dimecres, 19 d’agost de 2009

de Bryce Canyon a las Vegas passant pel Capitol Reef

Avui sí! Avui el despertador ens ha tret del llit molt d’hora.
A les 4h ja estàvem de peu. A ¾ de 5 aproximadament tiràvem la clau de l’habitació a la bústia exprés de la recepció. Clar, com que no tenen obert les 24h, doncs tenen unes bústies de fusta, per deixar-hi la clau. El sol encara no ha sortit i ens disposem a anar fins al Sunset point a veure com surt.... però, és clar, no tot podia sortir tant i tant rodó i ens n’hem anat fins a l’últim punt del parc, erròniament, eh! Total, que hem fet kms envà i, evidentment, hem arribat a un punt que no té res d’especial, però vaja, orgullosos d’haver-nos recorregut tot el parc a primera hora del matí, quan les úniques ànimes en vida que es movien érem naltros i els rens que hi habiten.
A la tornada ens hem anat parant a diferents punts, hem pogut veure l’arc de pedra que no l’ha fet cap humà, no! L’ha fet la mare terra! Impressionant.

El Bryce Canyon no deixa de ser un parc de formes rocoses igual que el Grand Canyon però és especial. El Gran Canyon el veus i és majestuós, no pots conduir per dintre el Canyó. En canvi, a Bryce sí, a Bryce és com si et trobessis dins el canyó. Bryce, més que un canyó, és un amfiteatre natural format per l’erosió, que destaca per les seves estructures geològiques, anomenades Hoodoos. Els jocs de colors a la roca produeixen vistes espectaculars. Probablement ens tornaríem a despertar a les 4h del matí per tornar-ho a veure. Les roques tant semblen blanques, taronges com vermelles…. Tot depèn des de quin angle es miri i per on li arriba la llum del sol.

Ah! Per cert, si sou matiners com nosaltres, i accediu al parc a una hora d’aquestes intempestives podreu entrar sense pagar... naltros hem passat i allà no hi havia ni guàrdia ni ningú que vigilés l’entrada i és clar, per sortir ningú et demana el passi.

Hem sortit del parc i hem fet parada a Bryce. Hem carregat la burra de benzina i hem fet un cafè. Un volta pel poblet, 4 fotos i de nou, carretera i manta.
Per cert, el poble de Bryce és macu, perquè és totalment de l’”oeste” però, aquest sí, aquest es nota que és així pel turisme, no pas perquè abans ho era.

De Bryce hem anat fins a Las Vegas i teníem 2 opcions per fer-ho: retrocedir fins a Zion Parc, un altre parc que no hem visitat, al qual només es pot accedir amb bus, i des d’aquí agafar l’autopista fins a destí; o bé, desviar-nos 2h més del trajecte inicial, jejeje, i conduir per l’scenic drive del Capitol Reef. Fa falta que us diem per on hem passat!!?? Doncs i és clar, pel Capitol Reef!!!!! Aquesta carretera és molt heavy. El paisatge és de postal. La carretera va seguint la carena de la muntanya, però no us penséssiu pas que hi ha valla a cada costat, noooo…. Al contrari, sense adonar-te’n ja condueixes pel mig per no fotre’t un ensurt i de cop i volta trobar-te marge avall. Hem passat d’un paisatge de roca blanca, a uns prats verds, ranxos i de nou el desert fins a Las Vegas. En definitiva, han estat 2h de desviament molt ben aprofitades! Després de conduir una llarga estona per l’autopista ens hem parat al que més s’assemblava a un poble gran a fer un Frapuccino... jejejee. Ideal per batre la calor!
Resulta, doncs, que era una ciutat, té universitat i tot. És clar que, nosaltres a una ciutat sempre li ubiquem edificis alts i pisos, doncs no, aquí tot són cases. I el centre? On és el centre? Tenim sed i tampoc hi ha centre? No! Tampoc hi ha centre. És típic, d’aquesta zona, a les afores del poble, en una mena de polígon industrial hi trobes de tot i més, des de supermercats, fins a tot tipus de restaurants fast food: Subway, McDonalds, Starbuck’s, Burger King….
Són Americans!!!!

Finalment, després d’un buit de flora (no pas de fauna, penso) ens trobem un mega urbe, Las Vegas. Llums, colors, cotxes, gent…. Impressionant.
Welcome to Las Vegas!!!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada