Una odissea per arribar a Leh!

A les 6h del matí arrencava el motor del cotxe que ens portaria a Leh, som a Srinagar i 400 quilòmetres ens separen de la nostra destinació. Encara no sabíem que aquell dia no hi arribaríem.

les vistes que ens acompanyarien fins arribar a Leh entre les muntanyes dels himàlaies

Només portàvem una hora de trajecte quan una manifestació ens va deixar aturats a la carretera almenys un parell d'hores. Un anar i venir de combois militars va ser l'espectacle per la vista, helicòpters sobrevolant la zona i és que no oblidem que estem al Kashmir, on hi destaca un gran desplegament militar, i és que sembla que de sobte hagi d'arribar la guerra. Només era una petita protesta veïnal que va decidir tallar la única carretera existent. :-)

els militars fent parar els vehicles degut a la protesta
 
El contratemps ens va servir per poder observar el dia a dia d'aquesta zona amb més tranquilitat, i ens avançaven vàries caravanes de nòmades transhumans, que anteriorment els haviem avançat i que tots els cotxes feien apartar bruscament. A ells, la manifestació no els detenia.
 
nenes musulmanes direcció a l'escola entre la corrua de vehicles parats per la manifestació
 
El trajecte seguia per una carretera polsegosa, pedregosa i enfiladissa a la muntanya i aquesta ens deparava el segon parany de la jornada. Van ser almenys dues hores les que vam estar-hi bloquejats, doncs maquinària pesada estava arreglant la carretera.

altre cop avançàvem els ramats transhumans

Al reprendre el camí, tot semblava anar a les mil meravelles fins que de sobte ens topem amb una esllavissada de neu que ens bloqueja el pas a la carretera. No qualsevol esllavissada, una muntanya de neu colgava la carretera.

l'esllavissada que bloquejava la carretera, juntament amb els ramats transhumans que buscaven voraear-la

a l'altre costat de l'esllavissada alguns vehicles i una petita retro que no podía fer res contra aquesta muntanya de neu!

No érem ni a mig camí per arribar a Leh, i ja ens temíem el pitjor. Una mini retro, d'aquelles que fan riure, pretenia netejar la carretera i unes veus deien que a la nit ja estaria tot net, d'altres que necessitarien una semana...

dona nòmada

els futurs petits nòmades que recorreran aquestes inhòspites valls

un jove nòmada amb passamuntanyes protegint-se del fred i el sol

Alguns agafaven els petates i creuaven a peu pel mig del despreniment de neu, esperant que algú a l'altre costat els pogués acompanyar fins al següent poble, d'altres com nosaltres ens ho miràvem de lluny esperant que ens sortís aquest esperit aventurer per també travessar a l'altre costat. Eren les sis de la tarda quan ens vam decidir a travessar l'esllavissada. Començava a fresquejar. Vam enfilar-nos a la caixa d'un camió que ens va deixar al següent check-point militar i d'allí vam enfilar-nos novament a un altre camió que després de 30 km ens va deixar a Drass. A Drass vam dormir en un cutritxil dels que no s'hi val inspeccionar en detall. Una habitació amb matalassos a terra que vam compartir amb un alemany i un indi, amb qui vam continuar el següent dia el viatge fins a Leh.

A les 4 del matí ens trucaven a la porta. Els cotxes ens esperaven, l'esllavissada s'havia netejat durant la nit i la caravana de cotxes estava esmorzant a Drass. Ens enfilem altre cop al cotxe i finalment, després de 8 hores, per fi, arribàvem a Leh!!

el nostre pas pel bonic poble de Lamayuru a 120 quilòmetres de Leh

Després de passar uns quants colls deixàvem les terres verdes del Kashmir per arribar a les terres àrides del Ladakh, on els poblets semblen aparèixer com oasis en mig d'un paisatge completament pedregós i polsegós!

4 comentaris:

  1. Que serien dels viatges sense dies com aquests... Però que ho sapigueu: amb el "peazo" viatge que us esteu fent no ens feu geeens de pena! ;)

    No sé vosaltres, però a nosaltres el primer que ens ve al cap en moments com els que expliqueu és "però que nassos faig jo aquí!". Ara, també són les anècdotes que després es recorden amb un somriure.

    A disfrutar, disfrutar i disfrutar! :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jeje... Teniu tota la raó!
      Aquestes aventures són les que un no s'espera i fan del viatger més especial. Així ara podrem recordar, viatjar dalt dels trucks pels Himàlaies!!! ;-)

      Records parella!!
      Txell i Xavi

      Elimina
  2. Quines aventures en els trajectes d'aquests paisos! És cert però que el viatge també són els desplaçaments, t'acosten a la gent local i a les seves circumstàncies,en aquest cas, ben apropiades a la zona on viuen!
    Com sempre, les vostres fotografies ens transporten allà on heu estat, i val a dir que aquests paisatges són salvatges i inhòspits...us vau ben perdre a l'Himalaia profund i això és el millor per conèixer totes les cultures que comenteu. Aquest viatge promet, us anirem llegint i esperem que ens ho expliqueu aviat!
    Petons viatgers infatigables! ;-)
    Juanjo i Sara

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies nois!!!
      Juanjo i Sara!!!

      Quan vam deixar el jeep i ens esperàvem pq vinguéssin més camions a recollir-nos a l'altre costat... no les teniem totes, però estavem amb altres locals, així que no estavem sols i vam poder conèixer molts nois i noies de la regió que feien el trajecte Srinagar a Leh!

      Una bona aventura!
      Txell i Xavi

      Elimina