dilluns, 7 de gener de 2013

"Somiar desperts" i "372 dies de felicitat!"

Reflexions finals de la nostra Volta al Món

Somiem desperts... 
L'últim dia a Londres, 16 de novembre de 2012.

Ara sí, avui és l'últim dia d'aquest viatge, avui agafem el vol de tornada.
 
La veritat és que durant tot aquest temps hem viscut al nostre aire, sense més preocupacions, amunt o avall, cap aquí o cap allà, parem aquí?, sense lligams, sense necessitat de fer, dir o pensar, res més que el que ens venia de gust. Conviure, compartir i conèixer. Somiar desperts, ens hem regalat un any de la nostra vida fent el que realment ens venia de gust.

Durant aquest any hem traçat el nostre camí, hem compartit vivències amb tot tipus de persones, de diferents cultures, grans i petits, homes i dones, tots ells amb una història particular, però que en algun moment d'aquest viatge ens hi hem creuat pel camí, ja fos amb tan sols una mirada o un somriure, i ara ja formen part del nostre record!
 
Avui tancarem el parèntesis que vam obrir el passat 11 de l'11 de l'11, durant aquest temps hem pogut gaudir del nostre somni, on tots dos hem estat arrossegats i que hem compartit amb tots vosaltres.

Demà obrirem una nova etapa i esperem que sigui millor que la que acabarem de tancar, i continuarem lluitant pels nostres somnis!!
 
 
 
Han estat 372 dies d'intensa felicitat...
Acabats d'arribar a casa, al 17 de novembre de 2012. Ens despertem del somni!

El més difícil va ser prendre la decisió, segurament la por a lo desconegut és el que tenia més força a l'hora de decidicir-nos, després tot ens va venir rodat. I és que ara, després de 372 dies passejant pel món, haver trepitjat més de 20 països, haver conegut un munt de cultures diferents i haver tornat a casa, encara ara no sabem de què teníem por.

Durant més d'un any hem fet el que hem volgut, ens hem sentit lliures, els amos de la nostra vida, prenent les decisions que ens venien de gust en el moment que vivíem, i això no té preu. Una experiència única en la vida, la millor que haurem viscut fins ara, almenys això creiem ara que som recent tornats i encara, pensem que, estem una mica als núvols.

Se'ns dubte serà un viatge que tindrà un pes important a les nostres vides, primera perquè serà difícil igualar-lo i, de fet, mai n'hi haurà cap com aquest... aquest serà únic i irrepetible. Un viatge que haurem compartit dues persones que s'estimen i que el viatge, malgrat els mals moments, que està clar que n'hi ha hagut, creiem que ens ha unit i amb molta força. I segona perquè hi ha hagut unes emocions tant fortes, uns xocs culturals tant bèsties, que potser és ara quan toca païr-los, la sensació és de no haver tingut temps de fer-ho al llarg d'aquest any.
 
Hem conegut gent inoblidable, cultures desconegudes fins ara, ens hem conegut a nosaltres mateixos i a la parella, hem fet coses que mai abans ens hauríem plantejat de fer, hem estat actius sense parar, hem bussejat a 30 metres per sota aigua i escalat a 6.000 metres sobre el nivell del mar, hem conegut tres continents, hem rigut i hem plorat, però han estat 372 dies d'intensa felicitat.

Però les ganes de viatjar no s'han acabat, res més lluny que això, el neguit per conèixer món s'ha multiplicat, així que esperem, ben aviat, poder seguir omplint el nostre blog amb noves aventures.



Nosaltres, per si de cas, continuarem perseguint els nostres somnis.
Gràcies per seguir-nos, quan s'és lluny de casa és molt important sentir-se tant a prop.

Fins molt aviat!
Txell i Xavi
 

14 comentaris:

  1. Bones parella!!!!

    Volem seguir llegint més aventures vostres i que aquest esperit viatger no s'acabi!!!!
    Quina canya de viatge i quin gran somni complert!!!
    Pendent cafetó i així ens feu dentetes...i de pas un mar de preguntes.

    Núria i Ramon

    ResponElimina
  2. Hola macos!
    Quines fotos més xules! Molt especial la reflexió del viatge, ens fa venir molts records...! Ara a veure quina és la següent, perquè això és com una droga, que no mata però no vegis com enganxa! :-)

    Una abraçada!



    ResponElimina
  3. Xiquets!!!!!

    Bufff no tinc paraules... pell de gallina la refexió final...
    Tinc moltisisisisisimes ganes de veure-us!!!!!

    Un petonàs enorme

    Eva

    ResponElimina
  4. Ooooh! què emocionant!!
    Molta sort en la nova etapa!
    Un petonàs!

