volcà Rano Raraku i fins i tot et pots arribar a imaginar, tal com diu la tradició oral rapanui, que els moais caminaven, que aquests cobraven vida gràcies al mana, una força espiritual que els transmetien els seus avantpassats. 

després d'un inici de dia pluvisquejant, al migdia brillava el sol!!!

És aquí on encara hi ha el moai més gran de la història, amb 21 metres d'alçada, i aquí encara se'n poden veure molts enclavats a la paret, just a punt de ser tallats.

dos turistes fotografiant el moai més gran a mig tallar, de 21 metres de longitud 

els moais, les estàtues caminants

Davant mateix del Rano Raraku hi ha l'Ahu Tongariki que és l'altar més grans i amb més bon estat de conservació que es troba a l'illa, i que al 1960  va ser arrossegat terra endins per un tsunami, però des d'aleshores s'ha pogut restaurar ì avui dia es manté dempeus amb 15 moais.

moais i flors

en formació, els espectaculars moais!!!! :p

els 15 moais

L'illa de Pasqua, no destaca per posseir un paisatge paradisíac, tot al contrari, es tracta d'una illa volcànica enmig de l'oceà Pacífic més aviat agresta, on rep amb força les onades i el vent, i això li dóna un caràcter feréstec i misteriós. 

caballs, per tota l'illa te'ls trobes pasturant en llibertat

posta de sol davant el càmping Mihinoa

Però si  el que es busca és una platja espectacular,  que convidi al bany, amb sorra blanca i palmeres, aquesta és la platja d'Anakena, ben custodiada pels moais, els, se'ns dubte, protagonistes de l'illa. Aquí ens ha  agafat un xic de nostàlgia davant la platja d'Anakena pensant amb els nostres dies a les Fiji i a Filipines.

 el palmeram que et dóna la benvinguda a la platja d'Anakena

platja d'Anakena i els moais que la custodien al fons

També hem visitat el poblat d'Orongo, l'antic poblat cerimonial de l'Home-Ocell, situat a l'extrem sud de l'illa al cim del volcà Rano Kau. Nosaltres ens hi hem arribat tot caminant des del poble de Hanga Roa, que és la única part poblada de l'illa.

moai que es troba al remodelat passeig davant del port a la població de Hanga Roa 

Ahu Akivi es troba a l'oest de l'illa i també és un lloc especial ja que l'altar que encara queda dempeu té tots els seus moais mirant a l'oceà, a diferència de la resta que sempre li donen l'esquena.

I no podíem marxar de Rapa Nui sense fer la nostra última immersió d'aquest viatge i així poder veure les rèpliques de moais que van ser creats per una pel·lícula al 1994 i que van ser enfonsats davant la costa. Tot i així, el fons marí de l'illa de Pasqua no és famós per la seva exuberància, sinó per gaudir d'una gran visibilitat, en el pitjor dels casos de 40 metres, i fins a 60 metres, i per les seves formacions volcàniques, arcs, coves, etc.

i així és com nosaltres ens acomiadem de la nostra nova afició, el busseig!!

Info útil per a futurs viatgers: 

En total hem passat 6 dies/5 nits a Rapa Nui i ens hem allotjat al càmping Mihinoa, per 5.000 pesos persona, i per 500 pesos més et lloguen la tenda, la màrfega i el sac, tot de luxe. Un càmping a primera línea de mar, al mateix poble de Hanga Roa, des d'on es pot contemplar la posta de sol cada dia. També hi ha servei de cuina i taquilles, l'única pega que el wifi costa 5.000 pesos per tota l'estada i aquest va a pedals.

el quad, que vam utilitzar per conèixer tots els racons de l'illa

Un altre punt a tenir en compte és el lloguer de vehicles a l'illa, nosaltres hem llogat un quad, doncs  per llogar una moto, en tres agències ens van posar pegues, ja que el carnet de conduir internacional només està sellat al tipus B, per cotxes, i no la A que seria per motos. Així que només ens han permès llogar un quad, 30.000 pesos per 24 hores, de totes formes ja ho teníem pensat, així que no ens va saber greu, i vam poder provar un nou mitjà de transport, potser l'únic que ens faltava en aquest viatge.  ;-)

el càmping Mihinoa al capvespre

I com a recomanació gastronòmica: el restaurant "Tía Berta", on fan unes empanades boníssimes, ja siguin de tonyina, tonyina amb formatge o de gambes. Tampoc es pot marxar sense provar els gelats de maracujà, guaiaba o papaia, de la gelateria "Mikafe", que hi ha al port, al costat de les agències de busseig.

Un consell, per entrar a la pedrera de Rano Raraku i al poblat d'Orongo, has de treure't una entrada pel Parc Nacional Rapa Nui, en principi és per col·laborar en el manteniment de tota la illa i de tots els llocs que es poden visitar, però per evitar l'impacte de posar taquilles, a tots els punts d'interès, només et demanen l'entrada en aquests dos punts. El preu per turistes és de 30.000 pesos, i per locals de 10.000 pesos. Quan arribes a l'illa hi ha la possibilitat de comprar l'entrada al mateix aeroport per 25.000 pesos. De totes formes, nosaltres vam demanar a una família xilena que ens comprés les dues entrades per 10.000 pesos cadascuna, llavors només cal recordar que hauràs de fer ús de accent castellà-xilè per accedir en aquests dos punt. :p

Us deixem en l'entrada del proper post, la sortida del sol a l'Ahu Tongariki...

hora: les 6.45 am

dissabte, 17 de novembre de 2012

Rapa Nui, una illa màgica

I com a punt final de la nostra Volta el Món, ens arribem a Rapa Nui, també coneguda com la illa de Pascua, on hi hem passat 5 dies descobrint tots i cadascú dels seus racons, i sobretot els misteris dels famosos moais, les enormes i pesades figures de pedra que sempre han estat rodejades de misteri, i que estan repartides en els llocs més remots arreu de la illa.

la cantera dels moais, tot un misteri, Rano Raraku, uau!!!

L'illa de Pasqua és una illa que pertany a la Polinèsia, a 4.000 quilòmetres d'enlloc, és per això que també se n'hi diu el melic del món, enmig de l'oceà pacífic i a mig camí de Tahití o Papeete i Xile. És una illa bastant verge al nostre parer, i tot i ser una illa de la Polinèsia, és única on les hi hagi!

amb l'esquena al Pacífic, 15 moais restaurats monten guardia en l'Ahu Tongariki, la plataforma cerimonial més gran de la Illa de Pasqua

Hem passat uns dies espectaculars a la illa de Pasqua, vagis on vagis et sents controlat per la mirada dels màgics moais, fins i tot, a sota l'aigua!!! :p

l'últim busseig d'aquest viatge, sorpresa!! Al moai submergit. 

Aquest post ja l'escrivim des de casa i estem molt contents d'haver pogut fer el que hem fet aquest any, bé, finalment han estat 372 dies. L'illa de Pasqua dóna per molt, així que aquí només us n'hem deixat un tastet!!! Continuarem explicant-vos més aventures...

nosaltres dalt del quad, després de la sortida del sol davant l'Ahu Tongariki, haureu d'esperar per veure les fotos al següent post... :p