Anem a Laughlin

Avui sortim de Los Angeles i ens dirigim a Laughlin. O sigui que avui ja sortim de Califòrnia per entrar a l'estat de Nevada. Pel camí ens aturem a Victorville, on es troba el museu de la Ruta 66. A partir d'aquí fem un tram de la històrica ruta.

No fa falta que expliquem que gairebé no hi passa ningú i és perquè just al costat hi passa l'autopista... ejejeje... seria la carretera dels curiosos i moteros. A Victorville també tenim la oportunitat de parar-nos a l'Starbucks... ohhh.... ja ho necessitàvem. Enyorança neoyorkina en podríem dir.

Ens desviem una mica de la ruta i, enmig del desert de Mojave trobem Calico, un antic poble de mineria de plata que avui dia ja no existeix. Calico és un poble fantasma que va ser reconstruït al 2002, però de fantasma no en té res, per entrar s'han de pagar 6$ per cap... o sigui que és més turístic que una altra cosa.

El que sí és cert és que és un poble típic de l'"oeste", tal i com qualsevol de vosaltres us l'imagineu. Igualet als pobles de Lucky Luke... Està súper ben cuidat i malgrat haver de pagar per entrar val la pena desviar-se de la ruta i anar-hi per veure el que en queda.

Després de parar-nos a la gasolinera Roys, una típica gasolinera de la Ruta 66, no pas a repostar, sinó a comprar algu per beure (la calor és sufocant, aprox. uns 100ºF, o sigui uns 40ºC o més) ens n'anem direcció a Laughlin.
Laughlin vol ser com Las Vegas però no se li assembla ni amb la sola de les sabates.
La primera sensació que vam tenir, va ser que si Las Vegas era com això no hi volíem anar. Per sort, ja ho explicarem més endavant, no té res a veure un lloc amb l'altre. És realment increïble, hi ha gent gran, quan diem gran ens referim a jubilats, amb l'oxigen i jugant a les màquines... un ambient bastant denigrant.

A banda d'això, a Laughlin també hi ha bastant "desfase" elèctric i fins i tot hi ha un hotel que vol simular un vaixell... rotllo el de Tom Sawyer.