Perú, la nostra primera etapa sudamericana!

Perú ens ha semblat un país immensament cultural, on la cultura inca es fa present a molts dels assentaments turístics que un visita, i no només si fem referència al majestuós Machu Pichu, la cultura incaica està a la ordre del dia i és que Perú és un país en el qual encara s'hi mantenen moltes de les tradicions que els inques hi van deixar, com ara tradicions relacionades amb el Pachatata o Pachamama, el pare terra o la mare terra, els seus protectors.

la mítica imatge del Machu Picchu

A Perú hi hem estat 23 dies, arribant a Lima, procedents d'un vol interminable que vam agafar a Nova Zelanda i sortint pel llac Titiaca cap a Bolívia. Al llarg d'aquests 23 dies hem vist com les dones encara vesteixen tradicionalment a moltes localitats, i sempre fent ús del seu distintiu per excel.lència, el barret. També hem vist, com a mesura que ens apartàvem de Lima, la gent encara parla quítxua o aimara. 

De Lima arribàvem a Paracas per conèixer de prop la fauna de les Islas Ballestas i de camí a Arequipa, on hem gaudit d'una bona cuina, hem fet parada al oasis de Huacachina per deixar anar una mica d'adrenalina fent sandboarding i anant amb buggie pel seu desert. Des d'Arequipa hem fet una sortida al Canyó de Colca on el vol del còndor ens va deixar fascinats. Arrivàbem a Cusco amb un objectiu molt clar, conèixer el tant esperat Machu Pichu i, per primer cop a la vida, les expectatives creades al respecte no han causat sentiments contraris, una de les coses més boniques que hem vist mai. Des de Cusco vam aprofitar per conèixer els voltants a través de la Vall Sagrada i la nostra última parada en aquest país de platges, muntanyes i desert, ha estat al llac Titicaca per desembarcar a Uros i Taquile i fer turisme vivencial a la illa d'Amantaní.

Perú és història, Perú és d'aquells llocs on almenys s'ha d'anar un cop a la vida.

 

Machu Picchu la ciutat perduda from Txell i Xavi on Vimeo.

El Llac Titicaca i turisme vivencial

Puno és la ciutat que hem pres de base per explorar la banda peruana del llac Titicaca. En sí no té massa res d'especacular, no es tracta d'una ciutat colonial com les que havíem vist fins ara, Cusco o Arequipa, però es tracta d'una ciutat molt turística degut a la seva proximitat al Llac Titicaca. I aquí hem aprofitat per anar al cine a veure en Morgan Freeman a Batman!

El llac Titicaca, amb 3.812 m d'alçada, és el llac navegable més alt del món i les seves illes són famoses arreu per conservar le seves tradicions agrícoles i artesanes i per la seva bellesa enmig de l'altiplà andí amb la serralada dels andes de teló de fons.

tot ballant a la illa de Amanantí amb la sra. Francisca, la dona menuda del costat esquerre

Aquí les dones vesteixen amb el seu vestit tradicional, amb un vel al cap, resguardant-se així del fred, i amb unes sandàlies fetes de pneumàtic.

Hem visitat 3 illes, que són les més turístiques: les illes Uros, la illa Amantaní i la illa Taquile. Des del mateix Port hem agafat una barca directa a Amantaní ja que el que ens venia de gust era visitar aquesta illa i fer-hi turisme vivencial allotjant-nos a casa una familia local. Aquesta mateixa barca es para de pujada a les Uros i de baixada a la illa Taquile.

la nostra arribada a les illes flotants de Uros

Les Uros, la majoria d'ètnia Aimara, també conegudes com a illes flotants són totes elles formades per totora que va creixent al fons del llac i cada certs anys els seus habitants l'han d'anar renovant, per evitar així que quan es podreixi aquesta base la illa s'enfonsi, és ben turístic, però molt interessant de veure perquè actualment encara hi ha gent que viu en aquestes illes.

dones Aimares de les illes flotants

els típics barrets de les "cholitas"

