La Vall d'Orcia, la imatge de la Toscana!

Un altre tresor que amaga la Toscana és la vall d'Orcia, declarada Patrimoni de la Humanitat per la Unesco i amb uns paisatges que tornen a ser espectaculars. Una vall agrícola, en la que les bales de palla, els xipressos i les poblacions fortificades són la principal icona paisatgística i que antigament havien estat punts de parada de camí de la Via Francigena, una ruta de peregrinatge que anava de Canterbury a Roma, "comparable" al Camino de Santiago, encara molt transitat en l'actualitat. Ha estat un dia de fer quilòmetres però que ha valgut la pena i hem intentat aprofitar al màxim... ben pensat, potser ha estat una mica de bojos, però teníem ganes de veure-ho tot.

postal de la Val d'Orcia

Hem començat la ruta fent una breu parada al poblet de Buonconvento on hem enganxat el mercat setmanal i és que a nosaltres ens encanten els mercats, un dels millors llocs per conèixer de ben aprop la vida local. La següent parada, ara ja sí, dins la Vall d'Orcia, era Montalcino però de camí, els camps de girasols anaven guanyant terreny i un reportatge fotogràfic entre aquests camps de color groc ha pogut amb nosaltres.





Amb la tonteria gairebé arribàvem a Montalcino a l'hora de dinar, l'excusa ideal per fer-nos amb un tros de panforte, típic postre italià d'questa part de la Toscana a base de fruites i fruites secs, que remunta al segle XIII, acompanyat d'un petit tastet dels vins de la zona, el Brunello di Montalcino, un vi negre DOCG (denominació d'origen controlada i garantida) reconegut internacionalment, i és que al 2006 va ser considerat el millor vi del món per la revista americana Wine-Spectator, així és com Montalcino ha esdevingut un reclam turístic per a molta gent. 



Molt a prop de Montalcino, i sota el poblet de Castelnuovo dell'Abate hi ha l'església romànica de l'Abazzia di Sant'Antimo, ubicada en un enclau immillorable i que destaca per la bonica Capella di Monte Siepi i aquí, asseguts en una roca i contemplant el paisatge és on hem dinat.



Seguint la ruta direcció San Quirico d'Orcia és on hem trobat un dels millors paisatges de la Toscana, el que us mostrarem amb foto i al que li sobren les paraules. I és que això és la Toscana: conduir, aturar-se, fer fotos i quedar bocabadat amb paisatges que també han estat escenari de pel·lícules com Gladiator. Abans de San Quirico d'Orcia trobem Bagno Vignoni on no ens hem parat, però que destaca per ser una petita localitat termal, la qual es troba a pocs quilòmetres de Pienza, amb un centre històric també declarat Patrimoni de la Humanitat. Pienza també destaca per l'elaboració de pecorino, un formatge a base de llet d'ovella i del que no ens hem pogut estar de comprar.




un dels icònics paisatges de la Toscana (no en podia tria una, trieu vosaltres mateixos) ;-)

Així és que ben proveïts de formatge, hem fet rumb a Montepulciano. Per arribar al centre del poble només fas que anar costa amunt ja que està situat en una muntanya, sobre una pedra volcànica, però el fet d'estar ple d'enoteques fa que el trajecte sigui més amè. La DO de Montepulciano és el vi Nobile di Montepulciano, el que tampoc hem deixat de probar, però aquí el tastet ha estat totalment gratuït. :-)


San Quirico d'Orcia

vistes des dels costeruts carrers de Montepulciano



passejant per Pienza

I tots aquests pobles són els que formen la famosa Vall d'Orcia, amb uns paisatges de postal increïbles.

un passadís de xiprers

Acabem el dia a San Gimignano, també conegut com la Manhattan medieval per les seves 15 torres. La nostra intenció era anar a sopar a Monteriggioni, però hi havia una festa medieval, i molta, molta gent, al final fem mitja volta, l'entrada valia 12€/persona perquè hi havia una espècie de funció-representació a l'interior i i això ens va fer tirar enrera.  


les extraordinàries torres medievals de San Gimignano

Si veniu a San Gimignano no deixeu d'anar a sopar al Ristorante Perucà, de lo milloret... demaneu un fagottini del contadino i ho acompanyeu amb una copa de vi Vernaccia, propi d'aquesta zona. I si encara us queda un buit a l'estómac, aprofiteu per menjar un gelat de la Gelateria Dondoli, boníssim el gelat de safrà.



Realment espectacular el poblet de San Gimignano si passeu per la Toscana no us l'heu de deixar perdre, és realment impressionant!

I la última recomanació va per l'allotjament a Badesse. Ens hem allotjat en un agroturisme, el Santa Chiara B&B.

el Santa Chiara, el nostre allotjament de la Tosacana

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada