Cusco i la Vall Sagrada

Cusco coneguda com "el ombligo del mundo" va ser el centre de poder de la cultura incaica, la ciutat originària dissenyada pels inques amb forma de puma, entre els dos rius Tulumayo i Av. del Sol, i al capdamunt el poder militar, a Sacsayhauman. Aquí és on es va demostrar el poder del poble inca, per això el tamany de les pedres tallades, el puma com a símbol de poder i així defensar la ciutat ja que un puma només retrocedeix per saltar endavant amb més força. A Cusco hi hem estat quatre dies en total, entre les visites al Mapi i la Vall Sagrada, una ciutat ben conservada i molt bonica, això sí, enfocada totalment al turisme.

les dones vestides tradicionalments a la Vall Sagrada

"la Plaza de Armas" de Cusco 

diposició urbanística del centre de Cusco, en forma de puma

naltrus a les ruïnes de Sacsayhuaman

Després de rumiar-hi al final vam decidir explorar la Vall Sagrada pel nostre compte sense comprar el boleto turístico, al igual que a Cusco. ja que aquest costa 130 sols i no et deixen comprar bitllets individuals. La jugada ens va sortir bé ja que vam iniciar la visita Pisac, visitant el seu conegut mercat d'artesania i provant les famoses empanades. D'allí vam tornar a enfilar-nos a un bus i ens vam dirigir a Urubamba, nucli de comunicacions de la vall i que rep el mateix nom que el riu que travessa la vall.

el mercat principal d'Urubamba

A Urubamba fem parada a dinar al mercat per tornar a enfilar a una combi per arribar-nos a Ollantaytambo, Ollanta pels locals. Aquí trobem l'allotjament més econòmic de Perú, rústic però amb una família la mar d'amable, sobretot l'afillada, la Raquel. Aquí hem pogut veure els cuys, protagonista d'un dels famosos plats del Perú, el cuy chactao, que vindrien a ser els cunis a casa nostra. ;-) però q nosaltres no hem provat!

...i la parella de lloros que mengen del plat de la pròpia família, en Pepe petit i la llora, de qui no recordem el nom

els cuys, els cunis a la peruana!! ;-)

A la casa ens expliquen la porta del darrera per entrar a les ruïnes d'Ollanta sense haver de pagar el boleto turístico, collonut, ja que no teníem prevista la seva visita, unes ruïnes emmurallades amb les típiques terrasses incaiques i un temple a mig construir. Aquí va ser on els inques van sortir victoriosos davant les tropes espanyoles! (ip ip urra!!!) Malgrat la victòria va ser curta abans no van haver de retirar-se a Vilcabamba, la selva, últim reducte de la cultura inca. Abans que la colonització no es carregués tota la cultura inca i la Santa inquisició imposés la religió catòlica. Tot i que avui dia alguns encara parlen de sincretisme, intercanvi entre iguals, quan va ser una imposició i aniquilació de les cultures indígenes andines, entre elles la inca. Després de fotre una mica d'estella als nostres veïns, malgrat reinvindicar que Colón era català i no genovès!!

carrerons d'Ollantaytambo, ciutat inca vivent 

les boniques ruïnes d'Ollanta, des d'on van poder derrotar els espanyols

fent un mate de coca i recorrent sudamèrica amb la guia del '87

dones pels carrers d'Ollantaytambo

El dia següent el passem passejant pels carrerons d'Ollanta, ciutat incaica vivent, ja que hi ha gent que viu en construccions originàries incaiques. Al final del dia retornem a Cusco, sense visitar les salineres ni les terrasses de Moray, les quals teníem intenció de visitar, però finalment ens desdim.

i els més petits sempre a les esquenes de les mares