La illa Amantaní, Quítxua, coneguda per potenciar un tipus de turisme diferent al que estem acostumats, allí no hi ha hotels ni res per l'estil, els seus habitants han apostat per un altre tipus de turisme, el turisme vivencial, en el que tant l'allotjament com els àpats es fan a casa d'una família. Una experiència única per conèixer d'aprop la seva gent. Ens hem allotjat a casa en Ricardo i la Francisca. Nosaltres hem escollit aquesta família, però en realitat tenen un sistema mot ben muntat per tal que totes les families rebin turistes, i aquest és un sistema rotatori que cada 2 mesos va canviant de comunitat i així tothom content. En aquesta illa hem pujat al cim del Pachatata, que significa "padre tierra", i des d'aquest cim, a un xic més de 4.000 m, hem tingut unes vistes exclusives de la illa i el seu entorn. I a la nit, la Francisca ens ha engalanat amb els seus millors trajus i hem anat a un Casal del poble on hi havia un ball popular.

nena Aimara amb la ràdio tot vigilant el remat, tot pujant al Pachatata, el pic més alt de l'illa d'Amanantí 

nosaltres amb la nostra família d'acollida, a casa la Francisca i en Ricardo

naltrus amb les vestimentes típiques de la illa Amanantí, apunt de sortir de festa!!

La illa de Taquile, també Quítxua, és la última que hem visitat i les seves petites dimensions, 7 km2, ens han permès travessar-la de cap a cap. Hi hem arribat just quan celebraven Sant Santiago, ben bé no sabem si ha estat així, o és que aquest espectacle de balls tradicionals té lloc a diari pel turisme. Sigui quina sigui la raó, hem pogut apreciar la gran tradició artesana dels habitants de la illa de Taquile. Tots ells vestits de la manera tradicional i amb els típics barrets, els homes, llargs com un mitjó, els quals tenen, a més, un simbolisme especial, els vermells només els porten els homes casats, mentre que els blancs i vermells només són pels solters, a més en funció del color també se'n pot saber la classe social. Tant les dones de la illa de Taquile com les dones de la illa d'Amantaní vesteixen amb una faldilla de diverses capes, una de les raons és pel fred, a Taquile la última sempre és negra i, també vesteixen unes camises blanques bordades amb flors.

 festivitat a la illa de Taquile, amb unes vestimentes molt colorides

 

nena Aimara

El traju de Taquile és considerat un dels millors trajus tradicionals elaborats al Perú.

... tot tocant ...

I aquesta ha estat la nostra aventura a la part peruana del llac Titicaca, el pròxim post ja serà des de la banda boliviana.

Cusco i la Vall Sagrada

Cusco coneguda com "el ombligo del mundo" va ser el centre de poder de la cultura incaica, la ciutat originària dissenyada pels inques amb forma de puma, entre els dos rius Tulumayo i Av. del Sol, i al capdamunt el poder militar, a Sacsayhauman. Aquí és on es va demostrar el poder del poble inca, per això el tamany de les pedres tallades, el puma com a símbol de poder i així defensar la ciutat ja que un puma només retrocedeix per saltar endavant amb més força. A Cusco hi hem estat quatre dies en total, entre les visites al Mapi i la Vall Sagrada, una ciutat ben conservada i molt bonica, això sí, enfocada totalment al turisme.

les dones vestides tradicionalments a la Vall Sagrada

"la Plaza de Armas" de Cusco 

diposició urbanística del centre de Cusco, en forma de puma

naltrus a les ruïnes de Sacsayhuaman

Després de rumiar-hi al final vam decidir explorar la Vall Sagrada pel nostre compte sense comprar el boleto turístico, al igual que a Cusco. ja que aquest costa 130 sols i no et deixen comprar bitllets individuals. La jugada ens va sortir bé ja que vam iniciar la visita Pisac, visitant el seu conegut mercat d'artesania i provant les famoses empanades. D'allí vam tornar a enfilar-nos a un bus i ens vam dirigir a Urubamba, nucli de comunicacions de la vall i que rep el mateix nom que el riu que travessa la vall.

el mercat principal d'Urubamba

A Urubamba fem parada a dinar al mercat per tornar a enfilar a una combi per arribar-nos a Ollantaytambo, Ollanta pels locals. Aquí trobem l'allotjament més econòmic de Perú, rústic però amb una família la mar d'amable, sobretot l'afillada, la Raquel. Aquí hem pogut veure els cuys, protagonista d'un dels famosos plats del Perú, el cuy chactao, que vindrien a ser els cunis a casa nostra. ;-) però q nosaltres no hem provat!

