Canviar bolquers, treure mocs, posar polvos talcos i cremes, plors, bicis i caminadors, entre d'altres, van ser els nostres nous companys, durant una setmana a Sucre, on hem realitzat un voluntariat a l'orfanat "Tata Juan de Dios".
en Xavi donant el biberó a una de les més petites de l'orfanat
Com ja havíem dit en posts anteriors, finalment havíem renunciat a passar per Sucre, però a Potosí vam conèixer l'Oriol, un Ripollès de 24 anys que ja fa més d'un mes que està cooperant a l'orfanat "Tata Juan de Dios". Fer un voluntariat era un pendent a la llista de coses a fer durant aquest any de viatge i a Perú ja ens ho havíem plantejat però havíem deixat perdre la oportunitat, així que no ens ho vam pensar ni dues vegades.
una de les més rialleres de l'orfanat!!
l'hora més entretinguda, el sopar
si no em falla la memòria, aquesta nena és el meu primer canvi de bolquers, tot un èxit!! vaig sobreviure, per sort, no hi havíen feines majors...
A Sucre, doncs, hi vam dedicar un total de 5 dies, però ha estat en Xavi el que més hi ha anat perquè jo vaig agafar faringitis i el senyor metge em va dir que estaria millor reposant que envoltada de nens. Aquesta experiència ha estat molt gratificant, radera cada nen hi ha una història i quina la més trista, són nens a qui si els dónes un xic de carinyo, et demanen tota la teva atenció la resta del dia, amb només això ja es nota la manca que tenen. No és que siguem una entesos amb el tema, però considerem que la germana coordinadora del centre és una bona administradora, segons ens han explicat, ja que sap treure molt profit de les ajudes que reben.
l'Ester, una voluntària de Mallorca, la qual intentarà adoptar aquest parell que té agafats ja que és filla de mare boliviana i amb 2 anys de residència a Bolívia pot realitzar els tràmits amb més facilitats...
i aquí, el final de la jornada...
... una vegada canviats, bibi i a dormir!!
A l'orfanat vam conèixer l'amic de l'Oriol, en Pau, un català, de Fogaroles, però nascut a Bolívia. I la seva història ens va fascinar. Amb només 22 anys ja en fa 5 que destina els estius a fer de voluntari en aquest orfanat. En Pau va créixer en aquest orfanat i d'alguna manera està ajudant a la gent a qui el va ajudar a trobar una família. Ara, però, ja fa un any que hi està treballant.
El diumenge junt amb en Pau i l'Oriol i dues amigues d'aquests ens en vam anar a Yotala, un poblet a 1 hora de Sucre. Ens vam trobar amb un poble de festa, amb tot de parades de menjar al carrer, menjar típic local, el Sancho, amb corrides i fira per la canalla. Així que d'aquesta manera, festejant el diumenge, va ser com vam concloure la nostra estada a Sucre.
tot comprant el sancho
i aquí ja desgustant-lo, l'Oriol, en Pau i l'Ester
i després cap a la corrida
i aquí els toros...
oixxxx jo no puc veure aquestes coses... m'en aniria allà ara mateix! que macus que són tots!!! ja feia dies que esperava aquest post... sens dubte és algo que jo també tinc pendent... tindré present aquest lloc per si un dia paso aprop! :)
ResponEliminaUna abraçada a tots dos!!
Silvia
Bones! A nosaltres sempre ens havia cridat l'atenció fer un voluntariat, però viatjant és complicat, i només ha estat per 4 o 5 dies... Tot va ser gràcies a l'Oriol, qui ens vam animar a passar per l'orfanat!
EliminaPer cert, no hi vam arribar a anar, però a Cusco vam estar molt a punt de fer un voluntariat a un centre d'ajuda a nenes violades que tenen fills als 12-13 anys...!! Ja ho sabeu, per si us interessa per un altre dia!! ;-p
Molts records!!!
Treballeu fort i feu molts caleros a NZ per poder viatjar molt més!!!
Txell i Xavi