    ResponElimina
  5. Moltíssimes felicitats Parella!!! M'emociona llegir les vostres paraules, sentir les emocions de marxar, de viatjar, d'arribar, d'aprendre, de conèixer i d'experimentar segon a segon! Perquè aquest viatge sempre més resterar en vosaltres i cal dir que això no ha estat un Somni, sinó una autèntica realitat! Gràcies per compartir aquest maravellós viatge amb tots nosaltres!
    Un plaer haver-vos conegut!
    Fins molt aviat.

    Cèsar i Anna
    www.sentintelmon.blogspot.com

    ResponElimina
  6. Anònim8/1/13

    Parella, Xavier Serradó i Txell Bohils, em ve de gust que sapigueu que... m'heu fet plorar amb aquest "últim" i un cop més gran post. Gràcies a vosaltres he viatjat al llarg de mig any, que va ser quan us vaig descobrir i començar a llegir; he seguit totes les vostres vivències com ja sabeu, tot i que evidentment no hi ha color el poder haver estat a tots als destins amb el fet de llegir-ho des de casa. No obstant, ha estat genial per a mi també. Sou molt macos. Una forta abraçada. Miriam

    ResponElimina
  7. Anònim8/1/13

    meravellós aquest blog final. I les fotos... uf! encara no sé com us n'heu pogut decidir per algunes! no vull saber ni quantes fotos teniu emmagatzemades... Fotos plenes de colors, amb mil coses diferents a fer (trekkings impossibles, submarinismes en mars exòtics, avions, motos, quads, canoes, sandàlies i abrics... Mare meva, sempre us ho dic: us envejo! a veure quan m'animo jo... ;) Petonets!

    Marta, la cubanita.

    ResponElimina
  8. Molt bona sort en el vostre nou cami, us desitgem el millor en aquesta nova etapa i a veure si fem el propi i acabem amb unes reflexions. Una abraçada parella i un plaer

    ResponElimina
  9. Grans reflexions per tancar una autèntica aventura, nois!!!
    Suposem que molta gent us deu dir allò de "quina enveja que feu"... però nosaltres, més que enveja, hem sentit il.lusió.
    Il.lusió de veure com dues persones segueixen un somni i no dubten a realitzar-lo. Il.lusió per veure que és possible tenir aquesta idea al cap i algun dia fer-la. Il.lusió per llegir com uneix, encara més, viatjar amb la persona que estimem. Il.lusió per haver vist un munt de cultures i països diferents, i seguir amb ganes de continuar viatjant...
    Xavi i Txell, us agraïm el haver compartit aquesta experiència amb tothom.

    Una abraçada.
    Manel & Cristina

    ResponElimina
  10. Emocionants les vostres reflexions finals! No és fàcil plasmar tot el que se sent després d'una experiència tant gran com aquesta...nosaltres també ens vam sentir igual i això no s'oblida, hi ha un abans i un després del viatge.
    Gràcies per haver-lo compartit, ha estat un plaer seguir-vos!!!espero que continueu escrivint amb nous viatges!;-p
    1 forta abraçada,
    Juanjo&Sara

    ResponElimina
  11. Seguir la vostra aventura ha sigut genial i es per això que us hem tingut en compte pels nostres premis! Ja podeu passar pel nostre blog a recollir-lo! ;) http://www.voltantpelmon.com/2013/01/12/va-de-premis FELICITATS!

    ResponElimina
  12. Nois!!! un regalet de comiat! El premi Liebster (ja sabem que no som els primers :)) va per vosaltres!!
    http://www.perdidosensudamerica.com/2013/01/premio-liebster.html
    Petons des de Perú!

    ResponElimina
  13. eii mochileros!!
    osti tu quina reflexio més guapa :-) m'ha agradat allò de que "encara avui, no sabem de que teniem por", quina gran realitat!
    es veritat que seria una utopia estar viatjant tota la vida pero ara que ja sou aqui i en principi no torneu a marxar (oi?? ;P), no deixeu mai de ser feliços!! potser ara ja no serà una felicitat tan intensa com la del viatge pero que coi, tenim la sort de viure en un indret maravellòs amb una teca ESPECTACULAR!!! jajajaja

    Ens veiem aviat parella!

    pd. ja se que no heu deixat de ser feliços, nomes era un recordatori ;-)

    ResponElimina
  14. Que buen blog!
    que buena onda encontrar blogs viajeros! esta vez de la mano de los chicos de Un Cambio de Aires. Ahora mismo estoy dando un paseo por su blog!
    Una forta abraçada des de Argentina!

    ResponElimina