dimecres, 29 d’agost de 2012

Ara sí, 6.088 m!!

Com que és molt díficil repetir destinació viatgera, després de donar-hi moltes voltes, decidim intentar una segona vegada l'ascensió al Huayna Potosí!
 
Nosaltres en teníem moltes ganes però no ens acabàvem de decidir, i finalment ens hi vam animar gràcies a la Ramona, companya de trekking del Condoriri, ja que si nosaltres hi tornàvem ella també s'hi apuntava, i així ho vam fer!
 
el nostre guia, en Ramiro, davant les parets del Huayna Potosí 
 
Després del nostre primer fracàs, i saben la dura i llarga ascensió del dia d'atac al cim, quasi 1.000 m de desnivell a més de 5.000 m d'alçada, preguntem preus a l'agència Huayna Potosí, que disposa d'un refugi privat, el HP a 5.350 m, 200 m més amunt que el Campo Roca, a 5.130 m, que és el que utilitzen la resta d'agències. Finalment, però, el preu ens fa tirar enrera i tornem a contractar amb Travel Tracks de la qual n'estem molt contents dels seus guies. Aquesta vegada ens toquen en Ramiro, amb qui repetim, i en Sabino que el coneixem del dia de pràctiques al glaciar viejo.
 
Aquesta vegada vam agafar la modalitat de 2 dies i 1 nit, anàvem per feina, així que el primer dia arribes al refugi del camp base i dines, i al migdia puges cap al camp alt, per reposar una mica, sopar i dormir. I a les 6 de la tarda ja estàvem tots dins els sacs.
 
Aquesta vegada els grups havíen quedat formats de la següent manera, la Ramona i en Bart, la companya holandesa de la travessa del Condoriri i en Bart un home també holandès que venia directa del Perú on havia deixat la seva família de vacances. Després de sopar organitzem els grups, nosaltres pujarem amb en Sabino i els holandesos amb en Ramiro, i ja estem llestos per posar-nos als sacs. La Txell quasi no sopa perquè a la sobretaula de la tarda s'ha empatxat de galetes amb mantega. :-(
 
al refugi de Campo Roca, la Txell acabant d'enllestir l'equip, són la 01 am 
 
Són la 1.00 a.m. i ja estem equipats i esmorzats. Sortim a fora i ens posem els grampons i ens encordem. Som els primers, ja que anirem poquet a poquet. De totes maneres, la Txell no es troba massa bé, està mig marejada per l'empatx que encara li dura, però no diu res i comencem a pujar.
 
 a fora només falta posar-nos els grampons i encordar-nos per iniciar l'ascensió
 
Iniciem la marxa a poc a poc, el ritme que portem és bo, no cansa i anem avançant sense necessitat de fer parades per esbufegar, en part també degut a la millor aclimatació que portem després del trekking del Condoriri, la Txell va aguantant però no es troba en plenes condicions. Arribem a campo Argentino a 5.500 m, la Txell fa mala cara, cada vegada està pitjor i som a l'inici de l'ascenció, i per fer un 6.000 m has d'estar en plenes facultats. Tot i així anem pujant a poc a poc amb l'esperança de trobar un grup que faci mitja volta i així no haver de baixar tots. Tenim sort i trobem un grup que fa mitja volta perquè li ha afectat el mal d'alçada, malgrat sigui dolorós, la Txell s'encorda amb l'altre grup i ens separem.
 
Malgrat portar un parell d'hores caminant tinc molt bones sensacions. Ara som en Sabino i jo,  accelarem el ritme i avancem un parell de grups. A 5.650 m trobem la cordada d'en Ramiro, estan esperant-nos ja que a en Bart li ha afectat el mal d'alçada, així que en Sabino fa mitja volta amb en Bart, i jo m'encordo amb el Ramiro i la Ramona.
 
