Santa Monica i Los Angeles

Què dir de Santa Mònica... a qui no li ve al cap la imatge del parc d'atraccions amb la seva nòria al moll? Doncs bé, a banda del moll, Santa Mònica en sí, no té massa res més a veure. Està dins Los Angeles, abans d'arribar-hi es passa per Malibú Beach i després es troba Venice Beach. Aquestes 3 serien, potser, les 3 zones més turístiques de la costa de los Angeles, moltes de les estrelles cinematogràfiques hi tenen la seva residència, sobretot a Malibú, o sigui que no seria d'estranyar caminar per les rambles de Santa Monica i creuar-nos amb algun d'ells.

A part d'això, Los Angeles en sí no és una ciutat gens segura i no és massa recomanable caminar-hi de nit, és per això que gairebé tot el turisme prefereix quedar-se per una d'aquestes 3 platges, Los Angeles és una ciutat que s'ha de visitar amb cotxe. Ens hi vam passar tot el dia amb el cul enganxat i és que d'una altra manera no crec que es pugui visitar. El transport públic per la ciutat és bastant pèssim... o sigui que, els elements bàsics i necessaris per visitar-la són un cotxe, un GPS i paciència.... molta paciència. És bastant caòtica i lletja. Hi ha tràfic a per tot arreu, autopistes a cabassos que passen pel mig de la ciutat i és immensa. A Los Angeles vam visitar el Rodeo Drive (barri de Pretty Woman, replet de botigues cares a banda i banda del carrer), Beverly Hills (on hi ha uns circuits, que nosaltres el vam fer per lliure, on et fan una ruta turística per les cases dels famosos, fins i tot et venen uns mapes marcats amb les cases... pel mòdic preu d'uns 90€. No val la pena, bàsicament perquè tampoc saps si t'estan venent o no la moto), el Teatre Kodak (teatre de l'entrega dels Oscar) i Teatre Xino (és aquí on hi ha les petjades dels famosos), el Passeig de la Fama i, evidentment, ens vam arribar al turó on es troben les lletres de Hollywood. Per tant, podríem resumir en aquestes 4 línies els punts més importants a visitar a Los Angeles.

Rodeo Drive

Beverly Hills

Teatre Kodak

the Hollywood Sign

Teatre Xino

The Walk of Fame

Dir que el Teatre Kodak ens ha decepcionat i molt, no és més que un centre comercial, clar que, tampoc vam visitar l'interior del teatre. Tot això es pot visitar en un dia i per qui disposi de més dies doncs es pot visitar el Universal Studios que hem sentit dir que és molt recomanable, s'hi poden veure molts dels decorats de Hollywood. I, pels més petits, el parc de Disney World.

Big Sur i Santa Barbara

El Big Sur presenta uns paisatges impressionants. Hem fet aquest tros de costa en sortint de San Francisco per dirigir-nos al que serà el nostre últim punt de visita d'aquest viatge, Los Angeles. A Monterey hem agafat el 17 milles drive (una altra scenic drive) que és un tram de carretera de pagament i, si que és cert que és xulo de veure, però ens morim de ràbia d'haver pagat el peatge d'entrada que ens han fet pagar. Doncs resulta que amb el que es paga per accedir-hi es mantenen les seves "megasúper" mansions i camps de golf a tocar dels penyasegats.

Sense tenir en compte això, el paisatge, com hem dit, és brutal.

També hem fet parada a Carmel by the Sea. És un poble bastant bohemi i "pijo"... però amb molt d'encant. Diuen que és perquè aquest poble va ser fundat per antics escriptors i artistes amb l'objectiu de crear una comunitat dedicada a l'art. En Clint Eastwood n'ha estat un dels residents. Actualment, però, una de les mostres d'aquest ambient bohemi són les galeries d'art que se'n conserven. Tot i així, naltros, no n'hem vist ni una.... la nostra parada ha estat com una visita de metge. El rellotge marcava pressa, així que, a banda de parar-nos-hi a berenar poca cosa més hi hem fet. Tot seguit, en finalitzar el 17 milles drive hem enganxat amb el Big Sur, un tram ple de penyasegats, amb unes vistes a mar endins, francament, difícils de descriure i d'oblidar. L'escenografia dels paisatges és BRUTAL, d'una bellesa excepcional.

