diumenge, 19 de febrer de 2012

Bia Hoi Ha Noi

Hanoi és d'aquelles ciutats que de bones a primeres no t'entren, almenys no ressalten pel seu encant, però a mesura que vas descobrint els seus carrers, vas coneixent la seva gent i els minuts i les hores passen, t'agrada, i això és el que ens ha passat. Hem gaudit del nostre temps, tot passejant per l'Old Quarter, al voltant del llac Hoan Kiem, veient com la gent a primeríssima hora del matí fa gimnàs al carrer, d'escàndol!, avis de 70-80 anys fent aeròbic, i treballadors, abans d'entrar a la feina, agafats de les mans i fent risoteràpia... menjant i bevent, provant el famós Phô de Hanoi, tota una institució, i com no, les famoses Bia Hoi!, les típiques cerveses de barril de Vietnam.

exterior del Musoleu de Ho Chi Minh i la presència policial per controlar les estrictes normes

Malgrat només haver-hi passat dos dies, i suficients, ja que a banda de visitar el Mausoleu de Ho Chi Minh i la visita al temple de la literatura, poca cosa més hi ha a fer, és parada obligada per tot viatge a Vietnam.

i per dinar, el famós Pho de Hanoi 

ja comencem a tenir pràctica amb això dels palillos ;-) i fent unes fresquetes Bia Hoi!!!

acabant el dia tot sopant a un taller mecànic o això sembla!!!;-)

tot mirant el Manchester United vs Liverpool, els vietnamites són grans aficionats al futbol anglès ja que aquest és compatible amb l'horari asiàtic!!! no com el barça que sempre toca veure'l a les 3 de la matinada!!

i per rematar-ho unes delicioses postres...

... deliciosa barreja de fruites amb un bon raig de llet condensada, boníssim!!!

El més impressionant, per curiós i estrany, és el mausoleu de Ho Chi Minh ja que en aquesta tomba monumental es visita el cos embalsamat del "tío Ho", sí, sí, la gent turista i molts vietnamites fan estrictes cues per entrar a la sala on hi ha el cos rígid i fred de Ho Chi Minh, això sí, fortament custodiat i amb fila índia, estricte silenci, les mans fora de les butxaques, sense càmares i correctament vestits. Ho Chi Minh va morir ja fa 43 anys, al 1969, i és tractat al país com una divinitat, apareix per tot arreu.

Naltrus al Temple de Literatura de Hanoi

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada