l'illa de Chiloé, la tranquil·la Xile

Un cop arribats a Puerto Montt agafem un bus direcció a Castro, la capital de la illa de Chiloé!

Des de Castro organitzem el nostre viatge entre palafitos, esglésies i illes. La illa de Chiloé és una illa tranquil·la i aïllada, amb una cultura ancestral. Aquí pots degustar un marisc i un peix molt econòmic.

 a Castro visitem els seus famosos palafitos

 

Les esglésies de la illa de Chiloé són, totes elles, declarades Patrimoni de la Humanitat, i construides amb fusta. Chiloé també destaca pels seus palafitos, edificis construits sobre pilots de fusta evitant, així, les mareas d'aquesta zona, les quals poden arribar a 7 metres de variació.

 

carrer dels palafitos

 

nosaltres davant els palafitos a Castro 

 

Aquí hem conegut la Imma de Santa Eulàlia de Puig-oriol, amb ella hem passat el dia a la illa de Quinchao, entre Achao i Curaco de Vélez, i de tornada a Dalcahue, on hem degustat el Curanto, l'estranya combinació del típic plat chilote, barreja de mariscs i carns, i les famoses empanades de marisc de les Cocinerias de Dalcahue, en un palafito on s'agrupen varies cuineres locals. D'on no hem marxat sense provar unes fantàstiques rosquilles! ;-p 

 

edifici de les "cocineras" de Dalcahue

 

l'Imma i la Txell menjant empanades de marisc

 

el Curanto, el plat tradicional de Chiloé, i la seva preparació en forns excavats a la terra, tradicional de la cultura polinèsica. 

 

La illa de Quinchao i també Chiloé ens ha recordat els prats kiwis amb les seves ovelles, vaja una petita Nova Zelanda. En part gràcies al seu clima, ja que no hem tingut dia que no ens hagi plogut o hagi estat enboirat, i d'aquí la verdor dels seus prats. 

interior de l'església de Castro

 

Chiloé ens va rebre amb pluaj i boira

 

A Castro recomanem passar per un petita "llotja" de pescadors, al costat de la fira artesanal de Castro, per fer un "tapeo", on et preparen peix o marisc marinat, ja sigui salmó, cloïsses, eriçons, etc, a 1.000 pesos una generosa tapeta.

l'esgésia de fusta de Curaco de Vélez

 

D'aquí retornem a Argentina, per provar la xocolota i per intentar fer el Cerro Tronador, us ho expliquem en el següent post...