La Highway One, la carretera que hem fet, està molt ben conservada, tot i que cal anar amb molt de compte perquè té unes curves molt tancades. També és aquí al Big Sur on hi ha la colònia de lleons marins més gran de Califòrnia. De tota manera, us deixem penjades algunes de les fotos del Big Sur, ja que una imatge val més que mil paraules i la veritat és que poca cosa en podem explicar, simplement, disfruteu del que hi veieu.

Fem parada per dormir a Santa Maria i l'endemà ens dirigim a Santa Monica, Los Angeles. De camí ens aturem a Santa Barbara per esmorzar i passejar pel poble i el moll. De pel·lícula... és tal qual tothom ha vist a sèries de TV tipus Sensación de Vivir... jejejeje.

San Francisco

Ens estem a San Francisco un total de 3 nits en un hotelet molt acollidor en ple centre de la "ciutat", sí, ciutat entre cometes perquè gairebé la podríem considerar com un poble. The Mosser, es deia, cal tenir en compte que la majoria d'hotels als Estats Units no inclouen l'esmorzar en el preu de la nit, però aquest t'oferia pel mateix preu un cafè amb llet/te i magdalenes de xocolata. Suficient per matar el cuc i no haver de sortir al carrer ràpid per esmorzar. No hem fet servir, en cap moment, el transport públic, a part del tramvia, evidentment... característic de la ciutat.

A San Francisco hi ha un microclima i durant els mesos d'estiu hi fa fred i quan millor temps hi fa és durant el mes d'octubre i el novembre. Sort d'algunes mànigues llargues que portàvem al cotxe que, una sobre l'altra, van fer l'efecte d'un bon abric. Dels 4 dies que hi vam ser, la ciutat va estar coberta per la boira tots els dies. Suposo que gairebé tothom recorda la imatge del Golden Gate cobert per la boira, doncs nosaltres no vam ser menys .

Hem caminat pels carrers que pugen i baixen sense parar.

Impressionats per l'arquitectura victoriana de les cases. Precioses!

Hem arribat al Lombard Street, un dels carrers amb més pendent que per poder-la reduir la van redissenyar amb forma de S. Un dels punts de la ciutat amb més afluència turística.

Ens hem arribat fins al Fisherman's Wharf. Allà hi hem provat una dels menjars típics, una crema de cranc servida dins d'un panet, sense molla. Prou bo! Molt típic també el peix fregit , a part de ser bo i econòmic!

Cal destacar que és en el Pier 39 on hi ha la colònia de lleons marins, graciosos de veure... no paren de cridar i fan una olor força peculiar. Des del moll es poden observar desenes d'aquests animals que neden molt a prop de la riba o bé es tomben a prendre el sol, en unes bases de fusta que floten a l'aigua. El Pier 39 és un antic moll reformat que representa un poble de pescadors. Malauradament, però, la realitat n'és una altra, avui en dia és un dels centres turístics més grans de la zona, ja sigui pels lleons marins o bé perquè és una zona a rebentar de botigues, restaurants.... Anem fins al Pier 33 per pujar al barco que ens portarà fins a "La Roca", Alcatraz. Visita totalment recomanada. Nosaltres vam comprar els tickets des de casa, ja que en ple mes d'agost la cosa és complicada. Vam preferir agafar l'entrada nocturna perquè així no ens tallava el dia de visita a la ciutat, tenint en compte que per ser una ciutat hi hem estat poquet.

Un altra atracció turística de la ciutat és el Golden Gate. Es pot fer amb bicicleta (de lloguer) o caminant. L'hem fet caminant... i òstia quin fred!!!!!!! Jo només pensava, si això peta i caiem a l'aigua ens morirem glaçats al primer intent de nedar. En fi... coses d'aquelles que et passen pel cap quan no toca. El barri xino és un dels considerats més bonics fora de la Xina i jo ho corroboro. Ens va encantar. Res a veure amb el barri xino de Nova York. De fet ens hi vam passejar de dia, de nit... i us diré més, cada dia hi anàvem a petar. Per dins de la ciutat hi passa el 49 Mile Drive, una scenic drive, que recórrer els lloc més bonics de San Francisco. En vam fer un tros l'últim dia i ens vam quedar amb les ganes d'acabar-la, però el rellotge deia que era hora de marxar direcció Monterey. Així és que.... bye bye San Francisco!!!!!!