...i la parella de lloros que mengen del plat de la pròpia família, en Pepe petit i la llora, de qui no recordem el nom

els cuys, els cunis a la peruana!! ;-)

A la casa ens expliquen la porta del darrera per entrar a les ruïnes d'Ollanta sense haver de pagar el boleto turístico, collonut, ja que no teníem prevista la seva visita, unes ruïnes emmurallades amb les típiques terrasses incaiques i un temple a mig construir. Aquí va ser on els inques van sortir victoriosos davant les tropes espanyoles! (ip ip urra!!!) Malgrat la victòria va ser curta abans no van haver de retirar-se a Vilcabamba, la selva, últim reducte de la cultura inca. Abans que la colonització no es carregués tota la cultura inca i la Santa inquisició imposés la religió catòlica. Tot i que avui dia alguns encara parlen de sincretisme, intercanvi entre iguals, quan va ser una imposició i aniquilació de les cultures indígenes andines, entre elles la inca. Després de fotre una mica d'estella als nostres veïns, malgrat reinvindicar que Colón era català i no genovès!!

carrerons d'Ollantaytambo, ciutat inca vivent 

les boniques ruïnes d'Ollanta, des d'on van poder derrotar els espanyols

fent un mate de coca i recorrent sudamèrica amb la guia del '87

dones pels carrers d'Ollantaytambo

El dia següent el passem passejant pels carrerons d'Ollanta, ciutat incaica vivent, ja que hi ha gent que viu en construccions originàries incaiques. Al final del dia retornem a Cusco, sense visitar les salineres ni les terrasses de Moray, les quals teníem intenció de visitar, però finalment ens desdim.

i els més petits sempre a les esquenes de les mares

Machu Picchu

un lloc espectacular amb un dia espectacular!

Què més es pot dir del Machu Picchu que espectacular!

Aquesta meravella, considerada una de les 7 meravelles el món, l'hem vist un munt de vegades en documentals, fotos, revistes i un llarg etcètera que abans d'anar-hi et fan pensar que res et sorprendrà perquè ja saps el que t'hi espera.

nosaltres vam tenir la sort d'entrar a primera hora del matí i poder gaudir de la sortida del sol sobre el Machu Picchu i el Huayna Picchu, la típica muntanya darrera de la ciutadella amb forma de cara

Doncs no, impressiona tant que un no acaba de creure el que els seus ulls veuen en aquesta ciutat creada pels inques, coneguda com la ciutat perduda dels inques per la seva ubicació, enmig d'escarpades muntanyes i a les portes de la selva. Machu Picchu que en quítxua significa "muntanya vella".

 abrigats del fred a primeríssima hora del matí esperant la sortida del sol 

i escalfant-nos amb els primers rajos de sol!!! ;-)

No van ser els espanyols que van descobrir aquest relíquia, qualsevol podria pensar que així hagués pogut ser durant la conquesta, però no, va ser un americà, Hiram Bingham, qui va redescobrir el jaciment al 1911, però aleshores ell pensava haver trobat la ciutat perduda de Vilcabamba, que és just el que ell buscava. En realitat era el Machu Picchu. Un jaciment que aleshores estava pràcticament cobert de vegetació.

 el temple de les 3 finestres

 la piràmide de Intihuantana, amb la pedra Inthuantana al capdamunt

la millor defensa, les muntanyes

Hi ha molts mites sobre el què havia estat el Machu Picchu, hi ha qui diu que va ser un punt d'escapament durant la conquesta espanyola, també es diu que va ser construït quan l'Imperi inca estava en defalliment per tal de preservar-ne la seva cultura, o que va ser un centre ceremonial... sigui quina sigui la seva raó d'existir és una joia arquitectònica i d'enginyeria.

en Xavi amb una llamita, tot fent amics!!! ;-)

i saltant pels carrerons, al Mapi! un dia excitant!!

les grans pedres ensamblades en sec a la perfecció!

