Una odissea per arribar a Leh!

A les 6h del matí arrencava el motor del cotxe que ens portaria a Leh, som a Srinagar i 400 quilòmetres ens separen de la nostra destinació. Encara no sabíem que aquell dia no hi arribaríem.

les vistes que ens acompanyarien fins arribar a Leh entre les muntanyes dels himàlaies

Només portàvem una hora de trajecte quan una manifestació ens va deixar aturats a la carretera almenys un parell d'hores. Un anar i venir de combois militars va ser l'espectacle per la vista, helicòpters sobrevolant la zona i és que no oblidem que estem al Kashmir, on hi destaca un gran desplegament militar, i és que sembla que de sobte hagi d'arribar la guerra. Només era una petita protesta veïnal que va decidir tallar la única carretera existent. :-)

els militars fent parar els vehicles degut a la protesta

 

El contratemps ens va servir per poder observar el dia a dia d'aquesta zona amb més tranquilitat, i ens avançaven vàries caravanes de nòmades transhumans, que anteriorment els haviem avançat i que tots els cotxes feien apartar bruscament. A ells, la manifestació no els detenia.

 

nenes musulmanes direcció a l'escola entre la corrua de vehicles parats per la manifestació

 

El trajecte seguia per una carretera polsegosa, pedregosa i enfiladissa a la muntanya i aquesta ens deparava el segon parany de la jornada. Van ser almenys dues hores les que vam estar-hi bloquejats, doncs maquinària pesada estava arreglant la carretera.

altre cop avançàvem els ramats transhumans

Al reprendre el camí, tot semblava anar a les mil meravelles fins que de sobte ens topem amb una esllavissada de neu que ens bloqueja el pas a la carretera. No qualsevol esllavissada, una muntanya de neu colgava la carretera.

l'esllavissada que bloquejava la carretera, juntament amb els ramats transhumans que buscaven voraear-la

a l'altre costat de l'esllavissada alguns vehicles i una petita retro que no podía fer res contra aquesta muntanya de neu!

No érem ni a mig camí per arribar a Leh, i ja ens temíem el pitjor. Una mini retro, d'aquelles que fan riure, pretenia netejar la carretera i unes veus deien que a la nit ja estaria tot net, d'altres que necessitarien una semana...

dona nòmada

els futurs petits nòmades que recorreran aquestes inhòspites valls

un jove nòmada amb passamuntanyes protegint-se del fred i el sol

Alguns agafaven els petates i creuaven a peu pel mig del despreniment de neu, esperant que algú a l'altre costat els pogués acompanyar fins al següent poble, d'altres com nosaltres ens ho miràvem de lluny esperant que ens sortís aquest esperit aventurer per també travessar a l'altre costat. Eren les sis de la tarda quan ens vam decidir a travessar l'esllavissada. Començava a fresquejar. Vam enfilar-nos a la caixa d'un camió que ens va deixar al següent check-point militar i d'allí vam enfilar-nos novament a un altre camió que després de 30 km ens va deixar a Drass. A Drass vam dormir en un cutritxil dels que no s'hi val inspeccionar en detall. Una habitació amb matalassos a terra que vam compartir amb un alemany i un indi, amb qui vam continuar el següent dia el viatge fins a Leh.

A les 4 del matí ens trucaven a la porta. Els cotxes ens esperaven, l'esllavissada s'havia netejat durant la nit i la caravana de cotxes estava esmorzant a Drass. Ens enfilem altre cop al cotxe i finalment, després de 8 hores, per fi, arribàvem a Leh!!

el nostre pas pel bonic poble de Lamayuru a 120 quilòmetres de Leh

Després de passar uns quants colls deixàvem les terres verdes del Kashmir per arribar a les terres àrides del Ladakh, on els poblets semblen aparèixer com oasis en mig d'un paisatge completament pedregós i polsegós!