Amb la nova cordada continuem, a 5.700 m salvem una pala força pronunciada i començo a notar el cansament, l'última apretada que hem fet amb en Sabino es fa sentir. Per mi aquí comença el tram més dur de l'ascensió, és entre 5.750 i 5.950 m, queda encara un món i les fores comencen a minvar. Aquí la dificultat és de cocu i pulmonar, aquests 200 m de desnivell es fan molt llargs, i has de mirar d'animar-te i no pensar massa i anar passet a passet, només preocupar-te en respirar.
 
les primeres clarors del dia per damunt d'un mar de núvols 
 
A 5.950 m começa a despuntar el dia i en Ramiro ja ens indica que podem veure el cim, això m'anima, tot i queda molt, ja som a prop. Aquí si que es nota la falta d'oxigen i comencem a bufar.  Planegem fins els 6.000 m, on comença la part més dificultosa de l'ascensió, bàsicament per ser una mica exposat, però la cresta final és suficientment àmplia per passar tranquil·lament. Aquí deixo els pals i agafem el piolet, per aquest últim tram mixta, roca i gel, sí que necessitem ajudar-nos del piolet. Una grimpadeta a aquestes alçades fa bufar de valent, però fa distret l'últim tram d'ascensió.
 
 l'ascensió a la cresta final
 
encarem la cresta final amb la sortida del sol 
 
la vista de la cresta des del cim
 
Des de la cresta contemplem la sortida del sol per sobre els núvols, amb vistes a l'altiplà bolivià i als andes. Un últim esforç i....
 
el desitjat cim del Huayna Potosí, el meu primer 6.000!!! 
 
Ara sí!!!! Finalment som a dalt a 6.088 m!!!
Impressionant!!! Exhaust!!! Els ulls se'm neguen pel fred, ;-), ens felicitem i seiem a respirar per recuperar forces. Estem uns 15 minuts al cim i fem les fotos de rigor, no hem acabat, ara toca la baixada. No porto rellotge però devem haver fet cim sobre les 7.15 am del matí.
 
en Ramiro
 
 tot l'equip de cordada al cim: la Ramona, en Ramiro i jo
 
una vegada descansats queda la baixada
 
Com sempre el meu ritme de baixada és lent, els meus genolls i cames ho necessiten, ja que no vull fer un pas dolent, la resta de cordada ho pateix ja que anirien més ràpid. A 5.950 fem parada per posar-nos les ulleres de sol i desbrigar-nos, deuen ser les 8.00-8.30 am i el sol amb l'ajuda de la neu ens comença a fregir. La baixada es fa llarga però a les 9.30 arribem al refugi.
 
autofoto tot baixant per la cresta
 
el camí, la neu glaçada i un mar de núvols sobre l'altiplà bolivià

ara toca resguardar-nos del sol, crema solar, ulleres, etc.

 les parets del Huayna Potosí
 
L'última baixada, mentres ens acostem al refugi reconec la Txell que ens bé a rebre, aquí és quan content i cansat m'abraço a ella i em cauen les llàgrimes, satisfet de l'esforç realitzat. Ara només queda menjar una sopeta calenta que ens prepara el cuiner, preparar l'equipatge i baixar al camp base a 4.620 m ...

 

16 comentaris:

  1. Tinc vèrtig només de veure les fotos de la cresta final! Txell, llàstima que no et trobessis prou bé...sou uns cracks igual els dos!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bones parella!!
      Ja vam veure a les Agudes que les alçades no estan fetes per l'Eva!! Esperem que el panxot prosperi adequadament!! ;-)

      Molts records!!!
      Txell i Xavi

      Elimina
  2. Gràcies x compartir les emocions, he acabat llegint amb llagrimes els ulls i un petit nus al coll!! Moltes felicitats a tots dos!! Petonets desde la plana...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ostres!!! de res,... la veritat que les alçades intesifiquen les emocions. Com va la tornada?? esperem que tot molt bé!!

      Tenim una pizza a Sant Julià pendent!!
      Molts petons!!