Visita obligada per tot aquell que arribi a Perú. La nostra visita al Mapi, tal com es refereixen col·loquialment els peruans al Machu Pichu, no només es va centrar en la visita a la ciutadella, a primera hora del matí vam fer un excursió muntanya amunt, per un llarg camí d'esgraons, fins arribar al Huayna Picchu, la típica muntanya de teló de fons que sempre es veu darrera les ruïnes, on també hi ha una petita ciutadella i des de la qual es tenen unes magnífiques vistes de la ciutadella principal.

 les vistes al Machu Picchu des del Huayna Picchu!

i una mica més de prop! ;-)

    

la pujada al Huayna Picchu, amunt amunt!!

La tornada al recinte la vàrem fer voltant el Huayna Picchu i així visitant les cavernes, un racó molt poc turístic  i, per ser sincers, un trencacames!!!!!

 la vertiginosa baixada cap a la gran caverna!

arribats a la gran caverna, el temple de la Lluna.

Hi ha moltes maneres d'arribar al Machu Picchu, amb tren, és la opció més cara i el bitllet més econòmic, si s'està de sort, costa uns 38$, caminant pel famós camí inca o per variants del típic sender inca. Nosaltres la pujada la vam fer amb tren des de Poroy a través de la Vall Sagrada, amb un paisatge preciós, i la tornada la vam fer caminant des d'Aguas Calientes, resseguint les vies del tren fins a la hidroelèctrica de Santa Teresa. D'allà vam anar a Santa Maria i d'allà ja directes a Cusco, i aquesta creiem que és la opció més econòmica. També hi ha un tren per només 12$ que va d'Aguas Calientes a la Hidro i a l'inversa, del que no t'informa ningú i que només es pot comprar a la boletería d'Aguas Calientes o a la mateixa Hidro.

les vies del tren de baixada d'Aguas Calientes a la Hidro de Santa Teresa, a peus del Machu Picchu

Com que creiem que hi ha molt poca informació al respecte de com arribar al Machu Picchu us deixem l'enllaç d'uns bons amics, en Marc i la Mireia, que durant la seva volta al món van fer un post molt útil de les diferents maneres d'arribar al jaciment arqueològic, i creiem que la opció nº6 és la millor i passa per unes valls impressionants.

El Canyó de Colca i el vol del còndor

Deprés de donar-hi moltes voltes decidim fer un tour de 2 dies pel turístic Canyó de Colca, amb una profunditat d'entre 1.000 i 3.000 m i amb uns 100 quilòmetres de longitud, és el segon més profund del món després del seu veí Cotahuasi,  tot i que aquest no és tan turístic, suposem perquè es necessita un dia de viatge per pura "trocha",  tal com es refereixen els peruans a un camí de carro, sense asfaltar.

imatges del canyó de Colca amb les seves terrasses preincaiques en la seva part més ample

l'inici de la part més abrupta del canyó de Colca

Teníem previst destinar 5 dies a la regió d'Arequipa i d'aquests destinar-ne 2 o 3 a fer un trek pel canyó, però finalment ens decidim  per un tour sense trek de 2 dies, el que ens permetrà poder fer més parades durant el trajecte per observar la flora i fauna de la zona que encara no hem vist, les famoses llames, les alpaques i les vicunyes. El que no veurem són els guanacos,  ja que viuen en estat salvatge. Hem vist vicunyes i alpaques a la "Reserva Nacional Salinas y Aguada Blanca", encara que a molta distància, aquest animal és el més apreciat en diferència ja que un quilo de la seva llana es ven a 4.000 dòlars, i es necessita esquilar almenys unes 4 vicunyes per aconseguir-ne un quilo i només s'esquilen una vegada a l'any.

alpaques a la Reserva Nacional Salinas y Aguada Blanca

La diferència entre les alpaques i les llames és, bàsicament, que les primeres tenen la cua abaixada i les galtes més plenes, mentre que les llames tenen la cua aixecada i poden arribar a fer 1'80m.

De camí a Chivay fem una parada a Patahuasi, a 4.000 m, per prendre una infusió de coca i així evitar el mal d'alçada, o un triple mate, amb coca, chachacoma i muña, aquestes últimes pel mal de panxa.

mate de coca i triple mate, per combatre el mal d'alçada

La següent parada ja serà al mirador dels Volcans a la Patapampa Andina, a 4.910 m, abans de tornar a descendir a Chivay, on farem nit. De camí ens donen fulles de coca per mastegar, segons la tradició andina, s'agafen tres fulles que simbolitzen els seus déus, una pel  sapo que viu dalt de les muntanyes més altes, una pel puma el déu a la terra i una pel cóndor que domina els cels.

el mirador del volcans a la Patapampa Andina a 4.910 metres

dona cabana amb els Andes al fons

De les diferents ètnies indígenes que trobem, en distingim dues per la seva forma de vestir, les dones Cabanes amb barret estil cowboy, i les Collaguas amb barret més arrodonit, tipus heidi, o barret de copa procedents dels voltants del llac Titicaca.

venedora de pa de choclo als carrers de Chivay

collagua tot batent els cereals

Un cop a Chivay, poblet pintoresc on els hi hagi, on les dones vesteixen amb el vestuari tradicional i on la postal sempre són les muntanyes andines amb els pics nevats, ens hem arribat al mercat i a la plaça d'armes. Hem coincidit amb la celebració de Santa Carmen, on a banda de fer vàries misses, a la nit han encès un gran castell de foc després de fer una processó pels carrers. El mercat de Chivay és petit però ens ha agradat molt passar-hi unes hores, té una zona de productes bàsics i una zona de menjars i és aquí on hem pogut assaborir el famós rocoto peruà acompanyat de pastís de papas. El rocoto és un pebrot picant farcit, aquí de verdures i carn d'alpaca, als dos ens ha encantat. També hem provat diferents productes que ens han cridat l'atenció, com el pa d'ou i pa de blat de moro, tots dos ben dolcets, les alfajorras, que són galetes amb carmel a dins, i els picarones, fets d'una pasta de blat i anís que fregeixen amb oli com si fossin xurros, però que el gust recorda als nostres bunyols, i al final t'hi tiren carmel pel damunt, boníssim, un berenar molt dolç, i ja per acabar, ens vam asseure a fora al mercat a fer uns tes i parlar amb els locals que s'acostaven.

rocoto del mercat de Chivay, pebrot vermell farcit de verdures i carn d'alpaca

Hem aprofitat per parlar amb la gent i aprendre 4 paraules en quítxua, com alillenxu caxanqui, hola com estàs, cainya, adéu, imasutique, em dic... I també hem descobert que el jovent cada vegada el parla menys ja que a l'escola només ensenyen castellà.

dones a la plaça de Chivay amb diferents barrets que indiquen la seva procedència 

La guindilla del pastís d'aquest tour, més que el canyó en qüetió, per naltros ha estat veure el famós vol del Còndor, i tot i que ja ens van advertir que només hi ha una 70% de probabilitats de veure'l, el còndor va sortir. I no només un, almenys en vam veure 15 i és ESPECTACULAR!!! Així que a primera hora del matí vam dirigir-nos cap a la "Cruz del Cóndor", un mirador des del qual també es pot apreciar la profunditat del canyó i des del qual es poden veure els majestuosos còndors planejant per les corrents tèrmiques.

a la part més profunda del canyó de Colca es pot observar el majestuós vol del Còndor 

 un Còndor que es va parar en una pedra a pocs metres del mirador de "Cruz del Cóndor"

el Còndor del Andes una de les aus voladores més grans del món, que pot assolir fins a 3'30 metres d'envergadura

preparant-se per inicar el vol

i del més gran al més petit, un colibrí aletejant a la Cruz del Cóndor

El tour de 2 dies i 1 nit l'hem contractat amb Edu Travel del Perú i ens ha costat 55 soles/pax: transport, hostal, esmorzar i guia.

A Chivay ens hem allotjat al Hostal 3 Lunas, un hostal que el porta una família molt maca i l'habitació matrimonial costa 30 soles amb esmorzar inclòs, per si algú està interessat en anar-hi per lliure el telèfon és 054-531316 i està a 2 quadres de la plaça d'armes, darrera el mercat. Molt recomanable, una família encantadora!