Yosemite National Park

ns despertem prou d’hora per tenir temps de fer una petita excursió fracassada, ara us ho explicaré, abans de fer camí cap a San Francisco.
A Yosemite hi ha moltíssimes trecks i bé us dic que és el millor parc per deixar-s’hi perdre de 2 a 3 dies sencers.
Doncs bé, a la guia llegeixo que el Mirror Lake és un llac molt xulo, ja que l'aigua del llac fa efecte mirall i s'hi veu el Half Dome reflexat. En Xavi preferia anar a veure les cascades... però al final vaig guanyar jo. I de camí disfrutem amb tots els paisatges que aquest parc ens regala.

La caminada és curta, potser 2h, però la sorpresa va ser que en arribar vam veure el llac completament sec... oh..... quina greu, perquè podríem haver aprofitat aquestes 2h per anar a veure les cascades, ja que el treck és un dels més ben considerats al parc. Què hi farem!!!
Doncs vinga, de nou carretera i manta i cap al Mariposa Grove per veure les sequoies, enormes...

Un dels arbres més coneguts és el Wawona, que abans de caure per una forta tempesta de neu, antigament, els cotxes el travessaven com si es tractés d'un túnel. Nosaltres no l'hem pogut veure, ens ha faltat temps per arribar-hi, ja que el parc només es pot fer caminant.

De tota manera us deixem una foto d'un arbre que l'home ha foradat pel mig i ni oberts de braços arribem a tocar-lo.

Realment puc dir que Yosemite National Park m'ha impressionat. Grandíssim parc i on no em faria res estar-m'hi per una setmaneta.

I, ens despedim del parc amb una foto del rei, el Grizzly Giant, el més vell de tots i la sequoia gegant més gran que, actualment, encara viu.

de camí a Yosemite pels Mammoth Lakes ens ha parat la bòfia...

Sortim de Las Vegas prou d’hora al matí com per encara veure restes de la bogeria de la nit passada. És més, de camí al hall de l’hotel ens hem topat amb encara sortits de festa i escurats de butxaca…

Aprofitem que no hi ha massa circulació, encara, per acostar-nos amb cotxe al downtown i així poder veure les tant conegudes esglésies de las Vegas. Ja sabeu que també és típic d’aquí venir-s'hi a casar, famosos i tot. Voleu exemples? La Celine Dion.

Sortim del centre i a les afores ens parem a un McDonald. És important que us diguem que a totes les sortides de les autopistes hi ha uns cartells gegants amb informació de tot el que et trobaràs, si es tracta d’allotjaments, doncs el nom de les cadenes de motels que hi ha: Motel 6, Motel 76, Holiday Inn… i si és de menjar, doncs ja ho sabeu, el de sempre: McDonald, Burger… Avui hem sortit d’hora perquè és el dia que més hores haurem de conduir. Teníem diferents opcions per anar de Las Vegas a Yosemite i totes tenien unes 7-8h de duració. Al final hem preferit no travessar el Death Valley i passar pels Mammoth Lakes. No té desperdici. De fet, això de si passar o no pel Death Valley, podem dir que ha estat una decisió d’última hora. Les temperatures, al Vall de la Mort, sovint arriben als 50ºC i se’t recomana portar aigua al cotxe per si de cas. Total, que al final hem dit que ja estàvem farts de veure pedres, sorra i desert i teníem ganes de veure llacs i muntanyes i verd i fins i tot neu, o sigui que ens hem quedat amb les ganes de topar-nos amb una serp cascavell... es veu que n’és zona. Doncs au, a programar el Tom Tom per anar direcció a Tonopah. I aquí ve l'anècdota del dia... i potser del viatge i tot. És evident que després de tantes hores conduint i tantes rectes com hi ha, un ja perd el control de la velocitat que porta i si s’està passant de la ratlla o no. La qüestió és que es podia anar a 60milles/hora i nosaltres anàvem a 80-90. La poli ens ha pillat, és clar. Per sort nostra ha estat molt amable i només ha estat un avís, res de multa. Ara, estàvem histèrics. Ha estat ben bé de peli. El paio venia en sentit contrari al nostre, però aquests americans se les saben totes i un cop ens va passar pel costat ja va engegar els "pirulus" i va fer mitja volta. En sentit contrari també poden saber la velocitat que vas? Es veu que sí. Ens va començar a fer llums i se’ns va col·locar radera nostre. Naltros cap al voral i esperant a l’home. Mai se’t posen davant la finestra, s'acosta i es posa de costat a la porta del conductor i... és clar, una mà a la pipa, per si de cas. En Xavi ja m’ho havia comentat, però jo dec haver vist poques pelis americanes, perquè és algu amb què no m’havia fixat mai. Ens ha demanat la documentació però justament teníem tota la paperassa, carnets de conduir i tot al maleter. Ha dit que no feia falta que baixéssim a agafar-la i només ens ha preguntat on anàvem . Jo portava el mapa als dits i ja em veus assenyalant destí. Deuria flipar amb tot el que encara ens quedava per recórrer i ens ha dit que no ens posava multa, que era un avís, per tant ens perdonava aquells 200-300$ que ens hagués costat la multa. Gràcies Poli!!! Continuem el trajecte. Realment la Sierra Nevada americana és la hòstia amb patinet. Magnífics paisatges! No sé si us n’adoneu, però, de moment, tot ens està robant el cor.

