divendres, 9 de novembre de 2012

De pas per Pucón sense veure el volcà Villarica

I per última vegada travessem la frontera entre Argentina i Xile, i també l'últim pas fronterer per via terrestre d'aquest viatge! Ens havien parlat pestes de travessar aquesta frontera per terra, però nosaltres sempre les hem travessat amb un plis. Com no, baixar del bus, estampar segells, declarar aliments i passar l'equipatge per raig X, però sense majors problemes que 15 o 20 minuts de tràmit fronterer.

les vistes del llac Villarica tot pujant al Cañi 
 
El nostre pas per Pucón ha estat ràpid, un vol ens esperava a Santiago. Arribem d'hora a Pucón ja que a les 8 hores estàvem a la frontera Argentina-Xile, lo bo d'aquesta vegada és que ens han tingut una hora esperant que obríssin la frontera!! Preguntem per què enlloc de sortir a les 6 am de San Martin de los Andes, no sortíem a les 7 am? La resposta: d'aquí unes setmanes canvien l'hora i ja estarà coordinat!... i doncs, perquè fins llavors no canvien l'horari del bus?, no hi ha resposta...
 
Així, arribats d'hora, trobem una ganga d'hostal, l'Hospedaje Casa Mario. En Luís n'és el propietari, un tio que t'ajuda i que et tracta fenomal i que és molt bon observador.  S'adona que els diferents hostes ens disposem a cuinar el dinar i ell decideix que farà el dinar per tots, convida la casa! wow...

 dinar de germanor, cortesia de l'Hospedaje Mario... lo curiós del cas, el que menys viatjava era per tres mesos!
 
Aquest dia aprofitem per passejar pels carrerons de Pucón i al voltant del llac Villarica malgrat la pluja. L'endemà decidim fer la caminada al Cañi, ens l'havia recomenat la Imma, però no sabem si el mal temps que vam tenir hi va ajudar o si ens vam equivocar de caminada però no hi vam trobar cap encant, vam caminar un parell d'hores per una pista forestal enfangada de collons i després per un sender fins arribar al primer llac, però com que el dia no acompanyava vam decidir fer mitja volta i anar a l'hostal a refer-nos, dutxa i estar-nos a la vora del foc, que en Luís manté encès tot el dia! Així  fèiem temps fins a la nit per agafar el bus nocturn que ens duria a Santiago de Xile.

el fruit d'una dent de lleó, vulgarment conegut com a angelet!

Sí, hem passat ràpid per Pucón, capital d'esports d'aventura de Xile, esquí, muntanya, amb l'ascensió al volcà Villarica per excel·lència, ràfting, etc., però a nosaltres el temps no ens va permetre veure el volcà en els dos dies que vam estar a Pucón.

Després de la que creiem que ha estat una excel·lent etapa Patagònica: Península Valdés, Perito MorenoEl Chaltén, Ushuaia, Torres del Paine, els fiords xilens i Bariloche,  no ens venia de gust pujar al volcà Villarica malgrat ser una gran atracció de la zona, i la gent en parla molt bé, però en aquest cas has de contractar un tour i pujar-hi amb guia obligatòriament.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada