Així doncs, aquest ha estat el nostre regal de final de viatge, l'illa de Pasqua, on hem pogut conèixer aquesta màgica illa i les diferents teories que envolten els misteriosos moais. Una de les nostres il·lusions era acabar aquest gran viatge a una illa tan especial com aquesta, que tantes vegades hi havíem somiat!
A l'illa de Pasqua hem aprofitat per anar amb quad, caminar, bussejar i relaxar-nos, envoltats de la cultura Rapa Nui. Els dos primers dies vam recórrer l'illa al cim d'un quad, i ens hem anat parant als diferents punts d'interès, entre ells destaquem Rano Raraku, coneguda per ser la pedrera dels moais, l'Ahu Tongariki, per ser la plataforma cerimonial més gran de la illa, i la platja paradisíaca d'Anakena. El segon dia amb quad en destaquem la sortida del sol a Ahu Tongariki, la més espectacular i màgica que haurem vist mai, de la qual en reservem un post per ella sola, i la visita a l'Ahu Akivi, els únics moais que miren a l'oceà.
Un dels llocs més misteriosos de l'illa és la pedrera del volcà Rano Raraku, doncs just aquí, a les vessants d'aquest volcà, és on s'esculpien els moais. Aquí es tallaven i d'aquí es transportaven a la resta de l'illa. Però lo misteriós de la cultura rapanui és l'abandonament de la pedrera d'un dia per altre, on s'observen desenes de moais a mig tallar i a mig transportar, d'un dia per altre van deixar de fabricar moais. Aquest és un dels grans enigmes encara avui dia, la desaparició d'un dia per altre de la cultura rapanui, hi ha dos teories, la del col·lapse d'una civilització, l'autodestrucció d'una societat per la sobreexplotació dels recursos, i la segona, a causa d'una catàstofre ecològica, però que aquesta no va ser originada per la cultura rapanui ni per la fabricació dels moais.
Impressiona trobar-te aquests immensos moais escampats a les vessants del volcà Rano Raraku i fins i tot et pots arribar a imaginar, tal com diu la tradició oral rapanui, que els moais caminaven, que aquests cobraven vida gràcies al mana, una força espiritual que els transmetien els seus avantpassats.
És aquí on encara hi ha el moai més gran de la història, amb 21 metres d'alçada, i aquí encara se'n poden veure molts enclavats a la paret, just a punt de ser tallats.
Davant mateix del Rano Raraku hi ha l'Ahu Tongariki que és l'altar més grans i amb més bon estat de conservació que es troba a l'illa, i que al 1960 va ser arrossegat terra endins per un tsunami, però des d'aleshores s'ha pogut restaurar ì avui dia es manté dempeus amb 15 moais.
Ahu Tongariki, com podeu veure els sempre fotografiats moais! (15 més 1) :p
A l'illa de Pasqua hem aprofitat per anar amb quad, caminar, bussejar i relaxar-nos, envoltats de la cultura Rapa Nui. Els dos primers dies vam recórrer l'illa al cim d'un quad, i ens hem anat parant als diferents punts d'interès, entre ells destaquem Rano Raraku, coneguda per ser la pedrera dels moais, l'Ahu Tongariki, per ser la plataforma cerimonial més gran de la illa, i la platja paradisíaca d'Anakena. El segon dia amb quad en destaquem la sortida del sol a Ahu Tongariki, la més espectacular i màgica que haurem vist mai, de la qual en reservem un post per ella sola, i la visita a l'Ahu Akivi, els únics moais que miren a l'oceà.