La primera parada, i de fet és on parem a dinar serà Lee Vining, amb un magnífic i immens llac, però abans conduirem per rectes interminables plenes de “baches”…. Pitjor que una muntanya russa… ajajajaja

Ens parem a Lee Vining a dinar, tal com us hem dit. A un restaurant dels típics de carretera. Mengem guarro, és clar, no podem demanar més, estem a l’Amèrica profunda. Acabem de dinar i cap al Tioga Pass falta gent. El Tioga Pass, a 3000mts d'altura, és un pas de muntanya a les muntanyes de Sierra Nevada de Califòrnia, però no sembla que pugis tant, doncs hi continuen havent rectes a alta muntanya. És acollonant! Mireu les fotos, parlen per si soles...

Tota aquest tram és brutal, llacs a cada 100m i de cop, ens trobem amb el Half Dome davant dels morros!!! Hòstia que és ben parit.

Però això no és tot, ja estem a Yosemite Park i mira! Mira! El Capitán!!!!! La meca dels escaladors d’arreu del món!!! I n’hi hem vist, és clar.

Anem a descarregar les maletes i a tot drap sense perdre un minut cap a Glacier Point. La guia diu que des d’aquest punt es veuen les Yosemite Falls, el Half Dome i la millor posta de sol. No podem dir el contrari! Lo milloret de lo milloret!

Las Vegas

Quin “desparpajo” de llums i colors…. Mare meva!!! I enmig del no resssssssssssssssss. Bé, segur que a tothom li passa pel cap més d’una notícia vista per la tele, que a Califòrnia cada any hi ha centenars de focs. Doncs no és d’estranyar, hectàrees i més hectàrees sense res, una calor d’escàndol i temperatures molt elevades. Conduint fins a las Vegas n’hem pogut veure 2. I un d’ells era molt a prop nostre. Enmig del desert, enmig del no res, aquests americans han fotut la bestiesa més gran mai vista. Hotels immensos, muntanyes russes que circulen per d’entre els hotels, plagis a Temples greco-romans, una Estàtua de la Llibertat, la Tour Eiffel (encara que més petita), canals venecians i les seves góndoles, la plaça San Marco dintre un hotel…. IMPRESSIONANT.

Doncs això és Las Vegas, res més que un complex turístic immens. I, com molts diuen el parc d’atraccions més gran del món per als adults. Parlant de parcs d’atraccions, sabíeu que aquí, a Las Vegas, hi ha un hotel, l’Stratosphere, i a dalt la torre hi ha un parc d’atraccions muntat? Mira… Mira… Americans!

Potser el que més ens ha cridat l’atenció ha estat el downtown, on ha començat tota aquesta història del joc. Hem agafat el bus davant del Bellagio i cap al downtown hi falta gent. Hem fet cas al que ens deia la guia i hem anat a sopar al buffet del Golden Nudget, un dels primers hotels-casino que es va construir a Las Vegas. En sortint, hem caminat pel Fremont Street, amb concerts en viu i tot decorat a l'època hippy, recordant el moviment hippy que hi va haver el 15/08/09 de fa quaranta anys als Estats Units: el Woodstock Music & Art Fair de la petita vila rural de Bethel, a l'estat de Nova York.

Hem trobat concerts en viu i directe i de cop, com per art de màgia, el sostre del carrer estava ple de llums i colors. Flipant! Era una pantalla de neó d’un cap a l’altra de carrer. La música a tot drap…. Molt xulo!!

de Bryce Canyon a las Vegas passant pel Capitol Reef

Avui sí! Avui el despertador ens ha tret del llit molt d’hora.
A les 4h ja estàvem de peu. A ¾ de 5 aproximadament tiràvem la clau de l’habitació a la bústia exprés de la recepció. Clar, com que no tenen obert les 24h, doncs tenen unes bústies de fusta, per deixar-hi la clau. El sol encara no ha sortit i ens disposem a anar fins al Sunset point a veure com surt.... però, és clar, no tot podia sortir tant i tant rodó i ens n’hem anat fins a l’últim punt del parc, erròniament, eh! Total, que hem fet kms envà i, evidentment, hem arribat a un punt que no té res d’especial, però vaja, orgullosos d’haver-nos recorregut tot el parc a primera hora del matí, quan les úniques ànimes en vida que es movien érem naltros i els rens que hi habiten.

A la tornada ens hem anat parant a diferents punts, hem pogut veure l’arc de pedra que no l’ha fet cap humà, no! L’ha fet la mare terra! Impressionant.

El Bryce Canyon no deixa de ser un parc de formes rocoses igual que el Grand Canyon però és especial. El Gran Canyon el veus i és majestuós, no pots conduir per dintre el Canyó. En canvi, a Bryce sí, a Bryce és com si et trobessis dins el canyó. Bryce, més que un canyó, és un amfiteatre natural format per l’erosió, que destaca per les seves estructures geològiques, anomenades Hoodoos. Els jocs de colors a la roca produeixen vistes espectaculars. Probablement ens tornaríem a despertar a les 4h del matí per tornar-ho a veure. Les roques tant semblen blanques, taronges com vermelles…. Tot depèn des de quin angle es miri i per on li arriba la llum del sol.

Ah! Per cert, si sou matiners com nosaltres, i accediu al parc a una hora d’aquestes intempestives podreu entrar sense pagar... naltros hem passat i allà no hi havia ni guàrdia ni ningú que vigilés l’entrada i és clar, per sortir ningú et demana el passi.

Hem sortit del parc i hem fet parada a Bryce. Hem carregat la burra de benzina i hem fet un cafè. Un volta pel poblet, 4 fotos i de nou, carretera i manta.
Per cert, el poble de Bryce és macu, perquè és totalment de l’”oeste” però, aquest sí, aquest es nota que és així pel turisme, no pas perquè abans ho era.

De Bryce hem anat fins a Las Vegas i teníem 2 opcions per fer-ho: retrocedir fins a Zion Parc, un altre parc que no hem visitat, al qual només es pot accedir amb bus, i des d’aquí agafar l’autopista fins a destí; o bé, desviar-nos 2h més del trajecte inicial, jejeje, i conduir per l’scenic drive del Capitol Reef. Fa falta que us diem per on hem passat!!?? Doncs i és clar, pel Capitol Reef!!!!! Aquesta carretera és molt heavy. El paisatge és de postal. La carretera va seguint la carena de la muntanya, però no us penséssiu pas que hi ha valla a cada costat, noooo…. Al contrari, sense adonar-te’n ja condueixes pel mig per no fotre’t un ensurt i de cop i volta trobar-te marge avall. Hem passat d’un paisatge de roca blanca, a uns prats verds, ranxos i de nou el desert fins a Las Vegas. En definitiva, han estat 2h de desviament molt ben aprofitades! Després de conduir una llarga estona per l’autopista ens hem parat al que més s’assemblava a un poble gran a fer un Frapuccino... jejejee. Ideal per batre la calor!
Resulta, doncs, que era una ciutat, té universitat i tot. És clar que, nosaltres a una ciutat sempre li ubiquem edificis alts i pisos, doncs no, aquí tot són cases. I el centre? On és el centre? Tenim sed i tampoc hi ha centre? No! Tampoc hi ha centre. És típic, d’aquesta zona, a les afores del poble, en una mena de polígon industrial hi trobes de tot i més, des de supermercats, fins a tot tipus de restaurants fast food: Subway, McDonalds, Starbuck’s, Burger King….

Són Americans!!!!

Finalment, després d’un buit de flora (no pas de fauna, penso) ens trobem un mega urbe, Las Vegas. Llums, colors, cotxes, gent…. Impressionant.
Welcome to Las Vegas!!!