La nostra ruta per Bolívia inicialment passava per Sucre, però molts viatgers, i fins i tot locals, ens van fer canviar els plans, aconsellant-nos de totes totes anar a Potosí directes, ja que si havíem estat a Arequipa i Cusco, el que trobaríem a Sucre seria una ciutat arquitectònicament semblant. I així que vam anar directes a Potosí. De la Paz vam agafar un bus nocturn i a les 5.30 h del dia següent ens deixava al següent destí.
la nostra experiència a l'interior de les mines de Potosí, amb tres catalans més, l'Oriol de Ripoll, i la Lourdes i en Manel de Sants.
Potosí destaca per la quanitat de cases colonials que hi ha, esglésies, la casa de la moneda i el Cerro Rico, on es troben les famoses mines de plata. Bàsicament, la raó de la nostra estada a Potosí ha estat poder visitar les seves mines.
cada vagoneta que extreuen els miners assalariats guanyen 10 Bs, una tonelada aproximadament de material, per ser socis de la cooperativa primer has d'haver treballat 5 anys a les mines
accedint a l'interior de les mines
l'estat precari de les escales per baixar a 60 metres de profunditat
miners joves amb els que vam estar parlant una estona, entre 18 i 20 anys, els quals treballen a les mines des de fa 1 o 2 anys
El Cerro Rico, també conegut com a la boca de l'infern, és la principal font d'ingressos de la localitat. Actualment s'hi troben 69 cooperatives mineres, que amb unes 400 mines donen feina a uns 18.000 miners. Gairebé no fa falta dir que les condicions amb les que treballen els miners són precàries. Vam visitar la cooperativa de Cupin i vam baixar fins als 60 metres de profunditat. Només amb 100 m de caminar al mateix nivell un ja es pot fer a la idea de la precarietat de la feina. Miners bevent alcohol pur per aguantar l'esforç i mastegant coca per tenir suficient energia per acabar la jornada. Se'ns dubte ha estat una de les experiències més insegures i dures fins ara. Amb tot, els miners estan contents, segons ens diuen poden arribar a guanyar molt més que un metge o un abogat. El que menys, al mes pot guanyar al voltant d'uns 3.000 pesos, o sigui una mica més de 300 €.
vista al Cerro Rico de Potosí, on actualment està prohibida l'extracció de minerals en els 200 metres superiors de la muntanya
les vistes des del Cerro Rico a la ciutat de Potosí
La cooperativa que nosaltres hem visitat només treballa 5 dies a la setmana, essent així el divendres l'últim dia laboral de la setmana, el que dediquen, majoritàriament a beure davant el Tío, un Déu que tota cooperativa té, un Déu amb forma de dimoni amb qui tots creuen quan entren a les mines, ja que és ell el responable del que passa a l'interior de les mines, i li fan ofrenes de coca, tabac, alcohol... tot bevent amb ell. El dissabte el dediquen a fer campionats de futbol entre els diferents grups dins la mateixa cooperativa i el diumenge és el dia de descans setmanal.
també vam poder assistir a una manifestació minera
naltrus abans d'iniciar la visita
Nosaltres vam contractar el tour amb Silver Tours, agència ubicada entre la plaça principal i la Casa de la Moneda, ens va costar 50 Bs/pax.
Hola!
ResponEliminaEm dic Ferran, soc un dels seguidors anònims que teniu repartits per Catalunya. Us he llegit la totalitat del blog, em va cridar l'atenciói perquè vàreu sortir l'11 del 11 que és el meu aniversari.
Tot i que heu passat per infinitat de llocs, alguns dels quals jo he visitat, d'aquest en tinc un record especial, http://atalacama09.blogspot.com.es/search/label/potosi
Res, gaudiu (i feu-nos gaudir d'aquest viatge)
Gràcies Ferran!! per ser un seguidor anònim que ha decidit sortir a la llum!!! jejeje... Ens encanta conèixer dels nostres seguidors i que ens deixeu missatges al blog!! :-p
ResponEliminaEsperem continuar gaudint i fent-vos gaudir!!!
Moltes records!!
Txell i Xavi
ei nois! ara que estem a punt de deixar Bolívia ens fa gràcia veure el que vau fer i el que hem fet nosaltres :)) nosaltres que ho seguíem des de Barcelona i ara ja hi som!!
ResponElimina