Anem tancant el cercle, així que avui publiquem l'última etapa del nostre viatge per la Toscana. No hi havia més remei, ens tocava desfer camí direcció a Pisa, on teníem el vol de sortida, però abans volíem retrobar-nos amb San Gimignano i visitar la bonica Lucca, una població que no coneixíem però que altres viatgers ens havien recomanat de visitar, i l'últim dia del nostre viatge no podia acabar d'una altra manera que jugant davant la icònica imatge de la Torre de Pisa.
El dia anterior havíem fet una ruta completíssima (per no dir de bojos) per les valls de la Toscana on vam acabar sopant a San Gimignano, tal com us explicàvem en l'anterior post de la Toscana: la Vall d'Orcia. No volíem marxar de la Toscana sense tornar a veure aquella impressionant imatge de les torres medievals, que la nit anterior ens havia robat el cor, i vam decidir fer unes quantes corbes i desviar-nos del camí que va directe a Pisa per poder tornar a passejar de dia pels carrers d'aquesta població. Un consell, intenteu visitar-la a primera hora o última hora del dia per evitar la gran acumulació de turistes que la visiten. Tot i arribar-hi d'hora San Gimignano ja es començava a omplir de turistes, no cal dir que és una de les poblacions més visitades de la regió.
San Gimignano situat a la vall d'Elsa, és un tresor de la Toscana, es troba a mig camí entre Florència i Siena, i és declarada Patrimoni de la Humanitat per la Unesco, i és que encara conserva el seu encant medieval i les seves imponents torres.
Un queda sorprès davant aquelles torres medievals, i es pregunta el 'Perquè' d'aquelles torres que van ser construïdes durant els segles XI-XIII. Les torres tenen el seu origen en la pròspera època que va viure San Gimignano, tant comercial, cultural com artística d'aquest municipi que era pas obligat en l'anomenada Via Francigena, la qual unia Roma amb França. La seva ubicació estratègica va generar riquesa a moltes famílies que per a mostrar del seu poder econòmic es feien aixecar la seva pròpia torre. A més altura més riquesa i, per descomptat, ostentació de cara a les altres famílies acabalades. Aquesta tradició es va fer visible en diverses ciutats de la regió, no només a San Gimignano, però el temps va fer que la majoria d'elles s'enderroquessin i no quedessin per a la posteritat.
En el cas de Sant Gimignano només en queden 14 de les 72 torres de gran alçada que es van aixecar, actualment la més alta que es conserva fa 51 metres, però algunes havien arribat fins als 70 metres d'alçada. Per això San Gimignano és el millor exemple dels primers gratacels del món. Durant la seva època d'esplendor deuria ser realment impressionant, i més per qualsevol foraster que arribés a la ciutat per primera vegada i pogues veure la considerada Manhattan Medieval.
Un cop calmet el desig de tornar a passejar pels carrers de San Gimignano posem la directe rumb a Lucca. Arribats a Lucca tenim el temps just per passejar per l'interior de la ciutat emmurallada del centre històric i per arribar-nos fins l'amfiteatre, l'antic amfieatre romà, avui dia una plaça plena de comerços i restaurants. Aprofitem per buscar un lloc per dinar, fem un últim tall de pizza i una Moretti abans d'arribar-nos a Pisa.
Havíem reservat poc temps per visitar Pisa, principalment perquè altres viatgers ens havien comentat que no valia massa la pena destinar un dia a visitar la ciutat, així que només vam parar per a fer les típiques fotos davant un dels moments més famosos d'Europa, juntament amb la Torre Eiffel, la Sagrada Família o el Big Ben!
Com podeu veure a la següent foto no estàvem sols intentant aguantar la torre, tothom intentava buscar la situació perfecta per fer la foto més original! ;-)
Suposo que ja sabeu que estem parlant de la Torre de Pisa, la curiosa torre que a mesura que l'anaven aixecant es va anar inclinant. Es va començar a construir l'any 1173 i va acabar el 1372. L'altura de la torre és de 55 metres des de la base, el seu pes és de 14.700 tones, i a mesura que l'anaven construint intentaven adaptar-se a la inclinació, això explica la seva inclinació a l'estil d'un plàtan.
En total hi va haver tres etapes de construcció, la primera del 1173 al 1178 quan, en el procés de construcció de la tercera planta, la torre es va començar a inclinar i va fer que se'n parés la construcció. Al cap d'un segle, Giovanni di Simone s'arriscava a arreglar i a compensar la inclinació de la torre construint verticalment els quatre pisos que quedaven, però es va continuar inclinant. I, finalment, Tommaso Pisano es va decidir a continuar la construcció i acabar l'obra afegint la última planta del campanar, altra vegada adaptant la seva construcció a la inclinació del moment. L'any 1372, la torre del campanar quedava llesta per la seva inauguració. Durants els segles següents, la torre es va anar inclinant poc a poc. Avui en dia s'han portat a terme diferents actuacions per estabilitzar-la i evitar que es continuï inclinant. Us deixo un enllaç amb un estudi de les diferents actuacions que s'han realitzat a la Torre de la Pisa.
I amb aquest dia tant espectacular hem acabat la nostra ruta per la Toscana! Aquesta ha estat una curta escapada per aquesta bonica regió italiana, que mereix més que una visita fugaç com la nostra, però esperem poder repetir en un altre ocasió. Fins aviat Itàlia!!!!
