Córdoba- la Mesquita

Hem llogat un cotxe i ens desplaçat fins a Córdoba.
Com tot, avui dia és una ciutat prou moderna, però és al casc antic on val la pena anar si es disposa de poc temps per visitar. Actualment, Córdoba, és un gran referent cultural a Europa, amb un dels barris històrics més extensos del món i declarat, també, Patrimoni de la Humanitat per la Unesco. La ciutat presenta diferents zones, una part més moderna i nova i l'altra és el barri del Zoco, on trobem la Mesquita.
Tot són carrerons estrets, on gairebé no hi passa ni un cotxe, pel seu tamany. Ara bé, això no és problema, no hem vist cap carrer que sigui només peatonal. Els cotxes passen per tot arreu, però respectant als peatons. Les cases són baixes i blanques, els carrers adoquinats... a "grosso modo" semblaria que us estiguéssim descrivint el barri d'Albaicín de Granada, però no, és molt diferent.
Aquesta part de Córdoba no sembla ser tant un poble, sinó que ja sembla formar part de la ciutat i, està molt arreglada. Les cases tenen els portals oberts i a l'interior un atri, que és on a l'estiu hi ha desenes de geranis penjats a les parets. Segur que molts de vosaltres n'haureu vist alguna foto una vegada... Aquí, per exemple, us deixem una foto de la calleja de las flores amb la mesquita de fons.
I, parlem de la Mesquita. És visita obligada si es visita aquesta ciutat, igual que ho ha estat l'Alhambra a Granada. La Mesquita de Córdoba és un dels monuments més importants i coneguts arreu del món de l'arquitectura hispano- musulmana. Va ser la més gran del món. I dins seu s'hi troba la Catedral Cordobesa, per això hi ha qui l'anomena La Mesquita Catedral de Córdoba.
A Córdoba hem dinat al restaurant- cortijo La Vidua, recomable també. Està molt a prop de la "Judería". La veritat és que ens hem atipat com "bardaixos".
El que ens ha fotut la guitza de la diada ha estat la pluja i és que ni amb paraigua ens n'hem pogut salvar... la verge santa, n'ha caigut una que feia temps que no n'havíem vist d'igual. Hem acabat xops com ànecs. Sort que ha estat quan ja marxàvem...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada