dissabte, 22 d’agost de 2009

de camí a Yosemite pels Mammoth Lakes ens ha parat la bòfia...

Sortim de Las Vegas prou d’hora al matí com per encara veure restes de la bogeria de la nit passada. És més, de camí al hall de l’hotel ens hem topat amb encara sortits de festa i escurats de butxaca…
Aprofitem que no hi ha massa circulació, encara, per acostar-nos amb cotxe al downtown i així poder veure les tant conegudes esglésies de las Vegas. Ja sabeu que també és típic d’aquí venir-s'hi a casar, famosos i tot. Voleu exemples? La Celine Dion.
Sortim del centre i a les afores ens parem a un McDonald. És important que us diguem que a totes les sortides de les autopistes hi ha uns cartells gegants amb informació de tot el que et trobaràs, si es tracta d’allotjaments, doncs el nom de les cadenes de motels que hi ha: Motel 6, Motel 76, Holiday Inn… i si és de menjar, doncs ja ho sabeu, el de sempre: McDonald, Burger… Avui hem sortit d’hora perquè és el dia que més hores haurem de conduir. Teníem diferents opcions per anar de Las Vegas a Yosemite i totes tenien unes 7-8h de duració. Al final hem preferit no travessar el Death Valley i passar pels Mammoth Lakes. No té desperdici. De fet, això de si passar o no pel Death Valley, podem dir que ha estat una decisió d’última hora. Les temperatures, al Vall de la Mort, sovint arriben als 50ºC i se’t recomana portar aigua al cotxe per si de cas. Total, que al final hem dit que ja estàvem farts de veure pedres, sorra i desert i teníem ganes de veure llacs i muntanyes i verd i fins i tot neu, o sigui que ens hem quedat amb les ganes de topar-nos amb una serp cascavell... es veu que n’és zona. Doncs au, a programar el Tom Tom per anar direcció a Tonopah. I aquí ve l'anècdota del dia... i potser del viatge i tot. És evident que després de tantes hores conduint i tantes rectes com hi ha, un ja perd el control de la velocitat que porta i si s’està passant de la ratlla o no. La qüestió és que es podia anar a 60milles/hora i nosaltres anàvem a 80-90. La poli ens ha pillat, és clar. Per sort nostra ha estat molt amable i només ha estat un avís, res de multa. Ara, estàvem histèrics. Ha estat ben bé de peli. El paio venia en sentit contrari al nostre, però aquests americans se les saben totes i un cop ens va passar pel costat ja va engegar els "pirulus" i va fer mitja volta. En sentit contrari també poden saber la velocitat que vas? Es veu que sí. Ens va començar a fer llums i se’ns va col·locar radera nostre. Naltros cap al voral i esperant a l’home. Mai se’t posen davant la finestra, s'acosta i es posa de costat a la porta del conductor i... és clar, una mà a la pipa, per si de cas. En Xavi ja m’ho havia comentat, però jo dec haver vist poques pelis americanes, perquè és algu amb què no m’havia fixat mai. Ens ha demanat la documentació però justament teníem tota la paperassa, carnets de conduir i tot al maleter. Ha dit que no feia falta que baixéssim a agafar-la i només ens ha preguntat on anàvem . Jo portava el mapa als dits i ja em veus assenyalant destí. Deuria flipar amb tot el que encara ens quedava per recórrer i ens ha dit que no ens posava multa, que era un avís, per tant ens perdonava aquells 200-300$ que ens hagués costat la multa. Gràcies Poli!!! Continuem el trajecte. Realment la Sierra Nevada americana és la hòstia amb patinet. Magnífics paisatges! No sé si us n’adoneu, però, de moment, tot ens està robant el cor.

La primera parada, i de fet és on parem a dinar serà Lee Vining, amb un magnífic i immens llac, però abans conduirem per rectes interminables plenes de “baches”…. Pitjor que una muntanya russa… ajajajaja

Ens parem a Lee Vining a dinar, tal com us hem dit. A un restaurant dels típics de carretera. Mengem guarro, és clar, no podem demanar més, estem a l’Amèrica profunda. Acabem de dinar i cap al Tioga Pass falta gent. El Tioga Pass, a 3000mts d'altura, és un pas de muntanya a les muntanyes de Sierra Nevada de Califòrnia, però no sembla que pugis tant, doncs hi continuen havent rectes a alta muntanya. És acollonant! Mireu les fotos, parlen per si soles...
Tota aquest tram és brutal, llacs a cada 100m i de cop, ens trobem amb el Half Dome davant dels morros!!! Hòstia que és ben parit.
Però això no és tot, ja estem a Yosemite Park i mira! Mira! El Capitán!!!!! La meca dels escaladors d’arreu del món!!! I n’hi hem vist, és clar.

Anem a descarregar les maletes i a tot drap sense perdre un minut cap a Glacier Point. La guia diu que des d’aquest punt es veuen les Yosemite Falls, el Half Dome i la millor posta de sol. No podem dir el contrari! Lo milloret de lo milloret!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada