Al setembre hi posarem el nostre!!!!
de Thuès a Núria per les Gorges de Carançà i fent el cim del Noucreus
Hem aprofitat el pont de Sant Joan per fer una petita però molt recomanable travessa pels Pirineus.
Hem deixat el cotxe a l'aparcament on s'inicia la caminada per les Gorges de Carançà. El punt de sortida, doncs, és Thuès-entre-Valls, a 830m d'alçada. I d'allí comencem la ruta que ens portarà per les espectaculars Gorges de Carançà fins a arribar al refugi de Ras de Carançà, es tracta d'una excursió d'unes 4h aproximades i amb un desnivell de 1000m.
El camí comença amb trams excavats a la roca i és fins al cap d'una horeta de caminar que no trobem les primeres escales de ferro, passarel·les i ponts penjats sobre el riu Carançà.
La caminada és circular, però nosaltres abandonem el camí i seguim recte per arribar al refugi del Ras de Carançà, on farem nit per l'endemà fer camí fins a Núria. En principi no es fan reserves durant temporada alta, vam estar de sort i vam reservar la nit abans que comences la temporada alta, així és que teníem llit assegurat. De tota manera, ens vam assabentar que tot i ser el 1r que arriba el 1r que arreplega llit, ningú es queda sense.
Arribem al refugi i descansem fins a l'hora de sopar. Aprofitem per llegir, refrescar-nos al riu i recuperar les forces que demà toca matinar.
Ens despertem prou d'hora i a 2/4 de 8 comencem ruta. La ruta no té pèrdua i és espectacular.
Pel camí ens trobem l'estany de Carançà, el llac blau i el llac negre. Aquests 2 últims glaçats. Pel camí també trobem una mica de neu, però res important que ens impedeixi seguir endavant. Uns paisatges als quals només fan justícia els propis ulls.
Arribem al coll de Carançà al cap d'unes 5h més o menys i les espectaculars vistes fan desaparèixer tot el cansament. Amb uns 10min màxim fem cim i arribem al Noucreus, on ens parem per fer un mos i seguir endavant.
Aprofitem la tarda per prendre la fresca al prat de Núria, pura vida!
La intenció inicial era baixar fins a Queralbs caminant, però ens va ésser impossible per poder lligar els horaris de la RENFE amb els del Tren Groc que ens portaria a Thuès a recollir el cotxe. Així és que vam agafar el 1r cremallera i a Ribes vam agafar el 1r tren rodalies fins a la Tour de Carol. Teníem equivocats els horaris del tren groc que surt de La Tour de Carol, de fet la única manera d'aconseguir els horaris correctes és a la mateixa estació, de totes maneres, us deixem igualment la web perquè en consulteu els horaris, però del que diu a la web a la realitat n'hi ha un bon tros. Nosaltres ens pensàvem arribar a la Tour i poder enllaçar ràpid amb el trenet groc però va ser que no.... ens vam haver d'esperar unes 4 horetes a la Tour. Així és que vam anar caminant fins al centre, a uns 2km aprox. Vam aprofitar per connectar-nos des de la biblioteca municipal i buscar allotjament per algun poble de la Catalunya Nord i així fer una mica de Turisme l'endemà.
Finalment aconseguim arribar a Thuès i dès d'allà ens dirigim fins a Vilafranca del Conflent, on vam aturar-nos a fer-hi una passejada. Molt recomanable.
Finalment aconseguim arribar a Thuès i dès d'allà ens dirigim fins a Vilafranca del Conflent, on vam aturar-nos a fer-hi una passejada. Molt recomanable.
De Vilafranca anem a Prades on farem nit. Des de la Tour hem encarregat nit a l'Hotel Hostalrich, molt senzill però correcte pel preu, on l'habitació doble amb bany privat ens ha costat 30€. L'hotel és cèntric així és que després d'una bona dutxa hem anat passejant fins a la plaça o hi ha restaurants per tots els gustos. L'endemà sortim direcció Perpinyà i de camí ens parem a Eus, un poble encantador per passejar-s'hi, el qual té una església construïda sobre les ruïnes, encara visibles, d'un castell comtal. I de Perpinyà hem anat fent la costa fins arribar a casa. Ja tenim les fotos de la travessa penjades.
Aquest ha estat el nostre Sant Joan per aquest 2010!!!
ENTRADES RELACIONADES:
- Estels del Sud, una travessa pel Massís dels Ports de Beseit de 106 km i un desnivell acumulat de 8.560 m, en 5 etapes.
- Ascensió al Djebel Toubkal, 4.167 m, el cim més alt del Nord d'Àfrica, Marroc
- Tongariro Alpine Crossing, travessa pel Tongariro National Park, entre el Mt. Tongariro i el Mt. Ngauruhoe, Nova Zelanda.
- Abel Tasman Coast Track, travessa de 51 km pel parc nacional més visitat de Nova Zelanda.
- Franz Josef Glacier Valley, Heli-Hike al Franz Josef Glacier i caminada per la mateixa amb vistes al Mont Cook, Nova Zelanda.
Kia Ora New Zealand
Encara falta, però cada vegada ens hi anem apropant més i tenint en compte que, entre una cosa i una altra, l'estiu passa volant, nosaltres ja anem posant fil a l'agulla.
Més o menys ja ens hem marcat la ruta, com sempre, caldrà veure si el temps ens permetrà seguir-la tal i com tenim previst.
Ja sabem que passarem 7 dies a la illa nord i 13 a la illa sud. Tenim reservat el ferry per travessar d'una a l'altra a primera hora del matí, per aquestes coses d'aprofitar el dia quant més millor.
Gràcies al blog de la volta al món del Pablo i la Elena, i la informació que hi tenen sobre NZ, ens hem decantat pel mateix hotel que han estat ells a Christchurch, L'Hotel So, un hotel cèntric, acollidor i econòmic.
Ara com ara ens falta tancar l'hotel d'Auckland i, em sembla que, preparar les maletes i marxar....
I bé, la ruta pretén ser la següent:
Mostra Nova Zelanda en un mapa més gran
Com hem dit això només són intencions. Hi ha zones que les deixem una mica a l'aire i en funció del què tinguem ganes de fer en aquell moment.
D'Auckland anirem direcció Rotorua per conèixer de més a prop la cultura maori i disfrutar de la zona geotermal més important de Nova Zelanda, amb els seus guèisers i piscines d'aigua de fang. Qui sap si podrem veure un hangi en viu i directe... De Rotorua baixarem fins a Tongariro National Park, les terres de Mordor, i no per fer el trekking més famós del món, ja que gairebé segur la neu no ens ho permetrà, alguna o altra alternativa trobarem, però del que estem segurs és de poder explorar les meravelles volcàniques del país. De Tongariro ens anirem dirigint fins a Wellington i ho intentarem fer per la costa est, per disfrutar d'un bon vinillo a la regió vinícola de Hawke's Bay. A Wellington, on es diu que hi ha la millor vida nocturna del país, agafarem el ferry per travessar el famós Estret de Cook.
Arribem a la illa sud per Picton. D'aquí no tenim massa clar si anirem cap a Kaikoura, per veure balenes, dofins i llagostins en el seu hàbitat natural o bé tirarem cap a l'Abel Tasman National Park, amb les seves platges de sorra daurada i aigües blau turquesa... vaja, tot un espectacle per la vista. Si anem a Kaikoura ho farem per la regió vinícola de Marlborough, i no deixarem de provar el sauvignon blanc més conegut internacionalment.
La intenció és baixar l'illa per la costa oest i així poder veure les glaceres Franz Josef i Fox. Si la butxaca ens ho permet volarem el Fox Glacier amb helicòpter i aprofitarem per sobrevolar el Mont Cook, el pic més alt de Nova Zelanda. Anirem baixant fins Queenstown, ciutat pionera en esports d'aventura i on s'ha inventat el puenting. De Queenstown en dirigirem cap a Te Anau per matinar i fer un creuer en vaixell pel majestuós Milford Sound i disfrutar de la bellesa dels seus fiords. De Te Anau també ens sorgeixen dubtes, no tenim clar si seguirem per avall cap a Catlins, per poder explorar carreteres rurals i escarpades junt al mar, o bé tirarem directament cap a la Península de Otago, Dunedín, per poder veure pingüins, foques i lleons marins.
Tenim un repte que és veure un kiwi salvatge.... i perquè no en quedin dubtes, si el veiem, Eva i Aleix, ho deixem per escrit, us enviarem una foto.
D'Auckland anirem direcció Rotorua per conèixer de més a prop la cultura maori i disfrutar de la zona geotermal més important de Nova Zelanda, amb els seus guèisers i piscines d'aigua de fang. Qui sap si podrem veure un hangi en viu i directe... De Rotorua baixarem fins a Tongariro National Park, les terres de Mordor, i no per fer el trekking més famós del món, ja que gairebé segur la neu no ens ho permetrà, alguna o altra alternativa trobarem, però del que estem segurs és de poder explorar les meravelles volcàniques del país. De Tongariro ens anirem dirigint fins a Wellington i ho intentarem fer per la costa est, per disfrutar d'un bon vinillo a la regió vinícola de Hawke's Bay. A Wellington, on es diu que hi ha la millor vida nocturna del país, agafarem el ferry per travessar el famós Estret de Cook.
Arribem a la illa sud per Picton. D'aquí no tenim massa clar si anirem cap a Kaikoura, per veure balenes, dofins i llagostins en el seu hàbitat natural o bé tirarem cap a l'Abel Tasman National Park, amb les seves platges de sorra daurada i aigües blau turquesa... vaja, tot un espectacle per la vista. Si anem a Kaikoura ho farem per la regió vinícola de Marlborough, i no deixarem de provar el sauvignon blanc més conegut internacionalment.
La intenció és baixar l'illa per la costa oest i així poder veure les glaceres Franz Josef i Fox. Si la butxaca ens ho permet volarem el Fox Glacier amb helicòpter i aprofitarem per sobrevolar el Mont Cook, el pic més alt de Nova Zelanda. Anirem baixant fins Queenstown, ciutat pionera en esports d'aventura i on s'ha inventat el puenting. De Queenstown en dirigirem cap a Te Anau per matinar i fer un creuer en vaixell pel majestuós Milford Sound i disfrutar de la bellesa dels seus fiords. De Te Anau també ens sorgeixen dubtes, no tenim clar si seguirem per avall cap a Catlins, per poder explorar carreteres rurals i escarpades junt al mar, o bé tirarem directament cap a la Península de Otago, Dunedín, per poder veure pingüins, foques i lleons marins.
Tenim un repte que és veure un kiwi salvatge.... i perquè no en quedin dubtes, si el veiem, Eva i Aleix, ho deixem per escrit, us enviarem una foto.
Chronicles of Dublin
La història va començar quan pels Reis passats no sabíem què regalar-nos i va sortir la idea d'escapar-nos per Setmana Santa. Així és que el 24 de desembre passat ja ens teniu davant l'ordinador i buscant vols per... mmm... Dublín o Londres... de fet, tant ens era un que altre, només teníem clar que volíem volar a una de les 2 illes. Vam agafar el vol amb ryanar que, tot s'ha de dir, econòmic econòmic no ho va ser del tot.
I un cop vam tenir la guia entre mans, i bastant estudiada, ens vam decidir per una casa d'hostes que hi sortia recomanada.
Ens hem allotjat al Fitzwilliam Townhouse, del tot recomanable, situat a prop de Merrion Square i sense ser en ple centre, però amb 5-10min caminant hi arribes sobradament. La única pega és que amb el preu de l'allotjament no ens hi ha entrat l'esmorzar i, tenint en compte que Dublín és una ciutat cara, almenys pel nostre criteri, potser és una putada, però sempre pots fer de més i de menys.
Ens hem passejat per la capital irlandesa durant 4 dies i ens ha donat força temps per tot, fins i tot d'escapar-nos a Howth, un poblet de costa, molt xulo.
Hem menjat xocolata Butler's, el millor fish & chips de la ciutat al Leo Burdock's, hem visitat la cerveseria Guinness, l'antiga fàbrica del whiskey Jameson, hem entrat a fer una pinta a varis pubs, d'entre ells destaquem, per la seva autenticitat, l'O'Donoghue's i el Whelan's. Hem passejat pels patis del Trinity College, on hem visitat l'exposició "The Book of Kells", hem passejat pel Dublin Castle i per St Stephan's Green Park. Hem anat fins a l'estadi del Croke Park però estava tancat. Ens hem passejat i repassejat pels carrers del Temple Bar, hem entrat a la Christ Church Cathedral i hem voltat la de Sant Patrick's. Hem caminat pels carrers més comercials de la ciutat, el Grafton St, al sud de Liffey, i el Henry St, al nord de Liffey.
I una de les coses que a la Txell li ha sabut greu no poder visitar són les muntanyes de Wicklow, on es va rodar la famosa Braveheart, però ja se sap, el temps mana. I per en Xavi ha estat no veure un partit de rugby, a ser possible de les 6 nacions. També ens hagués agradat veure una cursa de cavalls, de les que s'hi fan apostes.
Sant Patrick's Cathedral
riu Liffey
amb un Irish Coffee
Temple Bar
A Howth hi hem anat amb tren, el DART, des de Connolly station, amb un bitllet que ens ha costat 8€ cadascú, anada i tornada. Hi hem destinat gran part del dia, però al vespre hem tornat per poder visitar la fàbrica Jameson. El port està ple de restaurants de peix, nosaltres hem provat uns calamars, boníssims, d'una parada ambulant que hi havia, i tot passejant fins al centre del poble, hem comprat el dinar en un súper d'aquests que tenen menjar precuinat to take away i, aprofitant que feia un dia força xulo, ens l'hem menjat al carrer.
Howth
Algunes recomanacions que us faríem:
- si es teniu pensat anar a Dublín durant les vacances de Setmana Santa, tingueu en compte que el divendres sant i el dilluns de pasqua està, pràcticament, tot tancat i el que s'obre ho fa amb horari de diumenges, obren cap a les 12h.
- a Dublín no hi ha metro, així és que ja us podeu imaginar com n'és de gran la ciutat, de seguida te la fas. Hi ha els típics busos turístics que van fent parada als llocs més emblemàtics, però nosaltres hem anat a tot arreu a peu.
- la visita a la Guinness val uns 15€ per persona i és per lliure. Si fos ara ens estalviaríem de pagar l'entrada. Just a les taquilles on et venen el passe, pots accedir a l'interior sense que ningú te'l demani, és molt fàcil de colar-s'hi i un cop dins ja està. Només que no tindràs la pinta gratis, ara, que una pinta no val 15€. La fàbrica té 5 plantes i al llarg d'elles hi ha diversos bars. Us recomanem que aneu a la 5a planta... des d'allà hi ha unes vistes bastant espectaculars de la ciutat.
- a Dublín hi ha restaurants per tots els gustos: des d'hamburgueses, pizzes, menjar indi, tailandès, japonès.... de totes les cuines possibles d'arreu del món.
- arribats a l'aeroport hem agafat un bus de la companyia Aircoach (8€/persona el bitllet senzill). Aquests busos paren a davant o a prop d'alguns dels allotjaments més concorreguts.
- curiositat per a futurs viatgers, els irlandesos no venen alcohol el divendres sant. Cal tenir-ho en compte per si es té pensat visitar la Guinness o la Jameson aquest dia. I, com és lògic, els pubs tanquen súper d'hora, més de l'habitual.
- no us perdeu els brownies de xocolata del Cafe Leon, al núm.17 de Wicklow St.
