Són 35 els dies que hem passat a Bolívia. Sincerament, creiem que aquest país ens ha atrapat, no teníem pensat, ni de bon tros, estar-nos-hi tant, però el fet de ser un dels països més econòmics d'Amèrica del Sud i el munt d'activitats que ofereix, ha estat la causa perquè haguem fet un munt d'activitats, i hem intentat no desaprofitar cap oportunitat per conèixer aquest país més profundament.
Entràrem a Bolívia pel llac Titicaca, fent la primera parada a Copacabana, aprofitant així per visitar la illa del Sol i travessar-la de cap a cap caminant. De Copacabana arribàvem a la Paz, la que ens ha semblat una ciutat caòtica i lletja, però a la que entre una cosa i una altra hem passat uns 20 dies. Bolívia ens ha permès pujar un cim per gairebé tocar els núvols i deixar-nos sense respiració, el Huayna Potosí. Si bé han estat dos intents, el primer, a banda de deixar-nos completament exhausts, va fer-nos adonar que pujar un 6.000 no era tant fàcil com semblava, així que vàrem decidir fer el trekking del Condoriri, 3 dies de paisatges purament andins, una bona aclimatació per fer un segon intent, un segon intent que va ser exitós per un de nosaltres, però igualment ens sentim orgullosos d'haver arribat on hem arribat. Semblava que ja havíem fet tot el que havíem de fer a la Paz, i quan ja ens disposàvem a marxar ens vam animar a anar a les Pampes del Yacuma, una de les millors decicions que hem pres a Bolívia, fascinant! Deixàvem enrera aquest paisatge enmig de la selva amazònica per fer camí cap a Potosí i visitar les mines de plata pel que és tan famós el Cerro Rico. Allà vam conèixer l'Oriol, ell ens va animar a redirigir la nostra ruta tot passant per Sucre i fer un voluntariat a un orfanat, un voluntariat curt però intens, una experiència inoblidable. La última parada ha estat a Uyuni, des d'on hem fet un tour pel salar de 3 dies per paisatges insòlits i espectaculars fins a les portes d'un nou país, Xile.
Bolívia ha estat un segon Perú en molts sentits, però molt més interessant, menys desenvolupat i amb una gent molt i molt amable. Bolívia ens ha deixat conèixer gent magnífica, ens emportem un gran record de la família Decormis, la que vam conèixer durant el nostre primer ascens al Huayna Potosí i amb qui hem passat un diumenge genial, fent-nos sentir com a casa envoltats de la seva família.
Bolívia és així, Bolívia és sorprenent!
Però a Bolívia també ens ha arribat una mala notícia, i tot i ser un dels països que més ens ha agradat, d'ell també ens n'emportem un record amarg pel fet d'haver hagut de dir adeú a un ésser molt estimat.