      Txell i Xavi

      Elimina
  3. Anònim29/8/12

    M'heu fet caure la llagrimeta... és que em sento tant identificada... algun dia hi tornaré, n'estic segura... tant de bo tinguem prou temps per aclimatar-nos. Xavi, molt bon post, unes fotos espectaculars i moltes felicitats!!!! Txell, ETS UNA CRACK però tant CRACK!

    Mireia

    ResponElimina
    Respostes
    1. jeje... vosaltres si que sou uns cracs!!
      Com que la volta al món d'un any més llarga!!!
      cagum tot, dos mesos i mig i tornem. ;-)

      Fins aviat guapus!!!
      Txell i Xavi

      Elimina
  4. Anònim29/8/12

    El comentari és senzillament que estic sense comentaris... Ole tots dos!
    Miriam

    ResponElimina
    Respostes
    1. Mireia, ja veig que ha agradat el post!!!
      Moltes gràcies pel comentari, sense comenaris! ;-)

      Txell i Xavi

      Elimina
  5. Ara si Xavi!! moltes felicitats!! a tu també et va entrar algú a l'ull com a mi no?? allà a dalt corren molts mosquits!!

    Una abraçada

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies parella!!

      Igualment per tu Jordi, que també vas poder sentir les emocions que es viuen quan s'assoleix un 6.000!!
      A seguir gaudint del viatge!

      Molts records!!
      Txell i Xavi

      Elimina
  6. Uauuuuuu quina passada!!! Moltissimes felicitats a tots dos!!!
    El post i les fotos són espectaculars!!!!!
    Amb aquest ritme aviat us veurem amb el Calleja!!! jajaja

    Un petonàs enorme i ja tenim moltissimes ganes de tornar-vos a veure!!!!
    Raul i Eva

    ResponElimina
    Respostes
    1. Nosaltres també tenim ganes de veure els amics i la família!!! Però no tenim ganes de tornar!!! :-p

      Molts records i fins aviat!!!!
      Txell i Xavi

      Elimina
  7. Chicos sois muy valientes!!! Xavi felicitarte por haber conseguido llegar a la cima, yo viví la alegría de Jordi cuando lo consiguió y creo que es sencillamente alucinante. Y Txell felicitarte por haber llegado donde llegaste y haberte atrevido a intentarlo por segunda vez, ¡eres una campeona!, yo me quedé en La Paz porque solo de pensarlo me daba pánico!
    A seguir haciendo km y a seguir contándolo!!!
    Un abrazo!

    Jordi y Tamara
    http://elmundoasorbitos.blogspot.com/

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies parella!!! La veritat que fer un 6.000 és tot un èxit i tornar-ho a intentar també!

      En el segon intent també va fallar l'home holandès i ens va felicitar per tornar-ho a intentar, ja que ell va dir que ja ho havia provat i no repetiria, que era massa dur!! Bé, això depèn de cadascú, i un cop en fred les coses es veuen diferent!!

      Això si l'experiència és brutal!!
      Molts records parella!!

      Txell i Xavi

      Elimina
  8. Hola chicos!
    Hace unos días pasamos por La Paz y nos acordamos de vosotros al ver el Huayna Potosi. Qué pasada tuvo que ser el ascenso a un 6000m! A nosotros nos pilló mal tiempo y ni nos lo pudimos plantear, una pena porque nos quedamos con muchas ganas de intentarlo.
    Disfrutad vuestros últimos momentos del viaje, buen vuelo y mucha suerte a la vuelta!
    Abrazos, Isma y Marta

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola chicos!!
      La verdad que fue genial, nosotros en la Paz, entre idas i venidas estuvimos 20 días... Bolívia, lo más auténtico de Sudamerica!
      Ya hemos visto que a vosotros también os encantó!!!

      Muchos besos!! Que tengáis un buen final de viaje!!
      Txell i Xavi

      Elimina