divendres, 15 de juliol de 2011

Ephesus, una altra relíquia de Turquia!!

Efes són les ruïnes romanes amb més bon estat de conservació del Mediterrani Oriental.

Antigament Efes va ser una important ciutat comercial i de culte a Cibeles, la deesa de la fertilitat, i posteriorment deesa de la caça i la lluna per influència Jònica, i com a conseqüència també van cambiar-li el nom passant a dir-se Artemisa. En honor seu es va crear un temple, que va passar a formar part del continent asiàtic en èpoques romanes, i va ser aleshores quan Artemisa va passar a dir-se Diana i així Efes es va convertir en la capital d'Àsia Menor, la qual va arribar a tenir 250.000 habitants.
Tal i com vam fer amb la visita a Hierápolis, us recomanaríem que visitéssiu Efes a la tarda vespre, ja no només per evitar les hores puntes de calor, sinó per evitar la gran aglomeració de turistes que s'hi concentra durant el matí. I tal i com ja es recomana a moltes guies, nosaltres ens reiterarem dient que el millor és començar la visita per la Güney Kapisi (porta sur) i així recórrer els 3km de ruïnes fins a l'entrada principal, de baixada.

Com a punts forts de visita, nosaltres destacaríem la porta d'Heracles, amb les vistes del carrer principal Kuretler i de taló de fons la biblioteca Celcus, impressionant aquesta.
 
També és destacable el gran teatre, amb una capacitat de 25.000 espectadors; l'Odeó, un petit teatre on es feien actes de celebració musicals; i el carrer del port, amb paviment de marbre i de vista de fons al gran teatre.
Amb l'entrada no s'inclou la visita a les cases adosades, la qual no podem recomanar-vos perquè nosaltres no vam visitar, però sembla ser que s'hi conserven uns mosaics amb un molt bon estat de conservació, segurament val la pena de veure.

Hem agafat de base Selçuk per poder visitar les ruïnes d'Efes, que es troben a 2,5 km del centre, de Selçuk, i és ben fàcil anar-hi amb dolmus, ja que en surten cada 5 min des de la Otogar, l'altra opció és anar-hi caminant, amb uns 30-40 min s'hi arriba.

Aixafats per la calor que cau a la costa Egea, ens n'hem anat al hostel a banyar-nos a la piscina i ha sigut aquí on hem trobat els primers catalans del viatge, en  Joan i la Marta, una parella de Barcelona i Molins de Rei, respectivament. Amb ells hem sopat i hem passat una gran vetllada acompanyats d'una Efes i a qui desitgem una bona estada per la Capadòcia, estem segurs que els encantarà.
La nostra estada per aquesta banda del país continua l'endemà amb la descoberta del poble de muntanya de Sirince, situat entre horts i dedicat, en bona part, a l'elaboració del vi de fruites. Hem tingut el gust de tastar el vi de móra i el de cirera. N'hi ha per tots els gustos i colors, fins i tot de meló. Però serem sincers, no ens ha agradat en absolut. Nosaltres ens quedem amb la tradició vinícola de tota la vida, la del raïm.
A Selçuk hi hem estat dos nits i ens hem allotjat al hostel Atilla's Getaway, 100% recomanable.
Així doncs, donem per finalitzada la nostra estada arreu del país abans d'explorar-ne una de les ciutats més conegudes, Istambul, d'es d'on estem escrivint aquest post. 

Amb les presses del viatge, l'endemà no vam poder-nos despedir d'en Joan i la Marta, nois, si ens llegiu, ens faria il·lusió que ens contactéssiu via e-mail, el trobareu al nostre perfil. ;-)!!

3 comentaris:

  1. pero nens, quin ritme que porteu!!!! i quin hostel mes xulo, noooooo? vaya piscinaca!!! jajajajaja

    Un peto mooolt i mooolt fort, seguiu/ho passant be! nosaltres, ja tornem!

    Marc i Mireia

    ResponElimina
  2. Ei parella, que guai Turquia quins paisatges tant curiosos!!nosaltres també haviem pensat anar-hi aquest estiu, però al final ens hem decidit per Islandia!

    Continueu disfrutant! un petó

    ResponElimina
  3. Eii, Txell i Xavi o Xavi i Txell...sou uns megacracks!!! Fins avu ino m'he passat pel vostre blog, i mirant-me'l de pe a pa...està super-currat! Les fotos, les descripcions, el to... quasi que podríeu presentar-lo a algun concurs :-)
    Doncs la Marta i jo (ja veig que us vau enrecordar de nosaltres i vau posar la foto, ehem..) vam acabar esplèndidament per la Capadoccia, molt xulo! Ja veig que li vau acabar agafant en tranquillo a Istambul...
    Una forta abraçada parella, i fins una altre (qui sap)..per si de cas aquí us deixo els emails de la marta i meu (martinartal@gmail.com; joancornet@gmail.com).
    Que continueu viatjant i així d'eixerits!
    Joan

    ResponElimina