- no us perfeu fer un esmorzar al Bewley's del Grafton St.
- un sopar, ni que sigui dels diversos menús que ja tenen preparats, al japònès Yamamori, al núm. 71 del Georges St.
- tampoc podeu deixar de menjar la xocolata Butlers, que ja us hem citat anteriorment
- ni el fish & chips del Leo Burdock's Per últim dir que considerem Dublin una ciutat cara però molt aconsellable. I per veure l'òptim, 3 dies són bàsics.
- no us perdeu els brownies de xocolata del Cafe Leon, al núm.17 de Wicklow St.
- no us perfeu fer un esmorzar al Bewley's del Grafton St.
- un sopar, ni que sigui dels diversos menús que ja tenen preparats, al japònès Yamamori, al núm. 71 del Georges St.
- tampoc podeu deixar de menjar la xocolata Butlers, que ja us hem citat anteriorment
- ni el fish & chips del Leo Burdock's Per últim dir que considerem Dublin una ciutat cara però molt aconsellable. I per veure l'òptim, 3 dies són bàsics.
Ja hem arribat!!!
Som recent tornats de Terres Celtes. Prometem actualitzar el blog al llarg d'aquesta setmana. Finalment no ens hem conectat durant l'estada. Ara com ara només podem dir que Dublin té una màgia especial i, malgrat per la Txell, ha estat la segona vegada gairebé segur que n'hi haurà una tercera.
Dublin és d'aquelles ciutats que en tamany ens recorda Girona i és que de seguida te la fas teva... potser per això t'atrapa de bones a primeres.
Ah! i els pronòstics del temps han fallat per complet! Només ens va ploure un dia!
Lo dit, a partir de demà anirem penjant les notícies dublineses!
Dublin és d'aquelles ciutats que en tamany ens recorda Girona i és que de seguida te la fas teva... potser per això t'atrapa de bones a primeres.
Ah! i els pronòstics del temps han fallat per complet! Només ens va ploure un dia!
Lo dit, a partir de demà anirem penjant les notícies dublineses!
Els pronòstics del temps diuen que...
.... haurem de tornar a recuperar el gorro, bufanda i tota la roba d'hivern si és que no ens volem passar el dia tancats en un pub bevent cervesa... mmm... ben pensat, tampoc és mala idea, estem de vacances, no?
En fi, fa una mica de mandra haver de recuperar la roba d'hivern, tenint en compte que aquí aviat ja anirem amb sandàlies...
Visca el fred!!! (putadón)
En fi, fa una mica de mandra haver de recuperar la roba d'hivern, tenint en compte que aquí aviat ja anirem amb sandàlies...
Visca el fred!!! (putadón)
24h per marxar a Dublin
Demà a les 21.50h sortim de Girona amb Ryanair rumb a Dublin.
En un principi ens estarem fins dilluns passejant per la capital irlandesa. Tot i que tenim ganes de fer una escapada a Belfast, com sempre ens decidirem sobre la marxa, el temps serà decisiu.
Així és que les pròximes notícies del blog seran des de Irlanda.
Bona Setmana Santa!
En un principi ens estarem fins dilluns passejant per la capital irlandesa. Tot i que tenim ganes de fer una escapada a Belfast, com sempre ens decidirem sobre la marxa, el temps serà decisiu.
Així és que les pròximes notícies del blog seran des de Irlanda.
Bona Setmana Santa!
Per fi... després de 7 mesos de donar-hi voltes NOVA ZELANDA ens espera!
Sí!!!! Sí!!! Hem estat mig any donant voltes al tema i després de fer parades a un munt de llocs ens hem decidit i ja tenim els vols. El 4 de setembre marxem.
Estarem 20 dies donant voltes per les antípodes en companyia d’una autocaravana.
De moment estem planejant diferents rutes i quan la tinguem més ajustada ja la penjarem. De tota manera, ara com ara, és difícil dir si la podrem seguir de "pe a pa".... ens sembla que dependrà una mica del temps, per tant, serà una mica sobre la marxa.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)