l'illa de Chiloé, la tranquil·la Xile

Un cop arribats a Puerto Montt agafem un bus direcció a Castro, la capital de la illa de Chiloé!

Des de Castro organitzem el nostre viatge entre palafitos, esglésies i illes. La illa de Chiloé és una illa tranquil·la i aïllada, amb una cultura ancestral. Aquí pots degustar un marisc i un peix molt econòmic.

 a Castro visitem els seus famosos palafitos
 
Les esglésies de la illa de Chiloé són, totes elles, declarades Patrimoni de la Humanitat, i construides amb fusta. Chiloé també destaca pels seus palafitos, edificis construits sobre pilots de fusta evitant, així, les mareas d'aquesta zona, les quals poden arribar a 7 metres de variació.
 
carrer dels palafitos
 
nosaltres davant els palafitos a Castro 
 
Aquí hem conegut la Imma de Santa Eulàlia de Puig-oriol, amb ella hem passat el dia a la illa de Quinchao, entre Achao i Curaco de Vélez, i de tornada a Dalcahue, on hem degustat el Curanto, l'estranya combinació del típic plat chilote, barreja de mariscs i carns, i les famoses empanades de marisc de les Cocinerias de Dalcahue, en un palafito on s'agrupen varies cuineres locals. D'on no hem marxat sense provar unes fantàstiques rosquilles! ;-p 
 
edifici de les "cocineras" de Dalcahue
 
l'Imma i la Txell menjant empanades de marisc
 
el Curanto, el plat tradicional de Chiloé, i la seva preparació en forns excavats a la terra, tradicional de la cultura polinèsica. 
 
La illa de Quinchao i també Chiloé ens ha recordat els prats kiwis amb les seves ovelles, vaja una petita Nova Zelanda. En part gràcies al seu clima, ja que no hem tingut dia que no ens hagi plogut o hagi estat enboirat, i d'aquí la verdor dels seus prats. 

interior de l'església de Castro
 
Chiloé ens va rebre amb pluaj i boira
 
A Castro recomanem passar per un petita "llotja" de pescadors, al costat de la fira artesanal de Castro, per fer un "tapeo", on et preparen peix o marisc marinat, ja sigui salmó, cloïsses, eriçons, etc, a 1.000 pesos una generosa tapeta.

l'esgésia de fusta de Curaco de Vélez
 
D'aquí retornem a Argentina, per provar la xocolota i per intentar fer el Cerro Tronador, us ho expliquem en el següent post...

2 comentaris:

  1. Anònim8/11/12

    Bones!
    Quina passada de blog, quina il.lusió que hagueu conegut a l'Imma jo la conec del poble m,ha fet molta il.lusió veure-la.
    continueu aixi de feliços i disfrutant de la vostre volta espero coneixeus algun dia per Arbucies. Una forta abrassada.

    Ramon.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ostres!!! Quines casualitats!!!
      A la tornada hem de passar-la a veure perquè tenim una part del seu equipatge que es va deixar per Bariloche, bé, exactament una bota de vi amb brúxola, record de Montserrat!! Així que li tindrem de tornar!!!

      Molts records,
      Txell i Xavi

      Elimina