la pedrera de Rano Raraku, amb desenes de moais abandonats
Un dels llocs més misteriosos de l'illa és la pedrera del volcà Rano Raraku, doncs just aquí, a les vessants d'aquest volcà, és on s'esculpien els moais. Aquí es tallaven i d'aquí es transportaven a la resta de l'illa. Però lo misteriós de la cultura rapanui és l'abandonament de la pedrera d'un dia per altre, on s'observen desenes de moais a mig tallar i a mig transportar, d'un dia per altre van deixar de fabricar moais. Aquest és un dels grans enigmes encara avui dia, la desaparició d'un dia per altre de la cultura rapanui, hi ha dos teories, la del col·lapse d'una civilització, l'autodestrucció d'una societat per la sobreexplotació dels recursos, i la segona, a causa d'una catàstofre ecològica, però que aquesta no va ser originada per la cultura rapanui ni per la fabricació dels moais.
desenes de moais escampats a les vessants de Rano Raraku
Impressiona trobar-te aquests immensos moais escampats a les vessants del volcà Rano Raraku i fins i tot et pots arribar a imaginar, tal com diu la tradició oral rapanui, que els moais caminaven, que aquests cobraven vida gràcies al mana, una força espiritual que els transmetien els seus avantpassats.
després d'un inici de dia pluvisquejant, al migdia brillava el sol!!!
És aquí on encara hi ha el moai més gran de la història, amb 21 metres d'alçada, i aquí encara se'n poden veure molts enclavats a la paret, just a punt de ser tallats.
dos turistes fotografiant el moai més gran a mig tallar, de 21 metres de longitud
els moais, les estàtues caminants
Davant mateix del Rano Raraku hi ha l'Ahu Tongariki que és l'altar més grans i amb més bon estat de conservació que es troba a l'illa, i que al 1960 va ser arrossegat terra endins per un tsunami, però des d'aleshores s'ha pogut restaurar ì avui dia es manté dempeus amb 15 moais.
L'illa de Pasqua, no destaca per posseir un paisatge paradisíac, tot al contrari, es tracta d'una illa volcànica enmig de l'oceà Pacífic més aviat agresta, on rep amb força les onades i el vent, i això li dóna un caràcter feréstec i misteriós.
caballs, per tota l'illa te'ls trobes pasturant en llibertat
posta de sol davant el càmping Mihinoa
Però si el que es busca és una platja espectacular, que convidi al bany, amb sorra blanca i palmeres, aquesta és la platja d'Anakena, ben custodiada pels moais, els, se'ns dubte, protagonistes de l'illa. Aquí ens ha agafat un xic de nostàlgia davant la platja d'Anakena pensant amb els nostres dies a les Fiji i a Filipines.
el palmeram que et dóna la benvinguda a la platja d'Anakena
platja d'Anakena i els moais que la custodien al fons
També hem visitat el poblat d'Orongo, l'antic poblat cerimonial de l'Home-Ocell, situat a l'extrem sud de l'illa al cim del volcà Rano Kau. Nosaltres ens hi hem arribat tot caminant des del poble de Hanga Roa, que és la única part poblada de l'illa.
moai que es troba al remodelat passeig davant del port a la població de Hanga Roa
Ahu Akivi es troba a l'oest de l'illa i també és un lloc especial ja que l'altar que encara queda dempeu té tots els seus moais mirant a l'oceà, a diferència de la resta que sempre li donen l'esquena.
I no podíem marxar de Rapa Nui sense fer la nostra última immersió d'aquest viatge i així poder veure les rèpliques de moais que van ser creats per una pel·lícula al 1994 i que van ser enfonsats davant la costa. Tot i així, el fons marí de l'illa de Pasqua no és famós per la seva exuberància, sinó per gaudir d'una gran visibilitat, en el pitjor dels casos de 40 metres, i fins a 60 metres, i per les seves formacions volcàniques, arcs, coves, etc.
i així és com nosaltres ens acomiadem de la nostra nova afició, el busseig!!
En total hem passat 6 dies/5 nits a Rapa Nui i ens hem allotjat al càmping Mihinoa, per 5.000 pesos persona, i per 500 pesos més et lloguen la tenda, la màrfega i el sac, tot de luxe. Un càmping a primera línea de mar, al mateix poble de Hanga Roa, des d'on es pot contemplar la posta de sol cada dia. També hi ha servei de cuina i taquilles, l'única pega que el wifi costa 5.000 pesos per tota l'estada i aquest va a pedals.
Un altre punt a tenir en compte és el lloguer de vehicles a l'illa, nosaltres hem llogat un quad, doncs per llogar una moto, en tres agències ens van posar pegues, ja que el carnet de conduir internacional només està sellat al tipus B, per cotxes, i no la A que seria per motos. Així que només ens han permès llogar un quad, 30.000 pesos per 24 hores, de totes formes ja ho teníem pensat, així que no ens va saber greu, i vam poder provar un nou mitjà de transport, potser l'únic que ens faltava en aquest viatge. ;-)
el càmping Mihinoa al capvespre
I com a recomanació gastronòmica: el restaurant "Tía Berta", on fan unes empanades boníssimes, ja siguin de tonyina, tonyina amb formatge o de gambes. Tampoc es pot marxar sense provar els gelats de maracujà, guaiaba o papaia, de la gelateria "Mikafe", que hi ha al port, al costat de les agències de busseig.
Un consell, per entrar a la pedrera de Rano Raraku i al poblat d'Orongo, has de treure't una entrada pel Parc Nacional Rapa Nui, en principi és per col·laborar en el manteniment de tota la illa i de tots els llocs que es poden visitar, però per evitar l'impacte de posar taquilles, a tots els punts d'interès, només et demanen l'entrada en aquests dos punts. El preu per turistes és de 30.000 pesos, i per locals de 10.000 pesos. Quan arribes a l'illa hi ha la possibilitat de comprar l'entrada al mateix aeroport per 25.000 pesos. De totes formes, nosaltres vam demanar a una família xilena que ens comprés les dues entrades per 10.000 pesos cadascuna, llavors només cal recordar que hauràs de fer ús de accent castellà-xilè per accedir en aquests dos punt. :p
Us deixem en l'entrada del proper post, la sortida del sol a l'Ahu Tongariki...
hora: les 6.45 am
que guapo! des d'on som ara tampoc ens hi trobem tan lluny!! pero ho deixarem per més endavant, això si, algun dia tb hi posarem els peus!!
ResponEliminagenial la info util i les fotos com sempre, espectaculars parella!
Una forta abraçada from Cook Islands!
grrr... cabró!!! Això no és políticament correcte, però què hi farem! Quina enveja que ens feu, ara que ja som a casa... :p, i vosaltres a Cook Islands! Gaudiu al màxim tot el que pogueu, que el temps passa massa ràpid! Mica en mica instal·lats en la rutina, la txell ahir va començar a treballar, uf!!!
EliminaA veure si podem coincidir per Nadal!!!! :p
Molts records guapuuus!!!
Txell i Xavi
Ohhhhh impresionant!!!! Quin paradis....com sempre unes fotos brutals amb un text radiant i que consti que no us faig la pilota.....es el què penso!!!
ResponEliminaUn petunet
Núria
Moltes gràcies pels piropos, al final ens posarem vermells!!! :p
EliminaMolts records! Txell i Xavi
Hola nois!
ResponEliminaSi us passeu pel bloc, us he deixat un petit regal, espero que us agradi!
Una abraçada!
Elisabet
Moltes gràcies pel reconeixement! Ens fa molta il·lusió rebre aquests petits reconeixements a través d'altres bloggers!
EliminaI gràcies a la gran comarca de la Segarra, aquest cap de setmana ens vam poder conèixer a la trobada de bloggers!
Molts records i fins aviat!
Txell i Xavi
Hola Xavi i Txell:
ResponEliminaQuants bons recuersos ens porta vostre post, realment impressiona el misteri de Illa de Pasqua!
Us hem enllaçat a l'apartat "Gente Viajera" al costat de altres 160 rodamóns que han donat la volta al món.
Bon viatge, us seguirem.
Una abraçada.
Asun i Ricardo
Hola parella! Moltes gràcies per compartir el nostre enllaç!
EliminaUna forta abraçada!
Txell i Xavi