dijous, 23 de febrer de 2012

La bonica Hoi An

Hoi An és una de les localiats més boniques i plenes d'històries de tot Vietnam, ideal per passejar-hi, gaudir de la seva cuina i fer-te un traju a mida. És un poblet a peus del riu Thu Bon i malgrat les guerres, continua intacta i pot gaudir de la seva arquitectura ja que es conserven un bon nombre de temples i cases antigues per visitar.

L'encant de Hoi An és el casc antic, només transitable per ciclos i peatons, la qual cosa ja la fa bastant més tranquil·la que altres llocs del país. A la nit el pont que separa Hoi An de la illa de Cam Na s'il·lumina amb fanalets de colors, igual que tots els carrers riberencs.

      detall d'un fanalet al pont japonés

Hoi An és famosa pels fanalets de seda de colors i quan hi ha lluna plena es celebra la nit llegendària, es prohibeix l'accés a qualsevol vehicle que vulgui entrar al casc antic, tot es revesteix de lamparetes, hi ha un munt de parades de menjar tradicional i fins i tot es pot espectacles al carrer, però nosaltres no hem tingut la sort d'arribar-hi en lluna plena. Tot i així, no sabem si ho hauríem disfrutat com cal, ja que ens ha plogut cada dia dels que hi hem sigut.

un parell al famós pont de Hoi An tot gravant un esquetx pel Club de Viatges de cares al II Congres de la Volta al Món

I com a símbol de la ciutat i principal punt d'interès, el famós pont japonès cobert, construït per la comunitat japonesa de Hoi An per poder-se comunicar amb els barris xinos de l'altra banda del riu.

ara si, sense ningú pel mig, el pont japonés cobert

Antigament va ser dels ports més  importants del sudest asiàtic i han sabut mantenir aquell esperit comercial ja que també és ben famosa per les compres, sobretot de roba, hi ha un bon número de sastreries i és que fer-se un traju, una jaqueta o fins i tot unes sabates a mida és tota una ganga.

I és aquí on es pot gaudir del típic Cao Lau, noodles plans, picatostes, soja i verdura i petits trossos de porc. Hi ha altres delicatessen com el Wonton, per nosaltres semblant als natxos mexicans però farcits de carn i amb una saltejat tipus sanfaina per sobre, i finalment la White Rouse, gambes enrotllades amb paper d'arròs i cuites al vapor. Tot i que aquestes coses les ha disfrutat més en Xavi, no es pot pas dir que siguin dolentes perquè segur que seria mentida!

fotos via Iphone, ja que la pluja no permetia tirar fotos amb la càmara reflex, així que la qualitat no és massa bona... :-(

un dels molts locals riberencs per sopar o pendre una copa

per fi a Hoi An hem trobat les mítiques cerveses de barril a 0'10 cèntims!! A la teva salut Miguel!!

I els que no ens heu pogut seguir pel facebook, aquí deixem les imatges del nostre pas per cal barber!!!


2 comentaris:

  1. molt concentrat aquest barber... je!
    un petonàs

    ResponElimina
    Respostes
    1. La veritat que no les tenia totes!! Quan li explicava com els volia m'assenyala una foto d'en David Beckham.... ui ui, quina por!! però al final vaig quedar content. (Bueno, bonito i barato)
      Txell i Xavi

      Elimina