diumenge, 16 d’agost de 2009

Grand Canyon

Sortim de Laughlin direcció Grand Canyon. El paisatge ja va canviant, tot i que les rectes interminables no s'acaben mai. Trobem pobles típics de l'interior americà. Una altra cosa que ens deixa sorpresos és que la majoria dels pobles de l'interior tenen els carrers sense asfaltar, potser això explica el fet que tot americà condueix un Pick Up.

Arribem a Grand Canyon al migdia, així és que aprofitem la tarda per visitar el parc.

El Grand Canyon National Park rep gairebé 5 milions de visitants l'any. La majoria van al South Rim que està obert tot l'any. L'altra banda és el North Rim, molt menys turística però per arribar-hi, s'ha de fer una volta de 5h. El North Rim està obert a partir de mitjans de maig fins a finals d'octubre, depenent del clima. La manera més pràctica de visitar el parc és estacionar el cotxe a les àrees d'aparcament i moure's pel parc amb els busos interns gratuïts.

L'entrada al parc costa 25$ per vehicle. El passe té una validesa de 7 dies i si fa mal temps no et retornen els diners. Existeix un passe per tots els parcs nacionals (inclou Bryce Canyon, Yosemite, Zion...) que costa uns 80$ per vehicle i és vàlid per un any. Per tant, si es té previst visitar més d'un parc, val la pena tenir-ho en compte. A l'entrada de cada parc hi ha com un peatge i és allà on es poden comprar els passes que us hem explicat. A banda d'això et donen tot d'informació, fin i tot amb castellà, amb horaris de busos, horaris del parc, punts d'informació, etc.

Doncs bé, aparquem el cotxe just davant del Yavapai Point i aquí tenim el primer contacte amb el Canyó. Les vistes al canyó són impressionants, i ni el que us podem explicar ni les fotos li acaben de fer justícia. Després anem amb bus pel Hermits Rest Route. És la única part del parc que no es pot recórrer amb cotxe. Nosaltres hem baixat a Maricopa Point i hem anat caminant fins a Hopi Point. Val la pena anar d'un punt a l'altre caminant i veure els canvis de colors de la pedra a mesura que el sol es pon.
La posta de sol l'anem a veure a l'altra banda del Canyó, al Kaibab Trail Route, aquesta part es permet fer amb cotxe. El punt per veure la posta és el Yaki Point. Per arribar-hi s'ha d'aparcar al cotxe a la carretera principal i caminar uns 2km.

L'endemà ens despertem a les 4-5h del matí per anar a veure com surt el sol. Però la nostra sorpresa és veure que el sol ja ha més que sortit. A Arizona hi ha una hora de diferència respecte Califòrnia i Nevada, així és que anàvem tard. Anem fent la volta al parc per anar a buscar l'entrada est del parc, per on nosaltres sortirem. Pel camí ens aturem al Lipan Point, un dels més bonics juntament amb el Yaki Point.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada