"Somiar desperts" i "372 dies de felicitat!"

Reflexions finals de la nostra Volta al Món

Somiem desperts... 

L'últim dia a Londres, 16 de novembre de 2012.

Ara sí, avui és l'últim dia d'aquest viatge, avui agafem el vol de tornada.

 

La veritat és que durant tot aquest temps hem viscut al nostre aire, sense més preocupacions, amunt o avall, cap aquí o cap allà, parem aquí?, sense lligams, sense necessitat de fer, dir o pensar, res més que el que ens venia de gust. Conviure, compartir i conèixer. Somiar desperts, ens hem regalat un any de la nostra vida fent el que realment ens venia de gust.

Durant aquest any hem traçat el nostre camí, hem compartit vivències amb tot tipus de persones, de diferents cultures, grans i petits, homes i dones, tots ells amb una història particular, però que en algun moment d'aquest viatge ens hi hem creuat pel camí, ja fos amb tan sols una mirada o un somriure, i ara ja formen part del nostre record!

 

Avui tancarem el parèntesis que vam obrir el passat 11 de l'11 de l'11, durant aquest temps hem pogut gaudir del nostre somni, on tots dos hem estat arrossegats i que hem compartit amb tots vosaltres.

Demà obrirem una nova etapa i esperem que sigui millor que la que acabarem de tancar, i continuarem lluitant pels nostres somnis!!

 

 

 

Han estat 372 dies d'intensa felicitat...

Acabats d'arribar a casa, al 17 de novembre de 2012. Ens despertem del somni!

El més difícil va ser prendre la decisió, segurament la por a lo desconegut és el que tenia més força a l'hora de decidicir-nos, després tot ens va venir rodat. I és que ara, després de 372 dies passejant pel món, haver trepitjat més de 20 països, haver conegut un munt de cultures diferents i haver tornat a casa, encara ara no sabem de què teníem por.

Durant més d'un any hem fet el que hem volgut, ens hem sentit lliures, els amos de la nostra vida, prenent les decisions que ens venien de gust en el moment que vivíem, i això no té preu. Una experiència única en la vida, la millor que haurem viscut fins ara, almenys això creiem ara que som recent tornats i encara, pensem que, estem una mica als núvols.

Se'ns dubte serà un viatge que tindrà un pes important a les nostres vides, primera perquè serà difícil igualar-lo i, de fet, mai n'hi haurà cap com aquest... aquest serà únic i irrepetible. Un viatge que haurem compartit dues persones que s'estimen i que el viatge, malgrat els mals moments, que està clar que n'hi ha hagut, creiem que ens ha unit i amb molta força. I segona perquè hi ha hagut unes emocions tant fortes, uns xocs culturals tant bèsties, que potser és ara quan toca païr-los, la sensació és de no haver tingut temps de fer-ho al llarg d'aquest any.

 

Hem conegut gent inoblidable, cultures desconegudes fins ara, ens hem conegut a nosaltres mateixos i a la parella, hem fet coses que mai abans ens hauríem plantejat de fer, hem estat actius sense parar, hem bussejat a 30 metres per sota aigua i escalat a 6.000 metres sobre el nivell del mar, hem conegut tres continents, hem rigut i hem plorat, però han estat 372 dies d'intensa felicitat.

Però les ganes de viatjar no s'han acabat, res més lluny que això, el neguit per conèixer món s'ha multiplicat, així que esperem, ben aviat, poder seguir omplint el nostre blog amb noves aventures.

Nosaltres, per si de cas, continuarem perseguint els nostres somnis.
Gràcies per seguir-nos, quan s'és lluny de casa és molt important sentir-se tant a prop.

Fins molt aviat!

Txell i Xavi